Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Capitalisme i colonialisme a Cisjordània
18 ago 2006
Mentre que l'ofensiva israeliana prossegueix a Gaza, la política de colonització s'intensifica a Cisjordània i a Jerusalem, lluny de l'ull de les càmeres, i sota l’impuls d'una poderosa coalició d'interessos polítics, ideològics i econòmics. Recolzada per militants israelians, la resistència dels habitants palestins s'organitza per frenar les expulsions, els buldòzers i les confiscacions de terres.

Gadi Algazi: Professor d'història a la Universitat de Tel Aviv i un dels fundadors de l'associació àrabo-jueva Taayoush.

Traducció a càrrec de RAMON USALL
Modi'in Illit és una important colònia jueva a Cisjordània, que ocupa les terres de cinc pobles palestins: Ni'lin, Kharbata, Saffa, Bil'in i Dir Qadis. Ãs la colònia que es desenvolupa més de pressa i ben aviat hauria de rebre l'estatut de ciutat: el ministeri israelià de l'allotjament preveu que passarà de 30.000 a 150.000 habitants el 2020. Forma part d'aquests "blocs de colònies" que els successius governs israelians han estès i esperen annexionar-se. Il·lustra també la relació entre el mur de separació i l'extensió de les colònies: el desenvolupament de Modi'in Illit ha comportat la ruïna dels agricultors palestins de Bil'in, un petit poble de 1700 habitants en què la construcció del mur ha desposseït de la meitat de les terres que els quedaven, aproximadament 2000 dounams(1).

Des de febrer de 2005, els habitants de Bil'in estan implicats en una lluita no violenta contra el mur. Al costat de militants israelians per a la pau i de voluntaris internacionals, es manifesten tots els divendres davant dels buldòzers i dels soldats. Convergeixen amb altres pobles palestins que porten, des de fa quatre anys, una difícil campanya de resistència. Aquestes accions, de les quals no seân sap gairebé res fora de Palestina, sovint estan coordinades per Comitès Populars Contra el Mur, i han obtingut resultats modestos, però apreciables: per exemple, aturar o minvar la construcció de les tanques que els priven de les seves terres i els condemnen a viure en enclavaments. A Budrus i a Deir Ballut, els Comitès han aconseguit fins i tot desviar el traçat del mur, i a recuperar així una part de les vinyes, dels camps i de les fonts de proveïment dâaigua confiscats.

Aquestes modestes experiències prenen tot el seu sentit quan es pensa en la superioritat militar incontestable d'Israel. Gràcies a la seva força militar i al suport dels Estats Units, i recollint els fruits del pla dâAriel Sharon, l'Estat hebreu guanya terreny enfront dâuns palestins cada vegada més aïllats i demonitzats. A l'estranger s'accepta, cada cop més, encara que de vegades a contracor, la política unilateral d'Israel.

La importància d'aquesta "Intifada del mur" es deu sobretot a la seva influència a llarg termini. Les experiències de protesta de masses no violenta, fràgils i a petita escala, que havien jugat un paper marginal al començament de la segona Intifada, semblen arrelar i començar a donar els seus fruits. A mesura que les oportunitats d'una pau justa a Palestina es redueixen i els palestins de Cisjordània s'adapten a viure en enclavaments(2) entre barreres i murs, les manifestacions pacífiques obren noves vies per al futur. I sembren, dâuna part i dâuna altra, les llavors de futurs combats comuns.

En total, dues-centes persones han estat ferides a Bil'in en les dispersions violentes de les manifestacions, i moltes altres han estat detingudes sota diferents pretextos. L'exèrcit israelià, els guarda-fronteres, la policia i les societats privades de seguretat han estat mobilitzades contra els desarmats manifestants. Càrregues, bombes lacrimògenes, pilotes de goma i trets dâarmes reals han provocat nombroses víctimes(3). Del costat israelià, s'admet que forces especials (pertanyents a la unitat Massada) han infiltrat agents provocadors fent-se passar per àrabs en manifestacions pacífiques(4). Només la determinació dels membres del Comitè Popular ha evitat que aquestes provocacions conduissin a una escalada violenta incontrolable. En realitat, el mur necessita una protecció reforçada âcontra l'oposició pacífica dels vilatans palestins i dels seus aliatsâ, ja que és allà per permetre un gran projecte colonial: Modi'in Illit.

