|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Crida a la creació de la Coordinadora Antifeixista de Guadalajara
|
|
|
per L...)A |
07 ago 2006
|
|
|
Crida a la creació de la Coordinadora Antifeixista de Guadalajara
Coordinadora Antifeixista
Els feixistes segueixen veient en les institucions clau de l'Estat el seu aliat natural que els permet la impunitat amb la qual actuen dia a dia, el que ens indica que aquesta Transició de la qual tant ens parlen, no va ser més que una careta en la qual es va canviar tot per a no canviar gens
El dia 6 de gener de 2006, un baralla entre Israel Galve Maldonado, un dels ultradretans més coneguts després del apunyalament que va cometre al febrer de 2005, deriva en una falsa denúncia per part del feixista contra un militant comunista de Guadalajara i membre del Centre Social Octubre, per injúries, calúmnies i amenaces.
Després de la presa de les pertinents perquisicions per part de la Policia Nacional, la denúncia és acceptada per la Jutge titular del Jutjat d'Instrucció Nº 3 Mª Elena Major Rodrigo, amb informe policial lapidari cap al feixista. En concret la jutge accepta a trà mit una denúncia falsa en la qual Israel Galve aporta com a prova els testimoniatges del seu pare i el seu avi.
L'informe policial assenyala els nombrosos antecedents policials que el feixista té en el seu expedient, i que, la seva posició en el lloc dels fets que ell mateix denúncia, suposa una violació de l'ordre judicial d'allunyament de 500 metres ordenada després del seu processament per l'agressió comesa al febrer de 2005.
En aquestes condicions, i veient la parcialitat d'aquest Jutjat, la defensa del nostre company decideix recusar a aquesta Jutge, argumentant no solament això, sinó que a més aquest és el mateix jutjat que, després de 8 mesos d'estada a la presó, decideix posar-lo en llibertat provisional a pesar de tots els informes en contra que aquest feixista té sobre si, entre ells el de l'Hospital General Universitari, que després d'analitzar les punyalades perpetrades per Israel Galve, arriba a la conclusió de la seva intencionalitat criminal i certifica la voluntat de matar al nostre company. Igualment, la defensa al·lega les múltiples sentències al seu favor que ha tingut en aquest Jutjat, i que són suficients indicis per a concloure que aquest cas no va a ser un més en el tracte de favor que Galve ha tingut per part del Jutjat d'Instrucció nº 3.
El dia 11 de juliol, el nostre company és citat per l'Audiència Provincial de Guadalajara a una vista oral on argumentaria a la magistrada designada de la pròpia Audiència els motius de la recusació i on es veuria si aquesta s'admetria o no. En la mateixa, a més de ser tant el nostre company com la defensa, vÃctimes de diversos gestos de desdeny per part del Ministeri Fiscal, la recusació és rebutjada, i la defensa decideix preparar-se per a un nou recurs a la instà ncia superior, el Tribunal Suprem.
En efecte l'endemà passat l'altre d'aquesta vista, el company rep, en virtut de la negativa a la recusació plantejada a l'Audiència Provincial, una nova citació per al judici per la denúncia d'Israel Galve. Realment alarmava la rapidesa dels trà mits, coneixent la lentitud que tenen habitualment els tribunals de “justÃciaâ€?, que en aquesta ocasió no va ser aixÃ. Fins que, l'advocat de la defensa s'adóna d'un error, terrible error que posa al descobert aquesta complicitat i tracte de favor: la data amb la qual se cita al nostre company a judici és anterior a la data de celebració de la vista on es veuria si s'admetia la recusació, és a dir, que mentre aquesta vista decisiva se celebra el dia 11 de juliol de 2006, la data amb la qual se signa la nova citació és del 7 de juliol, cosa que es corrobora amb la data registrada en Correus. És a dir, que havia qui ja sabia que aquesta recusació s'anava a rebutjar i el beneficiari de la qual era, evidentment, Israel Galve Maldonado.
Aquesta situació no és més que la conclusió d'una sèrie d'arbitrarietats judicials que han estat les responsables de l'estat d'impunitat de les bandes feixistes a Guadalajara. Ara bé, seria molt superficial considerar un cas aïllat aquesta situació, doncs res més lluny de la realitat. En concret, a Guadalajara, existeixen més d'una desena d'informes policials que alertaven d'aquesta situació i que no obstant això han sortit sense pena ni glòria per les nostres “institucions de justÃciaâ€?. En concret, Israel Galve Maldonado encadena diversos antecedents policials per agressió, homicidi dolós i desordres públics que no han suposat cap sanció per part dels tribunals.
