|
|
|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Aproximació a les organitzacions cubanes
|
|
|
per Brigada Catalana Venceremos |
07 ago 2006
|
Xicoteta introducció a la realitat organitzativa cubana, interessant sobretot en un moment en què el futur polític de Cuba és de gran actualitat.
http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=25&id_article=2 |
A nivell bà sic, podem trobar tres tipus d’organitzacions a la realitat polÃtica cubana:
1.Organitzacions polÃtiques: Partit Comunista de Cuba (PCC) i Unió de Joves Comunistes (UJC)
2.Organitzacions de masses: Federació Estudiantil de l’Ensenyament Mitjà (FEEM), Federació Estudiantil Università ria (FEU), Central de Treballadors de Cuba (CTC), Federació de Dones Cubanes (FMC), Associació Nacional de Xicotets Llauradors (ANAP) i els Comitès de Defensa de la Revolució (CDR).
3.També existeixen multitud d’organismes i associacions de caire professional, cultural, esportiu, cientÃfic, etc, les quals doten l’illa d’una gran riquesa organitzativa i participativa: l’Associació Nacional d’Economistes i Comptadors de Cuba, la Unió de Periodistes de Cuba, la Unió Nacional de Juristes de Cuba...entre aquestes, podrÃem ressenyar per la seua importà ncia, la Unió Nacional d’Escriptors i Artistes de Cuba (UNEAC), referent al paÃs i al continent per l’impuls de gran quantitat de manifestacions artÃstiques de molta qualitat aixà com de posicionaments polÃtics molt clars per part dels seus membres. Moltes d’aquestes entitats són impulsades pel propi moviment polÃtic, per tal de desenvolupar i estimular l’acció en els diferents camps: Associació Hermanos SaÃz (desenvolupament cultural), Brigades Tècniques Juvenils (moviment cientÃfic), Moviment Juvenil Martià (formació polÃtica), etc.
Amb algunes excepcions (FEU, PCC), les organitzacions polÃtiques i de masses es funden després del triomf de la Revolució en 1959: amb un nou paÃs, s’estructuren noves organitzacions del poble que ja no tenen com a objectiu lluitar, resistir o conspirar contra les diferents dictadures o la presència colonial ianqui, sinó construir, consolidar i enfortir el procés revolucionari. Podem concloure, doncs, que les organitzacions cubanes són fruit del triomf de la Revolució, producte d’una nova etapa i d’unes noves necessitats però també conseqüència directa de les lluites anteriors a 1959. Fins i tot les organitzacions anteriors a 1959 (com ja hem dit, PCC i FEU) res tenen a veure entre una i altra etapa.
Per tant, l’actual moviment organitzatiu cubà parteix d’un lloc comú, el triomf de la Revolució, i té en la defensa d’aquesta els punts comuns entre tot ell.
Un altre element comú entre totes aquestes entitats i organitzacions és la lliure adhesió. Qualsevol persona (establits els requisits d’edat, sexe, professió...) pot formar-ne part, sempre que òbviament compartisca els principis polÃtics. Per exemple, a Cuba trobarem que els Testimonis de Jehovà no participen en cap organització ni estructura associativa, llevat de la pròpia, però evidentment són tractats i considerats com uns ciutadans més, amb tots els drets i deures. La voluntarietat en ser membre d’aquestes organitzacions no significa que la major part dels cubans i cubanes se’n desentenguen; ans al contrari, la participació és massiva, com veurem més endavant. Aquesta voluntarietat té una “excepcióâ€?: per a ser membre del Partit Comunista de Cuba no és només la pròpia persona la que demana militar, sinó que és el propi partit, mitjançant els militants de base, qui proposa a una o altra persona formar part del PCC. Evidentment, aquesta persona pot acceptar (moltes cubanes i cubans veuen com un orgull i una gran responsabilitat ser membre del PCC) o rebutjar.
