|
|
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
un editorial d'El Mundo amb errors d'interpetació greus
|
|
|
per x Contrastant |
03 set 2006
|
|
El 29 d'agost de 2006, El Mundo va publicar un editorial titulat "ETA mantiene la baza del terror mientras amplia su espacio politico". L'editorial es construeix a partir de tres dades factuals donades a conèixer el dia anterior. La primera és que la policia francesa va trobar el juny un cotxe que va fer explotar ETA a Iparralde. El mateix dia, el govern basc va donar a conèixer els resultats del Sociómetro Vasco, que és una enquesta feta pel Gabinet de Prospecció Sociològica del govern basc. EM destaca dos resultats: d'una banda, l'opinió que tenen els enquestats i les enquestades sobre els líders polítics bascos i espanyols i, d'una altra, què votarien les persones enquestades si el govern espanyol permetés un referèndum a favor o en contra de la independència. A partir d'aquestes tres dades, EM escriu un editorial en què parla d'ETA. |
Un cop situat el context, es pot interpretar el títol de l'editorial i el seu contingut: ETA manté l'activitat terrorista i l'espai polític d'ETA creix. Per lligar les dues idees, EM utilitza mientras, que serveix per donar una idea de simultaneïtat, és a dir, per connectar íntimament les dues idees.
L'editorial, però, parteix d'una pressuposició errònia: com que ETA vol la independència, aleshores tots els independentistes són (d') ETA. És una evidència política que hi ha partits abertzales que no tenen res a veure amb Batasuna ni ETA que estan a favor de la indepèndencia. En aquest sentit, l'"esquerra abertzale" no es pot reduir a Batasuna o a ETA. Per tant, EM construeix l'editorial a partir d'aquest error d'interpretació greu.
Com que l'editorial comença parlant de l'activitat d'ETA durant l'alto el foc permanent, i atès que la informació que podem llegir als diaris és contradictòria, raó per la qual no podem saber fins a quin punt una dada és certa o falsa, ens limitarem a transcriure uns fragments que creiem que situen el text en el context adequat per després comentar el que ens interessa:
La noticia que hoy abre la portada de EL MUNDO no debería sorprender a nadie. Que ETA haya explosionado un coche en Francia a finales de junio forma parte de lo esperable de una organización que ha hecho del asesinato su principal medio de actuación. Sin embargo, la historia que publicamos hoy es un síntoma más -y ya van muchos- de que la banda no está pensando en su disolución ni en su conversión a medio plazo en una mera asociación política. ETA sigue siendo una organización terrorista y aprovecha el espacio que ingenuamente le brinda el Gobierno para avanzar en sus objetivos políticos sin dejar por eso de adiestrar a sus comandos por si un día decide -como amenaza en sus comunicados- volver a matar.
En realidad, la conducta de la banda difiere bien poco de la de la tregua de 1998. ETA nunca dejó de abastecerse ni de entrenar a nuevos comandos, avivó la kale borroka y no abandonó en ningún momento las redes de extorsión. Después del alto el fuego declarado en marzo, la banda ha continuado con todas estas actividades, por más que el Ejecutivo haya tratado de disculpar o de minimizar sus actos.
Fuentes policiales aseguran que desde la entrada en vigor de la tregua, el 24 de marzo, los etarras han robado seis coches en Francia y han abandonado casi una docena. Sus miembros han dejado su rastro por algunos pisos del sur del país vecino, donde el ir y venir de comandos no es inferior al de los tiempos en que la banda estaba presuntamente más operativa. En cuanto a los explosivos, hay que recordar que ETA robó en Francia en diciembre del año pasado 1.300 kilogramos de polvo de aluminio, una sustancia que se utiliza en la fabricación de amonal y amosal.
Pese a los continuos desmentidos del Ministerio del Interior, la red de extorsión de ETA permanece activa y ha enviado cartas después de la tregua. Lo demostró en junio la operación del juez Grande-Marlaska contra el entorno del bar El Faisán, abortada por cierto por un chivatazo que -ya nadie duda- partió del entorno del turbio comisario general de Información, Telesforo Rubio.
Ara hem arribat al paràgraf que ens interessa comentar:
No cabe duda de que el planteamiento temerario del Gobierno ha ayudado a reorganizarse operativamente a una ETA derrotada por el acoso policial y la Ley de Partidos, pero hay otros efectos igualmente perniciosos. En estos meses, la cohesión de la sociedad vasca se ha debilitado, como refleja la encuesta que hizo pública ayer el Gobierno vasco. El lento pero imparable ascenso del porcentaje de ciudadanos que votarían en un referéndum a favor de la independencia (38%) es preocupante, pero lo es más la nota que recibe Otegi (3,4). Que quien no ha condenado nunca la violencia obtenga una valoración que está tan por encima de la de María San Gil (2,2) y de la de Rajoy (2,1) es en buena medida el triste resultado del status de interlocutor político que le ha regalado el Gobierno.
Un cop EM ha descrit la situació actual, n'extreu les conclusions. En primer lloc, ETA s'està reorganitzant. I, en segon lloc, la societat basca està perdent cohesió interna. Cal dir que ja fa anys que alguns diaris estan dient que la cohesió social al País Basc s'està trencant. En aquest sentit, les anàlisis dels autors de l'Euskobarómetro serveixen de base científica a partir de la qual construir aquest discurs. Per demostrar que la societat basca perd cohesió, EM aporta dos arguments basats en els resultats del darrer Sociómetro Vasco: d'una banda, l'independentisme augmenta lentament però paulatinament i, d'altra banda, les persones enquestades valoren molt més positivament Otegi que San Gil i Rajoy.
