|
|
|
|
|
Primera crònica des de USA
|
|
|
per Koordinadora d'Osona kontra la tortura |
08 ago 2006
|
|
Aquests nord-americans sempre em sorprenen amb els seus detalls pseudo-moralistes. |
L’OTAN CONTRA VENEÇUELA.--------------4-8-06.-------------Primera Crònica.-------------
Nova York 4.- L'altre dia, quan l'expresident espanyol Aznar va tenir la poca vergonya de recomanar l'entrada de l'estat d'Israel a l'OTAN i després anar amb tots els bombarders europeus a llençar bombes sobre el Líban, entre nosaltres comentàvem que aquest home està boig, que la seva bogeria sembla irreversible... Però ara veig que per aquí, pels USA, hi ha gent progressista que sent la necessitat de rebatre amb arguments, un projecte militarista que a mi em sembla igualment de bogeria. Resulta que ja han comencat a instal.lar una base militar de l'OTAN, dins de territori colombià, però molt a prop de la frontera amb Veneçuela. Sembla que aviat comencaran a fustigar militarment el poble de Veneçuela. Es parlarà d'incidents fronterers. De moment morirà poca gent...
Fa un moment m'han telefonat des de l'aeroport Kennedy. Sembla que els d'Alitàlia ja han retrobat la meva motxilla i abans de dues hores, diuen, la tindré a casa. I ara començo a sentir una mica de vergonya, per la gran preocupació que jo tenia aquestes últimes hores per aquesta causa. Ara que ja l' han trobat, penso que això era una cosa sensa importància, al costat de tot el que està passant al món, el que ha passat i el que passarà encara...
La guerra, el genocidi a l'Orient Mitjà. Repasso el New York Times d'aquests últims dies i veig un anunci pagat, a tota plana, entre la informació internacional, on tothom sap que els anuncis són els més cars dels USA. Es tracta d'un col.lectiu de gent jueva, que es diuen Tikkun Community i que exigeixen la fi de les massacres al Líban, a Israel i als territoris ocupats. Propugnen una Conferència Internacional de Pau per a l'Orient Mitjà, per imposar un Acord Just, Equitatiu i Durador entre totes les parts.
I entre els signants hi ha diversos rabins i gent d'altres confessions religioses. No està malament, penso.
Entre la gent més conscienciada de la comunitat llatinoamericana de Nova York, es comenta molt aquests dies el tema de les negociacions sobre l'Acord de Lliure Comerc, entre els governs dels USA i de Colòmbia. En poques paraules, aquest Acord significaria que les multinacionals iankis puguessin entrar encara més a sac i ganxo als països de Sudamèrica. Per exemple, els pollastres tenen unes parts que a Colòmbia en diuen "cuartos traseros" que son les ales i algunes vísceres. Doncs bé, als USA aquestes parts pràcticament es llencen totes, ningú no les vol. I una de les operacions comercials que estan preparant, consisteix precisament en vendre tones i tones d' això als colombians que, a part de menjar-s'ho, es veurien obligats s suportar les corresponents i multitudinàries reduccions de llocs de treball en el sector de l' aviram.
Algú fa el comentari sobre les aletes de pollastre, que serveixen arrebossades als Kentucky Fried Chicken. I la gent se'n riu, perquè aquesta sortida és d' una incidència mínima, irrisòria, al costat de les astronòmiques quantitats de gènere de què estem parlant...
I LA MORAL NORD-AMERICANA.---------------------------------------
Aquests nord-americans sempre em sorprenen amb els seus detalls pseudo-moralistes. Ahir vaig poder veure com un usuari d' una piscina pública era expulsat de les instal.lacions, perque portava un maillot de bany massa petit, tipus slip. Efectivament, era l' únic home , entre les desenes i desenes que hi havia, que anava amb l'slip. Tota la resta anàvem amb roba fins als genolls. Anys endarrera ja m'hi havia fixat, en això, però jo pensava que era només una questio de moda i res més. Doncs no. Es una qüestio de moral pública. I masclista, perquè a les dones, a les piscines, cada cop se les fa anar amb menys roba.
