|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
A qui li importa Catalunya?
|
|
|
per anònim |
05 set 2006
|
|
Article d'opinió en motiu de l'Onze de Setembre. |
A qui li importa Catalunya?
A pròposit del seu paÃs, paradigma i model -volguem o no- d’aquest en el què als catalans ens toca viure, deia Gore Vidal no fa gaire en una entrevista: “si t’importa Estats Units, és horrible. Però si et et dediques tan sols a fer diners, ni te’n preocupesâ€?. L’autor nordamericà de « L’edat d’or » no es referia a la conjuntura del moment, com a la complaent orella europea li agrada escoltar. Es referia a l’estructura: a la democrà cia, a la societat de consum, a la viabilitat de l’economia, a la salut espiritual de la societat - però també a la fÃsica- a la classe polÃtica… Sovint els savis no són els que més hi entenen, sinó els que més clarament hi veuen.
Aproximadament aquest seria el balanç dels darrers anys per a Catalunya. Tenim entesos i savis en totes les matèries, tenim polÃtics que transpiren tanta vehemència com prepotència, tenim economistes que pesen balances i dicten, amb determinació, flexibilitat a la rigidesa per a multiplicar els pans. Qualsevol il•lustrat que aterrés als Països Catalans, escoltant tota aquesta colla de filibusters que omplen televisors i diaris, pensaria que semblant suma d’intel•ligència, mà sters i determinació només pot resultar a benefici de l’empresa comuna i en restaria bocabadat
Aproximadament aquesta seria la radiografia de la llengua de pam que se’ns ha quedat després del joc més brut jugat en democrà cia en molts i molts anys, que és aquest Nou Estatut regional del Principat i l’Estatut regional del PaÃs Valencià . Procés d’una baixesa moral i un dèficit democrà tic, d’uns costos anÃmics per a la dignitat nacional dels catalans i catalanes i d’una derrota tan flagrant de la decència polÃtica que ens costarà a tots plegats uns quants anys poder tornar a sentir la paraula estatut sense apretar a córrer.
Aproximadament aquesta és la reacció que ens ve al cap a més d’un quan observem la distà ncia abismal entre els problemes reals –i els potencials- que comencen a atapeïr l’agenda del nostre paÃs i el concepte, diguem-ne, tropical –per no dir mots més gruixuts- que tenen els nostres savis, economistes, intel•lectuals, polÃtics i demés assalariats de les fluctuacions bursà tils a l’hora de fer veure que els resolen.
Catalunya, benvolguts, continua basant la seva economia en prostituïr-se al turisme europeu. Rius dessecats, pantans a mitges, camps de golf per arreu, xalets i més xalets, hotels a primera, segona, tercera i vint-i-cinquena lÃnia de mar, parcs temà tics de ben poca grà cia. Catalunya és el balneari d’Europa. Catalunya, i amb ella dil•ligentment totes les seves institucions, els ajuntaments de Barcelona i València i els Consells Insulars de Mallorca i Eivissa, la Generalitat principatina i la valenciana... tots han confós lapidà riament per sempre promoure l’economia en aplanar i apiconar el paÃs d’extrem a extrem per atreure, dansa de la pluja inclosa si és de menester, aquell manà del progrés que són els capitals fluctuants. AVE, 22@, CIM al Penedès, Fòrum, Ciutat de les Arts i les Ciències, Copa América, Autopista d’Eivissa... Aquells mateixos capitals, que havent espremut la taronja i havent-se endut el suc per a refinar-lo a casa, se’n van tan premiats i aplaudits com van arribar. Catalunya és la puta d’Europa, només que Catalunya no és una persona, és un poble, i llavors estem tots, excepte els proxenetes, empesos a la prostitució dià ria: a l’hora de cercar feina, a l’hora de qüestionar el sou, a l’hora de voler redreçar les polÃtiques públiques, a l’hora de demanar permÃs a Espanya, a l’hora de demanar permÃs a Europa, a l’hora d’aconseguir res.
Catalunya, la Catalunya estricta, és una gran mètropoli amb una vasta zona d’oci, esbarjo i turisme rural al seu voltant. Ara mateix, Catalunya és el paÃs més mal funambulista d’aquest racó de món, doncs el seu territori té el pitjor equilibri i la més pèssima sostenibilitat. Mig paÃs és endrapat per una concentració urbana de capitals propis, foranis i extremament foranis, i l’altre mig es reconverteix a marxes forçades en un parc temà tic enorme, on la vinya i el sembrat han passat d’economia a paisatge i els aborigens que resisteixen en abandonar el parc temà tic han quedat relegats a curiositat antropològica. En el millor dels casos, a dialecte perdut de la nostra llengua.