Sovint es concep l'ocupació israeliana en termes extrets dels conflictes interestatals (i la creació de l'Autoritat palestina no ha fet més que reforçar aquesta tendència). Tanmateix, es tracta, en el fons, d'un conflicte colonial. Els gestos simbòlics, les iniciatives diplomàtiques i les declaracions públiques s'esvaeixen sobre el terreny davant els fets: pous i oliverars, edificis i carreteres, emigració i colons. Ãs el mateix paisatge que es troba radicalment transformat, i no únicament per les fronteres polítiques. El control militar exercit per Israel des de 1967 ha creat un marc favorable al reforç d'aquest mecanisme colonial. Colònies, tanques i carreteres en són els signes més flagrants âles colònies constitueixen l'obstacle més seriós a la creació d'un Estat palestí viable veritablement independent. De 1967 a 2006, s'estima que l'Estat hebreu ha fet construir aproximadament 40.000 allotjaments a Cisjordània amb un cost de 4300 milions de dòlars. I el gener, el nombre de colons als territoris ocupats âfora de Jerusalemâ, superava els 250.000(5).

Misèria social i beneficis ràpids

Generalment condemnades, les colònies israelianes als territoris ocupats són poc estudiades. Per saber a qui beneficia el projecte colonial i per què la gent ordinària s'hi uneix, caldria tanmateix mirar més de prop la seva composició i la seva economia. Modi'in Illit és un cas revelador per diverses consideracions. En principi és una empresa iniciada no per colons messiànics i els seus representants polítics, sinó per una aliança heterogènia entre promotors immobiliaris interessats pels terrenys, inversionistes capitalistes a l'aguait de profits i polítics favorables a la colonització. Ãs una de les rares colonitzacions que s'ha continuat estenent durant la segona Intifada. No protegeix nacionalistes purs i durs, sinó essencialment famílies nombroses ultraortodoxes que, poc sensibles pel sionisme polític o fins i tot per Israel, recerquen abans de tot condicions de vida millors. Hi convergeixen misèria social, profits a curt termini i expropiació despietada.

Modi'in Illit, originalment Kiryat Sefer, no deu la seva creació (1996) âcom la majoria de les colòniesâ, a una aliança entre autoritats governamentals, organitzacions sionistes i moviments de colons extremistes: la iniciativa va venir d'empresaris privats després dels acords d'Oslo de 1993 i en un moment en què la privatització de l'economia s'intensificava a Israel. Ãs l'exemple tipus d'un nou estil d'implantació colonial, dirigida per capitals privats i sostinguda per l'Estat. El consell local ha atorgat âsegons indiquen les informes del Tribunal de Comptesâ un tractament de favor als promotors immobiliaris: avantatges especials, dispenses en matèria de reglamentacions de la construcció, reduccions d'impostos, etcètera. Milers d'allotjaments han estat construïts violant la llei, amb l'aprovació, post facto, del consell local, que ha blanquejat aquestes construccions il·legals reajustant retroactivament el plànol d'urbanisme(6). Al Far East israelià, la urgència política de la colonització sâassocia als profits ràpids dels inversionistes.

Segons una enquesta realitzada el 1998, el conjunt del âdomini de Brachfeld", per exemple, sobre les terres de Bil'in, ha estat erigit sense permís de construcció âi tanmateix cap casa no ha estat enderrocada. Una gran part de les aigües utilitzades s'aboca al riu Modi'in, contaminant els recursos aqüífers locals. Aquest fet no és el resultat de la corrupció o d'una mala gestió, sinó d'una dimensió estructural de la frontera colonial: la implantació no reglamentada ofereix la possibilitat de vastos profits a costa del medi ambient.