Ja m' han arribat les últimes informacions sobre l' afer Mumia Abu-Jamal, el periodista afro-americà condemnat a mort des de 1982, acusat de matar un policia blanc. I un article escrit per ell mateix, sobre la immigració. Confio que els companys i companyes de l’Organització Revolucionària MOVE ja hauran aconseguit fixar dia i hora per a la meva visita a aquest home, que està a la presó de SCI Green, a la punta de més a l' oest de Pennsylvania. Veurem .
(Signat: Francesc Arnau i Arias.-----------4-8-06.----------------------------------------------------------- ) |
Mira també:
http://www.osona.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Segona crònica des d'USA
|
|
per Koordinadora d'Osona kontra la tortura |
08 ago 2006
|
"MACHETEROS: ESTA LUCHA VA P'ALANTE !!!"
Philladelphia 6.- L'any passat, el primer diumenge de setembre, a punt ja de tornar cap a Barcelona, els meus amics llatinoamericans de Nova York em varen convidar a una de les seves misses revolucionàries. Era en un pis molt gran del Bronx i oficiava el padre Luis Barrios, considerat a nivell mundial un expert en l'estudi de les causes de marginació social de la joventut. Aquest hivern passat el varen convidar a Madrid per tal que donés unes conferències.
Les misses acostumen a acabar en assemblees obertes, on es pot tractar qualsevol problema que pateixi la comunitat i que introdueix el propi capellà amb el seu sermó. I un dels qui varen intervenir des del públic, entre aquelles quaranta o cinquanta persones, va ser el senyor Antonio Camacho Negrón. Aquest home, d' uns seixanta anys, acabava de sortir de la presó després d' una llarga condemna, a causa de la seva lluita independentista en pro de la sobirania popular de l’illa-nació de Puerto Rico. Aquesta illa caribenya, en realitat no ha estat mai lliure en els últims cinc cents anys: després del colonialisme espanyol, va caure en mans de l' imperialisme ianki.
Després de la missa, Antonio Camacho i jo vàrem estar parlant una estona de Catalunya i de Puerto Rico. De tants i tants canvis com hi havia hagut en el món, des que ell havia entrat a la presó. Aquesta vegada, però, la llibertat li havia durat poc, ja que uns quants mesos després, durant aquest any 2006, l'FBI el va tornar a detenir. L' excusa ? Doncs, que s' havien equivocat en liquidar la seva condemna i encara li faltava temps per complir. La realitat es que ja havia comencat a inquietar els interessos iankius a l‘illa, a causa de la feina organitzativa que estava encetant en el seu barri, perquè és considerat un dels comandantes de l' Ejército Popular Boricua (Macheteros).
I ara el tenen aquí, a Philladelphia, a la Presó Federal i en un règim sever d' aïllament. Ahir, dissabte, cinc d' agost, l’organització revolucionària MOVE commemorava l' aniversari de l' atac de la policia a casa seva, el 1978, quan foren empresonats nou dels seus membres, acusats de la mort d' un policia que, en realitat, va caure per obra d' una bala perduda que varen disparar els propis policies des de darrera seu, en direcció a la casa.
Per això, aquest any, la manifestació ha estat molt més gran, perquè han secundat a bastament la crida les comunitats portorriquenyes de Nova York i Philladelphia. Primer, la gent es va concentrar al centre de la ciutat, just enfront d'un dels siíbols principals de la mitologia ianki de la regió: l’anomenada Campana de la Llibertat. Les autoritats nord-americanes, que ara tenen a la presó 2.300.000.- persones (sí, dos milions tres-centes mil.) s' omplen la boca amb la paraula llibertat sempre que poden... I en aquella cèntrica placa, per on no paren de passejar els turistes arribats de tots els estats de la unió, vàrem tenir oportunitat de constatar una de les principals característiques de la ciutadania mitjana, del bon ciutadà nord-americà, fidel elector de demòcrates o de republicans: la ignorància. I encara més: el refús d'aprendre, la por a la informació. Aquesta era la reacció de la majoria, davant de la nostra pretensió d' entregar-los una modesta octaveta, explicativa de la protesta.
"Macheteros: esta lucha va p'alante !". "Llibertat Mumia Abu-Jamal !". "Free the MOVE 9 " Es reiteren les intervencions dels militants al megàfon i així, amb unes quantes octavetes i pancartes, ahir els gregaris visitants de la campana foren arrencats, almenys per uns moments, de la seva beatitut letàrgica. Està contenta la Ramona, una de les portantveus dels MOVE, que el passat novembre va venir per Manlleu, al Casal "Boira Baixa", a explicar la seva lluita (Vegeu el setmanari el 9-Nou del 25-11-05).
