|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : amèrica llatina |
|
Crida a accions globals contra les institucions financeres internacionals
|
|
|
per Xarxa catalana de suport als pobles del món |
10 set 2006
|
Antecedents :
En la 2ona Consulta Sud-Nord sobre Resistència i Alternatives a la Dominació del Deute, els i les representants de moviments i organitzacions de més de 50 països van acordar quatre iniciatives conjuntes per als pròxims anys. Una d'aquestes iniciatives conjuntes és la Crida a Accions Globals contra les IFIs. Posteriorment la iniciativa va ser assumida per l'Assemblea de Moviments Socials reunida a Caracas, Veneçuela, durant el VI Fòrum Social Mundial (Policèntric) al gener de 2006.
La següent és una declaració per a signar, que expressa una crítica al paper i les operacions de les Institucions Financeres Internacionals, i una crida als moviments socials, organitzacions populars, ONGs, grups ciutadans, organitzacions comunitàries, sindicats i organitzacions obreres i moviments polítics a lliurar una campanya concertada contra les IFIs sobre una plataforma comuna ; i a organitzar mobilitzacions coordinades en la major quantitat de països possible, per a culminar durant la setmana de les Reunions Anuals al setembre de 2006.
Convidem a la seva organització a sumar la seva adhesió a la declaració, a difondre-la a totes les xarxes i grups que estiguin al seu abast, i a participar activament en la implementació de la crida. |
CRIDA A ACCIONS GLOBLALS CONTRA LES INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS (IFI)
Durant més de seixanta anys, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial al costat dels bancs regionals de desenvolupament i agències de crèdit per a les exportacions, han utilitzat el capital financer internacional per a exercir el control i reestructurar les societats del Sud a fi de servir als interessos de les corporacions privades globals i a l'agenda econòmica i geopolÃtica de les poques nacions poderoses que controlen aquestes institucions. Els efectes resultants sobre les vides dels pobles, sobre les comunitats, sobre el medi ambient i sobre les estructures tant econòmiques com polÃtiques al Sud han estat profunds, i a través dels anys han generat nombroses lluites de resistència contra aquestes institucions. Malgrat de les evidències ben documentades i innombrables testimoniatges de la destrucció, el desplaçament i la deshumanització que han causat les seves polÃtiques i operacions, aquestes institucions insisteixen a legitimar el seu paper. En anys recents s'han declarat a si mateixes campiones de la “reducció de la pobresaâ€? i del “bon governâ€?.
En aquest any 2006, ens comprometem a intensificar les nostres lluites contra aquestes institucions i elevar el nivell de coordinació internacional i accions concertades. Ens comprometem especialment a organitzar diverses formes de mobilització i acció directa en molts països de tot el planeta durant la setmana de les Reunions Anuals del FMI i el BM, del 14 al 20 de Setembre de 2006. Això inclourà diverses activitats i accions en les proximitats de les seves Reunions Anuals a Singapur.
FEM UNA CRIDA a totes les organitzacions populars, moviments socials, moviments de treballadors, moviments de dones, grups camperols, pobles originaris, grups religiosos i culturals, organitzacions comunità ries, ONGs, forces polÃtiques, i a totes les i els ciutadans interessats del món, que s'uneixin a nosaltres per a muntar accions contundents que centrin l'atenció del món en la destrucció i violació dels drets humans causats pel FMI i el Banc Mundial, els bancs regionals de desenvolupament, les agències de crèdit a les exportacions i el sistema neoliberal global que apliquen.
Les nostres accions identificaran temes i articularan exigències que reflecteixin els impactes especÃfics d'aquestes institucions sobre cadascun dels nostres països, però també s'uniran sobre les següents exigències globals :
1. Anul·lació immediata del 100% dels deutes multilaterals com part de l'anul·lació total dels deutes reclamats al Sud, sense la imposició de condicionalitats externes.
