Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
17 set 2006
Potser el que que escriuré no agradará a gaires, no és ni "alternatiu" ni "revolucionari" a l'estil que s'escriu a indymedia. Quan van assassinar en Salvador Puig Antich jo tenia 12 anys. Recordo bé aquell matí de dissabte. El meu pare, amic d'infancia d'un oncle del Salvador, estaba realment colpit com tanta gent gran en aquell temps. Eren temps de silenci, la gent gran que havia perdut la guerra no en parlaven- ni els que s'havien quedat , ni els qui havien tornat de l'exili-. Amb l'assasinat d'en Puig Antich veien una nova derrota a la que es reisitien novament des de l'interior del seu ser. Amb el Salvador s'acomplien altra vegada les sentencies de mort que molts arrastraven i havien viscut; revivien els assassinats que el franquisme havia comès com a venjança dura a la fi de la Guerra d'Espanya sobre el nostre poble.

Avui he anat a veure la película i se m'han despertat uns sentiment que havia enterrat feia molts anys. Al meu costat hi havia unes persones grans ( i ho dic així com si jo ja no fós gran) que no han parat de plorar. He de reconeixer que jo també m'he sentit colpit i alguna llàgrima davant els records se m'ha escapat. Al mateix cinema he recordat com jo vaig viure aquells dies. Aquell matí de dissabte a casa no es va dormir des de la matinada. Recordo que a la botiga del meu pare, molt d'hora, una quanta gent gran comentava que no podia ser que matessin aquell xicot, que al final l'indultaríen, que el franquisme estava tocat, que els alemanys i el Papa havien intercedit davant Franco. Ningú es preguntava si el Salvador era o no culpable. El Salvador era dels nostres, era el fill d'un dels que havien perdut la guerra...-això és el que es vivia i l'únic que estaven disposats a preguntar i admetre- erem tots els qui haviem perdut la guerra, i ara la perdien els fills. Així es dividia llavors la nostra societat. Matar el Salvador era derrotar-nos una altra vegada, i això és el que perseguia el règim en aquells moments. La vengança de la sang. Cap d'aquella gent gran amb ràbia continguda però silen sabia qui era el MIL, i ni tansols els importava ¿què n'havien de fer ells de saber qui eren els del MIL? Del franquisme solament en coneixien la sang i les humiliacions; i que un noi hagués gosat viure sense por els feia també lliures..., però els espantava. Assassinar-lo era tornar-los a assasinar a ells amb el pitjor dels càstigs: el silenci dels perdedors. Jo no havia vist plorar al meu pare... un home que no va plorar ni el dia que es va acomiadar del seu pare quan el portaven a afusellar -segons explicaven altra gent que havia sortit de la presó- ... Aquell dia els ulls eren novament vidriosos d'unes llàgrimes que no gosaven arrencar, no recordo exactament si va plorar, em penso que sí. Aquell dia a casa es va parlar de la pena de mort i de com era important que no s'apliqués més, va sér una lñuminositat fugisera, però ja no se'n va tornar a parlar mai més, la por va tornar de seguida i el silenci va planar sobre la por de la gent; però, els més joves ja havien/haviem vist que plantar cara era possible. Ja podiem preguntar, s'havia obert la veda per a preguntar sobre què havia passat en aquests anys de por.