Les activitats i importà ncia social de les organitzacions polÃtiques i de masses en Cuba és molt gran. No actuen únicament com a lloc d’enquadrament de les dones, els joves, els artistes, els treballadors, etc. sinó que en molts casos es converteixen en veritables ministeris on es desenvolupen polÃtiques fonamentals per a la Revolució. La Unió de Joves Comunistes, per exemple, dirigeix una gran quantitat de programes de la Batalla d’Idees, la Federació Estudiantil Università ria dinamitza la vida cultural, social i acadèmica de les Universitats, i la Federació de Dones Cubanes catalitza moltes iniciatives socials que en Occident no deixen de ser el camp de treball d’ongs i voluntariat.
Aixà mateix, la relació entre aquestes organitzacions i el govern és molt estreta. En efecte, la majoria d’elles participen en les diferents comissions (de salut, d’educació, d’assistència social, etc.) que treballen sobre la població, per tal de fer més eficaç el seu treball i de fer realitat la premissa de que en un procés revolucionari és realment el poble qui mana i decideix. Aquesta participació popular té un dels graus mà xims en els Consells Populars, organismes composats pels delegats triats en les circumcripscions i per les organitzacions de masses i les entitats econòmiques de la demarcació, què exerceixen un veritable control popular i públic sobre les entitats existents al territori corresponent.
-----
Federació d’Estudiants de l’Ensenyament MitjÃ
Fundada el 6 de desembre de 1970, actualment compta amb més de 300.000 afiliats.
La FEEM és, com el seu nom indica, l’organització nacional dels estudiants cubans de l’Ensenyament Mitjà ; Entre els seus objectius està vetllar pels drets i els deures dels estudiants, la seua representació i canalització d’inquietuds davant les institucions docents, organismes de l’Estat i el govern. La FEMM treballa per fer arribar als seus membres la fidelitat als principis de la Revolució Cubana i per estimular una actitud positiva entre els estudiants envers l’estudi.
La FEEM té un Secretariat Nacional, un Consell Nacional i el Congrés.
-----
Federació Estudiantil Università ria
La FEU és una de les organitzacions històriques a Cuba. Va ser fundada en 1922 per Julio Antonio Mella, fundador també del PCC, i que va ser assassinat a Mèxic per sicaris del dictador Machado. Actualment la FEU compta amb més de 110.000 afiliats i afiliades.
És una organització de masses que representa els interessos i fa valer els drets ja guanyats dels estudiants universitaris. Els seus objectius són agrupar els universitaris al voltant de la Revolució Cubana, continuar la seua obra, promoure el perfeccionament del nivell i el rigor docents, i incentivar la prà ctica de l’esport, la cultura i el pensament intel·lectual a la societat.
L’estructura de la FEU és en forma ascendent: cap de brigada, President de Facultat, president d’Institut, Secretariat Nacional (format per 17 persones), Consell Nacional (que es realitza cada 2 anys) i el Congrés (cada 4 anys).
-----
Central de Treballadors de Cuba
El naixement del sindicalisme a Cuba es pot datar des dels primers enfrontaments obrers durant l’època colonial i es desenvolupa amb el domini ianqui. El 1925 es funda la Confederació Nacional Obrera de Cuba, un intent de construir una central sindical unità ria que fracassa en 1935. Més tard, el 1939, es funda la Confederació de Treballadors de Cuba, que en 1961 passà a ser la Central de Treballadors de Cuba (CTC).
La CTC compta amb aproximadament 2.998.634 treballadors afiliats, agrupats en 18 sindicats sectorials. Òbviament, la CTC és l’organització representativa dels treballadors i treballadores organitzades sindicalment a tota l’illa. Edita el setmanari Trabajadores.
L’estructura de la CTC consta de: Congrés, Consell Nacional, Comitè Nacional, Secretariat Nacional, Sindicats Nacionals, Brancals, Comitès Provincials, Buró sindical a nivell d’empresa, i secció sindical.
