|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
Perles informatives del mes de juliol 2006.
|
|
per L...)A |
09 ago 2006
|
|
__Perles informatives del mes de juliol 2006.__
Pascual Serrano
Rebelión
INTERNACIONAL
Condemna per crim de guerra
Llegeixo en un breu d'El PaÃs del dia 1 de juliol que el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslà via ha condemnat a un antic comandant bosni musulmà per crims de guerra contra els serbis. Però com la condemna és de dos anys i ja duu tres a la presó, sortirà lliure. Doncs no semblen molt severes les condemnes per crims de guerra, si hagués pegat una estirada a Madrid hagués seguit a la presó.
Vendes d'armes
Sembla que les guerres d'Estats Units no solament estan beneficiant a les empreses d'armes d'aquest paÃs. El PaÃs del dia 2 juliol informava que â��Eurocopter va vendre 352 helicòpters a Estats Units per 2.400 milionsâ�?. Es tracta de l'empresa europea de defensa, filial del grup públic EADS. Potser serveixi per a explicar la connivència de la Unió Europea amb les guerres d'Estats Units a L'Iraq i Afganistan, i el seu seguidisme en l'ONU.
Això és socialisme
La multimilionaria Esther Koplowitz, principal accionista del grup espanyol FCC i posseïdora d'una fortuna de 2.700 milions d'euros, ha destinat seixanta d'ells a la seva fundació per a construir un centre d'investigació biomèdica i residències per a ancians i minusvà lids. â��Això si és socialismeâ�?, va dir en El PaÃs del 2 de juliol. Doncs caldrà dir-li que quedar-se amb 2.640 milions i donar seixanta no és el socialisme.
Música i internet
Una notÃcia d'El PaÃs del 6 de juliol ens informa que "més d'un milió d'artistes i grups promocionen la seva música amb el sistema de descà rregues gratuïtes a través de la Xarxa". I diuen que les descà rregues d'internet van a acabar amb la música.
Patrimoni de Lula
Per a desacreditar al president brasiler llegeixo en un titular d'El Mundo del 7 de juliol, procedent d'Efe, que "El patrimoni de Lula es va duplicar en els últims quatre anys" degut al fet que ha passat de 192.000 dòlars a 381.000. Si ens parem a pensar que la inflació mitja a Brasil és d'entorn d'un deu per cent (190.000 dólars fa quatre anys són 270.000 avui) i que els seus ingressos són d'aproximadament sis mil dòlars al mes (288.000 en aquests quatre anys), doncs no veig jo l'escà ndol.
Desnonaments a Cuba
El anticastrista Oswaldo Payá escriu un article d'opinió en El PaÃs del 8 de juliol sobre la seva proposta de govern per a Cuba. Entre moltes promeses diu: â��Ningú serà obligat a abandonar la seva casa; la llei prohibirà els desnonamentsâ�?. Ã�s magnÃfic, quina pena que no tinguin un programa polÃtic similar per a Espanya.
Bellesa sense distinció
Llegeixo un anunci publicitari a pà gina completa en la premsa escrita del dia 8 de juliol. Ã�s d'una empresa de tractament i cirurgia estètica. Pretenent ser progressista diu que â��La bellesa no distingeix races...â�?, â��Ni sexe...â�?, â��La bellesa no coneix edats...â�?. Se'ls va oblidar afegir que només coneix els diners que cal tenir per a contractar els seus serveis. Aquest és el model de progresÃa vigent, el qual només reconeix una diferència, la de classe social i poder adquisitiu.
Observadors a Veneçuela
En el diari El Mundo del 8 de juliol entrevisten al lÃder d'un dels partits polÃtics de l'oposició a Veneçuela. El periodista li pregunta: â��Demanaran vostès observadors internacionals en les eleccions de desembre?â�?. El polÃtic es limita a respondre el següent: â��A ells l'Administració de Chávez els agradarien observadors internacionals d'Iran, Hamas, Castro, Al Qaeda, Corea del Nord i de certs francesos que els encanta el comunisme, però prenent un cafè en un ric lloc de ParÃsâ�?. Amb aquesta opinió com únic comentari a la necessitat o no d'observadors electorals ens podem imaginar el seu grau d'acceptació dels resultats.