PRESONS SENSE REIXES NI MURS
I, quan la concentraci¡ó arriba a ésser prou nombrosa, aleshores tots anem, caminant pel mig del carrer, cap a la presó federal. De moment, quan vaig veure que hi anàvem caminant, em vaig espantar una mica: estàvem en el centre mateix de la ciutat i, si havíem de caminar cap als afores, on jo m' imaginava que tindrien la presó, estàvem arreglats ! Doncs no. Resulta que tres travessies més enllà de la campana, s' aixeca un edifici molt impersonal, que no desentona per a res dels que hi ha al costat mateix. Un moderníssim edifici de ciment, de vuit o deu pisos d'alçada. Ni reixes ni murs. Ni molt menys filferrades. Les finestres són unes escletxes verticals, amb vidres de només vint o vint-i-cinc centímetres d'amplada, per on els presos dels primers pisos s'esforcen en ensenyar-nos notes escrites a correcuita, amb lletra suficientment gran per tal que puguem veure que són missatges per als seus amics o familiars.
Algunes càmeres de videovigilància estan disimulades i gairebé semblen fanalets per decorar la façana. Els policies de la porta principal amb prou feines es fan visibles de tant en tant i només van provistos d' armes discretes, pistoles com els que estan pel carrer normalment. Després de mirar-m’ho una estona, penso que és veritat que la casa té un aspecte una mica estrany. Un bunker gegantí, que sembla multiusos, però d'una estranyesa no tant infreqüent, en el marc de les grans ciutats nord-americanes. A més, a mi em recorda la façana de "El Corte Inglés", a la plaça de Catalunya de Barcelona.
(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Philladelphia, Pennsylvania, USA) |
Mira també:
http://www.osona.com
|
|
Tercera crònica des d' USA
|
|
per Koordinadora d'Osona kontra la tortura |
08 ago 2006
|
TERCERA CRÃ’NICA DES DE PHILLADELPHIA.------------------------------------------------7-8-06.--------------
EL CORREDOR DE LA MORT ÉS L'ÚLTIM GHETTO PER ALS NEGRES D'USA.-----------
Philladelphia 7.- Aquest cap de setmana passat he pogut assistir també a un gran mÃting a Philladelphia, entorn del concepte de la "Nova Nació Africana". L’organització està a cà rrec del New African Black Panther Party Prison Chapter, és a dir, el nou partit dels panteres negres, que ara intenta reorganitzar-se dins de les presons. Al mÃting s'ha destacat molt el cas del Senyor Hassan Shakur, també conegut com a Derrick Frazier, que ara és al corredor de la mort de la presó de Polunsky, a Livingston, Texas. Aquest home va néixer d'una dona negra i pobra, que va morir molt jove d'una sobredosi de crack. Hasan va créixer tot sol i de qualsevol manera pels carrers, que varen ser la seva casa i la seva escola fins que va tenir vint anys i el varen detenir per acusar-lo de la mort de dues persones blanques, en un ranxo de Texas. Ell no havia mort ningú i tampoc no hi havia cap prova material que el relacionés amb els assassinats. En Hassan senzillament havia estat, com es diu sempre, en un mal moment, en un mal lloc, però sobretot --i més important-- en Hassan tenia un mal color de pell.
En Hassan ni tant sols va presenciar les morts. Tampoc no sabia que passaria això. Ell estava assegut en un tractor i esperava el conductor, un altre noi negre, que acostumava a viure en el ranxo i li havia dit que anava un moment al wc. Allò fou un assassinat per una revenja que no tenia res a veure amb ell. En Hassan era un negre a qui varen inculpar de l'assassinat de dues persones blanques i ningú havia de creure res del que ell digués. Ningú no s'havia de preocupar per la seva innocència. A Texas, des de la Guerra Civil nord-americana, només un sol cas d'una persona blanca, acusada de l'assassinat d'un negre ha acabat amb una condemna contra el blanc. I aquesta vegada va faltar molt poc perquè aquells dos nois fossin inmediatament penjats d' un arbre pel coll. Per això han anat a parar al corredor de la mort, que és l'últim guetto que es reserva per als negres, als USA.
UNA CONFESSIÓ INDU�DA QUE, EN REALITAT, FOU UN LINXAMENT LEGAL
Els policies varen convèncer en Hassan de que no hi havia manera que quedés en llibertat, pero que l'ajudarien a evitar la pena de mort, si signava una confessió. Ni tant sols el varen informar que tenia dret a un advocat d'ofici. En certa manera es pot dir que en Hassan fou condemnat a mort ja des de la Comissaria.
Durant el mÃting, els Black Panthers expliquen que en Hasan ja va néixer a la preso. Que va ser un dels qui va caure mes avall en les profunditats de la desesperació, pero que allà va trobar l'esperança dels desesperats: la Revolució.
El corredor de la mort --expliquen pel micro-- ha estat la seva escola de veritat, on ha descobert l’obra de Malcom X, George Jackson, Che Guevara, Mao-Tse-Tung i molts altres que, amb els seus escrits i els seus exemples l'han inspirat. Ara fa poc, en Hassan ha fundat la delegació texana en defensa dels Drets Humans, des d'on es coordina amb altres presos i les seves famÃlies per reivindicar els drets humans mes bà sics dins de la presó.
I quan es llegeix el seu comunicat, molta gent s'emociona amb les paraules del Hassan:
"... en aquests moments represento a les més de 3.000.- persones (sÃ, tres mil.-------) condemnades a mort per aquest Sistema i dedico la meva feina als qui han somniat, als qui han lluitat. Als qui han tingut èxit i als qui han fracassat. Als qui han estimat i han guanyat i als qui han estimat i han perdut. Als qui s'han atrevit a ésser diferents. A aquells que no han tingut por de dir el que pensen. Als qui no tenen veu. A aquells que han tingut fe i han arribat fins al final. A tots aquells que han estat obligats a callar. Als qui no tenen por de l' adversitat. Als qui acaben de néixer i esperen poder respirar. A tots vosaltres..."
L’última vegada que en Hasan tenia dia i hora per a l'execució fou el mes d' abril passat, però es va aconseguir aturar. Ara els seus recursos estan essent desestimats altra vegada, encara que el veritable responsable d'aquelles morts ho va reconèixer abans de morir a mans del botxi (!)
Per tenir mes informació i poder dirigir comunicacions al Governador de Texas, podeu consultar <www.hasanshakur.com>; o escriure a <hasan/shakur ARROBA yahoo.com>.
La nova data fixada per a l' execució és el 31 d' agost que ve. Falten vint-i-quatre dies.
(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Philladelphia.---------7-8-06.---------------------------------) |
Mira també:
http:///www.osona. com (fòrum)
|
|
adreça i web del Hasan
|
|
per Pluja |
08 ago 2006
|
|
hasanalshakur ARROBA yahoo.com i la web és : www.hasanshakur.com |
|
Re: Primera crònica des de USA
|
|
per Koordinadora d'Osona |
08 ago 2006
|
"MACHETEROS: ESTA LUCHA VA P'ALANTE !!!"
Philladelphia 6.- L'any passat, el primer diumenge de setembre, a punt ja de tornar cap a Barcelona, els meus amics llatinoamericans de Nova York em varen convidar a una de les seves misses revolucionàries. Era en un pis molt gran del Bronx i oficiava el padre Luis Barrios, considerat a nivell mundial un expert en l'estudi de les causes de marginació social de la joventut. Aquest hivern passat el varen convidar a Madrid per tal que donés unes conferències.
Les misses acostumen a acabar en assemblees obertes, on es pot tractar qualsevol problema que pateixi la comunitat i que introdueix el propi capellà amb el seu sermó. I un dels qui varen intervenir des del públic, entre aquelles quaranta o cinquanta persones, va ser el senyor Antonio Camacho Negrón. Aquest home, d' uns seixanta anys, acabava de sortir de la presó després d' una llarga condemna, a causa de la seva lluita independentista en pro de la sobirania popular de l’illa-nació de Puerto Rico. Aquesta illa caribenya, en realitat no ha estat mai lliure en els últims cinc cents anys: després del colonialisme espanyol, va caure en mans de l' imperialisme ianki.
Després de la missa, Antonio Camacho i jo vàrem estar parlant una estona de Catalunya i de Puerto Rico. De tants i tants canvis com hi havia hagut en el món, des que ell havia entrat a la presó. Aquesta vegada, però, la llibertat li havia durat poc, ja que uns quants mesos després, durant aquest any 2006, l'FBI el va tornar a detenir. L' excusa ? Doncs, que s' havien equivocat en liquidar la seva condemna i encara li faltava temps per complir. La realitat es que ja havia comencat a inquietar els interessos iankius a l‘illa, a causa de la feina organitzativa que estava encetant en el seu barri, perquè és considerat un dels comandantes de l' Ejército Popular Boricua (Macheteros).
I ara el tenen aquí, a Philladelphia, a la Presó Federal i en un règim sever d' aïllament. Ahir, dissabte, cinc d' agost, l’organització revolucionària MOVE commemorava l' aniversari de l' atac de la policia a casa seva, el 1978, quan foren empresonats nou dels seus membres, acusats de la mort d' un policia que, en realitat, va caure per obra d' una bala perduda que varen disparar els propis policies des de darrera seu, en direcció a la casa.
Per això, aquest any, la manifestació ha estat molt més gran, perquè han secundat a bastament la crida les comunitats portorriquenyes de Nova York i Philladelphia. Primer, la gent es va concentrar al centre de la ciutat, just enfront d'un dels siíbols principals de la mitologia ianki de la regió: l’anomenada Campana de la Llibertat. Les autoritats nord-americanes, que ara tenen a la presó 2.300.000.- persones (sí, dos milions tres-centes mil.) s' omplen la boca amb la paraula llibertat sempre que poden... I en aquella cèntrica placa, per on no paren de passejar els turistes arribats de tots els estats de la unió, vàrem tenir oportunitat de constatar una de les principals característiques de la ciutadania mitjana, del bon ciutadà nord-americà, fidel elector de demòcrates o de republicans: la ignorància. I encara més: el refús d'aprendre, la por a la informació. Aquesta era la reacció de la majoria, davant de la nostra pretensió d' entregar-los una modesta octaveta, explicativa de la protesta.
"Macheteros: esta lucha va p'alante !". "Llibertat Mumia Abu-Jamal !". "Free the MOVE 9 " Es reiteren les intervencions dels militants al megàfon i així, amb unes quantes octavetes i pancartes, ahir els gregaris visitants de la campana foren arrencats, almenys per uns moments, de la seva beatitut letàrgica. Està contenta la Ramona, una de les portantveus dels MOVE, que el passat novembre va venir per Manlleu, al Casal "Boira Baixa", a explicar la seva lluita (Vegeu el setmanari el 9-Nou del 25-11-05).
PRESONS SENSE REIXES NI MURS
I, quan la concentraci¡ó arriba a ésser prou nombrosa, aleshores tots anem, caminant pel mig del carrer, cap a la presó federal. De moment, quan vaig veure que hi anàvem caminant, em vaig espantar una mica: estàvem en el centre mateix de la ciutat i, si havíem de caminar cap als afores, on jo m' imaginava que tindrien la presó, estàvem arreglats ! Doncs no. Resulta que tres travessies més enllà de la campana, s' aixeca un edifici molt impersonal, que no desentona per a res dels que hi ha al costat mateix. Un moderníssim edifici de ciment, de vuit o deu pisos d'alçada. Ni reixes ni murs. Ni molt menys filferrades. Les finestres són unes escletxes verticals, amb vidres de només vint o vint-i-cinc centímetres d'amplada, per on els presos dels primers pisos s'esforcen en ensenyar-nos notes escrites a correcuita, amb lletra suficientment gran per tal que puguem veure que són missatges per als seus amics o familiars.
Algunes càmeres de videovigilància estan disimulades i gairebé semblen fanalets per decorar la façana. Els policies de la porta principal amb prou feines es fan visibles de tant en tant i només van provistos d' armes discretes, pistoles com els que estan pel carrer normalment. Després de mirar-m’ho una estona, penso que és veritat que la casa té un aspecte una mica estrany. Un bunker gegantí, que sembla multiusos, però d'una estranyesa no tant infreqüent, en el marc de les grans ciutats nord-americanes. A més, a mi em recorda la façana de "El Corte Inglés", a la plaça de Catalunya de Barcelona.
(Signat: Francesc Arnau i Arias, des de Philladelphia, Pennsylvania, USA) |
|
|