Com ja hem dit anteriorment, no analitzarem la primera conclusió perquè no estem en condicions de dir-ne res. Així, en comentarem la segona. La conclusió que la societat basca està perdent cohesió interna es basa en el pressupòsit que la idea d'Espanya uneix mentre que la idea d'un País Basc independent separa. D'aquesta manera, tot allò que tendeix a mantenir la unitat d'Espanya és valorat com a positiu i cohesionador, mentre que tot allò que en qüestiona la unitat és valorat com a negatiu i disgregador. Altrament dit: la unitat d'Espanya és un fet natural, mentre que la ruptura d'Espanya és un fet antinatural, artificial. En aquest sentit, també hi podríem aplicar una dicotomia bàsica a l'hora de construir un discurs, bo/dolent.
A més, el discurs sobre la pèrdua de cohesió de la societat basca es construeix a partir d'una visió reduccionista de la situació política basca. Així, EM no contempla la possibilitat que hi ha un determinat nombre d'enquestats que no han votat mai Herri Batasuna, Euskal Herritarrok o Batasuna i que valoren més Otegi que no pas San Gil o Rajoy. De fet, la nota d'Otegi no s'explica només a partir de la puntuació dels seus votants. Per força hi ha hagut d'haver votants d'altres partits que l'han puntuat més alt que San Gil i Rajoy.
Per acabar aquest punt, EM afirma que l'augment de l'independentisme és preocupante. La utilització de l'adjectiu preocupante delata el sentit comú del diari madrileny, ja que, des d'una perspectiva no nacionalista espanyola, el fet que el nombre de persones enquestades dels País Basc que volen la independència del País Basc (o d'Euskal Herria) augmenti, en principi, no és ni bo ni dolent.
Un cop hem comentat l'estat de la cohesió interna de la societat basca, passarem a la valoració dels polítics bascos i espanyols. EM afirma que és preocupante que Otegi, que mai no ha condemnat la violència, tregui una puntuació molt més alta que San Gil i Rajoy. Per analitzar aquest argument utilitzarem les dades del Sociómetro Vasco des que hi surt Otegi. És a dir, compararem els resultats d'Otegi, Aznar, Iturgaiz, Oreja, Rajoy i San Gil des del desembre de 1998 fins a l'agost de 2006.
A continuació presentem els quadres que hem elaborat a partir de les dades del Sociómetro Vasco:
Polític xii-98 iii-99 xii-99 iv-00 vii-00 xii-00 iv-01 vii-01 iii-02 vii-02 xii-02 vii-03
Otegi 3,7 3,8 3,8 3,5 3,1 2,4 2,5 2,0 2,1 2,1 2,1 2,2
Aznar 2,9 2,9 2,5 2,6 2,6 2,1 2,2 2,2 2,2 2,2 2,0
Iturgaiz 2,8 2,8 2,4 2,3 2,2 1,8 2,2 1,9 2,0 1,8 1,8
Oreja 2,7 2,2 2,2 2,1 2,0
Polític ix-03 xii-03 iv-04 viii-04 xi-04 iii-05 vii-05 xii-05 iv-06 vii-06
Otegi 2,4 2,3 2,6 2,7 2,8 3,0 3,0 3,1 2,9 3,4
Aznar 1,8 1,7 2,0
Iturgaiz 1,7 1,6 1,7 2,2
Oreja 1,8
San Gil 2,3 2,3 2,7 2,5 2,2 2,2
Rajoy 1,7 2,0 2,4 2,2 2,2 2,4 1,9 2,1 2,1
NOTA: Quadres a partir de les dades de diferents Sociómetros Vascos (del núm. 8 al núm. 33(http://www1.euskadi.net/estudios_sociologicos/sociometros_c.apl)
Com es pot comprovar, Otegi treu més puntuació que qualsevol líder del PP basc o espanyol en divuit ocasions, mentre que en quatre algun líder del PP treu més puntuació que Otegi. Per tant, normalment Otegi treu més puntuació que els líders del PP (81,82% per 18,18%).
Pel que fa als resultats, és important adonar-se que Otegi treu les notes més altes en els períodes que ETA no comet atemptats: durant la treva de 1998-1999 i durant l'actual alto el foc permanent.
També és interessant comprovar que el 3,4 que ha obtingut Otegi en el darrer estudi no és pas la nota més alta obtinguda pel dirigent de Batasuna. Així, el desembre de 1998 va obtenir 3,7 punts i el març i el desembre de 1999 en va obtenir 3,8. És, doncs, a 0,3 i 0,4 punts de la nota màxima.
A més, cal remarcar que la distància entre el líder de Batasuna i els líders del PP no és la màxima. Ara és de 1,2 sobre San Gil i 1,3 sobre Rajoy. El desembre de 1999, però, la nota era de 1,3 respecte d'Aznar i 1,4 respecte d'Iturgaiz. La diferència d'Otegi respecte del líder del PP espanyol era la mateixa, però respecte del líder del PP basc era de 0,1 més.
Per tant, les afirmacions sobre la pèrdua de cohesió de la societat basca estan basades en pressupòsits ideològics o en una anàlisi inadequada de les dades en tant que EM no té en compte l'historial dels Sociómetros Vascos.
Per acabar, l'editorial d'EM conclou que:
Zapatero debe reflexionar sobre las consecuencias de su temerosa estrategia, que ha impulsado a una ETA que continúa entrenándose con impunidad en Francia mientras en España su brazo político se pasea a su antojo por el espacio público como si nunca hubiera sido ilegalizado.
