Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
[CNT-AIT] Mercadona assetja a La Plana
23 ago 2006
DENUNCIA ANÒNIMA D'ASSETJAMENT A MERCADONA
baner_merc_caja[1].jpg
DSCF3071.JPG
211949648_fb6040575e[1].jpg
Mercadona assetja a La Plana

DENUNCIA ANÒNIMA D'ASSETJAMENT A MERCADONA

Jo també he estat treballadora o més aviat esclava de Mercarronya, com l'anomena el meu cunyat.

Treballava a televisión i al periòdic El Heraldo, quan aquest últim va tancar, vaig buscar una altra feina. Una amiga em va comentar que a Mercarronya existeix un lloc d'una espècie de relació amb el client, que allà en diuen animadora, i ja que anaven a obrir un a la platja de Benicàssim, lloc on jo resideixo, que ho intentés. Vaig enviar el currículum, vaig passar les proves i vaig entrar.

Les set setmanes de formació les vaig fer a Castelló. El primer dia d'entrar ens van donar un munt de papers i llibres, dels quals teniem que fer un resum, jo vaig fer el meu resum de "Los monstruos y el gimnasio", un resum crític. En una altra ocasió vaig parlar sobre els aliments que llencen a les escombraries cinc dies abans de què caduquin, em sembla horrible, i més amb la gana que hi ha al món.

El meu resum crític constructiu, no li deuria agradar gaire a la coordinadora, Mari Paz, doncs el dia següent vaig acompanyar la netejadora a recollir les burilles de l'aparcament. Aquesta, una dona gran, em va dir que si seria la nova netejadora, i vaig dir que no, que havia entrat d'animadora, la qual em va fer observar que no era molt normal que m'haguessin enviat amb ella i que segurament m'havien agafat mania.

No vaig trigar en comprovar que això era cert, quan les 8 persones que van entrar amb mi, es preparaven per als seus llocs i a mi m'enviaven amb la netejadora. Vaig pensar que tot canviaria a la nova botiga.

El primer dia en preparar la nova botiga per a la seva obertura vaig estar tres hores, ens van enviar a cada ja que no venien els camions i Mari Paz va dir que ens trucaria aquella nit per a veure quan haviem de tornar. Com que no em trucava ho vaig fer jo, no una vegada sino vàries, deixant-li missatges al contestador, ja que no m'agafava el telèfon. El mateix el dia següent i l'altre, el tercer dia vaig deixar el meu darrer missatge a les dues de la tarda, quan una hora més tard em truca i em diu que on estic, que totes les meves companyes ja eren a la botiga, li vaig dir que l'havia estat trucant i deixant missatges aquells dies, però li va ser igual, em va fer sentir com si la culpable fora jo. La botiga va obrir i a mi em van posar a caixa, segons Mari Paz, ella comptava amb tres animadores, que s'anaven rotant cada mes, em va semblar bé.

No vaig ser animadora el Juny, tampoc pel Juliol, ni ho tenia a l'horari d'Agost, però la meva sorpresa fou majúscula quan el meu gerent b, Susana, una noia encantadora i treballadora com la que més, em diu que per ordre de Mai Paz vagi al peix. Si a mi em diuen que anava a entrar com a peixatera no ho accepto, primer perquè tinc fòbia a la sang i em dóna per vomitar, Us imagineu netejant un peix i vomitant a dins? S'ho vaig fer saber i em va dir que parlaria amb els seus superiors.

En sortir de parlar amb elles i anar-me'n a berenar amb les meves companyes, elles en veure'm preocupada em van preguntar què em passava, els vaig explicar el tema i una d'elles va dir que no em preocupés que a ella també l'havien posat al peix i en marejar-se la van treure, una altra em va dir que s'havia enfadat i va demanar el trasllat a una altra secció i sense problemes, però és clar a mi no em mesuraven amb el mateix llistó.

També explicar que quan es tancava la botiga i jo anava pel torn de la tarda, em tocava rentar els lavabos. En un principi em van dir que això era rotatori i ho fariem totes, però no fou així sempre em tocava a mi.