Emigrants i turistes
El següent és un fragment d'un parà graf perdut en una notÃcia del diari El PaÃs del dia 8 de juliol amb motiu de la mort de tres subsaharians durant la seva travessia cap a Tenerife: â��Tres transbordadors replets de turistes ocupaven els 1.120 metres de la lÃnia d'atraqui i el cayuco va haver d'esperar en l'exterior amb ones de 1 metre, durant més de 45 minuts, fins que hagués un buit suficient per a realitzar l'operació de rescat. En aquest moment, la tripulació de Salvament MarÃtim va acostar el seu cas al dels emigrants i va descobrir els dos cadà vers i l'estat agonitzants dels 46 superviventsâ�?.
Desfilada de models
Els informatius de Tele5 recullen una notÃcia el dia 11 de juliol en la qual diuen que es demostra el que està canviant Afganistan. Es tracta d'una desfilada de moda per primera vegada en trenta anys. Se celebra en un hotel de luxe i algunes models lluïxen un burka. Han agafat el pitjor dels dos règims, el burka dels talibans i el clasisme d'un hotel per a milionaris del model neoliberal.
De Guantánamo a l'OTAN
Com estarà la Unió Europea d'indignada amb el camp de concentració de Guantánamo que el 15 de juliol ens assabentem per una notÃcia de la BBC que el general encarregat de supervisar aquesta base militar serà nomenat nou cap militar de l'OTAN. Es tracta de Bantz Craddock, qui va defensar el polèmic camp de Guantánamo dels seus detractors.
Subhasta de Shakespeare
El PaÃs publica el 13 de juliol un interessant reportatge sobre un volum recopilatori amb 32 de les obres de Shakespeare, conegut com First Folio (Primer Foli), del que només es van imprimir 750 còpies. El trista és que d'aquestes notÃcies culturals ens assabentem perquè la casa de subhastes Sothebyâ��s ho ven per més de quatre milions d'euros. Ã�s el preu i la subhasta el que converteix en notÃcia mereixedora del nostre coneixement l'existència d'aquesta joia.
Arrest a Nova York
L'emissora de televisió alternativa nord-americana Democracy Now informava el 13 de juliol que el ex capdavanter d'un esquadró de la mort haitià , Emmanuel â��Totoâ�? Constant, qui vivia a Nova York, va ser arrestat la setmana anterior. Segons diu la televisora, durant el començament dels anys 90, Constant va dirigir el Front per l'Avanç i Progrés d'Haità (FRAPH). Grups de drets humans calculen que FRAPH va assassinar a milers de partidaris del president haitiano Jean Bertrand Aristide. El sorprenent de la notÃcia és que el motiu de la detenció és per un frau en el pagament de la hipoteca. I és que en Estats Units pots viure tranquil encara que hagis matat a milers d'esquerrans a Amèrica Llatina, però cura amb no pagar la hipoteca.
Pakistaneses a Espanya
Això que transcric és un parà graf Ãntegre referent de la notÃcia principal de portada d'El PaÃs del 16 de juliol: â��Alhora, la policia recalca "l'increment de l'activitat entre la població pakistanesa, amb cert suport i cobertura, del finançament del terrorisme, observada en les diferents investigacions que es mantenen actives". I agrega que això "no fa sinó constatar l'amenaça i risc latent que aquesta comunitat representa per al món occidental i, per tant, per a Espanya". Es tracta d'una afirmació xenòfoba que acusa a tota una comunitat nacional de terroristes i amenaça i risc per al paÃs. I es diu amb tota naturalitat. Substitueixin la paraula pakistanesa per mongeta i imaginem-lo a Alemanya en 1933.
