Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Vuitena crònica, des de Filadèlfia.
18 ago 2006
Torno al locutori del Mumia i li explico que en Sugarbear plorava en relació a l'Orient Mitjà. En Mumia, com sempre, ja ha realitzat la seva anàlisi, a partir de la situació creada després del final oficial de les hostilitats. La seva conclusió és que Hizbollah ha vençut políticament, ha sortit reforçat de l’última guerra. És més respectat, admirat i estimat que mai.
"QUAN ELS PRESOS PLOREN DAVANT NOSTRE..."


Philadelphia 18.- Avui hem tingut sort que no han tret els gossos. Ni a lâapacament ni a control d'entrada a la presóde SCI Greene. Ja m'havien avisat que aquest any trobaria alguna innovació epressiva. Per això es nostres amics dels MOVE de Philadelphia, mentre preparavem la visita,m'havie preguntat si tinc algun problema amb els gossos, alguna mena d'al·lèrgia. Resulta que des del passat mes de març s'han instal.lat controls especials per a l'entrada dels carcellers, perquè hi ha sospites que ells mateixos entren la droga a la presó. I no podia endurir-se la situacio per als carcellers, sense que al mateix temps s'endurís per als advocats, amics i familiars, de manera que ara, enarribar a la presó on hi ha el Mumia, et pots trobar que et fan passar a una habitació, t'asseuen en una cadira i et passegen un gos per davant i per darrera. Si el gos és dels grossos i aixeca una mica el cap, les seves dents poden quedar a l'alçada del teu nas.

Avui no ens ho han fet. Potser perquè la Pam Ãfrica i jo anem acompanyats de tres membres de la "Pennsylvania Prison Society", una organització humanitària d'amics de les persones preses, que són molt respectats, aquí. Però el que si que hi ha són els cartells fixos, on adverteixen i expliquen als visitants --amb dibuixets i tot-- en què consisteix la prova, per veure si algú té massa por i això el fa renunciar a la visita. En fi, una raó més per entendre les paraules de benvinguda que el Mumia ens dirigeix en l'entrar: "Welcome to Hell!" (Benvinguts a l'infern).

Emmanillat amb les mans a davant, amb la inevitable granota de color taronja, amb ulleres i amb les rastes que gairebé li arriben als peus. Amb l'etiqueta al pit "Jamal-AM-8335". La Pam el posa al corrent de les últimes gestions, a nivell polític i sobretot amb els francesos: hi ha un grup d'alcaldes de municipis dels voltants de París, que han de venir al setembre a visitar-lo i a fer campanya per Philadelphia. A Nova York, l'altre dia, hi va haver una festa per l'aniversari del Fidel Castro. Hi va anar molta gent. La Pam hi va ser present i hi va informar de la situació actual del cas Mumia. Parlant d'aniversaris, avui entre els mitjans alternatius d'aquí tambe se celebra l'aniversari d'un líder historic del moviment nacionalista negre de Jamaica, molt actiu durant els anys trenta del segle passat, Marcus Garvey.

Hi ha un simpatitzant dels MOVE, a Philadelphia, que ha publicat un llibre que es diu "The quotable rebel" i consisteix en un recull de cites de persones (sobretot americanes, del Nord, del Centre o del Sud) que s'han distingit per la seva trajectoria revolucionària. I en Marcus Garvey hi és al.ludit repetidament. Constato una vegada més que poc que en sabem, els europeus, de la història americana de veritat. I viceversa. En Mumia ja ha llegit el llibre. Va sortir l'any passat i els editors de seguida li van enviar a la presó. Diu que se sent orgullós del fet que també hi han inclos diverses cites seves, dels seus propis llibres. Està molt al cas de les últimes publicacions, perquè va passar el mateix quan li vaig parlar del llibre d'en David Gilbert, "No surrender", aquell pres polític que vaig anar a veure la setmana passada al nord de l'estat de Nova York. En Mumia ja l'havia llegit i només fa un any que s'ha publicat...