2. Auditories externes obertes, transparents i participatives, de les operacions de préstecs i les polÃtiques relacionades amb elles de les Institucions Financeres Internacionals, començant pel Banc Mundial i el FMI.
3. Detenir la imposició de condicions i la promoció de polÃtiques i projectes neoliberals.
a. En aquest 50° aniversari de la Corporació Financera Internacional (CFI), exigim que les IFIs posin fi a la promoció de privatitzacions dels serveis públics i a l'ús de recursos públics per a donar suport als guanys privats.
b. Detenir el finançament i col·laboració de les IFIs en projectes destructius del medi ambient, començant pels grans embassaments, el petroli, el gas i la mineria, i aplicar les principals recomanacions de l'Examen d'Indústries Extractives (EIR).
c. Posar fi immediatament a la imposició de condicions que cronifiquen les crisis sanità ries, com la pandèmia de SIDA, i fer restitucions per prà ctiques obsoletes tals com l'exigència de pagament de quotes als usuaris de l'educació pública i els serveis de salut.
1. L'anul·lació immediata del 100% dels deutes multilaterals, com part de l'anul·lació total dels deutes reclamats al Sud, sense la imposició de condicionalitats externes.
Les conseqüències inhumanes i destructives de la dominació del deute, en la perpetuació de les quals les Institucions Financeres Internacionals juguen un rol fonamental, són l'evidència contra les declaracions escandalosament enganyoses d'aquestes institucions que estan treballant per a la “reducció de la pobresa� i el “finançament del desenvolupament�.
A la data, les iniciatives per a l'alleugeriment del deute de les Institucions Financeres Internacionals han cobert només una petita part del deute reclamat al Sud. Pitjor encara, aquestes iniciatives vénen amb condicions que minen la sobirania dels pobles per a decidir el seu propi camà al desenvolupament, han demostrat ser nocives per al benestar i pel medi ambient, i mantenen les economies dels països del Sud lligades als interessos del lucre privat global.
L'anul·lació de només una petita part del deute podria alliberar alguns fons que podrien usar-se per a serveis bà sics, però no alliberaria al Sud de la servitud del deute. L'anul·lació del deute ha de ser del 100%.
Per a l'acció immediata destaquem els casos especialment urgents : la major part d'Àfrica, HaitÃ, Nepal, països afectats pels tsunamis/terratremols i uns altres recentment devastats per calamitats naturals, països arrasats per les guerres, societats atabalades pel HIV/SIDA, i altres que estan patint severes crisis socials, financeres i econòmiques.
Rebutgem el marc de “deute sostenible� que segueixen aplicant les institucions financeres internacionals. No existeix cap nivell de deute “sostenible� en un sistema econòmic global basat en la dominació i l'explotació dels pobles, les economies i els recursos del Sud. Aquest marc és un mitjà a través del qual aquestes institucions justifiquen el manteniment de “l'endeutament� dels països del Sud.
La insistència en “un marc de deute sostenibleâ€? és a més una negativa a tractar la qüestió més fonamental de la il.legitimitat del deute reclamat al Sud. Els pobles del Sud no han de ser obligats a pagar deutes il·legÃtims - deutes dels quals no s'han beneficiat, deutes que van finançar projectes que han causat el desplaçament de comunitats i danys al medi ambient, deutes gastats en corrupció o projectes fallits, deutes contrets per mitjans antidemocrà tics i fraudulents, deutes amb termes completament injusts i condicions nocives, deutes odiosos propiciats per dictadures, deutes contrets en el context de relacions internacionals econòmiques explotadores, deutes pels quals els pobles del Sud ja han pagat diverses vegades.
Encara que els deutes financers reclamats al Sud siguin quantitats sorprenents, totalitzant més de $2.3 bilions de dòlars, de fet el Nord li deu al Sud un deute diverses vegades major. És el deute històric, econòmica, social i ecològicament acumulat a través de segles de saqueig i explotació per part del Nord amb la col·laboració de les elits del Sud.