Catalunya és, a més de prostituta d’Europa per voluntat pròpia de la pròpia patoleia d’interessos financers, i la conseqüent patoleia, encara més patètica, d’economistes, savis i polÃtics convençuts, a més a més, Catalunya és, com sempre ha estat, vassalla d’Espanya. Prostituta i vassalla. El procés estatutari -que només és un tros del Guadiana quan va per fora, perquè la processó va per dins i ve de llarg- ha tornat a demostrar-nos dues evidències que l’actualitat informativa –o el vent del tròpic- a voltes ens fa veure menys evidents. Però només a voltes.
Primer: que tenim una classe polÃtica del tot irresponsable, antidemocrà trica, pueril i mediocre que no ha sabut ni conduïr correctament la seva propia farsa i comèdia que era aquest procés estatutari des del principi. Una farsa organitzada per a major posteritat del polÃtic guanyador (cadascú pensava que seria ell), que res tenia a veure amb les necessitats socials que corren per aquà ni amb els processos èticament democrà tics a l’ús. De manera borda i molt borda s’ha signat de nou el pacte de sang entre les respectives burgesies: la catalana, titellaire de mena, i l’espanyola, amb la seva mortÃfera armadura a mida que és l’Estat Espanyol.
I segon: que als vassalls se’ls pot insultar, menysprear, ignorar i escopir que després centenars de treballadors de la indústria dels globos de colors i els somriures perennes faran que tot sembli un acte d’homenatge al poble català . Com deia Gore, si a algú de veritat li importa Catalunya, l’equilibri territorial, la sostenibilitat econòmica i ecològica, el pacte franc, l’abolició de les hipoteques (la de casa, la de amb Espanya i la de amb el capital fluctuant i rodamón, que totes són la mateixa), la situació és horrible. A curt termini potser no, carpe diem! Però a llarg termini... Això sÃ, si el que importa és fer diners, ni us en preocupeu! Però afanyeu-vos.
Espanya perd les subvencions europees i les llicències de saqueig i expoli a l’Amèrica Llatina. Repsol-YPF, BBVA, BSCH, Endesa, Telefónica. I Catalunya, en qüestions de capital, és projecte comú. Agbar, La Caixa, Gas Natural. El turisme gasta menys i vol paisatge. I d’això darrer, a nosaltres ja no ens queda, els ho vam encimentar tot. I ara què? Ara toca allargar la joventut precà ria fins als quaranta i les hipoteques fins a la segona o tercera generació. Ara toca admetre la normalitat del fracà s absolut del sistema d’educació. Ara toca flexibilitzar la rigidesa d’aquest poble que de la pobresa i la dictadura ha passat a la farsa polÃtica i a l’ofec econòmic, que de silenciat i afamat ha passat a puta i vassall. En el mateix silenci.
Ara toca ressignar-se... o revoltar-se! Espanya és un gegant amb peus de fang o com deia un vell amic, l’imperialisme és un tigre de paper. Si poden les nacions de la germana Amèrica, -BolÃvia! Veneçuela!- alliberar-se del jou espanyol i anar assolint, pacients però imparables, l’anhelada independència, per què no podem despertar també nosaltres, i en la més gran expressió del nostrat seny, tornar a prendre les regnes del nostre destÃ? Posem cadascú al seu lloc, que quan convé, seguem cadenes.
Aquest Onze de Setembre, avancem cap a la Unitat Popular, construïm la independència i el socialisme! |
Mira també:
http://www.cupvilanova.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: A qui li importa Catalunya?
|
|
per anònima |
05 set 2006
|
|
aquest text no surt a la web... |
|
Re: A qui li importa Honduras?
|
|
per collons! |
06 set 2006
|
Jo també vull ser com els paraguaians, els bolivians o els guatemaltecs... ya te vale, tio.
Mori l'espanyolisme i tal i tal... Vale, vale. |
|
Re: A qui li importa Catalunya?
|
|
per pep |
06 set 2006
|
m'agraden les idees que hi han, tot i que potser un poc mal redactat.
En tot cas, ánims! |
|
Re: A qui li importa Catalunya?
|
|
per No entenc |
06 set 2006
|
Comentari al comentari
Per què dius: jo també vull ser guatemaltenc, ya te vale tio? |
|
Re: A qui li importa Catalunya?
|
|
per collons again |
07 set 2006
|
|
la perfidia es basa precisament en alló que sembla que no s'entén... |
|
|