Gossos i gats a Israel
La prova clarÃsima del drama que viu Israel és una notÃcia d'El Mundo del 19 de juliol. Aquest és el titular: â��Preocupació a Israel pels milers de gossos i gats afectatsâ�?. I és que ni més ni menys que l'oficina de premsa del Govern israelià difonia, pel seu interès, una crida (...) en el qual s'expressa la preocupació pels «milers de gossos i gats abandonats en el nord d'Israel a causa d'aquesta guerra». Segons sembla s'havien comptabilitzat fins al moment 138 animals domèstics abandonats. Davant aquesta tragèdia, una ONG israeliana distribuïa tona i mitjana de menjar i centenars de bols amb aigua (...). â��Amb la dura calor d'Orient Pròxim, els gossos i gats abandonats moriran de sed sense ajuda immediataâ�?, diuen. Sens dubte, estem davant altra prova del terrorisme à rab i la necessitat de dur aquest assumpte al Consell de Seguretat perquè tornin a condemnar als fonamentalistes libanesos i palestins.
Soldats i terroristes
Diu la presentadora de l'informatiu de Tele 5 el dia 20 de juliol que l'exèrcit d'Israel ja ha entrat en territori libanès i s'estan produint enfrontaments cos a cos entre â��els soldats israelians i els terroristes de Hezbolláhâ�?. Qui li haurà dit a la presentadora que Hezbolláh és terrorista i qui envaïxen un paÃs sobirà no ho són?
Apagades a EEUU
Una notÃcia de la web de la BBC del 24 de juliol conta que centenars de milers de persones en diferents parts d'Estats Units se segueixen veient afectades pels talls de fluid elèctric, el dia anterior van ser cent mil, algunes d'elles duen setmanes sense electricitat. Quan les apagades eren a Cuba es devia a la inviabilidad del model socialista. Ara, en Estats Units, és â��per temperatures que s'han disparat, trencant rècordsâ�?.
Cent llits
Informa Tele 5 el dia 24 de juliol que RodrÃguez Zapatero ha ofert cent llits en els nostres hospitals per a atendre als ferits del LÃban i altres cent per als ferits d'Israel. Una mica demagògica la seva salomónica idea tenint en compte que la proporció de ferits és de cent a un, crec que fins a li sobraran llits per als ferits israelians. Podria fer el mateix per a Afganistan, cent per als soldats ferits de l'OTAN i cent per als talibans.
Força multinacional a LÃban
Segons assenyala el diari Gara el 24 de juliol que â��el ministre israelià de Defensa, Amir Peretz, va manifestar ahir la disposició del seu Govern a acceptar el desplegament d'una força multinacional en la regió de LÃban que limita amb Israelâ�?. I per què ha d'acceptar el govern israelià el desplegament de tropes internacionals en el LÃban si no és el seu paÃs? Ã�s com si el ministre de Defensa espanyol digués que està d'acord en el desplegament de tropes de l'OTAN a Baiona.
Gore i el canvi climà tic
En El PaÃs del 25 de juliol s'informa que el ex vicepresident d'EEUU, Al Gore, ha llançat a la xarxa la pregunta â��Com lluitar contra el canvi climà tic?â�?. Bastant cÃnic és, perquè una de les coses era ratificar el Protocol de Kioto, una cosa que no va fer el govern d'Estats Units mentre ell era vicepresident.
Capital del terror
Aixà titula El Mundo una informació del 25 de juliol: â��L'Exèrcit israelià estreny el cèrcol a Hizbulá en Bint Jbeil, la 'capital del terror'â�?. En el primer parà graf ja afirma que el terme utilitzada per a la ciutat de Bint Jbeil, és perquè â��Tel Aviv la defineix com la "cabdal del terror" de l'organització chiÃ, va informar la CNNâ�?. Doncs a mi em sembla que qui està sembrant el terror en aquesta ciutat i a Beirut és Israel, no havia terror abans que arribarà l'exèrcit israelià .
