Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Onzena crònica, des de Nova York
24 ago 2006
Sortim a parlar de les èlites nord-americanes, de les classes dirigents, poderoses realment. Els Cheney, que malgrat la seva posició de segona fila a l'Administració Bush, possiblement són en aquests moments els més forts, amb la seva multinacional Hallyburton... Dins del que cap, són discrets i més aviat acostumen a bellugar els fils per darrera. Els Bush, tot i el seu imperi petrolier a Texas, més aviat executen ordres emanades dels altres clans. El Rumsfeld és un descarat i un poca vergonya. No té escrúpols en demostrar-t'ho a la cara, amb aquesta prepotència pròpia de certs cow-boys, que resultaria excessiva fins i tot en el marc de les novel.Letes de "El Coyote",de Marcial Lafuente Estefania, aquestes que he vist aquests dies a la venda en un dels mercats de segona mà del barri del Lower East Side.
'EN RUMSFELD ÃS UN DESCARAT... DE FAMÃ?LIA DE COW-BOYS!"

Nova York 23.- En arribar de Philadelphia, sota el Manhattan Bridge, on hi ha la parada de l'autobús, ja m'esperaven les senyores Paulette d'Auteuil i Anne Lamb, del col.lectiu Jericho, de solidaritat amb els presos polítics.
Per fer la trobada anem a un restaurant xinès, ja que estem en aquest barri.
Pugem en ascensor fins al tercer pis d'un edifici mitjà. Tota la planta està
ocupada pel restaurant. Poden haver-hi més de cent persones dinant.
Això és tota una indústria culinària. M'expliquen històries sobre les màfies xineses que, de vegades, es disputen els mercats interns del propi barri,igual que passa amb aquests autobusos tant barats, que van cap a
Philadelphia i a Washington.

Parlant de Jericho, en aquests moments l'organització està sense direcció,
perquè les persones que la presidien eren molt grans i han mort recentment.
Caldra fer eleccions, i això planteja problemes. Des de l'entrada en vigor de la "Patriot Act" --la legislació antiterrorista posterior a l'atac a les
torres bessones-- també hi ha molta més por que abans, entre la gent
alternativa d'aquí, la que lluita de veritat contra el Sistema. Ja ningú no es
creu res del que diuen des del govern, pel que fa al respecte oficial pels
drets cívics de llarga tradició en aquest país, la llibertat d'expressió, de
manifestació, etc... La gent té por d'acudir a la convocatòria de segons
quines manifestacions al carrer, i sobretot tenen por d'anar-hi amb els nens, la qual cosa era normal fa pocs anys, quan es convocava el dissabte o el diumenge al matí...

"FREE THE HORSES!"

A mi, ràpidament em venen al cap les imatges dels nens i nenes de lâorganització revolucionària MOVE, davant de la Liberty Bell, a Philadelphia, el primer cap de setmana d'agost, mentre reivindicàvem la llibertat dels seus presos i també la llibertat per al senyor Antonio Camacho Negrón, un dels portantveus dels "Boricuas Macheteros" els independentistes de Puerto Rico. Aquesta canalla dels MOVE, que ara tenen 6, 7, 8 anys... estaven allà, a la manifestació, al mig del carrer. I són educats en la cultura de la llibertat. Tant és així que, quan passa una d'aquestes carrosses carregada de turistes i tirada per cavalls, les criatures fan: "Free the horses!" (Llibertat per als cavalls!).

Amb la Paulette i lâAnne, entre rotllos de primavera i te xinès, sortim a
parlar de les èlites nord-americanes, de les classes dirigents, poderoses
realment. Els Cheney, que malgrat la seva posició de segona fila a
l'Administració Bush, possiblement són en aquests moments els més forts, amb la seva multinacional Hallyburton... Dins del que cap, són discrets i més aviat acostumen a bellugar els fils per darrera. Els Bush, tot i el seu imperi petrolier a Texas, més aviat executen ordres emanades dels altres clans. El Rumsfeld és un descarat i un poca vergonya. No té escrúpols en demostrar-t'ho a la cara, amb aquesta prepotència pròpia de certs cow-boys, que resultaria excessiva fins i tot en el marc de les novel.Letes de "El Coyote",de Marcial Lafuente Estefania, aquestes que he vist aquests dies a la venda en un dels mercats de segona mà del barri del Lower East Side. I la Condolezza Rice, que té fama de moderada. Hi ha qui diu que sense ella, entremig d'aquesta colla de gàngsters, tot seria encara pitjor...

I EL LEONARD PELTIER.

Leonard Peltier, un dels presos més antics d'aquest país, fa més de
trenta anys que està privat de llibertat, amb l'acusació d'haver mort dos
policies blancs, durant l'assalt policial a la reserva índia on ell vivia
amb la seva família. La Paulette és la portantveu oficial d'aquest pres, que
ara està en una presó de Pennsylvania. Ãs dificil de visitar-lo, perquè la
presó on està és federal --directament depenent de Washington--i tot hi és més estricte que a les estatals. Sera necessari escriure-li, des de Barcelona. Llavors, la carta passarà la corresponent censura. En Leonard ho plantejarà a la direcció de la presó. i aleshores ens enviaran un formulari a casa, amb totes les dades que requereixen dels futurs visitants; i només després de tot això, se'ns farà saber si estem autoritzats a visitar-lo... o no.

Mentre redacto aquesta crònica, estic escoltant ràdio "Doble W", una
emissora llatina que emet des de Nova York. Em crida l'atenció que parlen de l'afluència d'immigrants a les illes Canàries. Diuen que, només en aquest any 2006, unes onze mil d'aquestes persones, que arriben en pasteres a les illes, han estat traslladades a la península Ibèrica. En contrast amb això,veig que el diari Avui de Barcelona, avui mateix explica que lâúltima polèmica entre el govern de Madrid i la Generalitat de Catalunya ha sorgit per lâafer d'un grup de menys de cinquanta immigrants, que han estat traslladats a Barcelona, per la Policia Espanyola, sense avís previ i deixats al mig del carrer amb un entrepà, una poma, una ampolleta d'aigua i... la corresponent ordre d'expulsió, que tothom sap que per ara és inexecutable, per diverses raons. A la vista del que diu la ràdio llatina neoyorkina, veig també que tenim raons per pensar que el problema que provoca la Policia Espanyola és més gran que no pas el que representen aquestes cinquanta persones subsaharianes que acaben d'arribar...

(Signat: Francesc Arnau i Arias, de la Koordinadora d'Osona Kontra la Tortura i l'Explotació Laboral.-----------------------------Onzena Crònica.-------------------------23-8-06.)
Mira també:
http://www. osona.com (fòrum)
http://www.vilaweb. com (secció local: Vic)

This work is in the public domain
Sindicat