|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Novena crònica, des de Filadèlfia.
|
|
|
per Koordinadora d'Osona kontra la tortura |
20 ago 2006
|
|
En Mumia critica el missatge que, des del Pentàgon, escampen pels suburbis de les grans ciutats i de la Nord-Amèrica rural i profunda. Es dirigeixen als joves que no saben què fer, que encara no estan enganxats a l’heroïna: "Vés a la guerra, mata uns quants irakians i procura tornar viu. Només així podràs ésser algú a la vida. Només així podràs estudiar. Treure't un títol, encara que nomes sigui de grau mitjà... per poder accedir a un lloc de treball, que et permeti explotar els altres, viure bé, perquè es tracta de viure bé. Viure millor que la gent que ja coneixes al teu barri, la gent del ghetto... Si no, ja saps el que t'espera: l'atur, la droga dura, la presó o la mort, directament..." |
LES VACANCES DE L'ESPUNY, L'EMPORDÀ I ELS CONDEMNATS A MORT ALS USA
Novena Crònica des de Philadelphia.------------------------------------------------19-8-06
Philadelphia 19.- Avui, a la preso d'alta seguretat de SCI Greene, a l'oest de Pennsylvania, hem rigut molt amb Mumia Abu-Jamal (el periodista afro-americà condemnat a mort des de 1982, acusat d'haver mort un policia blanc). Li he explicat que m'ha arribat l'opinió de Jaume Espuny, aquest de "El 9Nou", sobre les cròniques que estem difonent des dels USA. Diu l'Espuny que està en contra del fet que jo escrigui tot això. Que ell fa les seves vacances a l'Empordà i que no ho va explicant a tothom. Aprofito per explicar-li a en Mumia on és i com és l'Empordà , li evoco Josep Pla, i poso sobre la taula el concepte de periodisme que últimament promociona l'Espuny. I el Mumia em diu: "aquest paio almenys deu ser del PP". I jo que li faig: "No, home no. Del PSOE potser sÃ... almenys aquest dóna la cara. No fa com alguns anònims que surten al fòrum d'osona.com, per posar en evidència la seva ignorà ncia..."
En Mumia comprèn el fenomen d'internet, però no ha tingut oportunitat mai de navegar-hi. Mai no li han permès l'accés a un ordinador. Des de fora, això sembla un impossible. La gent no se'n fa a la idea. En Mumia rep contÃnuament desenes i desenes de disquettes, que li arriben per correu normal, procedents dels cinc continents i enviats per persones de bona voluntat, que pensen que aixà li faciliten la lectura, la comunicació. Però no, ell no en pot fer ús de cap manera.
Aquesta és una de les finalitats de les presons: aturar la vida de les persones preses. Però ve't aquà que em trobo defensant l'Espuny dins d'una presó nord-americana. I com a defensa he hagut d'argumentar que deu ser del PSC-PSOE... Ara recordo que també el vaig defensar molt de gust en una altra ocasió, a l'octubre del 2004, en un article d'opinió contra la policia local de Torelló. Per cert, que és l'últim article que m'han publicat aquests de "El 9 Nou". I ja farà dos anys. Però vaja, després de tot es un bon noi, aquest Espuny. Algun dia li he de demanar que escrigui alguna cosa sobre les seves vacances a l'Empordà . No per publicar-ho a "El 9 Nou", sinó senzillament pel gust d'escriure-ho i que nosaltres ho poguem llegir. Que ens sembli suficientment interessant com per dedicar-hi el nostre temps...
TOT AIXÃ’ VA COMENCAR A NUEVO MEXICO. -
La conversa sobre l'Espuny ha estat interessant. M'ha servit per completar-li al Mumia la formulació del context social en què ens movem a Catalunya i a l'Estat Espanyol, aquests que de vegades som al.ludits a"El 9 Nou" com a "antisistema". Però en Mumia treu altres temes, diu que no em preocupi dels "espunys" i que tingui en compte que, si ha pres una postura sobre les nostres cròniques, això vol dir que les ha llegides, que li han interessat una mica... almenys. En Mumia està llegint ara coses sobre les guerres imperialistes anteriors, que havien provocat igualment els Estats Units. Em diu que tot això va començar amb la invasió de Califòrnia, Colorado, Texas, Nuevo Mexico, territoris que abans eren de Mexic, però que foren annexionats pels iankis, guerra rera guerra. I això va continuar quan la seva voracitat els va portar el 1898 a atacar les Filipines, a l'Àsia.