-----
Federació de Dones Cubanes
Fundada el 1960 com a resultat de la fusió de diferents organitzacions de dones, actualment formen part de la FMC 3.600.000 afiliades. La FMC és una organització de masses que desenvolupa polÃtiques i programes orientats a aconseguir el ple exercici de la igualdat de la dona en tots els à mbits i nivells de la societat.
La FMC està estructurada sobre una base territorial, des del nivell nacional, provincial i municipal, integrada per secretariats professionals i comitès. Aquestes estructures es vinculen amb les bases mitjançant les organitzacions que de forma voluntà ria funcionen a nivell de les comunitats. Cada 5 anys la FMC celebra el seu Congrés, òrgan mà xim de direcció en el que s’avaluen els resultats, s’orienten estratègies i es tria el Comitè Nacional i el Secretariat, integrat per la presidenta, la secretà ria general i tres membres que s’encarreguen de l’organització, relacions exteriors i educació, i orientació ideològica.
-----
Associació Nacional de Xicotets Llauradors
Fundada en 1961, l’ANAP compta amb 200.000 membres. És l’organització que representa els interessos socials i econòmics dels llauradors cubans.
Els seus objectius són organitzar i orientar als camperols per a la seua participació en la transformació social i econòmica del medi rural, executar el programa agrari de la Revolució, impulsar la producció agropequà ria i incrementar la seua aportació a l’alimentació de la població i l’agroindústria nacional.
El mà xim òrgan de l’ANAP és el Congrés (cada 5 anys), el Comitè Nacional, el Buró Nacional, 13 direccions provincials, 148 direccions municipals i més de 3.500 organitzacions de base.
-----
Comitès de Defensa de la Revolució
Els CDR van ser fundats en 1960 i és una de les organitzacions de massa més importants i significativa de la Revolució Cubana. Actualment compta amb 7.600.000 membres.
És una organització de masses que té com a objectius mobilitzar a tot el poble en la defensa de la Revolució i de les conquestes del socialisme, mitjançant el treball directe amb les persones i les famÃlies de la comunitat.
L’estructura dels CDR és de carà cter territorial i s’organitza en la “cuadraâ€? (illa de cases), zones, municipis, provÃncies i nació. Nacionalment els organismes de direcció són: Congrés, Direcció i Secretariat Executiu.
-----
Organización de Pioneros José MartÃ
Ja des de 1931 existeix a Cuba una organització que treballa amb els infants. Des d’aleshores la seua estructura, nom i funcionament ha anat variant fins que el 1977 es concreta l’actual Organització de Pioners José MartÃ. Els pioneritos realitzen activitats per als més menuts, des dels primers graus de l’escolarització fins a la secundà ria bà sica. Com a curiositat, esmentar que els pioneritos són els encarregats de custodiar les urnes en qualsevol de les votacions que es produeixen en Cuba.
-----
Unió de Joves Comunistes
La Unió de Joves Comunistes (UJC) va ser fundada 1962 i actualment estan afiliades 500.000 persones. Com podeu imaginar, la UJC és l’organització polÃtica de la joventut cubana, tot i que adreça el seu treball a tota la població jove del paÃs. El seu objectiu principal és la preparació cultural, polÃtica i ideològica dels i les joves, per tal de poder consolidar les conquestes de la Revolució, aixà com la formació integral i multifacètica de les noves generacions. Com hem dit abans, la UJC gestiona una gran quantitat de programes de la Batalla d’Idees, entre els quals el campisme (vacances populars), la Tribuna Antiimperialista José MartÃ, Tele Rebelde i el diari Juventud Rebelde.
La UJC està estructurada nacionalment mitjançant el Congrés, un Comitè Nacional i un Buró Nacional.