Deixant de banda la crítica a Zapatero, que és una constant del text, hi ha una referència òbvia al fet que Batasuna se salta la llei de partits constantment, fet que no agrada a EM. L'expressió "se pasea a su antojo" és prou clara en aquest sentit, a la qual cal afegir la idea que sembla que "nunca hubiera sido ilegalizado". EM parteix de la premissa que la il·legalització de Batasuna havia d'implicar la desaparició d'aquest partit de l'esfera pública. En canvi, no ha estat així.
Cal dir, però, que la presència pública de Batasuna és el producte de tres fenòmens. En primer lloc, els dirigents de Batasuna busquen la notorietat pública per tal d'emetre els seus missatges polítics (per exemple, mitjançant rodes de premsa). En segon lloc, es produeix la paradoxa que són els mèdia els que busquen les declaracions dels dirigents de Batasuna (per exemple, poc abans d'iniciar-se una manifestació). I, en tercer lloc, Batasuna no era un partit marginal dins la societat basca sinó que tenia un suport electoral no menyspreable (amb el suport logístic i social que implica). Aquests tres fenòmens expliquen el fet que Batasuna "se pase[e] a su antojo" com si "nunca hubiera sido ilegalizado" pel País Basc.
En definitiva, hem intentat mostrar que l'editorial d'EM comet errors d'interpretació greus, tant pel que fa a l'anàlisi de la política basca com dels resultats del Sociómetro Vasco. |
Mira també:
http://www.contrastant.net
|
This work is in the public domain |
Comentaris
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permÃs in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
|
Re: un editorial d'El Mundo amb errors d'interpetació greus
|
|
per c |
05 set 2006
|
Contrastant
En aquest article volem mostrar dos trets de les darreres manifestacions convocades per persones vinculades a l'esquerra abertzale a Euskadi (que, certament, es podrien aplicar a d'altres de convocades a Euskadi després de la il·legalització de Batasuna). En primer lloc, la manca gairebé total de xifres sobre el nombre de manifestants que reunieixen aquestes convocatòries i l'al·lusió sistemà tica a la manca d'incidents durant el transcurs de les manifestacions.
En les darreres setmanes diversos ciutadans bascos han convocat dues manifestacions: una a Sant Sebastià el 13 d'agost i una altra a Bilbao el 25 del mateix mes.
1. El nombre de manifestants a "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") (13 d'agost de 2006)
Només un diari, El PaÃs, quantifica els manifestants: "alrededor de 20.000" i cita fonts policials que, segons que sembla, afirmen que n'hi havia entre 20.000 i 25.000. La resta de diaris parlen de milers de manifestants o afegeixen un determinant a milers sense que en cap cas parlin de dues desenes de milers, com és el que passa a EP. Sempre, és clar, en el supòsit que la xifra que dóna EP (o les fonts que esmenta) sigui certa.
Veiem com tracta la qüestió de les xifres la premsa que analitzem habitualment.
1.1. Avui
L'Avui titula que "L'esquerra abertzale torna a fer sortir al carrer milers de persones per reivindicar el seu paper central en el procés". Parla, doncs, de "milers de persones", no en sabem quants.
En el lead l'Avui repeteix la mateixa idea:
L'esquerra abertzale va tornar ahir a fer sortir al carrer milers de persones per llançar un missatge d'advertència al PSOE perquè canviï l'estratègia si pretén avançar en el procés de pau engegat al PaÃs Basc.
Cal assenyalar l'ús del verb tornar tant al titular com a l'entradeta de la notÃcia: l'Avui situa la manifestació dins un context i mira enrere. Per això utilitza aquest verb, que remet a d'altres ocasions en què ha passat el mateix.
1.2. El Periódico de Catalunya
EPC subtitula que "L'acte reuneix diversos milers de persones, una assistència molt superior a la dels últims anys". Segons EPC, doncs, la manifestació ha estat un èxit ja que remarca en un lloc prominent l'augment de participació. A més, parla de "diversos milers de persones", sense quantificar-los.
En el cos de la notÃcia es fa referència a la quantitat de manifestants en cinc ocasions, però en cap no se'n quantifica el nombre:
Milers de persones van participar ahir en la manifestació convocada a Sant Sebastià per un grup de ciutadans donostiarres sota el lema "Euskal Herria té la paraula i la decisió", a la qual van assistir destacats dirigents de Batasuna, amb Arnaldo Otegi al capdavant.
La presència de dirigents de Batasuna no va acaparar a penes protagonisme. Arnaldo Otegi, Pernando Barrena, el secretari general de LAB Rafa DÃez o l'històric dirigent d'ETA Antxon Etxebeste, visibles en els instants previs, es van diluir rà pidament entre els milers de persones i es van ubicar a les últimes posicions.
La mobilització va ser secundada per uns quants milers de persones i va superar clarament en assistència les que ha celebrant els últims anys Batasuna a la capital guipuscoana.
Un cordó format per a penes una desena d'agents de l'Ertzaintza bloquejava el pas a milers de persones al carrer d'Hernani, mentre els jardins pròxims estaven plens de turistes i de vianants que intentaven disfrutar de l'inici de les festes donostiarres.
Després d'uns minuts en què semblava imminent una cà rrega policial contra la gentada o l'assalt a les furgonetes de l'Ertzaintza, un responsable d'aquest cos es va dirigir a la dona convocant, MarÃa Jesús Agirre, i a un exregidor de Batasuna a Sant Sebastià , Josetxo Ibazeta, per informar-los que no podia autoritzar l'inici de la protesta perquè tenia ordres superiors de retenir-la fins a rebre una autorització expressa.