Es curiós que el president USA d'aleshores, un tal McKinley, ja explicava als seus conciutadans, als seus electors, que havia ordenat la invasió de les Filipines per mandat divÃ. Que Déu li havia fet saber que aquesta era la missió que els USA tenien encomanada, en aquella època. I que per això havia enviat les tropes cap allà , a portar la democrà cia i la paraula de Déu a aquells indÃgenes, que encara no eren prou feliços... I aquestes paraules són les que li hem sentit, més o menys, al Bush. I no fa gaire, en relació a l'Afganistan, l'Irak..."Aquest déu que tenen aquests tios deu ser un déu molt bel.licós, molt sanguinari! Un déu que no té res que li agradi més que una bona guerra. Una guerra en sessió contÃnua, en aquesta o en aquella part del món."
"Ara ja s'han hagut de retirar del LÃban. Tot el món se'ls ha tirat a sobre. Sembla mentida que no ho entenguin, però sobretot, sembla mentida que no n'aprenguin, de l'experiència. Varen començar una guerra a l'Irak, que no ha cessat de vietnamitzar-se. He rellegit algunes de les crÃtiques contra la guerra del Vietnam, dels anys seixanta i setanta del segle passat.. Si canvies en aquells escrits el nom del paÃs, si hi poses "Irak" en lloc de "Vietnam", és com si les crÃtiques haguessin estat escrites ara mateix, el segle XXI... Això és la lògica de la retirada, perquè han d'acabar retirant-se d'allà . Ho saben... doncs que ho facin ja ! Que no havien que haver-hi anat mai, a l'Irak. Ni a l'Afganistan. Ni al Vietnam !"
"VÉS-HI, MATA UNS QUANTS IRAKIANS I PODRÀS CURSAR ESTUDIS AQU�..."
En Mumia critica el missatge que, des del Pentà gon, escampen pels suburbis de les grans ciutats i de la Nord-Amèrica rural i profunda. Es dirigeixen als joves que no saben què fer, que encara no estan enganxats a l’heroïna: "Vés a la guerra, mata uns quants irakians i procura tornar viu. Només aixà podrà s ésser algú a la vida. Només aixà podrà s estudiar. Treure't un tÃtol, encara que nomes sigui de grau mitjà ... per poder accedir a un lloc de treball, que et permeti explotar els altres, viure bé, perquè es tracta de viure bé. Viure millor que la gent que ja coneixes al teu barri, la gent del ghetto... Si no, ja saps el que t'espera: l'atur, la droga dura, la presó o la mort, directament..."
En algun moment de la conversa parlem de la ministra de Defensa, la Condoletzza Rice. "Pobra Condy!" -diu la Martha, una de les persones de la "Pennsylvania Prison Society", que també és amb nosaltres al locutori. "Quan s’adoni de veritat del que està fent. Del que li fan fer! Li feien dir que no era el moment per a l'alto el foc! I la gent continuava morint al LÃban... Aquesta noia caurà de copFins i tot té gent dins de la seva pròpia famÃlia que li estan advertint. Gent que és progressista i que l'està avisant..." En Mumia recorda quin paper han fet jugar sempre a les persones negres, quan les han designat com a membres del Govern. "Mira, per exemple el General Colin Powell. Aquest homeva acabar la seva carrera polÃtica el 2003, quan el van forçar a comparèixer davant de la ONU, per justificar la guerra, insistint sobre l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Irak, en uns moments en què ja no hi havia ningú que s'ho cregués, això. Els negres són utilitzats pel Sistema per adornar el govern, per oferir una façaana progressista davant de l’opinió pública mundial. Ni més ni menys..."
Són més de les tres de la tarda. La veu metà l.lica dels altaveus anuncia el final de les visites. HavÃem entrat a quarts de deu del mati. El temps ha passat volant. Però abans de marxar encara puc entrar un moment al locutori de Sugarbear, aquest altre pres que també està al corredor de la mort, però amb fundades esperances de sortir-ne el proper sis de novembre, tal com explicà vem a la crònica d'ahir. "Ja us en torneu cap a Philadelphia ? Doncs aneu amb compte, que la policia de la ciutat està entrant en una competició molt dura amb la policia estatal... per veure deté més gent pel carrer...! Volen posar a tothom una granota taronja com aquesta !" I en Sugarbear riu i s'estira la solapa, amb uns aires que es podrien qualificar de presumits... i jo recordo com van els mossos d'esquadra per allà , per casa nostra, amb les seves competències...
(Signat: Francesc Arnau i Arias, de la Koordinadora d'Osona Kontra la Tortura i l'Explotació Laboral.--------------------------Novena Crònica.---------------------------19-8-06) |
Mira també:
http://www.osona.com (fòrum)
|
This work is in the public domain |
