Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
Jaume Roures talla el bacallà a Ullà envoltat de quadres del PSC-PSOE -
per unitat temporal 12 set 2006
Agitació anticapitalista a Ullà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL / Ullà.- Una unitat temporal o efímera pel Comunisme llibertari va actuar aquest cap de setmana a la població d’Ullà (Baix Empordà) per denúnciar la pel·lícula ‘Salvador’ de Mediaro, puix en el decurs de la les festes locals després de les cardanes i el partit de futbol hi havia un passi del film que falsifica la trajectòria del MIL.
Els nostres amics comunistas-llibertaris del Baix Ter van fer una bústiada a Ullà de l’escrit ‘Sobre l’espectacle de Mediapro a Cannes’ el migdia del divendres 8 de setembre i el dissabte per la tarda van repartir a mà el manifest ‘SALVADOR, una morralla de luxe per un producte de misèria’ i també, a l’entorn del centre polivalent i diversos carrers i places de la vila, van enganxar cartells amb la fotocòpia ampliada de l’escrit publicat al número 00 de ‘Directa’ el passat febrer sobre el fet que aquest filmdistorsiona les lluites anticapitalistas de la Transició.

La gent d’Ullà que va parlar amb els companys van entendre les raons de la crítica al film de Mediapro. Jaume Roures enfront les intervencions comunistas-llibertàries a Ullà del dies 8 i 9 de setembre va fer un miting en el passi del centre polivaslent en que va definir la pel·lícula com alunyada del cinema polític, ja que vol representar la desgràcia de morir jove i al garrot vil. Finalment, va ser possible alternar l’ordre del dia del passi, amb explicacions de l’alcalde d’Ullà, del PSC-PSOE, i del propi Roures. Majoritàriament, hi havia una concentració militant del PSC-PSOE, amb dirigents i quadres de la demaració gironina, com ara el delegat del Govern espanyol, Fransesc Francisco. Sort de l’intervenció comunista-llibertària previa al passi, ja l’Ajuntament d’Ullà, el PSC-PSOE i Mediapro no van poder amagar la contestació revolucionària que hi ha davant el film.

Cal denunciar sense cap tipus de dubte la propaganda que la revista ‘Sàpiens’ va de la peL·lícula de Mediapro, car aquesta revista pertany a la xarxa clerical-burgesa d’ENCICLOPÈDIA CATALANA. Igualment, no cal tenir cap consideració amb Lluís Llach, un pallasso de Mediapro. Per atacar a aquest cantant de Verges caldrà deixar de cantar la seva composició més coneguda, ‘L’ Estaca’, que serveix d’himne a la USAP de Perpinyà.

Mediapro no s’atura, en Llach tampoc

Paral·lelament a l’estrena de ‘Salvador’, l’editorial ARA LLIBRES treu la versió gràfica de la pel·licula de Mediapro, amb fotogrames, opinions dels principals protagonistas (http://www.arallibres.com/) amb un DVD del rodatge i una cançó de Lluís Llach feta especialment per aquest film. Caldrà trobar la relació entre l’entorn de l’editorial sementada (que en el au catàleg compte amb un llibre del falsificador sobre el MIL, Joaquim Reglan, ‘Què esteu fent amb Barcelona?’), del grup Cultura Zero Tres, i aquells que fan apol·logies del fim: “Salvador, un film de Manuel Huerga. Pàgines: 176. PVP: 29,90 euros. Format: 23,5x22,5 color. Enquadernat: Tapa dura amb sobrecobertes. Inclou: DVD making off + cançó de Lluís Llach. Data publicació: 15 de setembre de 2006. Repartiment: Salvador Puig Antich: Daniel Brühl Oriol Arau: Tristán Ulloa Jesús Irurre: Leonardo Sbaraglia Montse Plaza: Leonor Watling Margalida: Ingrid Rubio. A principis dels anys setanta, el MIL, un grup d’esquerres format per un grapat de militants espanyols i francesos molt joves, porta de cap a la policia al cometre diversos atracaments a Catalunya amb l’objectiu d’aconseguir diners per donar suport als sectors més combatius del moviment obrer. En un primer moment, l’èxit de les seves accions espectaculars, provocadores i irreverents, proporciona als joves del MIL una sensació d’invulnerabilitat que acaba bruscament el setembre de 1973, quan efectius de la Brigada Político Social paren una trampa a dos dels seus militants. En el transcurs de la seva detenció es produeix un confús tiroteig en el qual mor un jove inspector de policia. Salvador Puig Antich resulta greument ferit i, després de passar per l’hospital, ingressa a la presó Model de Barcelona, a l’espera d’un consell de guerra. A partir d’aquest moment, tant les germanes com els seus advocats inicien, davant la indiferència general, una cursa contrarellotge per salvar la vida al jove activista. Però el 20 de desembre de 1973, es produeix l’atemptat d’ETA contra el President del Govern Franquista, l’almirall Carrero Blanco i, Salvador Puig Antich esdevindrà el cap de turc que un sector del Règim Franquista reclama. El Consell de Guerra contra Puig Antich és una farsa i el jove Salvador és condemnat a mort. Tots els intents per salvar-lo resultaran inútils i el 2 de març de 1974, Puig Antich és executat mitjançant el «garrot vil». La seva mort tràgica i cruel deixa una gran empremta, durant anys, a tota una generació que encara es pregunta si va poder fer quelcom per evitar una execució tan terrible com inútil. Aquesta és la seva història�, escriu Ara Llibres, una falsificació històrica, puix a Barcelona el Comitè de Solidaritat Pro Presos del MIL va actuar des del primer moment de les tetencions de setembre de 1973 d’acord amb el Grup Autònom de Combat de la presó Model fins l’abril de 1984, després de nombroses detencions de revolucionaris i anarquistes catalans a l’entorn de la campanya solidària i cinc fotografies al telediario y tota la premsa de membres de l’esmentat comitè, que eren acusats de “guerrilleros libertarios�. No es de rebut escriure que solament van intentar salvar de la mort el company les germanes Puig Antich i els dos advocats, un d’ells militant de CDC i l’altre que va anar a París subvencionat amb els diners dels atracaments del MIL per entrevistar-se amb el comitè solidari francès, posteriorment transformat en GARI i més endavant Action Directe. Barcelona, Mataró i diverses localitats van protagonitzar una rosa de foc de bombes de protesta a cura dels Grups d’Alliberament Presos MIL, nom del front militar del Comitè de Solidaritat de Barcelona que es va inventar un conegut periodista socialdemócrata (amb càrrecs importants en el PSC i el PSOE) ja que el portaveu solidari no sabia com reivindicar les accions militars en una roda de premsa clandestina en un cafè de Gràcia. Aquest mateix company feia d’enllaç polític entre el Comitè de Solidaritat de Barcelona i la CNT, la Permanent de l’Assemblea de Catalunya (una relació que va fer possible Felip Solé Sabarís, que es considerava l’ànima d’aquest òrgan polític interclassista català del PSUC i el grup d’en Jordi Pujol), l’Agència Popular d’Informació (API) i altres entitars clandestines del moment. La burguesía i el seu Estat aquesta vegada no s’en sortiran, no assassinaran per segona vegada el company Salvador Puig Antich, per més esforços que fa Jordi Roures per fer atactiu el seu film, una circumstància, com ara el passi ‘clandestí’ al cinema Cinesa Diagonal, a Barcelona, el passat 31 d’agost, per a “familiars, amics i crítics�, abans que “la polémica pugui extendre’s�, segons Pep Martí, avui a l’edició núm. 729 del setmanarí barceloní ‘El Triangle’ (11/09/2006), que no atura les crítiques severes contra la pel·lícula mentre creix l’oposició a nivell català, però també penínsular i de l’hexàgon francès i la península italiana. Igual que a la tardor de 1973, amb les detencions de la gent del MIL, des de Barcelona s’exten com una gota d’oli sobre un paper un moviment social i polític que reivindica a nivell internacional l’experiència del MIL i les seves aportacions a la transformació revolucionària de la societat.


-
Mira també:
http://www.salvadorpuigantich.info
http://www.paremoslapeliculasalvador.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Jaume Roures talla el bacallà a Ullà envoltat de quadres del PSC-PSOE
per . 12 set 2006
pesats...
Re: Jaume Roures talla el bacallà a Ullà envoltat de quadres del PSC-PSOE -
per cines icaria 12 set 2006
LOS CINES ICARIA DE BARCELONA CELEBRAN SU DÉCIMO ANIVERSARIO


Con motivo de la celebración de su décimo aniversario, los cines Icaria de Barcelona invitan a los espectadores al cine. Durante una semana podrán asistir de forma gratuita a la proyección de diez de las películas que han tenido más éxito en los Icaria en la última década.

Además, dentro de los actos del décimo aniversario los cines Icària contarán con una Premiere de lujo, la película ‘Salvador (Puig Antich)’ de Manuel Huerga. La Premiere inaugurará los actos del décimo aniversario el próximo 14 de septiembre en los cines Icaria de Barcelona a las 21:00. Al evento asistirá el equipo de la película y diferentes personalidades políticas.






