Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
4F, manifestación en $hile
12 set 2006
"QUIEN ROBA LA LIBERTAD, ROBA LA VIDA"
Bastante tranquila resultó la manifestación por la libertad de lxs presxs del 4F realizada el 12 de septiembre en la comuna de Providencia (Santiago)lxs asistentes a la convocatoria de la pagina www.portusderechos.tk. Amigxs, ex compañerxs de Colegio y solidarixs se comenzaron a reunir en la salida del metro pedro de valdivia a eso de las 13 hrs. para marchar hacia la embajada de España y para demostrar que lxs chikxs no están solxs, con gritos y aplausos lxs manifestantes, aproximadamente 25, se las ingeniaron para acaparar miradas de transeúntes e incomodar el monótono funcionamiento de la diplomática sede. Dos días antes, el 10 de septiembre, en una actividad cultural (que no pudo realizarse como estaba prevista por la amenaza de desalojo de la policía) se mostró el video/ensamble relacionado con el caso, para luego conversar con la madre de Alex uno de lxs detenidxs en Barcelona, ella nos platico de todas las irregularidades del proceso y las acciones de solidaridad desarrolladas durante estos siete meses de encierro.
ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES!!!
ALEX, RODRI Y JUAN A LA KALLE!!!

más info
www.karcelona.revolt.org

This work is in the public domain

Comentaris

L'onze de setembre i la lluna
13 set 2006
LâONZE DE SETEMBRE I LA LLUNA

Es diu Rodrigo, té poc més de vint anys i no pot veure la lluna des de cap racó de la seva cel.la, i així ho escriu a la seva mare. Jo lâentenc, perquè ja fa anys (des que un meu germà em va fer adonar que calia mirar amunt, de tant en tant) també tinc la lluna de referència. Avui és onze de setembre i la lluna es fa petita, cada dia serà més petita. I demà sortirà més tard...
Avui és onze de setembre: Diada Nacional de Catalunya. I també a Xile és una data dâespecial significació, ja que es commemora la resistència al cop d´estat del general Pinotxet lâ11 de setembre de 1973. I el Rodrigo, que va néixer de mare xilena, des la presó de la Trinitat, no veurà la lluna, ni les manifestacions on la seva foto no serà exposada, ni la seva llibertat demanada, malgrat que el cas dels tres presos del âquatre de febrerâ? és ben conegut. Ãs aquesta mena de coses, que em fan sentir incòmoda en algunes manifestacions dâavui: el partidisme i el fet que la gent dâaltres cultures, en general, no hi és present, no els ho hem sabut explicar, no hem volgut o sabut reclamar els seus drets des de lâestelada.
El dia quatre de febrer de 2006 , Rodrigo havia estat detingut de matinada. També varen detenir Alex Cisternas Amestica i Juan Daniel Pinto, i encara són a la presó. Són de lluny. També pateixen el racisme institucional. Estarien encara a la presó, si no fossin sudamericans ?
Tots tres eren al lloc equivocat en el momernt equivocat: hi havia hagut una agressió a un policia, al carrer Sant Pere més baix. Es va tirar una torratxa des de la casa, i el policia encara està en coma. Aquesta és la versió que va donar lâalcalde Clos. Els nois detinguts ni tan sols hi eren, van arribar més tard i eren al carrer. Però llavors lâalcalde i els mitjans de comunicació van canviar la versió: el policia hauria estat agredit per una pedra, tirada des del carrer.
S´han fet rodes de premsa per exposar les irregularitats del procés i les anomalies de la intervenció policial. Els metges (catedràtics de Medicina legal, de les seves Universitats de Catalunya, especialistes en la matèria) que han provat la innocència dels nois amb els seus informes pericials, ni tan sols han estat tinguts en compte per la jutgessa. Les valuoses proves que poguessin existir, al carrer, foren eliminades immediatament per ordre de la Guàrdia Urbana: varen fer entrar el personal de la neteja municipal abans d´arribar la Policia Científica, de manera que qualsevol resta de la torratxa amb plantes o altres vestigis varen desparèixer.
I ara, més de mig any més tard i després dâuna vaga de fam dâun mes, que també va fer la mare de lâÃlex, la Mariana, continuen a la presó. El Rodrigo encara no ha vist la lluna.
I a les manifestacions dâavui, com que no seâls considera presos polítics, com que no seâls considera prou catalans, segurament tampoc no hi haurà pancartes demanant la seva llibertat.
Nosaltres la demanem des dâaquí, almenys. I recordarem Rodrigo i els seus companys cada dia, cada lluna.
Sindicat