No obstant això, la situació a la qual s'até el nostre company és ben diferent. Davant aquesta situació, l'advocat de la defensa presenta novament sengles escrits de recusació i nul·litat d'actuacions però en termes molt diferents a l'anterior: planteja el tracte de favor i els presumptes delictes de prevaricació que han comès ambdues magistrats al donar un tracte de favor a un feixista responsable de nombrosos delictes, i que a més està lligat a perilloses organitzacions ultradretanes que ja han protagonitzat a Guadalajara diverses nits “de valor patrioâ€? agredint a joves o a immigrants. Aixà mateix, adverteixen de l'incessant assetjament laboral al que s'ha sotmès en tot aquest procés a l'advocat de la defensa, i que el nostre company no es presentarà en judici en aquestes condicions, doncs l'actuat suposa una vulneració greu del dret a la legÃtima defensa i a la llibertat d'expressió. Pocs dies després, el nostre company rep en la seva casa una cridada telefònica en nom del Jutjat d'Instrucció nº 3 on se li emplaça a atenir-se a les “conseqüènciesâ€? que li suposarien fer ús dels drets que li estan reconeguts. És a dir, que el feixista, amb un presumpte delicte d'homicidi en grau de frustració està en el carrer, mentre que el nostre company, vÃctima d'una ofensiva judicial que inclouen nombroses denúncies falses contra ell i altres membres de la seva famÃlia-també militants comunistes-, s'até a possibles sancions penals per fer ús del seu dret.
Per que una resposta social a aquestes agressions feixistes i judicials?
Perquè aquesta judicatura mai va a defensar a aquells que lluitem per un canvi que implica necessà riament depurar un poder de l'Estat que,a pesar del canvi polÃtic,segueixen presents en ell els vells quadres del sistema repressiu franquista. Quan vam analitzar el problema de les agressions feixistes, el perquè de la implantació de partits de carà cter ultradretà en tot l'Estat, que obertament coregen les seves consignes racistes i xenòfobes, que fan obertament apologia del règim franquista i que enalteixen la memòria dels botxins responsables de la matança de milers de combatents durant i després de la guerra civil, hem de partir de com és l'origen del sistema en el qual actualment vivim. Quan aixà mateix tenim determinats fronts socials de la dreta com la AVT (Associació de VÃctimes del Terrorisme), que ovaciona per sortides repressives al conflicte basc, quan tenim polÃtiques de púlpits que inciten a la conculcació de determinats drets civils, hem de partir d'una realitat que en el seu moment es va poder ocultar però que segueix sent una realitat malgrat tot.
La coneguda oficialment com Transició ens deixa en l'actualitat un saldo de nombrosos crims que continuen impunes. La proclamació pel congrés dels Diputats de l'any 2006 com Any de la Memòria Històrica aixà com la promulgació de la Llei per a la reparació de les vÃctimes del franquisme, no és sinó una crosta amb la qual novament se'ns oculta aquesta realitat.
Avui dia, nombrosos cà rrecs polÃtics responsables de la repressió franquista segueixen estant presents en destacats cà rrecs de l'Exèrcit, de la Policia, en els Consells d'Administració d'empreses públiques i privades, i…com no, en la judicatura.
Nombroses sancions judicials en matèries penals i laborals estan deixant en evidència l'arrel franquista d'un poder que per res va ser depurat. Sentències toves per a agressors de dones, el manteniment de l'Audiència Nacional, hereva directa del Tribunal d'Ordre Públic franquista, aixà com absolucions i concessions a militants neofeixistes són alguns dels exemples més evidents. La situació arriba a ser tan evident que el conegut com cas Bono(judici per agressió al Ministre de Defensa), posa en relleu fins a quin punt el poder judicial segueix encarnant les essències del règim franquista. El que ens indica que aquesta Transició no va ser més que un exercici de travestisme pel qual els amos del gran cabdal, de les grans empreses i de les corporacions bancà ries van seguir sent els mateixos que van exercir la repressió durant la dictadura, en definitiva el seu significat és igual que el d'una Llei de silenci, on els mateixos que van exercir de botxins ara són grans demòcrates.
Però descendint a la realitat més concreta, no podem deixar de veure en elements com Israel Galve Maldonado un dels exemples més clars de la situació d'impunitat i els suports que l'extrema dreta veu en la judicatura, que com hem vist abans, no és casualitat.
Després d'això hem d'extreure que solament la resposta social dels moviments socials, de les organitzacions sindicals i polÃtiques de l'esquerra transformadora, dels col·lectius de barri, de les associacions de veïns, pot, no solament evitar la impunitat de les bandes feixistes a Guadalajara, sinó que a més asseure un precedent en la lluita per la memòria, contra l'oblit, perquè tinguem sempre present qui vam anar, som i serem.
Cap antifeixista pot tolerar cap sanció contra aquells que conseqüentment han lluitat contra les bandes feixistes. Animem a tots els antifeixistes a sumar-se a un projecte unitari que pretén reivindicar la memòria col·lectiva i les lluites socials com el capital fonamental per a plantar cara a les injustÃcies. Tenim molt clar que la lluita antifranquista d'ahir és la lluita antifeixista i anticapitalista d'avui.
Recuperar el passat.
Conquistar el present.
Decidir el futur.
Guadalajara, 3 d'agost de 2006. |
Mira també:
http://valencia.indymedia.org/display.php?articleId=2261
http://valencia.indymedia.org/display.php?articleId=2261
|
This work is in the public domain |