FMI i Banc Mundial han de córrer amb el cost d'anul·lar deutes que reclamen, utilitzant la Disposició per a pèrdues de préstecs (loss provision) del Banc Mundial ( $3 mil milions de dòlars al 30 de Juny de 2005), guanys retinguts ( 27 mil milions de dòlars al 30 de Juny de 2005) i les reserves en or del FMI. Sobrepassant la cotització de l'or els $600 dòlars la unça, els 103.4 milions d'unces d'or del FMI valen més d'O$S 60 mil milions, en comptes dels O$S 9 mil milions assentats en els llibres del FMI.
2. Auditorias externes obertes, transparents i participatives de les operacions de préstecs i les polÃtiques relacionades amb elles de les Institucions Financeres Internacionals, començant pel Banc Mundial i el FMI.
Campanyes contra el deute, moviments, organitzacions populars i ONGs estan involucrades actualment en la preparació i materialitzció a nivells nacionals, d'Auditories Ciutadanes independents dels Deutes reclamats als països del Sud. Aixà també estan exigint als governs del Sud que realitzin Auditories oficials (per ex. parlamentà ries) transparents, obertes i participatives d'aquests deutes. Aquestes auditories apunten a examinar els orÃgens i causes del problema del deute, fer un inventari dels seus efectes i impactes, treure a la llum el carà cter dubtós i il·legÃtim dels deutes identificant responsabilitats, i establint i enfortint les bases per a canvis urgents en les polÃtiques nacionals sobre deutes i problemes relacionats.
Desafiem a les institucions financeres internacionals a sotmetre's a auditories independents similars dels préstecs que han atorgat, de les seves polÃtiques creditÃcies, els seus procediments i operacions, i els termes i condicions que han acompanyat aquests crèdits, i fer inventari dels efectes i impactes. Aquestes auditories haurien d'investigar la culpabilitat i responsabilitat d'aquestes institucions financeres internacionals i avaluar quines restitucions i reparacions han de realitzar-se.
Recentment les institucions financeres internacionals han augmentat els seus esforços per mostrar-se com campiones del bon govern, incloent anuncis d'esforços i estratègies renovades per a lluitar contra la corrupció. Desafiem a aquestes institucions a començar per elles mateixes i examinar de quina forma han estat involucrades en la creació i augment del problema de la corrupció. Les auditories externes independents dels seus préstecs, operacions creditÃcies i condicionalitats haurien d'incloure aquest tema. Más encara, la corrupció ha de veure's com un problema sistemà tic que també involucra al sector privat, especialment a les corporacions transnacionals.
3. Detenir la imposició de condicions i la promoció de polÃtiques i projectes neoliberals.
Per mitjà de les condicionalitats que acompanyen els préstecs i programes, el FMI i el Banc Mundial han assolit reestructurar l'economia global. La utilització estesa dels “programes d'ajustament estructuralâ€? des de principis dels 80 en països amb un deute important, pobresa i problemes financers, han forçat a la majoria de països del Sud a imitar les polÃtiques econòmiques dels països industrialitzats, al marge de com d'inadequades poguessin ser aquestes per a les necessitats de desenvolupament del paÃs. A causa de la imposició de polÃtiques neoliberals sobre països desesperats per accedir als crèdits, els pobles de tot el Sud es veuen enfrontats a economies orientades a la producció d'exportacions abans que a la provisió dels mercats locals, a sectors manufacturers devastats, a un gran percentatge de factors econòmics en mans estrangeres, a valuosos recursos públics privatitzats, a serveis de salut i d'altres serveis socials mutilats per dècades de falta d'inversions, a recursos ambientals devastats per la sobreexplotació, els tallers i els petits negocis arruïnats per la denegació de crèdits i subsidis, i un atur massiu.
