Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
No vaixells de guerra. Ni destructors, ni velers.
26 ago 2006
Ahir va arribar a Tarragona el Palinuro. Un vaixell escola de la marina de guerra italiana. Van fer una recepció a les autoritats (de l'Ajuntament hi va anar el regidor de... cultura!) i, com no, nosaltres no hi vam faltar.
davant el Palinuro.jpg
xiulada.jpg
de guerra.jpg
El Palinuro o com ens venen la moto

La caiguda del mur de Berlin, va ocasionar un replantejament del paper dels blocs militars i dels exèrcits per garantir el ingents beneficis que genera la indústria de l'armament.

Intentar convèncer a la població en el sentit que els exèrcits s'havien d'encarregar de suposades âtasques o missions humanitàriesâ?, enlloc de âdefensar-nosâ? del risc dels anomenats âpaisos de l'estâ?, va contribuir a assignar-li aquest nou paper però no fou fins la troballa d'un nou enemic, el âterrorisme internacionalâ?, que es va trobar la solució, la fórmula per intentar demostrar la necessitat, la imprescindibilitat, dels exèrcits. L'11-S contribuiria decissivament a confirmar-ho.

El âterrorisme internacionalâ?, rebatejat d'â?islàmicâ? en funció de la conveniència, es va convertir en l'excusa per justificar tot un seguit d'â?atacs preventiusâ? (Afganistan, Iraq...) i, alhora, per impulsar una estratègia de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència (amb âordenances cíviquesâ? copiades d'estratègies autoritàries importades dels Estats Units, incloses). La repressió dels moviments socials en el mes de juny de 2001 a Barcelona o en el mes de juliol, també del 2001, a Génova, convertí en una realitat el procés de âmilitarització de la policia i policialització de l'exèrcitâ?.

En el marc d'aquest procés, a l'estat espanyol, més tard, vindria el desplegament de l'exèrcit per protegir refineries i altres infraestructures, per protegir la tanca fronterera a Ceuta i Melilla o els convenis de Defensa amb alguns ajuntaments per âreservarâ? places de la guardia urbana per militars professionals, quan deixen l'exèrcit. Aquests dies, amb motiu dels incendis a Galícia, hem assistit a una nova volta de clau: Defensa planteja la creació d'una unitat ràpida d'intervenció que hauria de tenir atribucions policials per controlar l'accès de la ciutadania a determinades zones, identificació de âsospitososâ?, etc. En el ben entès que el que no farà és, justament, apagar focs.

A Tarragona, ja fa temps, que se'ns presenta un aspecte dels exèrcits, els vaixells de guerra, com quelcom inevitable i beneficiós, sobretot, per a la butxaca, prescindint del fet que no són més que eines de mort i destrucció.

Entretant, com no, la despesa militar, amb el benefici que comporta per determinades butxaques, va augmentant: més d'un bilio de dolars a tot el món o més de 21.000 milions d'euros a l'Estat espanyol o sigui més de 58 milions d'euros diaris. Més d'una tercera part de la despesa en investigació i desenvolupament dedicada a desenvolupament d'equipaments militars. Una notable inversió en mort i patiment i, alhora, una ingent malversació de recursos per a sanitat, educació, cultura, prevenció i resolució de conflictes

Ara hem conegut que en els propers dies atracarà a Tarragona un vaixell. Un bell vaixell, tot sigui dit. Un veler per ser més exactes. La llàstima és que aquest veler no és de cap grup ecologista, d'investigació marina o de cap grup esportiu. El vaixell que arribarà és el Palinuro, el vaixell escola de la marina de guerra italiana. A hores d'ara no sabem si hom ha previst visites d'escolars (com quan va venir el submarí militar Marsopa S-63) però ens consta que ja hi ha prevista una recepció oficial a les autoritats. Un cop més, es preveu una operació de marqueting per despistar, per fer passar per necessària i útil una peça de la maquinària dels exèrcits.

Operació de marqueting com la que és farà per justificar l'enviament de tropes espanyoles al Líban en el marc d'una resolució del consell de seguretat de la ONU que passa de llarg per les causes del conflicte, que evita mencionar la responsabilitat d'Israel en els atacs i en la destrucció, que contempla controls, tan sols pel pais agredit, el Líban, i que anomena âforces d'interposicióâ? el que realment actuarà com a forces d'ocupació.

Un cop més hem d'aixecar la nostra veu per dir: Exèrcits i vaixells de guerra ni en missions âhumanitàriesâ? ni per fer bonic. Dissolució i reconversió per a usos civils.
Mira també:
http://usuaris.tinet.org/tgnapau

This work licensed under a
Creative Commons license
Sindicat