'SUGARBEAR LARK, AM-4192"

Els visitants anem entrant i sortint dels locutoris. perquè els de la Pennsylvania Prison Society també han demanat per entrevistar-se amb altres presos. Ãs així com em fan conèixer una altra persona tancada al corredor de la mort. Es tracta d'un altre negre, per descomptat, que no es treu en cap moment el barret àrab que porta orgullosament. Ãs el senyor Sugarbear Lark (AM-4192). "Quan em varen posar el número a mi, varen jugar amb les xifres de l'any que diuen que Cristòfor Colom va descobrir America. Quina bestiesa, això del Descobriment! No? Va ser el 1492, Oi? Qui va descobrir a qui? Un genocidi monstruós, és el que varen fer."

En Sugarbear és el pres que va plorar davant meu. Un dels pocs que ho han fet durant tota la meva vida professional. I no ho va fer perquè parlés o pensés en el seu propi cas, que d'altra banda és prou trist, com tots els casos dâaquí. Ho va fer parlant de tota aquella gent --que ha vist per la televisió-- fugint dels pobles i ciutats del sud del Líban. "Ãs massa destrucció i massa impotència, la que sento." L'altra persona que està amb mi, del costat de fora del locutori, després m'explicarà que en Sugarbear normalment és una persona alegre --molt alegre, si es tenen en compte les circumstàncies en què es troba-- i precisament en aquests últims temps té motius legals per a estar-ho, ja que el seu cas ha de ser revisat el proper sis de novembre i potser li anul·laran la pena de mort, justament en base a un dels motius que tambe es dóna en el cas del Mumia: el tribunal ara no pot deixar de reconèixer que algunes persones negres, que formaven part del jurat que el va condemnar, foren anti-constitucionalment apartades únicament perquè no tenien una postura prou dura en favor de la pena de mort en general.

Sugarbear, que és a la presó des del 1980, m'explica també que li falten només sis mesos per arribar als vint-i-set anys que va passar a la presó en Jerónimo Pratt, un altre negre revolucionari, que va sortir en llibertat el 1997 i que jo vaig conèixer personalment aquell any, en assistir a les sessions del Tribunal Internacional dels Pobles, en defensa del Mumia. Ãs un dels poquíssims casos en què el govern dels Estats Units no va poder deixar de reconèixer que s'havien equivocat... després de 27 anys d'estar a la presó.

"HIZBOLLAH ÃS RESPECTAT, ADMIRAT, ESTIMAT..."

Torno al locutori del Mumia i li explico que en Sugarbear plorava en relació a l'Orient Mitjà. En Mumia, com sempre, ja ha realitzat la seva anàlisi, a partir de la situació creada després del final oficial de les hostilitats. La seva conclusió és que Hizbollah ha vençut políticament, ha sortit reforçat de lâúltima guerra. Ãs més respectat, admirat i estimat que mai. Ara que la gent els ha vist reconstruir les cases --enderrocades per les bombes sionistes, regalades pels iankis-- des del mateix dia següent a l'alto el foc. Aquest alto el foc que Washington i Tel Aviv no varen acceptar fins que no s'adonaren que cada dia que passava era més gran la infàmia que estaven cometent i més alta la moral de Hizbollah...

"Quina diferència, entre aquests joves militants islamistes i els nostres marines a l'Irak. Només tenen en comú la joventut, però et pots trobar marines molt joves que de vegades han passat directament de matar milicies islamistes en un video joc domèstic de qualsevol suburbi de gran ciutat, a matar i violar de veritat civils irakians. I tant una cosa com l'altra la fan sense comprendre res...â?

En Mumia també sâalegra del fet que les converses de pau entre lâETA i el govern espanyol continuïn. I comentem aquella portada del New York Times, que es va referir al general Mena Aguado i a altres militars colpistes de l'Exèrcit espanyol com a troglodites, quan el mes de gener passat es varen insubordinar contra el procés d'elaboració de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

I sortim, com sempre, més animats del que estàvem quan hem entrat, però pensant en les set o vuit hores que ens esperen a la carretera, fins arribar altre cop a Philadelphia. Aquesta vegada, peré, és la primera que hem aconseguit que ens permetessin entrar a la presó amb paper i bolígraf. Ajudarem la memòria amb les nostres notes, que hem pogut prendre gràcies a les gestions previes que va fer l'actual advocat d'en Mumia, el senyor Robert Bryan que, per cert, està molt ben disposat a venir per Europa a explicar les perspectives del cas.

(Signat: Francesc Arnau i Arias.------------------vuitena cronica-------------------------18-8-06)

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa