Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
11 set 2006
RETROBAR EL CAMÃ? DE L´AUTODETERMINACIÓ
Si féssim cas als “paresâ€? del Nou Estatut, aquest 11 de Setembre hauria de veure una nació exultant, plenament reconeguda i encaixada en la realitat plural d’Espanya. Cada dia que passa, però, es confirma l’estafa sense pal·liatius que representa allò que ens anunciaren com una mena de “Constitucióâ€?. La derrota del “Noâ€? progressista que, des de diferents sectors, s’alçà contra una reforma estatutària pactada entre Mas i Zapatero – i acotada per la virulenta campanya anticatalana del PP -, ens ha deixat un panorama polític i social assolador, sensiblement escorat cap a la dreta.

El mateix Maragall ho diu: el PSOE va sacrificar tripartit i presidència sobre l’altar d’una entesa amb CiU: un pacte de suport a les polítiques neoliberals de l’executiu espanyol en matèria fiscal, laboral i en molts altres àmbits. El resultat? CiU brama a les portes de la Generalitat, com l’amo disposat a recuperar la finca que creu seva per dret diví. I ens recorda que és un partit d’ordre, disposat a cridar l’exèrcit per reduir els vaguistes “salvatgesâ€? i decidit a sotmetre una ciutadania immigrada que hauria de fer mèrits especials per gaudir dels seus legítims drets democràtics.

El programa del candidat Montilla tampoc sembla gaire engrescador, a còpia de garanties als grans interessos privats i d’insults vers els “ecologistes de salóâ€? que volen “paralitzar el creixement del paísâ€?. Vet aquí els fonaments d’aquesta “sociovergènciaâ€? tant reclamada, com a fórmula d’estabilitat institucional, per tot un sector de la patronal. Mentrestant, sota un “bipartitâ€? interí, les multinacionals segueixen fent la llei: Braun tanca portes i Volkswagen es mofa de les sentències favorables als acomiadats i acomiadades de SEAT.

La direcció d’ERC sembla amoïnada per fer-se perdonar la gosadia de la seva tardana oposició a l’Estatut. Trist retorn a una “equidistànciaâ€? que només pot afavorir les combinacions més conservadores! I, pel que fa a ICV-EUiA... ara podem mesurar el llast de la connivència amb un Estatut de rebaixes que pretenia barrar el camí de l’autodeterminació al poble de Catalunya. Aquesta actitud ha contribuït a desactivar el moviment ciutadà pel dret de decidir del passat 18 de febrer; ha agreujat la distància entre l’esquerra social i el jovent independentista; ha desorientat i despolititzat les classes populars...

No hi haurà avenç decidit cap a l’autodeterminació sense guanyar el cor de la gent treballadora. No hi haurà cap progrés sòlid enfront del liberalisme, si el moviment obrer no torna a fer seva la lluita per la llibertat nacional. A tall d’exemple, la crisi del Prat ha palesat la necessitat d’una gestió de proximitat de les grans infraestructures... i del seu caràcter públic. El tema de la immigració revela igualment la misèria del nou Estatut. Com integrar un col·lectiu que ja representa el 12 % de la ciutadania sense capacitat de regularització i d’accés als drets civils?

Només ens en sortirem a còpia de lluita, de recomposició dels moviments – com el que cal tornar a dreçar contra la guerra al Pròxim Orient, oposant-nos a l’enviament de tropes espanyoles al Líban -, de resistències sindicals i fabrils, d’accions solidàries... Alhora, esdevé urgent construir referents polítics. Les eleccions autonòmiques d’aquesta tardor seran un important terreny de lluita i de debat. Les frustracions acumulades sota el tripartit poden allunyar les classes populars de les urnes, afavorint el retorn de la dreta i, en qualsevol cas, l’accentuació de les polítiques liberals. Com obrirem doncs la via d’un govern veritablement d’esquerres que planti cara a les deslocalitzacions, que no temi enfrontar-se a bancs i especuladors per defensar el dret a l’habitatge, que aturi la destrossa del territori, que lluiti contra la pobresa i promogui la igualtat de drets? Com avançar cap a un govern, en fi, que cerqui el suport de la mobilització social i reivindiqui la plenitud dels drets nacionals?

Vet aquí la discussió que hem d’encetar sense tardança, i davant la qual els corrents antiliberals, l’esquerra alternativa i el moviment independentista tenim una responsabilitat indefugible.

11 de Setembre de 2006
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
11 set 2006
De les escridassades i cops que han rebut companys vostres per anar amb banderes republicanes, en fareu declaracions?
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
11 set 2006
revolta global que jo hi sapiga no han anat mai amb banderes republicanes, seran els de corriente roja o algun grupuscul marxista-leninista
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
12 set 2006
Som companys vostres a EUiA. No pas un "grupuscle". En tot cas, vosaltres sí que sou un grupuscle a dintre de la coalició. I no m'atreviria a dir, precisament, que marxista-leninista...
Re: declaració Revolta Global per a la Diada de l'Onze de setembre de 2006
12 set 2006
Revolta Global son bona gent. Cuan temps aguantaran dintre d´EUiA?. Que espera el PSUC per marchar?.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona