Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Desena crònica, des de Filadèlfia
22 ago 2006
El Phil i en Delbert m'agraeixen que jo expliqués què passa per Europa, que això demostra, davant de la gent d'aquí, que tot és una mateixa lluita. Que això dels MOVE no es tracta només d'una cosa de Philadelphia, sinó que hi ha moltes de les seves idees que són compartides arreu del món.
Desena crònica des de Philadelphia.------------------------21-8-06.------------------------------------

"ENCARA ETS UN REBEL? ENCARA AGUANTES ?"

Philadelphia 21.- Ahir vàrem anar a visitar els senyors Phil i Delbert Africa, ala presó de SCI Dallas (State Correctional Institution Dallas), unes tres hores per carretera, al nord-oest de Philadelphia. Vaig amb alguns membres i simpatitzants dels MOVE: la Ramona, la Maiga i el Kevin (que són els que varen estar fent xerrades per l'Estat Espanyol, el novembre passat), l'Ore (que és la mateixa persona que em va acompanyar, a principis de mes, a visitar David Gilbert, un altre pres polític) i el Bob i l'Eliliz, amb la seva criatura d'onze mesos. Portem dos cotxes i molts entrepans. En tot moment els dos cotxes anem al mateix pas, perquè cal vigilar, ja que no seria la primera vegada que, en un d'aquests desplaçaments, els policies donen un disgust als visitants...

Aquests dos homes, en Phil i en Delbert, que són de la meva generació, estan a la presó des de 1978, quan els varen detenir després d'un assalt policial salvatge a la seva casa de Powelton Village, a Philadelphia. Foren condemnats a una pena de privació de llibertat d'entre trenta i cent anys.

De seguida hauran complert els trenta primers anys. Això vol dir que tindran dret que es prengui en consideració la possibilitat de la llibertat condicional. Però no sembla que en tinguin gaires esperances, d' això. I per altra part, tampoc no els resulta gaire interessant. Efectivament, amb la condemna que tenen, de fins a cent anys, això representa que, si quedessin en llibertat condicional, aquesta situació els duraria tota la vida. Sempre viurien amb l'amenaca permanent que els tornessin a engarjolar, segons quina fos la seva conducta política a fora... A més, últimament, quan un pres vol accedir a la condicional, abans és obligat a signar una confessió i un penediment, en relació al preteès crim pel qual se'l va condemnar. I els presos dels MOVE diuen que no poden confessar un crim que no han comès mai. Que no poden penedir-se d'haver mort aquell policia, durant l'assalt a la casa de l’organització, el 1978, perquè ells no el varen matar, sinó que caigué per obra d'una bala perduda, disparada des de darrera del mort, per algun dels altres policies que perpetraven l'assalt.

Durant aquests anys, els han fet de tot, dins de la presó. En Delbert explica que l'altre dia un carceller el va saludar amb respecte, perquè el recordava d'una altra presó, anys endarrera, quan el varen sancionar amb "el forat", que és com es coneix el règim d'aïllament més rigorós i terrible a què poden ser condemnats els presos. Aquest carceller havia estat de guàrdia al “forat" i recorda les privacions a què havien sotmès al Delbert, en aquella època: "I després de tot el que et vàrem fer, després de tants anys passats així, aquí... encara ets un revolucionari, un rebel... encara aguantes...? - No sé com pots...!"

"MADEROS" A BARCELONA I "COPS" A PHILADELPHIA, LA MATEIXA REPRESSIÓ.

Bona part de la visita la dediquem a analitzar un acte públic que vàrem fer el dimecres passat, setze d'agost, en el "A-space" de Philadelphia. Un local anarquista freqüentat per gent molt jove i que es va demostrar molt receptiva al tema dels presos polítics. El Phil i en Delbert m'agraeixen que jo expliqués què passa per Europa, que això demostra, davant de la gent d'aquí, que tot és una mateixa lluita. Que això dels MOVE no es tracta només d'una cosa de Philadelphia, sinó que hi ha moltes de les seves idees que són compartides arreu del món. I el fet que una persona estrangera, que ve lluny, ho expliqui així, ho valoren molt.