No sé si en Salvador va morir en va; però no crec que ningú mori mai en va. Totes les coses tenen el seu sentit i no passen perquè sí. Jo les idees del Salvador no le scomparteixo ni les defenso per aplicar-les; però aquell dia vaig aprendre que el més important per a ser lliure i tenir veu e el món és defensar el dret a defensar aquelles idees, i això ens ho va ensenyar un anarquista anomenat Salvador. Sempre he pensat què en diria en Salvador avui de tot això i del què temim. Salvador és el meu heroi personal -idealitzat , és clar que sí, com tots els herois- , és algú que en un món de silenci va arrencar un crit encara que fos de dolor, és quan com quan crida un mut i se n'adona que pot emetre sons. A tots ens va passar això mateix aquells dies, malgrat tot, ens vam adonar que teniem veu, diguessin el que ens diguessin. M'importa poc si els anarquistes els agrada la pel·licula o no. Se me'n refot si als cagabandurries d'avui que van cremant contenidors i fent aldarulls que no portaran cap revolució els agrada o no la pel·licula i que redueixen el Salvador en una mena d'icona ridícula de la seva impotència. A qui ha d'agradar i servir la història explicada és a la gent que ve del silenci, és la memòria de la gent del silenci la que guarda -massa tard- la pel·lícula. És part de la nostra història, per bé i per mal, amb totes les seves deficiències. Me la bufa si hi ha licències poètiques a la pel·licula; em quedo amb els silencis el pare del Salvador i el recer a casa de la seva familia el dia que afusellaren al seu fill...-silencis que vist, he viscut i que són tan reals- això és l'important d'aquesta pel·licula. Per saber el que era el MIL tinc molts llibres i documents, per a reconeixer els silencis avui em queda la complicitat de la gent que veia amb mi la pel·licula al cinema i poca cosa més. Em quedo amb el silenci aclapardor d'un pare que no parla mai i la veu i la lluita de les germanes, la seva veu. La generació del meu pare ja és morta o es va morint, però n'hem de guardar memoria del què van passar per a que avui siguem aquí. A mí m'ha agradat, i a la fi els morts són memòria i en Salvador és part de la nostra memòria i amb això està la força de el seu crit en el silenci. 33 anys després encara parlem de Salvador, del MIL i de la força que van arrencar. És memoria viva.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
17 set 2006
jo també l'he vista i a nivell històric se li poden fer critiques contundents. No es tracta de ser ni alternatiu-rollo-indymedia ni revolucionari.

Estic segur que la família estarà contenta perquè la película realment fa honor a Puig Antic com a persona, però no com a revolucionari ni com a militant del MIL. Si algú té per casa seva el disc dels cop Ofensiva o Internacionalista (és un dels dos però no sé quin) hi ha un munt d'informació fidedigne, més que res perqué atenent a les fonts originals sobre el què era el MIL i trenca alguns tòpics al respecte.

La película ataca directament als sentiments, està feta per a fer plorar. Amb tot el meu respecte, però és molt més fàcil atacar als sentiments de les persones qe aportar informació inteligent. La memòria històrica és molt més que una recreació ben pensada que per descomptat és molt bona sacsejant els sentiments dels espectadors i la memòria col·lectiva, la memòria històrica té algo a dir sobre que DE VERITAT va succeïr. El MIL no eren 4 gats joves mig embogits que van ignorar a un sol intelectual del grup, n'hi havia molts més...

Salut.
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
17 set 2006
PS:en tot cas vull remarcar que no vull fer cap critica desmesurada. Simplement que quedi clar que la pel·lícula fa honor a un assesinat injust però res més: no reforça la memòria històrica ni enriqueix la memòria col·lectiva.
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
17 set 2006
http://www.salvadorpuigantich.info
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
17 set 2006
He visto la peli ,es una cagada.
Mas que nada me molesto el papel de las mujeres, que no solo son vistas unicamente como objetos de deseo, si no que creo que son el elemento mas burges de toda la peli. A mi me parece que el mensaje sublime, cada vez que Salvador esta con una chica es: Quisiera abandonar la lucha armada, casarme, tener hijos y tener una vida "normal"... O sea la peli nos dice que en estos momentos Salvador podría haber regresado a la razon...
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
17 set 2006
Llamada al boicot


Ya se ha llamado varias veces al Boicot.