L'últim dissabte del mes, amb la botiga a plena com un ou, i jo d'una banda a l'altra treballant com una boja, doncs em prenia molt en sèrio la meva feina, em va trucar Juan Carlos, un noi que tindriem com a nou cap, doncs la Mari Paz agafava el dia següent la baixa per maternitat. Vaig pensar que havia de traduïr a algú, doncs en una botiga de la costa, senyors, sóc la única que parla anglès. Em condueix al despatx i allà la Mari Paz em diu que se m'acabà el contracte de prova i que prescindeix dels meus serveis, li pregunto el motiu i segons ella és que no era polivalent, paraula que repeteix molt, i sembla ser que ningú li ha dit que polivalent és una matèria amb moltes valencies, o un sèrum per a moltes enfermetats, suposo que volia dir polifacètica però aquest error llingüístic se sent molt en aquestes botigues. Jo era animadora, caixera, reponedora i intèrpret, sense cobrar el plus per això, per tant em sembla que bastant polifacètica. El problema és que no vaig voler posar-me a la peixateria, li vaig tornar a recordar el meu problema amb la sang, i em va dir que no ho havia intentat, li vaig dir que el meu problema venia de lluny i podia portar-li un justificant mèdic, doncs el meu metge de capçalera sabia de tot això, va tornar a insistir amb què no ho havia intentat, li vaig dir, vaja i vomito davant de tothom, així tu et sents satisfeta i jo faig el ridícul més espantós. No em va servir de res i em va donar la quitança per a què la signés, no ho vaig fer i vaig demanar parlar amb un superior, em va dir que amb Rafa Carratalá i jo li vaig dir que amb Arangüez. No sabia qui era qui a l'empresa, però havia notat que a Arangüez li tenia més por.

Vaig anar a parlar amb Arangüez i li vaig explicar tot això, oblidant-me coses com que mai em van donar les anàlisi que ens van fer, ni l'horari d'Agost, ni les vacances, sempre s'oblidava de mi, ara ho entenc ja tenia planejat el meu acomiadament. Aquest senyor, en el qual jo confiava em va tractar de mentidera, prepotent i no sé quantes coses més, em vaig quedar de pedra. Em va dir que a ningú se li garantia un lloc a l'empresa, que dins d'aquesta podies ser de tot. I jo això no ho sabia, ni els de recursos humans m'ho havien dit, em va dir que jo havia entrat a Mercarronya per a utilitzar-ho de trampolí, li vaig dir incrèdula que de trampolí del què, vaig pensar per mi en plan de broma, ah és clar és que s'ha de passar primer per Mercarroña abans d'entrar a la CNN, entre d'altres belleses vaig haver de suportar que m'acusés de menysprear els supermercats, a la qual cosa li vaig contestar que si així fós, què feia jo treballant en un i més encara defensant-me en aquells moments, quan es va cansar de fer-me sentir com una deixalla va dir que es reien dels treballadors que les conferències i la qualitat total que tant pregonava Juan Roig s'ho saltaven a la torera, i jo que l'informaria a ell de tot això, es va riure i em va dir que li transmetés la seva resposta. Vaig entendre que abans defensaria a una persona que portava una pila d'anys a l'empresa que a mi que acabava d'entrar, i això és el què passa, els nous, ens facin el què ens facin mai tindrem la raó.

Podria explicar mil penositats més per les quals vaig haver de passar, però crec que això és bastant. Em fa llàstima que a una empresa que va aixecar un senyor amb tot l'esforç del món, hi hagi persones com aquestes, que van començar de peixaters i quan se'ls dóna un lloc de poder abusen d'ell.

Per sort, en estar present als mitjans de comunicació faré extensible aquest aconteixement, també al Sr. Roig, per a què vegi que les persones tenim una dignitat i NINGÚ, NINGÚ ens ha de tractar com una deixalla.

Compartim aquesta denuncia anònima que ens ha arribat d'una treballadora
CNT-AIT Sindicat d'Oficis Varis de La PLana
sovlaplana.sakeos.net

This work is in the public domain
Sindicat