Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
campanya estiuenca contra l'urbanisme salvatge i obsolet a la Costa Daurada
15 ago 2006
El model urbanístic a la costa mediterrània –inclòs el Principat– és del tot insostenible, o­n al 2000 un 34% del primer quilòmetre de costa ja estava urbanitzat (ho diu el propi Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE), un organisme assessor impulsat pel Ministeri de Medi Ambient espanyol). Actualment aquest percentatge ja arriba al 46%.
El model urbanístic a la costa mediterrània –inclòs el Principat– és del tot insostenible, o­n al 2000 un 34% del primer quilòmetre de costa ja estava urbanitzat (ho diu el propi Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE), un organisme assessor impulsat pel Ministeri de Medi Ambient espanyol). Actualment aquest percentatge ja arriba al 46%.

Les dades són contundents. A la costa catalana el nombre d’habitatges creix el doble que la població des de fa 20 anys. Paradoxalment el nombre de famílies catalanes amb segona residència ha disminuït lleugerament en els últims anys. Tot i així el 71,3% dels habitatges de la Costa Daurada són de segona residència. Així doncs, quina funció tenen aquests habitatges? Estan ocupats?, i si ho estan, quants dies a l’any?
Actualment el sector serveis, atomitzat i poc unit, permet ser perjudicat pels interessos urbanístics. Aquests amb més capacitat de pressió, malgrat que el seu recurs, el sòl, és molt més limitat en el temps que el turístic o l’agrícola. I malgrat que el model actual basat en una bombolla immobiliària especulativa implica que paradoxalment com més habitatges es construeixen més cars són aquests i més difícil és comprar o llogar un habitatge, quedant-ne molts buits tot l’any. I any rere any. Cal recordar a tall d’exemple que al Tarragonès la construcció només representa el 13,3% de l’ocupació, per sota del 18,2% de la indústria i molt per sota del 66,3% dels serveis. Cal hipotecar sectors com el de serveis acceptant un urbanisme desmesurat?

L’endemà de fer-se públiques les xifres de l’OSE, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va defensar que el litoral català no està saturat i que encara pot admetre 100.000 habitatges més, en 4000 hectàrees situades als primers 500 metres de costa. Havent augmentat un 29,5% entre 1987 i 2000. Va dir això al mateix temps que recordava que en els últims tres anys el Govern català ha esmerçat esforços per ordenar el creixement urbanístic en el conjunt del Principat amb l’elaboració de plans territorials (com el de l’Empordà, aprovat recentment) i plans directors, entre els quals destaca els Plans directors del sistema costaner, aprovat el maig i desembre de 2005, que protegeix bona part dels espais no urbanitzables situats a menys de 500 metres de la línia de la costa (24.150 hectàrees al llarg de tot el litoral del Principat, des de Portbou fins a Alcanar).

La majoria dels 100.000 nous habitatges que accepta Nadal, doncs, provenen dels milers d’hectàrees edificables previstes en els plans urbanístics vigents. Els municipis de la Costa Daurada en són un bon paradigma. Són plans aprovats, en alguns casos, fa més de 20 anys, comptant amb la complicitat de governs d’anteriors de la Generalitat que han estat incapaços de contrarestar els desastrosos efectes urbanístics que ha comportat –i comporta– l’autonomia municipal en aquest camp. El Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, reconeixia també un dia després les xifres anunciades per Nadal i sortia al pas afirmant que l’única manera de rebaixar aquesta edificabilitat és comprant terrenys per evitar que s’hi edifiqui i, en aquest sentit, reclamava al Govern central la seva implicació aportant fons que ho facin possible. Però aquest govern central, també, prioritza els terrenys menys amenaçats, els no urbanitzables, per ser més econòmics. S’escuden de no engegar processos de recuperació de terrenys urbanitzables perquè s’ha d’indemnitzar l’espectativa de negoci creada, quan saben perfectament que en molts casos no és així, i en els casos en que aquest risc existís, hi ha fórmules legals i criteris de negociació suficients, com per a intentar i esmerçar molts més esforços dels que s’hi esmercen. Exemples n’hi ha molts, en molts municipis, fins i tot catalans: Creixell, Torroella de Montgrí, Vilanova i la Geltrú, Blanes, etc.

Un dels casos més paradigmàtics de que no s’apliquen les polítiques correctes és el de Muntanyans II, a Torredembarra. Un terreny classificat d’elevat risc d’inundabilitat i darrera oportunitat de connectivitat ecològica amb els camps agrícoles protegits de l’interior de l’última platja que conserva dunes i maresmes ben conservades al litoral pla català. Tot això succeeix en un municipi amb una densitat d’habitatges per quilòmetre molt superior a la mitjana catalana i per sobre de la mateixa ciutat de Tarragona.