La nostra lluita contra la dominació del deute es lliura en gran part per a alliberar-nos de les condicions que fan xantatge als governs endeutats. Per a les accions de Setembre de 2006 exigim :
a. En aquest 50° aniversari de la Corporació Financera Internacional (CFI), que les IFIs posin fi a la promoció de privatitzacions dels serveis públics i a l'ús de recursos públics per a donar suport els guanys privats.
L´FMI i especialment el Banc Mundial han estat els impulsors principals de la privatització dels serveis bà sics ; i al costat d'ells altres institucions com els bancs de desenvolupament regionals i les agències de crèdit a les exportacions.
Les institucions financeres internacionals promouen la privatització a través de polÃtiques, condicionaments i assessorament en polÃtiques, finançant projectes que obren el camà a les privatitzacions, proveint assistència tècnica en la preparació d'estudis de factibilitat com també en el procés d'implementació i fins i tot, donant suport directament a les companyies privades perquè comprin els serveis públics. La Corporació Financera Internacional juga un rol preponderant en la provisió de garanties de risc tant com de capital accionista per a les companyies privades, i facilitant el rescat públic dels serveis privatitzats en dificultats.
L'èmfasi contÃnua en la privatització de serveis bà sics com la provisió d'aigua - o quan cap companyia està interessada a adquirir el servei, l'arranjament d'arrendaments i contractes de servei - i la “comercialitzacióâ€? també d` agències de socors amb les quals administren les reserves d'aliments, reflecteixen una fixació en el mercat com l'únic principi organitzador per a les economies encara de les evidències aclaparants en la seva contra. Un fracà s després d'un altre en les privatitzacions de l'aigua al Sud no ha dissuadit a les IFIs de la seva missió d'arravassar els béns de propietat pública.
El nostre missatge a la CFI i els seus socis multilaterals és clar : no més recursos públics per al manteniment dels guanys privats.
b. Detenir el finançament i col·laboració de les IFIs en projectes destructius del medi ambient, començant pels grans embassaments, el petroli, el gas i la mineria, i aplicar les principals recomanacions de l'Examen d'Indústries Extractives (EIR).
Les institucions financeres internacionals també es presenten liderant la lluita contra el canvi climà tic i la destrucció mediambiental. No obstant això cap tipus de retòrica astuta sobre un compromÃs més fort i noves estratègies poden ocultar el fet que molts projectes dissenyats, dirigits i donats suport per les institucions financeres internacionals violen les ja diluïdes normes i salvaguardes declarades per aquestes mateixes institucions i causen tant problemes ambientals com socials enormes. El mateix Banc Mundial és un deutor ecològic molt important, ja que ha finançat grans projectes com embassaments hidroelèctrics, mines, canonades, exploracions petrolieres i el desenvolupament de projectes que han desplaçat poblacions i produït danys ambientals enormes. L'intent del Banc Mundial d'establir el seu lideratge en el problema del canvi climà tic amb l'aplicació del seu desenvolupament de la comercialització de crèdits de carboni és altre trà gic exemple del fonamentalisme de mercat. Confiar el precari futur del clima mundial a les enginyoses solucions de mercat que inventa el Banc Mundial va distreure als actors principals de concentrar-se en el sobreconsum que amenaça de mort al planeta i a tots els que viuen en ell. Mentrestant el Grup Banc Mundial, que declama el seu lideratge en el desenvolupament d'energies alternatives, dedica molts més recursos a desenvolupar fonts d'energia convencionals. En efecte, el Banc Mundial és el lÃder mundial en el finançament de projectes que produïxen l'efecte hivernacle.
c. Posar fi immediatament a la imposició de condicions que cronifiquen les crisis sanità ries com la pandèmia de SIDA i fer restitucions per prà ctiques passades tals com l'exigència de pagament de quotes als usuaris de l'educació pública i els serveis públics de salut.