Ajuda humanità ria
Duen ja dos dies anunciant l'ajuda humanità ria d'Estats Units al LÃban. El 25 de juliol, la cadena alternativa de televisió nord-americana Democracy Now diu que és de 30 milions de dòlars. Molt encertats, també aclareixen que â��el paquet d'ajuda per al poble libanès és una fracció dels 2.300 milions de dòlars que Estats Units atorga anualment a Israel en ajuda militarâ�?.
Deu cases per cada coet
Llegeixo en Gara el 25 de juliol que �el cap de l'Estat Major israelià , Donen Haloutz, va ordenar ahir a l'aviació destruir deu immobles o edificis libanesos per cada coet de Hizbula que arribi a la ciutat de Haifa, segons va dir en la rà dio militar israeliana un uniformat de l'Exèrcit de l'Aire�. No puc evitar recordar els deu civils que ordenaven matar els oficials ocupants nazis per cada soldat que moria a les mans de la resistència.
Dos per una
Amb un titular a cinc pà gines s'informa en El PaÃs del dissabte 29 de juliol que â��El Consell de Seguretat dóna un ultimátum d'un mes a Iran perquè suspengui el seu pla nuclearâ�?. Quan es llegix la notÃcia completa es descobreix que no és aixÃ, que es tracta de la presentació d'un esborrany que es votarà l'endemà passat. El Consell de Seguretat no ha aprovat res. Després, el dilluns quan es vota pot tornar a publicar amb el titular â��L'ONU li exigeix a Iran suspendre les seves activitats nuclears abans del 31 d'agostâ�?. De manera que s'aconsegueix insistir amb el mateix esdeveniment i la mateixa notÃcia per partida doble.
ESPANYA
Multar a l'alcalde
Llegeixo en El PaÃs del 1 de juliol que l'Ajuntament de la localitat castellonenca de Vila-real ha suspès durant un any i un dia sense ocupació i sou a un policia municipal que va cometre la gosadia de multar el vehicle oficial de l'alcalde que es trobava malament aparcat. Es va publicar en una breu columna en l'edició regional de la Comunitat Valenciana i no passa res. Espero que no succeeixi això també en els països democrà tics.
Evitar accidents
Els informatius de TVE1 del 3 de juliol afirmen que per a evitar els accidents en les tanques de la frontera de Ceuta i Melilla, el govern va instal·lar cà meres i va elevar l'altura d'aquestes tanques. Doncs no, això es va fer perquè no poguessin entrar els emigrants no per a evitar accidents, si hagués estat aquest l'objectiu el millor era llevar la tanca o eliminar les espines.
Zapatero en missa
En Tele 5 pregunta la presentadora d'informatius a l'enviada especial a la ciutat de València amb motiu de la visita del Papa, quina explicació ha donat Zapaptero per a no assistir a la missa. El president espanyol va rebre adequadament a Benedicto XVI, no té per què anar a una missa ni per que ser catòlic.
Negociació
Amb motiu de l'aprovació de l'Estatut de la Funció Pública llegeixo en El PaÃs del 8 de juliol el següent: â��Un dels assoliments més celebrats pels sindicats és la negociació col·lectiva, de la qual gaudiran per primera vegada els funcionaris. Podran negociar salaris i condicions laborals, encara que en cas de desacord decidirà l'Administracióâ�?. Doncs vaja negociació.
Normalitat democrà tica
Amb motiu de la reunió del PSE amb Batasuna llegeixo algunes reaccions en El PaÃs del 8 de juliol. Rajoy s'escandalitza i declara que és â��un immens errorâ�? perquè es posa a la formació de Otegi â��en la normalitat democrà ticaâ�?. Igualment, el portaveu de la Conferència Episcopal, Juan Antonio MartÃnez CamÃ, també és molt crÃtic i afirma que â��els terroristes i els seus còmplices no poden entrar en el joc polÃticâ�?. La conclusió no pot ser altra, sembla el que prefereixen és que ni hagi normalitat democrà tica per als independentistes ni que entrin en el joc polÃtic.