A les citacions veiem que EPC parla de "milers de persones", "entre els milers de persones", "uns quants milers de persones", "milers de persones" i, finalment, "la gentada". La idea que hi havia un nombre considerable de manifestants, com a mÃnim per al periodista d'EPC, es pot extreure a partir del nom gentada.
A més, a "La mobilització [...] va superar clarament en assistència les que ha celebrat en els darrers anys Batasuna a la capital guipuscoana" hi ha el reconeixement explÃcit per part del periodista que la manifestació va tenir una participació superior a d'altres de convocades els darrers temps.
L'únic problema és que no sabem quanta gent hi va haver segons EPC.
1.3. El Mundo
L'avantÃtol de la notÃcia d'EM és "Miles de personas piden la independencia del PaÃs Vasco junto a los dirigentes de Batasuna". Tot i que la xifra és important per a EM, per això la situa on la situa, no determina el nombre de manifestants.
En el lead, però, amplia l'abast de "miles":
Varios miles de personas se manifestaron ayer en San Sebastián coreando gritos en favor de la independencia del PaÃs Vasco y de una amnistÃa para los presos de ETA, atendiendo a la convocatoria de un grupo de ciudadanos después de que Batasuna apoyara una marcha similar y fuera prohibida por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón.
Ara EM parla de "varios miles". El lector/La lectora no percep el mateix quan llegeix "miles" que "varios miles". Sens dubte, "varios miles" són més que "miles". No es tracta, doncs, d'una qüestió purament semà ntica (o sintà ctica), sinó que té una clara repercussió pragmà tica.
En un parà graf posterior EM escriu:
Tras una única pancarta con el lema autorizado -Euskal Herria tiene la palabra y la decisión-, la ikurriña y las banderas de Palestina y el LÃbano, la multitudinaria manifestación recorrió durante 45 minutos las calles del centro de la capital guipuzcoana sin referencias a Batasuna o a la banda terrorista ETA.
Ara hem passat de "varios miles" a "manifestación multitudinaria". No sabem què entén el periodista per "manifestación multitudinaria", però és evident que les tres referències al nombre de manifestants que apareixen al text no són sinònimes i que cada vegada que s'hi fa referència augmenta el nombre de manifestants. Si com hem dit, "varios miles" implica més gent que "miles", ara "manifestación multitudinaria" implica més que "varios miles". Quan parlem d'implicar no volem dir que la diferència numèrica sigui substancial, sinó que la imatge que es fa el lector/la lectora de la manifestació és molt diferent. Evidentment, en cap cas no estem dient que la imatge que es fa el lector/la lectora sigui correcta. Simplement afirmen que a mesura que llegim la notÃcia el nombre de manifestants augmenta a causa del lèxic utilitzat pel periodista.
També cal remarcar que la xifra de manifestants més baixa és la que apareix a l'avantÃtol, fet que, òbviament, no és causal. El nombre de lectors que llegeix el titular de la notÃcia no és de ni de bon tros el mateix que en llegeix el cos. Per tant, un percentatge significatiu de lectors/lectores d'EM mai no sabran que el periodista que escriu la notÃcia considera que la manifestació fou multitudinà ria. A més, cal tenir en compte que el titular no està fet per la persona que escriu la notÃcia.
De fet, el periodista torna a escriure que es tracta d'una manifestació important:
Tras pronunciar estas palabras, Permach se dirigió, junto al resto de sus compañeros de filas, a la cola de la manifestación, a mucha distancia de la pancarta que abrÃa el paso, desde donde siguieron su transcurso de forma muy discreta.
La multitud que recorrió las calles de San Sebastián se disolvió en apenas unos minutos para confundirse con los miles de personas que habÃan acudido al inicio de la Semana Grande.
En aquestes dues citacions hi trobem que la cua de la manifestació és "a mucha distancia de la pancarta que abrÃa paso" i que els manifestants van formar "una multitud". En primer lloc, com que el periodista no aporta cap referència espacial, no podem saber quina és la distà ncia real que implica el que escriu. I, en segon lloc, si el periodista anteriorment havia utilitza l'adjectiu multitudinaria, ara utilitza el nom multitud. Per tant, es confirma el comentari fet anteriorment: el lector/la lectora que només hagi el titular de la notÃcia no es pot fer una idea de la quantitat de gent que va anar a la manifestació.
El problema del text de la notÃcia d'EM és que només ens podem fer la idea que segons el periodista hi va haver molta gent, però no en sabem la quantitat. Pel que fa al titular de la notÃcia, cal dir que és clarament enganyós ja que no s'hi adiu amb el cos. Volem insistir en la idea que aquest desajustament no és casual.
1.4. El PaÃs
Com hem dit abans, EP és l'únic diari que ofereix una xifra de participants, tot i que en el titular no hi apareix. Cal dir, però, que el lead comença esmentant la xifra:
Alrededor de 20.000 personas, según fuentes policiales, se manifestaron ayer en San Sebastián bajo el lema Euskal Herria tiene la palabra y la decisión en una marcha medida en sus pancartas, consignas y simbologÃa para ajustarse a las condiciones impuestas por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón.
EP afirma que es van manifestar "alrededor de 20.000 personas" segons fonts policials.
Aquesta xifra, però, és inferior a la que posteriorment atribueix a agents de l'Ertzaintza o de la Policia Local de Sant Sebastià :
Ni la Ertzaintza ni la PolicÃa local quisieron dar cifras oficiales de participantes. Pero algunos de sus agentes estimaron que asistieron entre 20.000 y 25.000 personas. Lo cierto es que fue de las más multitudinarias de las realizadas por la izquierda abertzale en los últimos años, en San Sebastián.