Les polÃtiques de les IFIs han agreujat les crisis sanità ries com la pandèmia de SIDA de moltes formes. Les mesures d'austeritat han restringit els pressupostos per a la salut, impedit la contractació de mestres i treballadors de salut summament necessaris a causa de els lÃmits imposats a la despesa en ocupacions del sector públic, i va allunyar als usuaris de les clÃniques i als i les nens de les escoles per la insistència en el pagament d'aranzels. Les polÃtiques macroeconòmiques que han imposat les Institucions Financeres Internacionals durant els últims 25 anys - incloent l'austeritat fiscal, altes taxes d'interès, liberalització comercial unilateral i la privatització de serveis essencials - han dut a Ãndexs inferiors de creixement i menors progressos en els indicadors socials que els de les dues dècades entre 1960 i 1980.
Les IFIs els deuen un enorme deute social als països els serveis públics dels quals han estat danyats per les seves polÃtiques. Les seves creditores són les dones dels països del Sud qui han hagut d'intervenir per a proveir les cures de la salut, l'alimentació, la docència, l'aigua i els altres béns i serveis bà sics que van ser posats fora de l'abast per les polÃtiques de les IFIs. El Banc Mundial i el FMI haurien de pagar per l'educació i la salut primà ria gratuïta com una forma de reparació o restitució pel dany causat per les seves polÃtiques.
Mentre sortim als carrers i places del 14 al 20 de Setembre a Singapur i a tot el món, ens mantenim units/es en la nostra Crida per a posar fi a la destrucció infligida al Sud pel fMI, el Banc Mundial, els altres bancs multilaterals i els països que els controlen.
Sol·licitem als moviments i organitzacions que s´adhereixen a aquesta Crida que comparteixin amb nosaltres la informació sobre els seus plans d'acció i els resultats, a fi de poder protegir-nos mútuament a través de l'à mplia difusió.
Per a signar la Crida, manar el nom de la seva organització, el nom de la persona de contacte, correu electronic, direccció i número de telèfon (i/o fax), a :
JUBILEU SUD/Américas : jubileosur@wamani/.apc.org
I
CADTM (secretariat internacional), 345 Avenue de’l Observatoire, 4000 Liège, Belgique Tel : (32) 4 226 62 85 www.cadtm.org email : virginie@cadtm/.*org
Organitzacions que ja han signat
GLOBAL
JUBILEE SOUTH
COMMITTEE FOR THE ABOLITION OF THE THIRD WORLD DEBT (CADTM)