-----
Partit Comunista de Cuba
Contrariament als partits tradicionals de les democrà cies burgeses, la funció del Partit Comunista de Cuba no és la de representar a un sector de la societat o a un grup d’interessos, presentar-se a les eleccions de torn i exercir pressió i influència en les esferes de poder. De fet, el PCC no fa res d’això. La funció del PCC és ben diferent: juntament amb les altres organitzacions polÃtiques i de masses i amb altres canals de participació popular, el PCC és l’encarregat en els seus congressos de sintetitzar el programa polÃtic, econòmic i social que s’aplicarà a l’illa. El PCC és, doncs, una de les peces claus per a concretar la lÃnia polÃtica que després aplicaran les diferents institucions de govern: Consell de Ministres, Assemblea Nacional del Poder Popular, Assemblea Provincial del Poder Popular i Assemblea Municipal del Poder Popular.
Com ja hem dit abans, l’afiliació és voluntà ria i ha de ser refrendada per la milità ncia de base. Ser membre del PCC no dóna privilegis laborals, ni econòmics ni socials. Ans al contrari, els militants del PCC han d’enfrontar els treballs més difÃcils, demostrar la consagració als deures socials i polÃtics, i a participar desinteressadament en la construcció econòmica del paÃs, sense esperar cap retribució especial. Actualment, més de 1.000.000 de cubanes i cubans formen part del PCC, dels quals el 32’1% són militants obrers i el 61’6% estan vinculats a la producció, els serveis, la docència i la investigació.
A nivell nacional, el PCC s’estructura mitjançant tres organismes: el Congrés, el Comitè Central i el Buró PolÃtic. Les seues funcions són:
Congrés: òrgan suprem del PCC. Decideix sobre totes les qüestions més importants de la seua polÃtica, organització i activitat general. El Congrés aprova el programa o lÃnies programà tiques, els Estatuts del Partit i elegeix el Comitè Central.
Comitè Central: Organisme superior entre Congrés i Congrés. Aplica les resolucions, l’estratègia, les polÃtiques i els programes. Orienta i controla l’execució prà ctica de la polÃtica marcada i el seu compliment. El Comitè Central edita el periòdic Granma.
Buró PolÃtic: És l’organisme que dirigeix el PCC quan no es reuneix el Comitè Central. El Buró PolÃtic de forma quotidiana valora la situació existent i adopta decisions per que la polÃtica marcada es materialitze. El Buró PolÃtic compta amb els següents departaments: Organització, PolÃtica de Quadres, Indústria Bà sica, Consum i Serveis, Agroalimentari, Construcció, Transport i Comunicacions, Econòmic, Relacions Internacionals, Ideològic, Educació, Ciència, Cultura i Esports. També existeix l’Oficina d’Afers Religiosos, l’Oficina de l’Administració i Serveis i la Comissió d’Apel·lacions i Reclamacions.
Més enllà dels organismes de direcció nacional, el PCC es dota d’altres mitjans de direcció provincial i municipal, que són:
Assemblea: És l’òrgan superior de direcció. Fa balanç del treball realitzat, aprova els objectius de la propera etapa i elegeix al Comitè corresponent.
Comitè: Es el mà xim organisme de direcció en un territori entre una i altra Assemblea. Avalua el desenvolupament del treball, aprova els plans de temes a debatre mira perquè a tot el territori es complisca l’estratègia, les polÃtiques i els programes marcats.
Buró Executiu: Dirigeix i organitza el treball del Partit i promou la participació activa de les masses en les tasques de la Revolució. Informa als quadres, militants i a la població d’allò discutit en les seues reunions i en els plenaris del Comitè, prenent en compte els criteris i estats d’opinió de la població en els aspectes que analitzen.
Les organitzacions de base: La base on es materialitzen en la prà ctica l’estratègia, les polÃtiques i els programes marcats pel PCC són els centres de treball i la comunitat. El fonament de l’estructura del PCC són els nuclis que agrupen els militants d’un centre, taller, à rea o zona on hi hagen un mÃnim de tres militants. Als nuclis els correspon preparar als militants per a argumentar i defensar la polÃtica del Partit i per a influir en els treballadors per a que la comprenguen, l’assumisquen i actuen en la seua materialització. |
This work is in the public domain |
|
|