El dimecres jo vaig exposar el cas que es coneix, a Barcelona, com el del "Quatre de Febrer", que és la data en què foren detinguts, ara fa més de sis mesos, l'Àlex, el Rodri i el Juan, acusats d'haver atemptat contra la vida d'un policia municipal de Barcelona, que a principis d'aquest mes d'agost encara estava en coma. Comento les contradiccions entre la versió que l'alcalde Clos va donar primer (quan es va referir a una torratxa amb flors, que hauria estat llençada des de la terrassa de l'edifici contra el policia) i la que els portantveus de la policia varen donar més tard, assegurant que el policia ferit havia estat víctima d'algunes pedres grosses, llençades des del carrer estant.

Com que aquests tres nois foren detinguts al carrer i com que no fou detinguda cap de les més de mil persones que diuen que hi havia, aquella matinada de dissabte, en aquell antic teatre okupat del carrer St. Pere Més Baix, els policies varen haver d'adequar la versió oficial a la situació, de manera que semblés que ells havien actuat amb diligència i havien detingut els responsables de l'agressió de seguida.

Arribats a aquest punt, els MOVE expliquen el paral.lelisme amb la policia de Philadelphia, que el 1978, immediatament després de l'assalt a la seva casa, varen fer enderrocar-la, per tal que fos impossible recollir cap mena de prova. Impossible de verificar que des de dintre de la casa no s'havia disparat cap bala. Igualment va actuar, al carrer St. Pere Més Baix de Barcelona, el servei municipal de neteja, obeint ordres expresses i terminants de la policia. El carrer, el varen deixar net com una patena, abans que ningú pogués accedir-hi i, per descomptat, abans que l’anomenada policia científica pogués intervenir-hi: ni rastre de la torratxa, ni de la sang del policia, ni res...

La gent va parlar molt, a la xerrada. Gairebé sempre per fer-me preguntes, més que per donar les seves pròpies opinions. Em varen fer explicar quan i on jo vaig tenir notícies, per primera vegada, del cas MUmia. El mateix en relació amb l'organització revolucionària MOVE. A quina edat jo em vaig adonar de les mentides o veritats de l'educació religiosa. I com... i parlant d'això ara a la presó, en Phil i en Delbert riuen molt, quan la Ramona els explica l’última vegada que els Testimonis de Jehovà varen trucar a la seva porta. Els va dir que ella no creu en la Bíblia i naturalment li varen preguntar per que. Ella els va recordar aquell passatge del casament de Canaan, quan Jesucrist transforma miraculosament l'aigua en vi. "L'aigua és una cosa natural. La pròpia naturalesa ens la proporciona, sense necessitat que nosaltres fem res, només hem de beure-la. En canvi, el vi és resultat de la manipulació dels homes. No crec que sigui gaire diví aquest déu vostre, que canvia l'aigua en vi...!" I els de Jehovà, de sobte, varen perdre l'interès en la Ramona i es varen limitar a deixar-li alguna estampa amb l'adreça de la seva església...

La visita s'acaba. Els presos es queden sols. Sols entre els carcellers, els controls, les filferrades, els gossos, les torres de vigilància... la misèria d'aquest univers concentracionari, que fa poc va quedar-se dos dies sense aigua. Dues mil persones sense aigua durant dos dies... sense aigua a les cuines, als wc... i tot perquè va rebentar-se la canonada principal de l'escomesa del subministre. I és que l'administració Bush té molts diners per a fer presons noves, per a reforçar les muralles de les que ja funcionen, però no en dediquen tants com caldria al manteniment de les instal.lacions. Jo només hi he estat de visita cinc hores, però ja he tingut oportunitat de constatar aquest fet. Aquesta presó m'ha semblat la més inhòspita de les que he visitat, perquè l'espai dedicat a les visites és molt reduït. I no està previst ampliar-lo. Quan dins de la sala de l'aire condicionat --on hi ha les màquines de begudes i de pastes-- és ple, aleshores t'has de quedar fora i seure sota un cobert de fusta. I quan el cobert està també ple, doncs has de tenir l'entrevista a ple sol, en unes taules que queden completament desprotegides. I quan aquestes taules estan plenes, doncs a quedar-se drets... només la solidaritat entre els visitants fa que els llocs es vagin intercanviant. I la resistència continua.

(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Philadelphia.--------------desena crònica.---------21-8-06.)
Mira també:
http://www. osona.com
http://vilaweb vic

This work is in the public domain
Sindicat