WORLD FORUM OF FISH HARVESTRES AND FIHWORKERS, WFF
SOUTHERN PEOPLES ECOLOGICAL DEBT CREDITORS ALLIANCE (SPEDCA)
SUSTAINABILITY WATCH NETWORK
AFRICA Regionals
AFRICA JUBILEE SOUTH
SOUTHERN AFRICA PEOPLES SOLIDARITY NETWORK (SAPSN)
ALBERTINE RIFT CONSERVATION SOCIETY (ARCOS)
AMERICAS Regionals
JUBILEO SUR AMERICAS
ASIA/PACIFIC Regionals
JUBILEE SOUTH - ASIA/PACIFIC MOVEMENT ON DEBT AND DEVELOPMENT (JS-APMDD)
ASIA-PACIFIC FORUM ON WOMEN, LAW AND DEVELOPMENT (APWLD)
ASIA Regionals
FOCUS ON THE GLOBAL SOUTH - INDIA, THAILAND AND PHILIPPINES
ASIAN REGIONAL EXCHANGE FOR NEW ALTERNATIVES (ARENA)
INTERNATIONAL GENDER AND TRADE NETWORK - ASIA
MIGRANT FORUM IN ASIA (MFA)
ASIAN MIGRANT CENTRE (AMC)
NGO FORUM ON ADB
PEOPLES FORUM AGAINST ADB
EUROPA Regionals
WOMEN IN DEVELOPMENT EUROPE
CEE BANKWATCH NETWORK
ASIA DEL SUR Sub-Regionals
SOUTH ASIA ALLIANCE FOR POVERTY ERADICATION (SAAPE)
ANGOLA
LIGA JUBILEU 2000 ANGOLA - LIJUA
ARGENTINA
DIALOGO 2000
AUSTRÀLIA
FRIENDS OF THE EARTH
AZERBATJAN
CENTER FOR CIVIC INITIATIVES
BANGLADESH
COMMUNITY DEVELOPMENT LIBRARY (CDL)
WARBE-Bangladesh
BANGLADESH SRAMAJIBI KENDRA (BSK)
UNNAYAN ONNESHAN-THE INNOVATORS (CENTRE FOR RESEARCH AND ACTION ON DEVELOPMENT)
DEPARTMENT OF DEVELOPMENT STUDIES, UNIVERSITY OF DHAKA, BANGLADESH
BANGLAPRAXIS
UTTARAN
PAANI COMMITTEE
HAMKURA RIVER ACTION COMMITTEE
AN ORGANIZATION FOR SOCIO-ECONOMIC DEVELOPMENT (AOSED)
SAVE CHARA RIVER CAMPAIGN
BANGLADESH RIVERS NETWORK
LOKOJ INSTITUTE
BANGLADESH KRISHOK FEDERATION
KARMOJIBI NARI
BELGICA
CENTRE NATIONAL DE COOPÉRATION AU DÉVELOPPEMENT (CNCD-11.11.11.) ATTAC VLAANDEREN
BENIN
CADD
BRASIL
JUBILEU BRAZIL BRAZIL NETWORK ON INTERNATIONAL FINANCIAL INSTITUTIONS
CAMERUN
CENTRE FOR PROMOTION OF ECONOMIC AND SOCIAL ALTERNATIVES
CAMBODJA
PARTNERSHIP FOR DEVELOPMENT IN KAMPUCHEA (PADEK)
WOMYNS AGENDA FOR CHANGE
CANADÀ
HALIFAX INITIATIVE COALITION
BLUE PLANET PROJECT
XILE
OBSERVATORIO LATINOAMERICANO DE CONFLICTOS AMBIENTALES - OLCA
COLÃ’MBIA
UNION NACIONAL DE EMPLEADOS BANCARIOS DE COLOMBIA
FEDERACIÓN NACIONAL DE SINDICATOS BANCARIOS COLOMBIANOS
CAMPAÑA COLOMBIANA CONTRA LA DEUDA "EN DEUDA CON LOS DERECHOS
CONGO
FORUM SUR LA DETTE EXTÉRIEURE ET LE DÉVELOPPEMENT DU CONGO (FODEX)
CONGO BRAZZAVILLE
APASH
CUBA
CENTRO MEMORIAL DR. MARTIN LUTHER KING, JR. LA HABANA, CUBA
REPÚBLICA DOMINICANA