SALVADOR PUIG ANTICH

PREMIERE EN CATALUNYA

La premiere de la película Salvador tendrá lugar el jueves 14 de septiembre a las 21:30h en los cines Icaria Yelmo Cineplex. El acceso a la Premiere será por invitación, a través de El Periódico de Catalunya, Catalunya Ràdio, RNE4, TV3 y Revista Sàpiens.
Taula rodona per parlar sobre el film "Salvador" de MediaPro
per SalvadorPuigAntich.Info 13 set 2006
Clica la imatge per una versió més gran

Dimecres 13 de setembre, 20h.
Taula Rodona sobre la pel·lícula “Salvador�
CSA Can Vies
C/ Jocs Florals, 42
L1 Pl. Sants
(Sants-BCN)

Equip boicot a Mediapro
MIL Societat Anònima
http://SalvadorPuigAntich.info
http://ParemosLaPeliculaSalvador.org
Re: Jaume Roures talla el bacallà a Ullà envoltat de quadres del PSC-PSOE
per josep 14 set 2006
Jo pensava que per criticar una pel·lícula primer s'havia d'haver vist. A la família de Salvador li ha agradat. I tot i ser un producte comercial capitalista (com ho era "Tierra y libertad"), pot servir per obrir el debat del cas Puig Antich, i recuperar la memòria històrica sobre els últims anys del franquisme.

Potser us agradaria més un documental sobre el MIL, però això només ho veuríem els 4 gats de sempre...
Re: Jaume Roures talla el bacallà a Ullà envoltat de quadres del PSC-PSOE-
per jaume 14 set 2006
com a familia et refereixes a les germanes de Puig?

A les germanes els hi agrada cualsevol cosa que parli del seu germà.

Estan encantadisimes amb en Francesc Caminal de CIU , que esta vellugant el tema de la revisió del proces.
També molt agraidas al PSC i la generalitat
per posar diners per tota aquesta pantomima.

Les germanes son l ´escut de Mediapro per intentarli donar legitimitat a una peli que es lacrimogena.

Com reconeix Francesc Escribano al llibre sobre la pelicula si en Salvador estiges viu renegaria de la pelicula , com fan els seus companys.
Re: Jaume Roures talla el bacallà a Ullà envoltat de quadres del PSC-PSOE
per Roger
rogervilalta ARROBA catalonia.net 		21 set 2006
En Jaume diu:

"Les germanes son l ´escut de Mediapro per intentarli donar legitimitat a una peli que es lacrimogena."

I és clar xicot. Ja ho té això de morir al garrot. Però, és clar, tu deus pensar que aquest no és més que un fet marginal i que el l'únic que ha de ser destacable en el film és la lluita política i armada del MIL.

Morir al garrot acompanyat de fills de puta i sense la presència de cap familiar, doncs sí, ja ho té això, provoca llàgrimes.

Viure la resta de la vida amb el record d'un germà ajusticiat pel franquisme, abandonat per la majoria de forces opositores al règim, doncs sí, ja ho té això, també provoca llàgrimes.

Morir en vida com va començar a fer el 2 de març del 74 el cosí del meu pare, l'advocat d'en Salvador, l'Oriol Arau, doncs sí noi també ho té això, provoca llàgrimes, i a mi moltes més.

Es tracta d'una pel·lícula, no d'un documental. És, per tant, un producte comercial. I per a l'adaptació a la pantalla el guió ha de contenir forçosament algunes concessions de tipus dramàtic. Però fins a on jo sé la pel·lícula ha estat molt fidel al que va passar.

A en Salvador el va matar aquell règim agonitzant que necessitava un cap de turc i l'immobilisme dels partits opositors que no van voler veure's involucrats amb un que havia optat per l'acció directa. En Salvador va morir amb la dignitat de qui ho fa defensant les seves idees i les seves accions. A l'Oriol, en certa manera, el van matar també aquell dia, a partir del qual va començar un procés d'autodestrucció que acabaria 17 anys més tard, un procés d'automarginació vers la societat democràtica per creure que havia deixat morir el seu defensat. L'Oriol va morir, però, amb la dignitat d'aquell que havia defensat "a mort" un home que havia utilitzat una via, l'armada, amb la qual ell no estava gens d'acord.

I vosaltres, apòstols del panflet i de la tertúlia infinita, ¿fins a on estaríeu disposats a arribar per la vostra causa, més enllà de les xerrades a la Uni i de penjar octavetes a internet?
Sindicat Terrassa