Quisiera insistir hoy en ese buen proposito. Mi propuesta, como la de muchos es:

1. Conseguir el film gratuitamente. E-Mule u otros...
2. Visionarlo
3. Opinar
4. Organizar la denuncia permanente (ahora el boicot económico).
5. No dar dinero a cambio de la sangre de un joven que amaba la humanidad.
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
17 set 2006
Crec que "Silenci", se esta inventant un passat per donar apologia a la pelicula. Boicot, denuncia i debat en contra de la manipulacio historica i per la memoria d'en Salvador.
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
18 set 2006
Em sembla absurd oposar la necessitat d'una recuperació d'una memòria històrica "política" a la reivindicació d'emocions i sentiments individuals i col·lectius.
No he vist la pel·lícula i no se si reflexa o no l'autèntica naturalesa del MIL, la covardia còmplice de molts d'aquells que ara també reten homenatge als màrtirs del franquisme i que llavors definien en Salvador un "petit burgés" (psuqueros diversos però també altra penya més radikal que va callar i esperar a sortir al carrer un cop hagué actuat el botxí per capitalitzar-ne la feina).
L'assassinat del Salvador va marcar els meus inicis en la lluita i els sentiments, les emocions hi van jugar un paper fonamental.
Em molesta molt que hi hagi voltors que s'aprofitin, 30 anys després, del patiments i mort d'un noi que no van entendre ni van voler entendre llavors ni volen entendre avui. Tots: als que en fan pel·lícules com als que la critiquen i criden al boicot denunciant manipulació.
Però el fet és que 30 anys després per a qui no va poder impedir ni venjar aquella mort es presenta l'ocasió de recordar-la al conjunt de la societat. Jo crec que no l'hauriem de desaprofitar limitant-nos a picabaralles sobre una pel·lícula, sino començant a cridar contra el punto final de la transició espanyola que tants i tants crims ha deixat impuns. Exigim per exemple el judici a tots els còmplices, inductors, executors del segrest i assassinat de Puig Antich: policies, jutges, polítics, botxi, funcionaris de presó. Encara estan vius molts d'aquests criminals i gaudint de pensions que paguem entre tots. Així com els guàrdies civils voluntaris de l'escamot d'afusellament que va matar el Txiqui disparant-li a punts no vitals un rera l'altre. Assassinats repugnants i covards pels quals ningú no ha respost... No es tracta de revisar els judicis del franquisme, es tracta de jutjar els crims contra la humanitat del franquisme: definint-los pel que són i declarant la culpabilitat dels seus autors. És una reivendicació senzilla en la qual poden confluir sensibilitats polítiques diferents. Una manera de començar a treure'ns de sobre la llosa que van deixar damunt del pais 40 anys d'obscuritat i por
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
18 set 2006
Sólo por todas las críticas anarkoguays puristas que le hacen, ya me apetece ir a verla. Pa tocar los cojones, más que nada.

Ad, y el MIL sí eran cuatro gatos que jugaron a...robar bancos y a disfrutar de la vida.
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
18 set 2006
pues tócate los tuyos, que falta te hace, haber si tienes un orgasmos con trosky y te da un infarto!!!
Re: Salvador , o cómo con las vacas sagradas se hacen las mejores hamburguesas
18 set 2006
Comercializar la revuelta, ¡qué gran idea!
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
18 set 2006
sí, amic "comunista", també es una pelicula per als auténtics com tu.

El MIL i AD eren enemics dels teus dirigents i comités centrals. Nosaltres, els seus germans petits, també ho som.

PD: tot i el respecte humà que podem tenir per la trista memòria de la familia i germanes, el nostre compromís és i serà amb la irreductible dignitat de la set de llibertat i justícia.

No confiem en qui diu despertar del seu somni democrátic després de veure una pelicula snsacionalista i barata que remitifica la realitat (MIL)-Puig Antich en termes "antifranquistes", "de radicalisme juvenil" i blablabla... Es a dir, completament aliè i contrari a la realitat política i d'squena completament als valors morals dels moviments polítics afins al grup...

Aneu a la merda cucs de carroña!

Quan tot l'espectre de l'esquerra podrida, des de Mas als psuqueros-indepeleninistes, s'ajunta en una sala de cinema i s'enmiralla en el miratge d'un heroi que MAI els va ser fidel en vida... això ja no és decadencia, creuen abatut l'enemic autònom precisament quan resurgeix de les seves cendres...