CONVERGENCIA DE MOVIMIENTOS DE LOS PUEBLOS DE LAS AMÉRICAS (COMPA)
COLECTIVO DE ORGANIZACIONES POPULARES
EQUADOR
ACCIÓN ECOLÓGICA
FUNDACIÓN MAN�
FRANÇA
ATTAC
ASSOCIATION INTERNATIONALE DE TECHNICIENS EXPERTS ET CHERCHEURS (AITEC)
INITIATIVES POUR UN AUTRE MONDE
LES AMIS DE LA TERRE
ECHANGEONS LE MONDE
ALEMANYA
BLUE 21
BERLINER LANDESARBEITSGEMEINSCHAFT UMWELT UND ENTWICKLUNG
BERLIN WORKING GROUP ON ENVIRONMENT AND DEVELOPMENT
ATTAC Allemania
GUINEA CONAKRY
CECIDE
HAITI
PLATAFORMA DE POLÃ?TICAS DE DESARROLLO ALTERNATIVAS (PAPDA)
HONDURAS
CONSEJO CIVICO DE ORGANIZACIONES POPUALRES E INDÃ?GENAS DE HONDURAS (COPINH)
HONG KONG
HONG KONG CONFEDERATION OF TRADE UNIONS (HKCTU)
DOCUMENTATION FOR ACTION GROUPS IN ASIA (DAGA)
HONG KONG CHRISTIAN INDUSTRIAL COMMITTEE
ZI TENG
Ã?NDIA
INDIA SOCIAL ACTION FORUM (INSAF)
CENTRE FOR ORGANISATION, RESEARCH & EDUCATION (CORE)
RIVER BASIN FRIENDS
NATIONAL CONFEDERATION OF OFFICERS ASSOCIATIONS (NCOA)
NARMADA BACHAO ANDOLAN
NIMAR MALWA KISAN MAZDOOR SANGTHAN
PEOPLE’S DEVELOPMENT FOUNDATION INDIA
CITIZEN’S CONCERN FOR DAMS AND DEVELOPMENT, MANIPUR (NE INDIA)
BHARAT GYAN VIGYAN SAMITI (BGVS)
URBAN RESEARCH CENTRE
TAMILNADU AGRICULTURAL LABOURERS MOVEMENT (TALM)
HUMAN RIGHTS- TAMILNADU INITIATIVE
VAK INDIA
INDONÈSIA
INTERNATIONAL NGO FORUM ON INDONESIAN DEVELOPMENT (INFID)
KOALISI ANTI UTANG (ANTI DEBT COALITION)
WORKING GROUP ON POWER SECTOR RESTRUCTURING (WGPSR)
JATAM - MINING ADVOCACY NETWORK
MIGRANT CARE
INSTITUTE FOR GLOBAL JUSTICE INDONESIA
PERHIMPUNAN INDONESIA UNTUK BURUH MIGRAN BERDAULAT
INDONESIAN ASSOCIATION FOR SOVEREIGN MIGRANT WORKERS
SOLIDARITAS PEREMPUAN
LEMBAGA BANTUAN HUKUM (LBH) SEMARANG
INDONESIAN LEGAL AID FOUNDATION BRANCH OF SURABAYA
KOALISI RAKYAT UNTUK HAK ASTAS AIR (KRUHA)/PEOPLE’S COALITION FOR THE RIGHTS TO WATER
DEBT AND DEVELOPMENT COALITION
ITÀLIA
LILA CEDIUS (ITALIAN LEAGUE FOR THE FIGHT AGAINST AIDS - CENTER FOR HUMAN RIGHTS AND PUBLIC HEALTH
ASSOCIAZIONE CULTURALE PUNTOROSSO
EQUIVITA, SCIENTIFIC COMMITTEE
CAMPAGNA DELLA RIFORMA DELLA BANCA MONDIALE (CRBM)
COSTA D´IVORI
MARCHE MONDIALE DES FEMMES
FORUM NATIONAL SUR LA DETTE ET LA PAUVRETE
JAPÓ
JUBILEE KYUSHU ON WORLD DEBT AND POVERTY ATTAC Japan
KÈNIA
SOLIDARITY AFRICA NETWORK
KENYA DEBT RELIEF NETWORK (KENDREN)
DAUGHTERS OF MUMBI GLOBAL RESOURCE CENTER
MALI
COALITION DES ALTERNATIVES AFRICAINES DETTE ET DÉVELOPPEMENT (CAD-MALI)
MAURITÀNIA
