Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Injusticia contra los Cinco e impunidad al terrorismo
23 ago 2006
Gerardo, Ramón, René, Fernando y Antonio siguen tras las rejas en Estados Unidos, varios de ellos en cárceles de máxima seguridad, y todos sometidos a la revancha odiosa de quienes en Washington les toman como blanco de represalias contra la Revolución cubana.
Gerardo, Ramón, René, Fernando y Antonio siguen tras las rejas en Estados Unidos, varios de ellos en cárceles de máxima seguridad, y todos sometidos a la revancha odiosa de quienes en Washington les toman como blanco de represalias contra la Revolución cubana.

El Hueco, la incomunicación, las presiones psicológicas, son algunas de las armas que han intentado para doblegar su integridad, amén del injusto y amañado proceso judicial que les llevó al encierro.

Por estos días a Gerardo le comunicaron que su correspondencia tardará varios meses. Vaya paradoja, cuando coincide que el terrorista Orlando Bosch, aquel que disfruta del perdón otorgado por Estados Unidos, proclama a los cuatro vientos sus crímenes, incluso la voladura del avión de Cubana en octubre de 1976, además de varios de los atentados que organizó contra el Presidente Fidel Castro.

Así, mientras la Oncena Corte de Apelaciones de Atlanta resolvió no aceptar las consideraciones de tres jueces respecto a la necesidad de un nuevo juicio de los Cinco, por la atmósfera viciada de Miami, Bosch hace declaraciones al diario barcelonés La Vanguardia, y se ufana de sus crímenes.

Se vuelve a poner en evidencia el doble rasero de la alegada cruzada global antiterrorista de la Administración Bush, que tiene de rehenes políticos a los Cinco, mientras hace de la vista gorda de los aprestos terroristas contra Cuba, difundidos últimamente en la propia prensa norteamericana.

En el diario Los �ngeles Times, que se publica en California, cerca de donde Gerardo cumple dos cadenas perpetuas y 15 años, un artículo de la colega Carol J. Williams sostiene que las conspiraciones como las de Robert Ferro (con más de 1 500 armas), la compra de armas y helicópteros, revelados por José Antonio Llama, entre otros planes anticubanos, deberían ayudar a la causa judicial de nuestros hermanos.

En otras palabras, se confirma la necesidad de Cuba y la misión de esos patriotas, de infiltrar a los grupos criminales de Miami a fin de evitar los ataques terroristas contra la Isla, que ya causaron más de 3 000 muertes y una cifra similar de heridos y discapacitados, superior al balance luctuoso en las Torres Gemelas.

Las declaraciones de Bosch, el médico de la muerte, corroboran el artículo del Times. A La Vanguardia le confirma que "hubo muchos intentos" de matar a Fidel. También se adjudica el plan de asesinarlo en Chile, en 1971, como también el atentado contra el embajador de Cuba en Buenos Aires. "Luego hicimos mil cosas", se regodea el perdonado por George Bush (padre).

Se jacta del crimen de Barbados. "Para mí (aquel avión de pasajeros con 73 personas a bordo) es un blanco de guerra"; y continúa..."Comunistas todos. Los deportistas llevaban cinco medallas de oro de esgrima...Era una gloria de Fidel...".

A nadie en Estados Unidos se le ocurre decir públicamente que prepara un atentado con bombas, o que lo hizo en el pasado. Es la cárcel segura, salvo que el objetivo sea Cuba, contra la cual la Casa Blanca siente una permanente necesidad de destrucción.
Mira també:
http://granmai.co.cu/espanol/2006/agosto/mier23/injusti.html

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Injusticia contra los Cinco e impunidad al terrorismo
24 ago 2006
Brigada Catalana Venceremos

Article que explica la situació que viuen els anomenats “5 herois cubans� empresonats en centres penitenciaris dels Estats Units.

Terrorisme contra Cuba


Els actes de terrorisme contra Cuba comencen des del mateix triomf de la Revolució i són coordinats, finançats i desenvolupats per la màfia anticastrista de Miami i els successius governs dels Estats Units. Des de la invasió de la badia de Cochinos de 1961, passant per la introducció de plagues i epidèmies (contra cultius, animals, o el dengue hemorràgic al 1981). Des de la voladura de l’avió de Cubana de Aviación en 1976 fins als més de 600 intents d’assassinat contra Fidel Castro. Al llarg dels anys 90, aquests actes de terrorisme contra Cuba s’intensifiquen en una campanya de sabotatges contra interessos turístics, en la qual es col·loquen bombes a hotels, aeroports i autobusos, causant la mort, per exemple, d’un turista italià l’any 1997.Tots aquests atacs han provocat la mort de 3478 cubans i la incapacitat d’altres 2.099.