El periodista ha reduït el nombre de manifestants al lead perquè no és el mateix "alrededor de 20.000" que "entre 20.000 y 25.000". Alrededor implica la idea d'una mica menys de 20.000 o una mica més de 20.000. En canvi, "entre 20.000 y 25.000" vol dir que el nombre mÃnim és 20.000 i el mà xim 25.000. No és, doncs, el mateix.
Després de dir que la xifra de manifestants és del voltant de 20.000 o entre 20.000 i 25.000, el periodista escriu el següent:
Miles de ciudadanos echaron a andar por las calles de San Sebastián, controlándose unos a otros.
Després del que ha escrit, el periodista comença el darrer parà graf de la notÃcia parlant de "miles de ciudadanos".
EP és l'únic diari que dóna una dada parcial sobre la situació de la cua quan la capçalera ja feia uns minuts que havia arribat al quiosc del Boulevard:
Una vez concluido su discurso, los manifestantes entonaron el tradicional Eusko Gudariak (Himno del soldado vasco) y se fueron disolviendo. La cola de la manifestación aún no habÃa llegado al Boulevard.
És a dir, quan s'havia acabat oficialment la manifestació, la cua no havia arribat al Boulevard. El problema és que no sabem la distà ncia que hi havia entre l'inici del Boulevard i la cua de la manifestació.
1.5. La Vanguardia
LV titula "Un acto sin sÃmbolos de Batasuna" la notÃcia sobre la manifestació. Al primer parà graf escriu que:
Varios miles de personas secundaron ayer tarde en San Sebastián la manifestación convocada por un grupo de cincuenta ciudadanos bajo el lema "Euskal Herria tiene la palabra y la decisión" y que sustituÃa a la que Batasuna anunció el pasado sábado bajo el lema "Euskal Herria. Autodeterminación". Minutos antes de las 17.30 horas, miles de personas se habÃan concentrado en el Boulevard donostiarra, y entre ellos los dirigentes de Batasuna Arnaldo Otegi, Joseba Permach y Pernando Barrena, quienes podÃan asistir a la manifestación a tÃtulo personal pero sin representar a la formación ilegalizada, según se desprende del auto emitido por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón.
La notÃcia comença afirmant que es van manifestar "varios miles de personas", però a continuació el periodista quantifica els presents en "miles de personas". Las dues dades, doncs, no coincideixen. Com hem vist anteriorment, el lector/la lectora es fa una idea diferent segons si troba escrit "varios miles" o "miles".
Més endavant, trobem un altre esment al nombre de manifestants:
Tras comprobar la autorización con la convocante de la marcha, la multitudinaria manifestació recorrió las principales calles de la capital guipuzcoana, precedida por siete dotaciones de la Ertzaintza y una fuerte presencia policial en los alrededores.
Mentre el periodista abans parlava de "miles" o "varios miles", ara qualifica la manifestació de multitudinaria. La diferent valoració de la quantitat de gent és, doncs, significativa. Encara que no en sabem la quantitat exacta, una manifestació multitudinà ria ha d'estar formada per més de "varios miles", almenys entès el varios en sentit restringit.
1.6. El Punt
El Punt titula "Multitudinà ria marxa "abertzale" a Sant Sebastià sense incidents". Segons El Punt, es tracta d'una manifestació amb molta assistència de gent ja que la qualifica de multitudinà ria. A la primera oració, El Punt escriu:
Desenes de milers de persones van secundar ahir la manifestació convocada a Sant Sebastià per 50 ciutadans amb el lema Euskal Herria té la paraula i la decisió.
La manca de determinant en el sintagma "desenes de milers de persones", però, impedeix precisar quantes persones hi va haver. No se'n sap el nombre de desenes, encara que, per lògica, no en poden gaires.
Més endavant, la periodista reprodueix un comentari dels organitzadors:
La marxa -una de les més multitudinà ries que s'han fet en els últims anys a Sant Sebastià , segons els convocants- va transcórrer sense incidents i sense cap pancarta amb al·lusions a Batasuna.
Com que mai no hem comptat cap manifestació abertzale no estem en condicions de dir què implica numèricament que aquesta sigui "una de les més multitudinà ries dels darrers anys". A més, tampoc no sabem l'abast cronòlògic exacte del sintagma "darrers anys".
2. El nombre de manifestants a "Euskal Herria. Autodeterminazioa" ("Euskal Herria. Autodeterminació) (25 d'agost de 2006)
Com hem fet abans, ara veurem com va tractar la premsa que analitzem el nombre de manifestants.
2.1. Avui
L'Avui, al destacat que posa abans dels subtÃtols, qualifica la manifestació d'"Èxit" i el subtÃtol afirma que "Milers de persones es manifesten a Bilbao sota forta vigilà ncia policial". És un detall a tenir en compte que l'Avui, tot i que no quantifica el nombre de milers de persones que es van manifestar, qualifiqui la manifestació com un èxit. S'ha de dir, però, que de vegades els diaris consideren que una manifestació ha estat un èxit malgrat que el nombre d'assistents no hagi estat gaire elevat. En aquest sentit, hem demostrat en diverses ocasions que el nombre de persones que van a les manifestacions antiETA no es correspon amb el ressò medià tic que tenen aquelles xifres i amb la posterior qualificació com un èxit de la convocatòria.
La notÃcia comença amb l'oració següent:
Com si es tractés d'un acte multitudinari més de la Setmana Grande de Bilbao, milers de persones es van manifestar ahir al migdia pels carrers més cèntrics de la capital biscaïna per reclamar l'autodeterminació d'Euskal Herria.