Abús de vaga
El fòrum digital d'El PaÃs, reproduït en l'edició impresa el dia 15 de juliol es pregunta amb aquesta neutralitat sobre la vaga de pilots: â��Hauria de modificar-se el dret a la vaga per a evitar abusos com el del sindicat dels pilots?â�?. Podrien haver plantejat també en moltes altres vagues aquesta pregunta, però no ho van fer: Haurien de modificar-se els decrets de serveis mÃnims per a evitar abusos com les comeses per algunes empreses per a impedir el dret de vaga?â�?
Coincidència de periodistes
Diu l'enviada especial a Marbella en els informatius de Tele 5 del dia 20 de juliol que amb motiu de l'empresonament de l'exalcalde Julián Muñoz, estan coincidint els periodistes d'informació general i els de la premsa del cor. Ã�s normal quan ambdós tipus de notÃcies es van semblant molt o són les mateixes.
Llei no intervencionista
El 21 de juliol, després de l'aprovació de la Llei del Sòl, la ministra d'Habitatge va negar que aquesta llei fos intervencionista com assenyalava el PP, segons llegeixo en El PaÃs. Doncs si no busca intervenir en el preu de l'habitatge, no faria falta ni que hagués fet la llei, ni que ella fos ministra, ni que existÃs aquest ministeri.
Dos mil habitatges
En la localitat de Albox a AlmerÃa, amb tot just dos mil habitants, s'han construït il·legalment ni més ni menys que dos mil habitatges que s'han venut a estrangers. Ara no tenen ni llum, ni aigua, ni infraestructura alguna. Diu l'alcalde en els informatius de Tele 5 del 25 de juliol que no es van adonar fins a ara que s'estava fent aquesta construcció.
Iglesias i sÃmbols franquistes
Pregunten en els informatius del dia 27 de juliol de Tele 5 a un membre de la jerarquia eclesià stica si tenen prevista la retirada dels sÃmbols franquistes de les esglésies, i respon que â��qui els va manar posar que els llevi, nosaltres no manem col·locar-losâ�?. Amb la de competències que l'Església espanyola s'adscriu en educació i moral i resulta que no els correspon a ells la decisió sobre la parafernalia franquista que exhibeixen en les esglésies.
Dues hores i quart
En aquest mateix noticiari, després d'informar i felicitar-se de l'èxit del carnet per punts i del compliment de les normes de circulació, expliquen que la nova autopista de peatge permetrà arribar de Madrid a Llevant en tan sols dues hores i quart. Això són 340 quilòmetres, és a dir, anar a 150 quilòmetres per hora de mitjana.
Repugnar socialment
Segons llegeixo en El PaÃs del 28 de juliol, les jubilacions dels alts executius del Banc Santander, segons el Tribunal Suprem, compleixen la llei però â��transgredeixen ostensiblementâ�? els topalls mà xims que regeixen l'ètica, pel que â��poden repugnar socialmentâ�?. En el fons el que ha de repugnar és el sistema polÃtic, econòmic, judicial i legal que ho empara. Perquè no estaran esperant que els directius bancaris es neguin a cobrar milions d'euros d'indemnització si tenen el poder per a fer-lo i les condicions legals.
Aeroport del Prat
Durant més de quinze minuts, els informatius de Tele 5 del 28 de juliol ens expliquen el caos de l'aeroport del Prat perquè els treballadors de terra d'Iberia han envaït les pistes en un acte de reivindicació laboral. Coneixem mil anècdotes i detalls de l'escà ndol, però ens quedem sense saber què demanen els treballadors i quin és l'origen del conflicte.