Els habitants palestins de Bil'in sâenfronten a una de poderosa aliança entre interessos polítics i econòmics. Dos barris han de ser construïts sobre les terres que els han estat confiscades. Un d'ells, "Green Park", ha estat confiat a Dania Cebus, una filial de l'Africa-Israël Corporation, propietat d'un dels homes de negocis més influents d'Israel, Lev Leviev(7): aquest projecte colossal de 230 milions de dòlars preveu la construcció de 5800 pisos. Ara bé, els beneficis d'explotació realitzats per Africa-Israel han registrat una alça d'un 129% en el transcurs dels tres primers trimestres de 2005(8). Altres grans empreses constructores s'han reunit amb el Sr. Leviev. Aquestes inversions depenen del traçat del mur, que té com a objectiu separar els vilatans de Bil'in de les seves terres i assegurar la "seguretat" dels nous barris. En aquesta colònia, com en moltes altres instal·lades entre la Línia Verda i el "tancat de seguretat", aquest darrer serveix per completar el procés d'annexió i revaloritzar les inversions immobiliàries.

El Custodian of Absentee Property (Conservador dels Béns dels Absents) i el Land Redemption Fund (Fons de Recompra de les Terres) es creuen els propietaris legals de les terres sobre les quals es construeix un d'aquests barris. Organisme governamental encarregat d'administrar les "terres dels absents", el Custodian serveix en realitat per acaparar les terres palestines que pertanyen als refugiats a Israel i, més recentment, als territoris ocupats. Organitzacions israelianes de defensa dels drets humans han descobert que serveix de testaferro al fons dels colons en el moment de "transaccions giratòries". Quant al Fund, creat fa una vintena d'anys, s'especialitza en la recompra de terres en zones d'extensió de colònies. Entre els seus fundadors figura Era Rapaport, un dels organitzadors de la xarxa terrorista operativa als territoris ocupats a començament dels anys 1980 âha passat diversos anys a presó per la temptativa d'assassinat de l'alcalde de Nablus, Bassam Chakaa, en què hi va perdre les dues cames(9).

Dos periodistes israelians han investigat minuciosament els mètodes d'adquisició d'aquests fons, on "la xarxa d'informació es compon dâantics col·laboradors [palestins] que han tornat al seu poble, d'agents israelians dels Serveis de la Seguretat General a la Jubilació, que subministren informacions a canvi de retribucions [...] i d'antics governadors militars [que utilitzen les seves] connexions als pobles". Homes de palla àrabs serveixen d'intermediaris: es fan passar per compradors, mentre les terres són adquirides gràcies a "fons provenint de milionaris jueus de dretes com Lev Leviev o el magnat suís Nissan Khakshouri"(10). Mètodes semblants han estat utilitzats per confiscar les terres de Bil'in(11). Així, el pla colonial barreja de forma indestriable economia i política. Entre els donants del Fons, sâhi troben els capitalistes que s'encarreguen de la construcció i de la promoció immobiliària en altres colònies. Aquests aboquen sumes considerables als colons extremistes, per convicció política però també a l'espera de grans beneficis.

Atreure colons âno ideologitzatsâ?

Els sectors en què el Fons escull concentrar-se tenen igualment la seva importància: el seu projecte principal és el de "confondre la Línia Verda [la frontera israeliana d'abans de 1967] connectant les implantacions [a Cisjordània] a les comunitats dins de la Línia i estenent aquestes comunitats en direcció als territoris [ocupats]" per tal dâ"establir fets sobre el terreny"(12). Aquesta política s'inscriu en una operació més vasta encara, concebuda originalment per Ariel Sharon, que és en curs des dels anys 1980 per dissoldre la Línia Verda creant colònies destinades a colons no ideologitzats prop dels centres econòmics d'Israel. Bloquejat per la segona Intifada, aquest projecte s'ha recuperat progressivament des de 2003, amb l'acabament de certes parts del mur, que ha conduït a l'annexió de facto de zones situades entre la tanca i Israel. Fent desaparèixer les comunitats darrere el mur, es pot prometre tant als inversionistes com als colons un nivell de vida més elevat en un espai tranquil·litzat. La neteja ètnica no és necessàriament espectacular...