En podem esmentar molts altres exemples:

Alcanar, aparcaments promoguts pel Ministerio de Medio Ambiente (MMA)

Sant Carles de la Ràpita, 1100 habitatges, un nou port esportiu i un passeig marítim promogut pel Ministerio de Medio Ambiente (MMA)

Sant Jaume d’Enveja i Amposta, grans projectes urbanístics “fluvials�, projecte urbanístic “Agrovinaròs�

L’Aldea, urbanització de 1000 habitatges en 120 hectàrees promogudes per FADESA i Armilar

Tortosa, 1100 habitatges, camp de golf i hotel de luxe

L’Ampolla i Camarles, gran urbanització promoguda per Teyco

Ametlla de Mar, ampliació de port esportiu, urbanització trams naturals Calafató,

Vandellòs-L’Hospitalet de l’Infant, passeig marítim promogut pel Ministerio de Medio Ambiente (MMA)

Mont-roig del Camp, 9100 habitatges i camp de golf

Cambrils, passeig marítim promogut pel Ministerio de Medio Ambiente (MMA)

Salou i Vila-seca, Complex d’oci Universal Mediterrania, 2400 habitatges, tres camps de gols, tres hotels i nou port esportiu que destruirà el Cap de Salou

Tarragona, passeig marítim amb palmeres disfressat de camí de ronda ecològic� que desbloqueja l’entrada de persones en el darrer bocí de bosc vora mar a les nostres comarques, construcció de bungalows dins de l’EIN Punta de la Mora, ampliacións pressumptament il·legals de càmpings a la plana del riu Gaià

Altafulla, gran urbanització Brisas del Mar desconnectada del nucli principal

Torredembarra, urbanització sobre el connector biològic i qualificat d’elevat risc d’inundabilitat per l’ACA, Muntanyans II

Creixell, risc de “camí de ronda ecològic� a prop de l’ecosistema dunar, de platja o maresma.

Roda de Berà, port esportiu al davant de praderies de posidònia i a llevant d’un Espai d’Interès Natural.

El Vendrell, construcció port esportiu a Comarruga

Segur de Calafell, projecte urbanístic al domini públic de la Zona Marítimo-Terrestre vora el port

I aquesta pressió s’està traslladant al conjunt de les comarques fins i tot allunyades del litoral, com passa amb La Riera de Gaià (Urbanització de 120 habitatges els Pins vora el nucli antic d’Ardenya, que en té 50) o Querol o­n hi ha l’amenaça de noves urbanitzacions que multipliquen per 100 els habitatges actuals ocupats tot l’any (20 veïns) seguint models obsolets. Del passat.

Perquè la Costa Daurada? Un altre motiu: el Pla de Ports també preveu el màxim increment dels ports de Catalunya en aquets tram de costa català, quan segons un estudi realitzat a Blanes es demostra que ¾ parts de les embarcacions dels nostres ports s’utilitzen menys de 7 dies a l’any. Per a què més amarraments? Per a fer de cementiris de barques que no s’utilitzen? Per a perjudicar la quantitat i qualitat de sorra de les nostres platges? Per a perjudicar les praderies de posidònia que intenten fixar aquests fons marins? Com exemple el nou Port esportiu que es vol contruir al Cap Salou.

Ports fantasmes, urbanitzacions fantasmes. Un record a superar. D’aquí surt la campanya de protesta “Recuerdo de la Costa Daurada�. Per afer un crit a la ciutadania a plantar cara als polítics que no lluiten per canviar de model urbanístic a les nostres comarques.

El motiu principal d’haver decidit posar “Recuerdo� en castellà és doble:

per una banda, els objectes i “souvenirs� que es volen imitar, amb cert gust a ranci, mai o gairebé mai s’han titulat “Record de ...�.

en segon lloc, es pretén ridiculitzar i remarcar que es continua amb aquesta idea predemocràtica de perjudicar l’entorn davant l’interès immediat d’una minoria.

És una campanya de conscienciació ciutadana basada en un element prou popular: les samarretes reivindicatives. Aquestes es poden sol·licitar per correu electrònic a litoral ARROBA gepec.org o a secretaria ARROBA gepec.org o passar a recollir de moment pels locals del GEPEC-EdC de Reus i Torredembarra. Deixant oberta la porta a que els comerços i establiments d’hosteleria que ho sol·licitin passin a ser punts de distribució d’aquestes samarretes.

La idea original del disseny la va realitzar l’empresa simebuscasmeencuentras per al grup ecologista balear GOB de Mallorca i el disseny actual l’ha confeccionat el dissenyador David Magriñà de forma totalment altruïsta per a GEPEC-EdC. En la primera edició s’han confeccionat dos models diferents, en cinc talles i quatre colors diferents de samarretes.


* Per veure fotografia de la samarreta premeu aquí
http://www.gepec.org/images/fotonoticies/samarretagrues.jpg
Mira també:
http://www.gepec.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: campanya estiuenca contra l'urbanisme salvatge i obsolet a la Costa Daurada
15 ago 2006
a Cambrils es pot aconseguir la samarreta?

si no tant se val, ja la demanaré per correu
Re: campanya estiuenca contra l'urbanisme salvatge i obsolet a la Costa Daurada
29 ago 2006
tinc entes que al terme municipal de mont-roig volen fer un hotel de 4 estrelles i un centre comercial sobre d'una riera, de moment ja han talat els arbres d'alla
Re: campanya estiuenca contra l'urbanisme salvatge i obsolet a la Costa Daurada
31 ago 2006
estaria bé que et possesis en contacte amb el gepec a través de la seva web, hi ha un formulari de denúncia!
Sindicato Sindicat