Ara trobem que l'Avui torna a parlar de "milers de persones". Malgrat la manca de quantificació dels manifestants, el periodista considera que s'hi ha reunit un nombre prou important de gent com per considerar-lo un "acte multitudinari".
Potser en la valoració del periodista ha tingut alguna cosa a veure el fet que plogués durant el transcurs de la manifestació:
No escapa a ningú que Euskadi és terra de tradicions. A cada Semana Grande li correspon la seva manifestació: el passat 13 d'agost, l'esquerra abertzale es mobilitzava a Sant Sebastià . Cada convocatòria abertzale, tenint en compte la il·legalització de Batasuna, va precedida de polèmica judicial. I a la capital biscaïna hi plou gairebé tots els dies de l'any. A pesar de tot plegat, la convocatòria d'ahir va esdevenir tot un èxit de participació.
Es fa evident que el periodista considera la pluja un impediment a l'hora de reunir un elevat nombre de manifestants perquè utilitza el sintagma "A pesar de tot plegat". A més, la utilització de tot, paraula totalment prescindible, serveix per remarcar la idea que la manifestació fou un èxit.
Finalment, el periodista fa sevir el nom multitud a l'hora de quantificar genèricament el nombre d'assistents:
Encapçalaven la marxa les banderes de Palestina i el LÃban, i la majoria de la quarantena de convocants anònims carregaven una pancarta amb el lema de la manifestació: Autodeterminació per Euskal Herria. Més enrere, entre la multitud, una destacada representació de la mesa nacional de Batasuna: Joseba Permach, Pernardo Barrena, Joseba Ã?lvarez, Jone Goirizelaia, Karmelo Landa... També hi eren presents el secretari general del sindicat LAB, Rafa DÃez Usabiaga, i l'històric dirigent d'Herri Batasuna Tasio Erkizia.
En definitiva, l'Avui construeix la notÃcia sobre la manifestació a partir de la premissa que fou un èxit de convocatòria. Tot el text remarca aquesta idea, ja expressada al subtÃtol.
2.2. El Periódico de Catalunya
EPC només al·ludeix una vegada al nombre de manifestants:
Malgrat el clima, milers de persones van reclamar amb insistència l'acostament dels presos d'ETA i el dret d'autodeterminació.
Com en d'altres ocasions, no podem saber el nombre de persones que hi va haver a la manifestació. El periodista, però, remarcar que els manifestants van haver de vèncer les inclemències dels temps atès que utilitza el sintagma "Malgrat el clima".
2.3. El Mundo
EM fa una comparació entre aquesta manifestació i la de la setmana anterior i afirma que:
La marcha de ayer fue un calco exacto de la celebrada en San Sebastián, aunque con mucha menos gente.
Posteriorment, EM xifra el nombre de manifestants, cosa que no va fer amb la manifestació de Sant Sebastià :
Al igual que ocurrió en San Sebastián, tres banderas abrieron a mediodÃa el paso de los manifestantes -apenas 3.000 personas-: una gran ikurriña, portada por sus flancos por una decena de personas, y a sus laterales, las banderas palestina y del LÃbano. El recorrido hasta las escalinatas del Ayuntamiento también fue el de años anteriores.
Cal assenyalar que EM no cita la font que afirma que hi va haver "apenas 3.000 personas". Per tant, no podem saber amb certesa si és el resultat d'un cà lcul propi o d'un recompte policial, tot i que la hipòtesi més plausible és que la xifra l'hagi calculada el periodista atès que no en cita font.
2.4. El PaÃs
EP titula "4.000 personas en la marcha 'abertzale' de Bilbao". Cal dir que la manifestació de Sant Sebastià no va tenir el mateix tractament informatiu. En aquella manifestació el titular no feia referència al nombre de manifestants, sinó que parlava del paper de Batasuna a la marxa: "Batasuna evita protagonizar la marcha autorizada con condiciones por Garzón". El diferent tractament de la xifra de manifestants, en un cas es destaca i en l'altre s'oculta, té una intencionalitat clara: es quantifiquen les manifestacions que es consideren que reuneixen poca gent, mentre que no es destaca en llocs més prominents de la notÃcia la xifra d'aquelles manifestacions que poden ser considerades com un èxit per lector/per la lectora.
La primera oració de la notÃcia segueix la lÃnia marcada pel titular ja que parla de la xifra de manifestants:
Alrededor de 4.000 personas se manifestaron ayer por las calles de Bilbao, en el DÃa Grande de las fiestas de la capital vizcaÃna, bajo el lema Autodeterminación para Euskal Herria.
2.5. La Vanguardia
LV titula "Miles de personas, junto a destacados lÃderes de la formación ilegalizada, se manifiestan en Bilbao". Com ja hem dit repetidament la manca de numeral impedeix de saber-ne la quantitat.
Més endavant, LV torna a parlar de miles de persones i de ciutadans, per la qual cosa el diari del Grupo Godó no explicita el nombre de manifestants:
Destacados dirigentes de Batasuna y del sindicato abertzale LAB participaron ayer junto con miles de personas en la manifestación celebrada en Bilbao en defensa de la autodeterminación, en una marcha en la que no hubo carteles de la formación ilegalizada.
Por detrás, miles de ciudadanos, aunque menos que en San Sebastián, realizaron el recorrido durante tres cuartos de hora por las calles de Bilbao hasta llegar al Ayuntamiento, mientras proferÃan algunos gritos en favor de la independencia y de los presos.
Aixà doncs, LV no ofereix cap xifra concreta de participació.
2.6. El Punt
El Punt, tot i que ofereix el nombre de manifestants, no l'usa per remarcar la xifra en un lloc prominent de la notÃcia, sinó que titula un indefinit "Milers de persones es manifesten a Bilbao pel dret d'autodeterminació", fórmula que després repeteix:
Milers de persones van recórrer ahir els carrers de Bilbao a favor del dret d'autodeterminació del PaÃs Basc en resposta a la convocatòria feta per un grup de ciutadans sota el lema Autodeterminació per al PaÃs Basc.
Posteriorment, però, El Punt ofereix una xifra, de la qual no esmenta font, per la qual cosa no sabem si és pròpia o policial, tot i que, com hem dit en el cas d'EM, és plausible que l'hagi calculada la periodista que escriu la crònica:
Un ikurrin, una bandera de Palestina i una altra del LÃban, van obrir la manifestació en defensa del dret d'autodeterminació del PaÃs Basc, que van secundar unes deu mil persones.
Per tant, segons El Punt, van assistir a la manifestació "unes deu mil persones".
2.7. Conclusió
Pel que fa a la participació, disposem de tres xifres: "apenas 3.000" (EM), "4.000" o alrededor de 4.000" (EP) i "unes deu mil" (El Punt). En aquest cas, com a mÃnim, disposem d'unes dades. El problema és saber quina és la bona, si és que una de les tres és bona. Però aquesta és una altra qüestió.
3. La referència a la manca d'incidents
A continuació veurem que la referència a la manca d'incidents en aquestes dues manifestacions és una constant a tots els mèdia, que la remarquen mitjançant dos mecanismes. El primer, parlant-ne en els titulars, avantÃtols o subtÃtols i, el segon, mitjançant la reiteració d'aquesta idea.
3.1. Referència a la manca d'incidents en els titulars, avantÃtols o subtÃtols
Tot seguit veurem com elsdiaris esmenten la manca d'incidents.
3.1.a. "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") (13 d'agost de 2006)
Trobem les següents al·lusions a la manca d'incidents:
Manifestació: L'esquerra abertzale es mobilitza sense cap incident (titular de portada de l'Avui)
La manifestació de l'esquerra 'abertzale' transcorre sense incidents (EPC)
Otegi y otros lÃderes 'abertzales' acudieron de forma discreta a la marcha, donde no hubo incidentes (EM)
Multitudinà ria marxa "abertzale" a Sant Sebastià sense incidents (El Punt)
CONTRAST · Ni rastre enguany de la batalla campal del 2005 (subtÃtol de l'Avui)
3.1.b. "Euskal Herria. Autodeterminazioa" ("Euskal Herria. Autodeterminació) (25 d'agost de 2006)
En una de les parts del titular només trobem una al·lusió a la manca d'incidents:
Batasuna es manté en segon pla en un acte sense incidents (subtÃtol d'EPC)
3.2. Referències en el cos de la notÃcia a la manca d'incidents
A continuació veurem aquè en diuen els diaris que analitzem.
3.2.a. "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") (13 d'agost de 2006)
Hem trobem les referències següents a la manca d'incidents:
La marxa, que va començar amb un cert retard, a tres quarts de sis, va començar al bulevard donostiarra i va acabar quaranta minuts més tard al mateix bulevard sense que hi hagués incidents. (Avui)
La marxa es va desenvolupar sense incidents, amb l'excepció d'uns moments de tensió viscuts a l'inici entre els manifestants i agents de l'Ertzaintza, que momentà niament van impedir l'inici del recorregut. (EPC)
Els participants es van dispersar sense més problemes després d'haver entonat l'Eusko gudariak, l'himne al soldat basc. (EPC)
En ese momento, cuando los efectivos de la Ertzaintza bloquearon el paso a la cabecera, se registraron algunos momentos de tensión entre las personas que esperaban el paso de la marcha, que increparon a los agentes. Minutos después, la manifestación se reinició con la estrecha vigilancia de varias furgonetas de la PolicÃa autónoma, que escoltaron la marcha hasta que regresó al Boulevard donostiarra, atestado de visitantes, que esperaban el inicio de las fiestas de la ciudad, que tuvo lugar unos minutos después con ausencia de incidentes. (EM)
En la marxa, fortament vigilada per la policia, no hi va haver cap sÃmbol de Batasuna -fet que l'hauria fet suspendre- i va transcórrer sense incidents. (El Punt)
La marxa -una de les més multitudinà ries que s'han fet en els últims anys a Sant Sebastià , segons els convocants- va transcórrer sense incidents i sense cap pancarta amb al·lusions a Batasuna. (El Punt)
EP no parla de la manca d'incidents durant la manifestació de manera explÃcita, però fa un comentari que indirectament hi al·ludeix:
Lo cierto es que fue de las más multitudinarias de las realizadas por la izquierda abertzale en los últimos años, en San Sebastián. Y la más medida.
Todo estuvo perfectamente calculado; las consignas, las pancartas, las banderas. Sólo se vieron ikurriñas y las enseñas del LÃbano y Palestina en la cabecera, justo delante de la pancarta sostenida por varios ciudadanos. Tal y como estaba previsto rezaba: Euskal Herriak du hitza eta erabakia.
3.2.b. "Euskal Herria. Autodeterminazioa" ("Euskal Herria. Autodeterminació) (25 d'agost de 2006)
Hem trobem les referències següents a la manca d'incidents:
Varias furgonetas de la Ertzaintza controlaron la manifestación, en la que no se registró ningún incidente. (EP)
Varias furgonetas de la Ertzaintza siguieron el acto de cerca, pero no se produjo ningún incidente destacable. (LV)
L'esquerra abertzale va repetir ahir la fórmula del dia 13 d'agost a Sant Sebastià . Una altra vegada un grup de ciutadans com a convocants, una altra vegada Batasuna present en un segon pla, i també en aquesta ocasió absència total d'incidents. (EPC)
De esta manera, [Batasuna] consiguió celebrar sin incidentes la tradicional manifestación que, año tras año, realiza en el DÃa Grande de las fiestas de Bilbao [...]. (EM)
Però a diferència de la majoria d'espectacles que amenitzen aquests dies les agitades jornades de bilbaïns i bilbaïnes, la marxa va transcórrer sense cap tipus d'incident malgrat la forta presència policial. (Avui)
Volem comentar aquesta darrera oració perquè conté una visió gens habitual a l'Avui: afirma que no hi ha haver incidents malgrat la forta prèsència policial. Aquesta oració pressupossa que la forta presència policial hauria d'haver provocat incidents, pressuposició feta explÃcita per la utilització de malgrat.
El fet que tots els diaris, bé en una manifestació o en l'altra o en totes dues, parlin de la manca d'incidents implica que la premsa parteix de l'implÃcit que en aquestes manifestacions (i d'altres) hi ha la un grau de probabilitat molt elevat que haurà incidents o que n'hi pot haver. Certament, en d'altres manifestants de l'esquerra abertzale n'hi ha hagut, d'incidents. Per exemple, l'any passat. Un periodista de l'Avui explica per què va haver-n'hi:
Ahir al bulevard de Sant Sebastià hi feia bon temps, ambiental i polÃtic, i res es podia comparar a la mateixa convocatòria que va tenir lloc l'any passat. L'any passat un pols dialèctic entre Batasuna i el departament d'Interior basc va acabar fent que el govern de Vitòria i el Tribunal Superior de JustÃcia del PaÃs Basc prohibissin la marxa. La manifestació del 2005 es va acabar fent en un ambient de forta tensió, amb l'Ertzaintza ocupant el lloc de la convocatòria, i tot va acabar com el rosari de l'aurora, amb set detinguts i amb cotxes i contenidors incendiats. Ah, i el més important, ETA encara mantenia els seus fronts oberts, que en diuen.
Per tant, els aldarulls van tenir el seu origen en el fet que la manifestació fou declarada il·legal. Aixà doncs, la dicotomia manifestació legal/manifestació il·legal pot explicar la presència/absència d'incidents a les manifestacions de l'esquerra abertzale.
4. El tractament informatiu de la manifestació "Euskal Herriak du hitza eta erabakia" ("Euskal Herria té la paraula i la decisió") a La Vanguardia
El 14 d'agost LV dedica una pà gina a la manifestació celebrada el dia anterior a Sant Sebastià . Cal remarcar-ne, però, el tractament. AixÃ, hi publiquen dues notÃcies: a la part superior una de gran dedicada en gran part als comentaris polÃtics sobre la manifestació i a la partr inferior una de petita dedicada a la manifestació. Per tant, són més notÃcia els comentaris sobre la manifestació que la manifestació.
També cal remarcar el tractament de les veus que surten a la notÃcia sobre la manifestació. És interessant de constatar quant d'espai dóna LV a un determinat partit o associació. AixÃ, comptarem els espais (inclosos els espais en blanc) dedicats al PP, PSOE, Batasuna, AVT, les associacions de jutges progressistes (Jueces para la Democracia i Asociación de Jueces y Magistrados Francisco de Vitoria) i l'associació de jutges conservadora (Asociación Profesional de la Magistratura). El quadre que en resulta és el següent:
FONT ESPAIS PERCENTAGE
PP 2.087 46,12%
PSOE 666 14,72%
Batasuna 604 13,35%
AVT 243 5,37%
Jutges progressistes 617 13,63%
Jutges conservadors 308 6,81%
Més enllà del percentatge dedicat a l'acord o desacord amb la celebració de la manifestació (per exemple, les declaracions de Joseba Permach que recull la notÃcia no fan referència a aquest aspecte sinó al procés de pau) és de remarcar l'espai dedicat al PP (en gran part unes paraules de Rajoy pronunciades en un mÃting a Pontevedra).
4.2. La distà ncia respecte del que diu una font
A EM trobem el text següent:
Allà tomaron la palabra dos de los convocantes, que no se identificaron y que se limitaron a animar a la ciudadanÃa vasca a manifestarse frente a los "ataques" que, a su juicio, está sufriendo la izquierda abertzale y a reivindicar la autodeterminación. "Que nos dejen decidir en paz nuestro futuro", exigieron.
Ens interessa remarcar l'expressió "a su juicio", fórmula utilitzada pel periodista que redacta la notÃcia per distanciar-se de l'opinió del convocant que llegeix el manifest. De fet, des d'un punt de vista discursiu no caldria utilitzar aquesta expressió perquè l'opinió que emet el convocant és obvi que no és compartida pel periodista, però, tot i això, el periodista l'usa perquè quedi ben explÃcit que no assumeix el que escriu.
5. Conclusió
Al llarg de l'article hem vist com en molts casos els diaris analitzats no ofereixen cap xifra concreta de manifestants, sinó que utilitzen fórmules inconcretes ("miles" "varios miles") que no permeten fer-se una idea del nombre de persones que van assistir a la manifestació.
Posteriorment hem vist com la premsa insisteix en la idea que no hi va haver incidents a les manifestacions. |
|
|