Les colònies israelianes adjacents al mur de separació revesteixen una importància estratègica. Completen el sistema de tancats i de barreres previst per Israel per annexar certes parts de Cisjordània. Però constitueixen igualment el lloc estratègic on pren forma una poderosa aliança política i econòmica entre capitals, grups de colons heterogenis i homes polítics al poder.

La "coalició del mur" que dirigeix actualment Israel no data de les últimes eleccions. Reunida al voltant de lâherència de Sharon, reagrupa els adeptes a l'annexió progressiva ("Israel ha de guardar els blocs de colònies") i els d'una expansió colonial "raonable" (a qui no sap greu fer bona cara al costat dels "dolents" colons ideològics desinhibits). Col·locada sota la doble bandera de la separació ètnica i de la privatització de l'economia, aquesta aliança no promet la pau als israelians, sinó una pacificació unilateral vinculada a una annexió parcial que desmembrarà Cisjordània i en dividirà la resta en tres enclavaments tancats.

Si aquesta aliança s'ha format recentment en lâescena política (els seus partidaris no pertanyen només a Kadima, el partit dâAriel Sharon i Ehud Olmert), els seus fonaments econòmics i socials es van construïr ben abans sobre els turons de Cisjordània. Reagrupa els colons, els organismes d'Estat que financen els tancats, les societats immobiliàries i les empreses high tech âla vella economia i la nova. Les implantacions actualment construïdes o esteses a l'ombra del mur en són l'expressió.

Ãs precisament perquè no descansen només sobre la fervor messiànica de colons fanàtics, sinó que responen també a necessitats socials âqualitat de vida per a la burgesia, feines i allotjaments subvencionats per als desfavoritsâ, que aquestes colònies amplien la base social del moviment de colonització i hi reuneixen d'altres interessos: veritables aprofitats del mur, empresaris, capitalistes i colons de les classes superiors a la recerca d'una qualitat de vida millor en nous guetos daurats, lluny dels pobres, i protegits dels palestins(13).

Les colònies jueves no han deixat d'engreixar-se durant els anys d'Oslo: el nombre dels seus habitants sâha més que duplicat entre 1993 i 2000. Però, mirant-ho de més aprop, aquest creixement ha tingut com a principal teatre algunes colònies importants on viuen dels colons no "ideològics": immigrants de Rússia i d'Etiòpia instal·lats per les autoritats, ciutadans de suburbis pobres que aspiren a viure millor i famílies nombroses ultraortodoxes a la recerca d'allotjaments subvencionats. Aquesta gent no sâha afegit al projecte colonial fins a finals dels anys 1990, a contracor, empesos per les privatitzacions i el desmantellament ràpid de l'Estat protector a Israel. Modi'in Illit i Betar Illit comprenen per si soles més dâuna quarta part dels colons de Cisjordània, essencialment jueus ultraortodoxos. Mentre que les altres colònies disposen d'un estatut socioeconòmic superior a la mitjana israeliana, aquestes dues són les comunitats jueves més pobres(14).

Com explicava un especialista a un periodista el setembre de 2003, és la crisi de l'allotjament a Israel la que ha incitat aquestes famílies a venir a instal·lar-se allà: "La seva situació era tan desesperada que estaven disposats a anar a qualsevol lloc." I el portaveu del Consell dels colons de Modi'in Illit confia: "Fins i tot si no han vingut aquí per raons ideològiques, no renunciaran a la seva casa tan fàcilment(15)." Heus aquí com es transforma la gent en colons, encara que no ho desitgin. L'alcalde de Betar Illit ha reconegut al mateix periodista que s'enviaven els ultraortodoxos als territoris ocupats contra la seva voluntat per fer-ne "carn en canó". Ara que el mur s'apropa, els colons de Modi'in Illit i de Betar Illit podrien situar-hi les seves esperances âesperant del mur la seguretat i identificant-se de cop en l'empresa d'expropiació dels palestins.

Però, si l'extensió de les colònies s'alimenta de l'erosió dels drets socials a Israel, els conflictes socials a l'Estat hebreu tenen conseqüències directes sobre el futur de l'ocupació, ja que posen en evidència la relació subjacent entre la lluita anti-colonial âcontra el robatori de les terres palestines i la implantació de noves colòniesâ i la lluita per la justícia social al si de les fronteres d'Israel.

1 Un dounam és equivalent a una desena part dâuna d'hectàrea, o sigui 1000 metres quadrats.

2 Amira Hass, "Israeli Restrictions Create Isolated Enclaves in West Bank", i "Four Types of Enclavaments in the West Bank", Haaretz, 24 de març de 2006.

3 Meron Rapaport, "Symbol of Struggle", Haaretz, 10 de setembre de 2005.

4 Meron Rapaport, "Bil'in Residents: Undercover troops provoked stone-throwingâ?, Haaretz, 14 dâoctubre de 2005; David Ratner, "Bil'in Protesters say bean bags are latest riot-control weapon", Haaretz, 7 de novembre de 2006.

5 Haaretz, 8 de gener de 2006.

6 Veure Israel's State Comptroller's Report, n° 51a (2000), pàg. 201-218.

7 Leviev ha construït la seva fortuna sobre l'explotació dels diamants a Sud-Ãfrica i utilitzant la seva pertinença a la secta ultraortodoxa dels Loubavitch. La seva companyia es vanagloria d'haver estat "pionera en l'establiment de guetos daurats" a Israel. Administra, d'altra banda, centres comercials i es prepara per realitzar la primera presó privada a Israel. Cf. Aryeh Dayan, "Leviev Promises to Treat his Prisoners Nicely", Haaretz, 28 de novembre de 2005.

8 Dades recents: www.maariv.bizportal.co.il

9 Shalom Yerushalmi, "Every Prime Minister who gave away Eretz Israel was hurt" (entrevista d'Era Rapaport), Ma'ariv, 5 dâabril de 2002.

10Shosh Mula i Ofer Petersburg, "The Settler National Fund", Yedioth Achronoth, 27 de gener de 2005; (traducció anglesa www.peacenow.org/hot.asp?cid=247).

11 Akiva Eldar, "Documents reveal West Bank settlement Modi'in Illit built illegaly", Haaretz, 3 gener de 2006 ; "State mulls criminal probe into illegal settlement construction", Haaretz, 8 de gener de 2006.

12 Shosh Mula i Ofer Petersburg, "The Settler National Fund", Yedioth Ahoronoth, 27 de gener de 2005; (traducció anglesa www.peacenow.org/hot.asp?cid=247).

13 Oren Yiftachel, "Settlements as Reflex Action", a A Civilian Occupation: The Politics of Israeli Architecture, de Rafi Segal i Eyal Weizman (Babel, Tel Aviv; Verso, Londres i Nova York, 2003), pàg. 32-38.

14 Els àrabs d'Israel són els ciutadans més pobres. I, entre les deu comunitats més pobres del país, figuren vuit pobles beduïns i dues comunitats jueves: Modi'in Illit and Metar Illit.
15 Tamar Rotem, âThe Price is Highâ?, Haaretz, 23 de setembre de 2003.
Mira també:
http://www.monde-diplomatique.ad/pn/html/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=949&mode=thread&order=0&thold=0&POST

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa