Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Què ens falta per a ser una nació?
per Marc Pla Moran 08 ago 2006
Un breu resum abans d'anar al tema principal, moltes han estat les negacions què ens han donat per voler que al nostre estatut, el de Catalunya (el què teòricament haurien de decidir els catalans, però la constitució diu que també han de decidir les persones de les autonomies veïnes) no fos una nació. En l'estatut aprovat pel parlament de Catalunya, el qual en les estadístiques que varen fer a nivell de Catalunya a les persones del carrer guanyava també el SI a l'estatut, aquesta definició hi era clarament. Ara, en el nou estatut, que ha estat acordat en el Congrés dels diputats, acordat entre el president Zapatero i Mas, aquesta definició no hi apareix directament.
Tots hem pogut veure en aquests dies que hi ha molta gent que es negava a que Catalunya, un dels territoris més antics d' Espanya (el segon després del país basc) tingués aquesta definició. Fora del significat el qual aquesta definició representa (que sentimentalment és molt) els nostres polítics ens han donat vàries raons del perquè Catalunya és una nació, en canvi, els que han dit que no, no han donat cap explicació raonable, apart de frases com "esto es como intentarle hacerle la permanente a un puercoespín", la repetició de què Espanya ja és un país (Estats Units també és un país i està repartit entre diferents estats, que ja és més del que volem aconseguir amb l'estatut actual) o un també molt utilitzat què és que la constitució no ho permet (l'he llegit i en cap article ens hi prohibeix), és més, el primer punt de l'article 147.2 de la constitució ens diu "Los Estatutos de autonomía deberán contener: La denominación de la Comunidad que mejor corresponda a su identidad histórica".

Buscant al diccionari de la Real acadèmia espanyola he trobat com ha definició de "nación" el següent text: "Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.". I llavors la pregunta clau, què li falta a Catalunya per a ser una nació?



Marc Pla Moran

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Què ens falta per a ser una nació?
per wilson 08 ago 2006
El nostre aturmentat món va curull deinjustícies, racismes, intoleràncies, prejudicis, manipulacions, malentesos.
Sabut és que, aquell qui està bé perquè és adalt “del carro�, es creu que viu en el millor dels móns possibles, perquè la gent no sol voler allargar la vista i plorar amb els qui ploren. Els problemes són bandejats, per la gent benpensant, tot ignorant-los, tancant els ulls dient solemnement que no existeixen o que no paga la pena voler solucionar-ne res.
Talment féu la majoria blanca als EUA, o els alemanys durant el III Reich, o els egipcis amb els fills deIsrael, o els espanyols i francesos amb les nacions que han demanat que els tornin la llibertat arrabassada a foc i a ferro. Però la Providència sempre acaba pagant ben bé segons llur mesura...

Martí Luter King, ja ho sabeu, fou un pastor evangèlic, de les esglésies baptistes negres del Sud, deAlabama, un dels centres més forts del racisme als Estats Units, i zona on el Ku-Kux-Klan campava –i encara campa massa- al seu aire amb la vista grossa de moltes “forces vives� del WASP. Tanmateix, de sota l’asfalt pot brostar la flor més bella.
En King deia sovint que els grecs tenien tres mots per referir-se a l’amor: “Eros�, l’amor estètica o romàntica. “Filia�, amor recíproca, amistat... “Ningú no serà tan badoc com per a esperar que algú senti aquesta mena deamor devers el seu opressor�, deia. La 3ª casta d'amor era anomenada “Àgape�: comprensió, bona voluntat redemptora cap a tothom, amor desinteressada de Déu actuant en nosaltres, on no cerquem el propi bé sinó que anem més enllà de l’egoisme immediatista. No es tracta, doncs, de res dèbil ni passiu, sinó amor en acció. Era la mena deamor que en King aspirava a donar als seus enemics. “La més gran de totes les virtuts és l’amor. Hi trobem el veritable significat de la fe cristiana i de la Creu. El Calvari és un telescopi a través del qual albirem el vast panorama de l’eternitat i veiem l’amor de Déu irrompre dins del temps (dels humans)�, va predicar.
En King deia coses com aquestes: “Si un home no té res per què li valgui la pena morir, aleshores no és digne de viure. No importa viure gaire temps, sinó viure segons els dictats del bé�. O també: “Açò que fem no és sols per al negre, sinó també per al blanc. El sistema que ha desterrat la personalitat i ha ferit l’ànima del negre, ha perjudicat també la personalitat del blanc, en donar-li un fals sentit de superioritat, i al negre un fals sentit deinferioritat�. “Siam prou caritatius com per a tornar en amic un enemic. Tinc la ferma convicció que Déu està actuant...Sols així podrem emergir des de la freda i desolada mitjanit de la crueltat de l’home cap a l’home, sota la viva alba de la llibertat i de la justícia�.
En el mateix dia de la seva mort, digué: “Ignor què em pot passar, ara. Tenim per davant dies difícils. Però tant se me’n dóna. Ja he estat al cim de la muntanya: no pot importar-me. Igual que a qualsevol, m’agradaria tenir una llarga vida...però ara això no em capfica. Sols vull complir la voluntat de Déu. I Ell m’ha permès de pujar a la muntanya. I he estès la vista al voltant i he vist la Terra Promesa. Potser no hi arribaré pas amb vosaltres, però vull que sapiau aquest vespre que nosaltres, com a poble, farem cap fins a la Terra Promesa�.
Aquell moviment dealliberament ferm i autocontrolat, que no de revolta violenta, cega i caòtica, ens ha de recordar les pròpies mancances com a nació dominada i minoritzada a ca nostra, i les dealtres col•lectius i pobles.

DEL MOVIMENT PRODRETS CIVILS I CONTRA LA GUERRA DEL VIETNAM DE MARTIN LUTHER KING.
"Per la present, em lliur a mi mateix -en cos i ànima- al moviment de noviolència. Per tant, tindré presents aquests deu manaments:
1. Medita diàriament en la vida i els ensenyaments de Jesús.
2. Recorda sempre que el moviment de noviolència de Birmingham cerca la justícia i la reconciliació, no pas la victòria.
3. En les teves paraules i en el teu comportament, observa sempre els modals de l'amor; ja que Déu és amor.
4. Demana diàriament d'esser usat per Déu per tal que tots els homes puguin ser lliures.
5. Sacrifica els teus desigs personals per tal que tots els homes puguin ser lliures.
6. Observa amb amics i enemics les regles normals de cortesia.
7. Procura prestar serveis regulars a la resta de gent i al món.
8. Abstin-te de la violència de mà, de llengua i de cor.
9. Esforça't per estar en bona salut espiritual i corporal.
10. Segueix les instruccions del moviment i dels capitans a les manifestacions".

És menester actuar amb senzillesa i prudència, i combinar la justícia amb la paciència. Si només parlem de paciència estem renunciant a la vida i a la justícia i llancem el missatge de l’Evangeli cap a la ultratomba (i cap al simple ritualisme religiós mancat de conseqüències per a la vida). Si només parlem de justícia acabarem degenerant en lemes merament propagandístics i llançarem l’Evangeli cap a una mena de sindicalisme purament material o polític. I l’Evangeli és, sobretot, força espiritual, tal com les accions dels grans capdavanters cristians han demostrat al llarg de la Història humana, i això sempre ha estat vist clarament a través de les conseqüències terrenals molt visibles i paleses, pràctiques, consubstancials. Deia Martin Luther King: “No m’interessen pas la temperatura de l’infern ni el mobiliari del cel, sinó les coses que els homes fan ací, a la Terra�. “Hem estat extraordinàriament pacients..., però som vinguts ací aquest vespre per deslliurar-nos deaquesta paciència que ens fa pacients sense llibertat ni justícia�. “La religió guarda relació tant amb el Cel com amb la Terra...Qualsevol religió que professi trobar-se interessada en les ànimes dels homes i a la qual no l’interessin els ravals miserables que els condemnen, les condicions econòmiques que els ofeguen i les condicions socials que els impossibiliten, és una religió tan seca com la pols�.
El punt de força de la seva trajectòria fou el seu cèlebre discurs “I have had a dream�, “He tingut un somni�, a Washington. No en traduirem pas unes quantes frases. Traduïm-ne també les respectives situacions. Què hauria pogut dir en King d’haver estat català? Ens el podem imaginar dient:

“Us dic, front als entrebancs deavui i del demà, que guard un somni de ben adins del nostre poble: que tothom ha estat creat igual.
Guard el somni que, una diada, damunt l’eixuta terra del secà o la terra vermella de les planes, els fills dels antics repobladors que el rei Jaume dugué al nostre País profund, els dels emigrants foragitats per la pobresa i l’opressió de llurs estats i oligarquies, els gitanos i la gent vinguda dearreu, podran, plegats, seure en un dinar de germanor i de comprensió, en una nova societat catalana, sense més malícies esquerpes ni més colonialisme espanyol ni racisme jacobí ni rebuig indiscriminat.
Guard el somni que, una diada, encara a ciutats com València, Alacant, Fraga o Perpinyà, abrasades de prejudicis i enceses de manipulacions i socarrades per la calda de l’opressió contra la nostra nació, esdevindran font de llibertat i de justícia, on podrem ser catalans de la mateixa manera que el pomer és pomer i no avet, fills de la nostra nació, la de l’Abat Oliba i de Muntaner, la deAusiàs Marc i de Ramon Llull, la de Verdaguer i Torras i Bages, de Pau Casals i de Gaudí, i també dels qui ens visitaren i ens estimaren com Roger de Llúria, Bonhöffer o Orwell, i fins al darrer conciutadà.
Guard el somni que els nostres fills viuran qualque dia en una nació amb més claror espiritual, sense intolerància induïda, on no seran classificats per males raons, ni menyspreats pel lloc de naixença, on els uniformes dels soldats es podriran penjats damunt dels espantaocells, on no es torturarà ni empresonarà per part d’unes forces militars estrangeres i imposades a la força a través de guerres.
Guard el somni que els humiliats de les valls seran exalçats i els ensuperbits dels castells aplanats. Els llocs feréstecs seran polits i els torts endreçats. Amb aquesta fe podrem extreure de les serralades de la ceguera, la pedra preciosa de l’esperança, defensar la llibertat, patir fins que suri la veritat empresonada i silenciada per interessos creats dels poderosos, dels subvencionats i dels enganyats.
Vindrà el dia en què tots els fills de Déu podrem cantar-li una llaor: que la llibertat ressoni al cor de la gent. Des del gran Canigó al Maestrat, des deAitana i la Mariola fins al Montseny, per cada carena del Vallès o de Mallorca, des de l’Alguer fins al Pinós, des de la Fenolleda al Matarranya.
Per fi podrem avençar l’arribada del Regne de Déu, quan la llibertat ressoni, amb la veu de la veritat, per cada vila, per cada comarca, podrem cantar com el vell espiritual negre: “Per fi lliures! Gran Déu Totpoderós, per fi som lliures!�.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per un 08 ago 2006
Ens falta una mica de gràcia i sabrossura.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per hector 08 ago 2006
El wilson aquest es un penjat, deixa els mons de yupi company, i al un veste'n al carib si vols aixo. VISCA CATALUNYA sense grillats
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per vdsv 08 ago 2006
Ens falta que ens interessi ser una nació. Clar és que hi ha gent que com que deu tenir casa, els ulls bornis per no mirar com maten gent al Líban o per tot arreu, com devasten el planeta, ... pués clar troba molt important lo de com pobret se sent per no tenir una nació, quan d'altres no tenen ni que menjar, i probablement algun català hi hagi de directiu en alguna de les empreses responsables de la seva fam.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per mk 08 ago 2006
os falta creéroslo de verdad. lo cierto es que casi la mitad de los catalanes no se lo creen.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per fds 08 ago 2006
Y matar más gente, joder. ¿No habéis aprendido nada de los vascos?
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per Anarquista 08 ago 2006
Jo visc a Catalunya i ja tinc la meva pàtria i nació. Potser no coincideix amb les vostres fronteres ni els vostres governs, però jo ja tinc la meva sobirania.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per uno 08 ago 2006
Lo que os falta es preocuparos (preokuparnos) por los problemas que nos atañen a todos/as en nuestro día a día, y dejar de hacer preguntas xorras que ya se contestarán en algún artículo del Avui, Vanguardia,...etc.
Apa nen, ponte las pilas!
Re: Què us falta per a ser una nació?
per los cojones del obispo 08 ago 2006
Fer (i guanyar) una guerra civil (botiflers vs. indepes; catalanistes purs vs xarnegos; radicals vs. moderats, etc.) Fer (i guanyar) una guerra de secessió... però no veig la penya indepe=convergent camí de les trinxeres a la franja de ponent per matar i morir si no hi ha calers a guanyar...
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per x 08 ago 2006
El 50% dels catalans no creu en el seu futur.
El 90% dels valencians no creu en el seu futur.

Ho sento però... o feu accions COMUNES o res de res.

salut i bona niteta.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per hsw 09 ago 2006
Per ser una nació no falta res. Ja ho som. El que no diu en la definició es que les nacions hagin de constituir un estat o que els estats estiguin constituits per una sola nació.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per josep irla 09 ago 2006
ERC és l'únic partit que pretén declarar la independència emprant el sistema democràtic, convencent als que encara no són independentistes i amb vocació de majoria.

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
cap a la independència!
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per otro 09 ago 2006
Els JERC, els nens de la botigueta, els que són de "tota la vida", els dels colegis privats, universitat de pompeu fabra i master de mig quilo.
Ke asko nos dáis.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per josep irla 09 ago 2006
Tenim una classe política que només pensa per ella. Un sector empresarial que creu que només pot prosperar si està subordinada a Madrid. Uns sindicats sotmesos a les centrals estatals. Uns mitjans de comunicació que, majoritàriament, treballen en clau espanyola i una societat civil que tot i fer el que pot , no està unida. Que es pot fer quant els pilars de la societat catalana pensen i treballen en clau espanyola? Que podem fer la gent de carrer per adreçar això
Només una presa de consciència clara i ferma per part de tots aquells que senten Catalunya que només la unió i el exercici pacífic de la força que això dona pot capgirar la situació.


AMB ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA CAP A LA INDEPENDÈNCIA I LA JUSTICIA SOCIAL
Cap a la república catalana!
Josep, no t'enteras vida mia.
per otro 09 ago 2006
El problema es que "tenemos" clase política, y eso es un marrón de los gordos, claro que si tú perteneces a ella entonces estarás contento, eh pillín?. El "quítate tú pa' ponerme yo", es muy poco ingenioso y no puede definirse ni siquiera como programa político y mucho menos como alternativa a nada (por muy catalán que seas, ¿lo vas cogiendo?).
"Que es pot fer quant els pilars de la societat catalana pensen i treballen en clau espanyola?", nen, tonterías como esta merecen un titular en primera página. Por lo visto el problema es que pensamos y trabajamos en clave, fíjate tú, ah! y además es española....ufff......claro que luego está tu solución que es ¡pensar y trabajar en catalán!, vaya, eso si que es divertido. ¿Oye y sabés como se piensa y trabaja en noruego?, porque puestos a elegir me quedo con el sistema de protección social nórdico.
¿No será chavalín que follas en español?
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per Gertrudis 09 ago 2006
Irla, tant la dreta, com el centre i el centresquerra nacional fa temps que han fet un front comú i és diuen Convergència i Unió. E no és més que un talp al servei d'Espanya tal com indica el seu nou logo. E prou mentides!
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per josep Irla 10 ago 2006
GERTRUDIS: simpàtica!

OTRO: Independentisme vol dir que la gent s'adona de la humiliació que suposa que un país amb capacitat per autogovernar-se hagi de dimitir d'aquesta capacitat davant el poder d'una nació que se li declara superior

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
cap a la independència!
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per otro más 11 ago 2006
Josep, la gente se da cuenta de muchas cosas, de muchas más de las que tú crees. Humillación es tener que callarte delante de la funcionaria que te revisa el paro y aguantar sus opiniones sobre tu futuro, humillación es soportar la prepotencia de tus superiores en el curro, las horas extras no retribuidas, cogerte las vacaciones cuando a ellos les venga bien o directamente quedarte en la calle para volver en septiembre. Claro que igual eso a ti te suena a chino y te preocupa más la humillación de un pais.¡Qué manía hay con atribuir cualidades humanas a las naciones¡¡Desde cuando un pais o nación puede ser humillado!, ya basta de esa jerga militar, ¡hasta la coronilla de la Madre Patria y de sus salvadores de pacotilla!. ¿Naciones superiores?, sieg heil!, chavalín.
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per josep irla 16 ago 2006
Malauradament els serveis d'informació saben molt bè el que fan i al darrere hi ha un atac premeditat a nivell nacional, impulsat per intel·lectuals españolistes, de substitució lingüistica que és definex perfectament amb la frase de felip V: "Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado"


AMB ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
cap a la independència!
Re: Què ens falta per a ser una nació?
per Ferran 18 ago 2006
Al "fill de picoleto carn de caserna espanyol i narcotraficant" li responc que ell no és d'aquest món, sinó de Disneylandia, o del Paradís celestial, "on el llop saltironeja amb l'ovella". Parles de federalisme i de germanor i respecte entre els pobles d'Espanya. ¿Però tu has llegit la Història? No has llegit que Catalunya fa més de 300 anys que rep garrotades dels espanyols? Jo no he viscut 300 anys, però sí que he viscut la dictadura franquista quasibé des dels seixanta i et puc assegurar que durant aquest temps ser català era ser un criminal. Encara avui tenim la majoria de llibertats, drets i poders catalans prohibits, anul.lats o sota mínims. Si els espanyols fossin demòcrates es podria intentar una CEI, una Confederació d'Estats Ibèrics (Portugal inclòs), una espècie de Suïssa Ibèrica. Però és més fàcil i possible que et toquin 100 milions d'euros a la Primitiva o per herència que no pas que els espanyols tinguin MAI aquesta genial i democràtica idea. Si ERC és radical és perquè Catalunya com a pais està agonitzant, malmesa per les constants i inacabables agressions patides. I si no hi ha llibertat no hi ha justícia, democràcia ni progrés. El camí de la independència NO ÉS OPCIONAL, ÉS FORÇAT per l'ultranacionalisme espanyol que sempre ha mirat d'explotar-nos i d'anorrear-nos. I veure-ho d'una altra manera és o ser cec sense remei, ser un català masoquista o ser un espanyol.
Sindicato Sindicat