Les connexions entre la màfia de Miami i els EEUU són evidents; Luis Posada Carriles, autor confès de centenars d’atemptats contra Cuba, declara al New Yory Times en 1998: “Com poden comprovar, el FBI i la CIA no em molesten i jo sóc servicial amb ells, cada vegada que puc, els ajude� (veure L’Accent 70)

La resposta de Cuba

Les paraules d’Antonio Guerrero al seu judici són clares: ¿Què podia fer Cuba per a defensar-se i estar previnguda dels plans terroristes en contra seua? ¿Què podia fer per tal d’evitar un conflicte de major magnitud? ¿Quines opcions tenia per a defensar la sobirania i la seguretat dels seus fills?


La resposta resulta evident: els serveis de seguretat cubans infiltren agents dins de les organitzacions terroristes de Miami (com Alpha 66, Hermanos al Rescate i Movimiento Democracia) per tal d’aconseguir informació sobre els seus plans. Fruit d’aquest treball de seguretat, els agents cubans són capaços d’evitar 170 atemptats, i elaborar un ampli dossier amb expedients, cintes d’àudio i de vídeo on queden recollits els plans terroristes de la màfia de Miami. Aquest dossier és lliurat el juny de 1998 per les autoritats cubanes al FBI per tal que el govern ianqui tinga coneixement i actue sobre els terroristes.

La resposta dels EUA

La resposta dels EEUU és la contrària: el 12 de setembre de 1998 deté a Antonio, Gerardo, Fernando, René i Ramón, 5 cubans infiltrats en la màfia de Miami, i els acusa de conspiració, conspiració per a espiar, conspiració per a assassinar, agents estrangers no autoritzats i documentació falsa.


Al llarg del judici celebrat a Miami, ple de tensions, hostilitat i manipulacions, i en el qual no es garanteixen ni un procés regular ni la imparcialitat del jurat, la defensa i els testimonis demostren la innocència dels 5 cubans i el caràcter mafiós i terrorista de les organitzacions anticubanes. Gerardo Hernández afirmava: “Reafirmem la més profunda convicció de que amb la nostra actitud i accions no vam transgredir ni posar en perill la seguretat del poble nord-americà, i sí que vam contribuir en alguna mesura a descobrir plans i accions terroristes contra el nostre poble�


Però la justícia no és prioritat als EEUU i el 2001 els cinc cubans són injustament condemnats. Gerardo Hernández a 2 cadenes perpètues i 15 anys. Ramón Labañino a 1 cadena perpètua i 18 anys. Antonio Guerrero a 1 cadena perpetua i 10 anys. Fernando González a 19 anys i René González a 15 anys. El mateix Gerardo reflexionava: “Jo estic molt tranquil (...) quan tens una causa per la qual lluitar i resistir, un poble per defensar, una família que et dóna suport i una persona que estimes i t'estima, i quan sabem que no podem decebre’ls, pots fer front a qualsevol cosa per difícil que siga, amb la més gran tranquil·litat i dignitat del món�


Així mateix, des del moment de la seua detenció els 5 herois cubans viuen en la seua pròpia pell les “bondats� del sistema penitenciari ianqui: llargues incomunicacions, aïllaments, impossibilitat de ser visitat per la família, restriccions, continus trasllats... Ho descriu Antonio al poema Perdóname: “hace tres días que no puedo escribirte (...) hace tres días, perdóname poema, me dejaron sin làpiz�.


Situació actual: llibertat per als 5 herois cubans!


La irregularitat del procés i la posterior i injusta sentència va quedar demostrada al llarg de l’estiu de 2005. En efecte, el 9 d’agost passat, la Cort d’Apel·lacions d’Atlanta declarava nul el judici celebrat a Miami, ja que no s’havien garantit les mínimes condicions processals d’imparcialitat, reconeixia l’ambient hostil en el qual es va celebrar el judici, i reconeixia el dret dels cinc cubans a un judici just. D’aquesta manera, la Cort d’Atlanta revocava les condemnes i ordenava la celebració d’un nou judici. Les audiències orals per a l’exposició tant de la defensa com de la fiscalia es faran la setmana del 13 de febrer de 2006.


Des de l’anul·lació del judici la defensa dels cinc, el govern cubà, així com nombroses personalitats, institucions i comitès de solidaritat han demanat la llibertat de tots cinc, en no existir actualment cap acusació en contra d’ells. La lluita per l’alliberament dels cinc herois continua, en una bona mostra de la fermesa i dignitat d’aquests cubans enfront la bèstia ianqui.


http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=25&id_article=2
Sindicato Sindicat