MOUVEMENT POUR LES DROITS DE LA PERSONNE HUMAINE
ILLES MAURICI
MAURITIUS ACTION FOR DISAMAMENT AND PEACE
MÈXIC
EDUCACIÒN PARA LA PAZ (CHIAPAS, MÉXICO) (MIEMBRO DE LA CAMPAÑA "SÌ A LA VIDA, NO A LAS IFIS")
MARROC
ATTAC
REPORTERS SANS LIMITES
MOÇAMBIC
ECONOMIC JUSTICE COALITION
NEPAL
RURAL RECONSTRUCTION NEPAL (RRN)
WATER AND ENERGY USERS’ FEDERATION
COLLECTIVE INITIATIVE FOR RESEARCH AND ACTION
ALL NEPAL WOMEN ASSOCIATION (ANWA)
HOLANDA
TRANSNATIONAL INSTITUTE (TNI)
NICARAGUA
CENTRO DE ESTUDIOS INTERNACIONALES
NIGER
RESEAU NATIONAL DETTE ET DEVELOPPEMENT (RNDD)
ONG ECO DÉVELOPPEMENT PARTICIPATIF (ONG-EDP)
NORUEGA
INSTITUTE FOR GLOBAL NETWORKING, INFORMATION AND STUDIES (IGNIS)
PAKISTAN
PAKISTAN FISHERFOLK FORUM (PFF)
PAKISTAN INSTITUTE OF LABOUR EDUCATION & RESEARCH (PILER)
CREED ALLIANCE
PAKISTAN KISSAN RABITA COMMITTEE ( PAKISTAN PEASANTS
COORDINATION COMMITTEE)
URBAN RESOURCE CENTRE
PEOPLE’S RIGHTS MOVEMENT (PRM)
VINCO DEVELOPMENT FOUNDATION
PARTICIPATORY DEVELOPMENT INITIATIVES [PDI]
LABOUR EDUCATION FOUNDATION
FILIPINES
FREEDOM FROM DEBT COALITION
INTEGRATED RURAL DEVELOPMENT FOUNDATION
FOUNDATION FOR MEDIA ALTERNATIVES
PUERTO RICO
FAITH, ECONOMY AND SOCIETY PROGRAMME, LATIN AMERICAN COUNCIL OF CHURCHES (CLAI)
SENEGAL
FORUM FOR AFRICA ALTERNATIVES
SUDÀFRICA
JUBILEE SOUTH AFRICA
ALTERNATIVE INFORMATION AND DEVELOPMENT CENTRE (AIDC)
SOUTHERN AFRICAN CENTRE FOR ECONOMIC JUSTICE
CENTRE FOR CIVIL SOCIETY ECONOMIC JUSTICE PROJECT, UNIVERSITY OF KWAZULU-NATAL, DURBAN, SOUTH AFRICA
SRI LANKA
MOVEMENT FOR NATIONAL LAND AND AGRICULTURAL REFORM (MONLAR)
SUÃ?SSA
INSTITUTE FOR AGRICULTUTRE AND TRADE POLICY
CENTRE EUROPE TIERS MONDE (CETIM)
TAILÀNDIA
PSI-THAI AFFILIATES COUNCIL (PTAC)
UGANDA
AFRICAN WOMEN’S ECONOMIC POLICY NETWORK (AWEPON)
REGNE UNIT
WORLD DEVELOPMENT MOVEMENT (WDM)
CHRISTIAN AID (UK AND IRELAND)
JUBILEE DEBT CAMPAIGN
ESTATS UNITS
JUBILEE USA NETWORK
50 YEARS IS ENOUGH NETWORK
TRANSNATIONAL INSTITUTE FOR GRASSROOTS RESEARCH AND ACTION (TIGRA)
THE OAKLAND INSTITUTE
AFRICA ACTION
CONGREGATION JUSTICE COMMITTEE, SISTERS OF THE HOLY CROSS
MOBILIZATION FOR GLOBAL JUSTICE
SOUTHWEST WORKERS UNION (SWU), SAN ANTONIO, TEXAS
THE DEVELOPMENT GAP
GENDER ACTION
NETWORK IN SOLIDARITY WITH THE PEOPLE OF GUATEMALA (NISGUA)
ZIMBAWE
AFRICAN FORUM AND NETWORK ON DEBT AND DEVELOPMENT |
This work is in the public domain |
|
|