PD2: el puig antich ens importa un colló, car ja es mort. Aneu als idiotes a instalar-vos en el seu cervell. En nosaltres només teniu enemics.

Per nosaltres, la memoria del MIL, per nosaltres els nerviosos i euforics moments en que en SAlvador s'esperava al volant amb el cotxe encés.
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
18 set 2006
No tens ni puta idea del què dius carallot ... El MIL potser no eren molts és cert, però, el què es segur es que no dedicaven els ingressos de les expropiacions a "disfrutar" de la vida com tu dius ... Els dedicaven a finançar conflictes obrers de l'entorn de "Plataformas", una escissió autònoma de CC.OO que va mantenir certa combativitat (si m'equivoco algú em corregirà). La seva lluita era per l'extensió de la lluita independent de la classe obrera, si independent dels que sempre han volgut erigir-wse en els seus portaveus. És la puta veritat, res més.

Tal com deien els pamflets del MIL : POR EL COMUNISMO LIBERTARIO, POR L'ANARQUIA !
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
18 set 2006
ESTO ES LO HACIAN LOS CARCELEROS COMO IRURRE DURANTE LA TRANSICION

Los forenses afirman que Agustín Rueda tenía golpes en el 70% de su cuerpo
- Madrid
JOSÉ YOLDI, Domingo Sastre y Gregorio Arroyo, forenses que realizaron la autopsia del recluso Agustín Rueda apaleado y muerto en la prisión de Carabanchel el 13 de marzo de 1978, afirmaron ayer que el preso fallecido presentaba golpes en el 70% de la superficie de su cuerpo. Las afirmaciones de estos dos peritos de que Rueda fue objeto de la paliza "generalizada, prolongada, intensa y técnica" fueron confirmadas por otros seis médicos forenses que intervinieron en el juicio que se celebra en la Audiencia Provincial de Madrid
>PUBLICACION: Edición Impresa - EL PA?S
>SECCIÓN / ?REA: Sociedad
>FECHA: 05 - 01 - 1988
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
18 set 2006
ESTO ES LO HACIAN LOS CARCELEROS COMO IRURRE DURANTE LA TRANSICION

Los forenses afirman que Agustín Rueda tenía golpes en el 70% de su cuerpo
- Madrid
JOSÉ YOLDI, Domingo Sastre y Gregorio Arroyo, forenses que realizaron la autopsia del recluso Agustín Rueda apaleado y muerto en la prisión de Carabanchel el 13 de marzo de 1978, afirmaron ayer que el preso fallecido presentaba golpes en el 70% de la superficie de su cuerpo. Las afirmaciones de estos dos peritos de que Rueda fue objeto de la paliza "generalizada, prolongada, intensa y técnica" fueron confirmadas por otros seis médicos forenses que intervinieron en el juicio que se celebra en la Audiencia Provincial de Madrid
>PUBLICACION: Edición Impresa - EL PA?S
>SECCIÓN / ?REA: Sociedad
>FECHA: 05 - 01 - 1988
Re: Salvador , una gran pel·lícula de la que cal veure i escoltar els silencis.
02 oct 2006
Diculpeu l'intromissió, però crec que hauríem de preguntar-li al director que preten la pel·lícula... pot ser no preten, sinò, donar a coneixer la situació del Salvador, des d'un punt de vista "particular" (tot i això hem de tenir en compte que inclus les pelis històriques mamen de la ficció), i no una visió política (que al meu parer, no profunditza, però si deixa caure). Si vas amb criteri a veure-la, i no esperes la peli de l'any, no fa falta que ningú et conte que passava en aquella època... no sabeu tant de la repressió?? Doncs, supose que un poc de sentiment no vindrà mal. Jo l'he vista i no em pareix una mala pel·lícula, ni crec que l'intenció del director fou fer un film polític únicament; el títol ho diu tot "Salvador Puig Antich", no s'anomena "la lluita obrera del Mil". Ara si a algú no li agarda, doncs que critique, per suposat, faltava més!! Però feu crítiques constructives, que és una pel·lícula i no un documental.
Salut companys!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more