Preferències
En l'edició de la comunitat Valenciana d'El PaÃs del dia 29 de juliol llegeixo que l'adreça provincial de la Seguretat Social a València ha disposat en les seves unitats de trà mit â��un circuit preferent per al reconeixement de les possibles prestacions, derivadesâ�? de les morts i incapacitats laborals provocades per l'accident del metro d'aquesta ciutat. El meu dubte és per què han de tenir preferència els trà mits d'aquestes situacions enfront d'altres casos de prestacions per mort o incapacitat. Potser és perquè els del metro de València estan sortint en la premsa.
Deslleialtat gai
Segons llegeixo en El PaÃs del 29 de juliol, el diputat del Partit Popular Jorge Fernández DÃaz, que és secretari general del seu partit en el Congrés, va acusar a l'alcalde de Madrid, Ruiz Gallardón, de â��deslleial amb el seu partitâ�? per oficiar unes noces gais. El peculiar és que no han dit res contra qui es casava, el militant del PP Javier Gómez, qui si que ha comès la deslleialtat. Potser perquè candidats a ajuntaments li sobren al PP i militants no.
Notaris i blanqueig de diners
Titula El PaÃs del 29 de juliol: â��Els notaris destapen fins a 70 operacions sospitoses de blanqueig aquest anyâ�?. Diu el text que és â��una xifra rellevantâ�? perquè en tot l'any 2003 aquesta xifra va ser de sis i en 2004 de nou. Doncs tenint en compte que els notaris són 3.000 i realitzen set milions d'escriptures a l'any, no em sembla que hagin tingut molt zel destapant aquesta xifra d'operacions sospitoses.
Enquesta i problemes
El 29 de juliol El Mundo publicava els resultats d'una enquesta entre els quals es percebien algunes dades peculiars. Un d'ells és que, preguntats els espanyols pels problemes més importants que té el paÃs, l'atur era el primer en importà ncia, seguit de la immigració i del terrorisme. No obstant això, quan la pregunta es personalitza -quin és el problema que més li afecta a vostè?-, la llista canvia. L'atur torna a ser el primer, però la immigració passa a ser el cinquè i el terrorisme ja no apareix entre els sis primers. La conclusió, per tant, és que assumptes com la immigració i el terrorisme, són més problemes induïts que reals, en la mesura que, a l'analitzar el seu cas personal, perden importà ncia.
Intenció de la llei
Amb motiu de l'aprovació de llei de Memòria Històrica, diu la vicepresidenta MarÃa Teresa Fernández de la Vega en El PaÃs del 29 de juliol, que obliga a retirar dels edificis públics de titularitat estatal tota escultura, insÃgnia o placa que esmenti una mica relatiu a la Guerra Civil i â��que honri a un sol bà ndolâ�?. Però afegix que la llei s'ha fet amb la intenció de retirar els sÃmbols franquistes i per res s'està parlant de l'està tua del socialista Llarg Cavaller en Nous Ministeris (Madrid), per exemple. Doncs no sé com serà la intenció, però bé clar que diu llevar el referent als dos bà ndols.
Jutges i treballadors
Els informatius d'Antena 3 i de Tele 5 ens expliquen el 31 de juliol, que els jutges ja han iniciat accions legals contra els treballadors d'Iberia que van envair les pistes d'aterratge de l'aeroport del Prat. Quant a les reclamacions contra l'empresa que ha incomplit el seu compromÃs amb els usuaris no hi ha cap informació.
Pascual Serrano ha publicat recentment "Perlas. Patrañas, disparates y trapacerÃas en los medios de comunicación" Febrer 2006. Barcelona. El Viejo Topo.
www.pascualserrano.net |
Mira també:
http://valencia.indymedia.org/display.php?articleId=2266 |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Patrimoni de Lula
|
per Libero |
10 ago 2006
|
Si la notícia parlava de dolars USA, fas els comptes malament. La inflació de Brasil, per molt alta que sigui (que sempre va acompanyada de la devaluació monetària) no té perquè distorsionar gaire si el compte es fa en US Dollars. |
|
|