|
|
|
|
|
Notícies :: guerra |
|
[LÃbano] Información sobre el conflicto desde el grupo pro-AIT
|
|
|
per ... |
06 ago 2006
|
Noticias de un compañero del nucleo pro- AIT en LIBANO , para hacernos
idea de lo que están viviendo los libaneses y el estado de ánimo de los
compañeros anarquistas de allà. |
|
¡ABAJO LAS FRONTERAS ! ABAJO LA GUERRA Y EL CAPITALISMO ! VIVA LA
SOLIDARIDAD INTERNACIONAL !
Querido amigo
te agradezco , como agradezco infinitamente a mis compañeros de la CNT-AIT por vuestra solidaridad y vuestro apoyo que me sirven para fortalecerme durante estos momentos difíciles. Como mis padres, mis amigos y yo habitamos fuera de los barrios que son blanco de los misiles , puedo considerar que, aunque todos nosotros soportamos cotidianamente los "raids" israelies (y todo lo que ello conlleva: pánico , falta de electricidad y aislamiento regional), nuestra situacion es " excelente" en comparacion con la de los millares de refugiados del sur de Libano que debieron abandonar sus poblaciones y están viviendo en condiciones muy dificiles .El estado israelí logró sumergirnos en una psicosis permanente, nosotros vivimos el día a dia , esperando que se termine cada mañana , cada dia ,esta pesadilla aterrorizante y terrible. A cada momento nos preguntamos si pronto será nuestro turno de ser el blanco de las bombas israelies . Pero, a pesar de todo, seguiremos resistiendo, seguramente no en el sentido de la pseudo - resistencia del HEZBOLLA , toda resistencia no puede ver el dia de rechazar tanto sostener el Hezbolla como de plegarse a las ambiciones de Israel ( y sus aliados).
Resistir consiste hoy en la unión , por todos los medios posibles , de todos los oprimidos y reprimidos libaneses, que pertenecen todos, a fin de cuentas, a una misma clase , más allá, de sus diferencias confesionales , frente a la barbarie israelí y frente a la gangrena islamista que se llama Hezbolla .
Esperemos que esta abominable guerra se termine lo antes posible, y que los daños no sean demasiado nefastos.
Viva el anarcosindicalismo que permanece grabado en mi espiritu y en mi corazón para siempre ,y que es para mi una fuente de luz en la tenebrosa noche de la guerra , muy especialmente, yo, que tengo compañeros , como ustedes, sinceros , auténticos y solidarios.
Amistad libertaria ,
B.
Extrtaído de la web de la CNT-AIT francesa |
Mira també:
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/3329
http://cnt-ait.info/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
comunicat dels llibertaris del LÃban (Al Badil Al Chououii al Taharouri)
|
|
per Kronstadt 21 |
09 ago 2006
|
Els comunistes llibertaris del LÃban (Al Badil Al Chououii al Taharouri) davant l'atac d'Israel
LÃban s'enfonsa altra vegada en una guerra que no veu final. Els libanesos de Hezbollah, moviment polÃtic religiós xiïta, segresten a dos soldats israelians els quals són traspassats el 12 de juliol de 2006 dins de les fronteres del del LÃban. Israel va posar en execució el seu pla d'atac preparat segons tots els indicis amb antelació, igual com havia ocorregut en 1982 quan va envair al LÃban sota pretext de l'assassinat de l'ambaixador d'Israel a Londres.
Però aquesta vegada l'atac de l'exèrcit israelià , és d'una escala sense igual, mai abans vista en el LÃban, ja que són atacs aeris i marÃtims per tot arreu al LÃban: l'aeroport, els districtes dels suburbis meridionals de Beirut, bastió de Hezbollah, els camins principals que uneixen les ciutats i les à rees del paÃs, els ports, els districtes residencials, etc. L'objectiu de l'atac és paralitzar el paÃs totalment i sembrar la por, cosa que no pot ser realitzada sense morts civils, contant-se per centenars. Tot indica que el final del conflicte és lluny, ja que els països occidentals contacten als Estats Units per a requerir dels israelians (!) el permÃs per a l'evacuació dels seus milers de ciutadans cosa què no va ocórrer amb tal rapidesa, ni tan sols en la guerra civil de 1975.
Aquest atac s'ha de considerar sota una perspectiva més general: aquesta intervenció, en la nostra opinió, s'emmarca en el projecte nord-americà sobre Orient Mitjà . George W. Bush desitja crear una gran zona que seria favorable per a ell, incloent diversos països à rabs i Israel, que podria posar fi a mitjà termini al conflicte existenta la regió. Iran i SÃria s'oposen a aquest projecte, el que és una bona cosa, per descomptat.
Però l'inconvenient és que aquests països que donen suport Hezbollah i que lluiten contra el projecte de Bush i del govern israelià són francament reaccionaris en tots els seus plans.
A més Hezbollah (partit de Déu!!) és un partit que, malgrat tot el que va fer per a expulsar a Israel del sud del LÃban i a pesar del gran nombre de mà rtirs lliurats per a complir el seu deure religiós, en un viatge directe cap al Cel, “el paradÃs de la mel i les donesâ€?, no ha assolit satisfer, des de fa molts anys, les expectatives del poble libanès. L'obediència a Iran del “partit de Déuâ€? és clara i obstinadament contrà ria a la llibertat. És simple: un no pot viure en els districtes de Hezbollah. En els llogarets on aquest domina, s'aconsella baixar el so de la música i no posar cançons per a ballar la
dansa el ventre. Aquest partit de la resistència i del sacrifici, el partit “del Déuâ€? és ara un partit insuportable: les dones des de petites es veuen obligades a vestir de negre, prohibeix la venda d'alcohol, són còmplices indirectes de les intrigues de SÃria (corrupció, domini sirià en totes les institucions libaneses, etc.).
Aixà Hezbollah ha creat contra si mateix una forta reación popular. Per alguns mesos, els grans caps polÃtics libanesos han buscat en el parlament (a través de reunions per al dià leg nacional) una solució als problemes crucials del paÃs, dintre dels quals es troben les armes que té Hezbollah. Hezbollah rebutja de fet lliurar les seves armes a l'exèrcit libanès i pretén constituir-se aixà en un estat dintre de l'estat. Amb gran arrogà ncia el cap de Hezbollah, Hassan Nasralla, llança amenaces violentes i medievals de tallar cap i braços a qui intentessin prendre'ls les armes. No obstant això, no ha fet res contra Israel des de fa alguns anys, excepte demanar la propietat libanesa dels camps de Chebaa. Hezbollah és temut pel seu fanatisme però també per la seva fama en certs sectors de la societat libanesa, a causa de la polÃtica dels “mà rtirs per a la pà triaâ€? que aquest promou. Però sense SÃria i Iran (especialment sense el finançament iranià ) no hi hauria Hezbollah.
Des de la retirada humiliant de SÃria del LÃban, dos corrents polÃtiques grans van ser constituïdes: la del 14 de març (data de la manifestació immensa que va ocórrer després de l'assassinat del ex-primer ministre Rafic Hariri), i la del 8 de març, favorable a Siria, qui s'han unit al corrent cristià del general Aoun tan bon punt es fa mereixedor de la presidència de la república. El corrent del 14 de març constituïx de fet en la nostra opinió un moviment relativament “revolucionariâ€?, mentre que en el del 8 de març trobem solament corruptes sota la supervisió siriana i dels nostà lgics del passat negre del LÃban. L'actitud escandalosa és la del partit comunista libanès. Amb cert grup de gent, nostà lgics en la seva majoria del nasserisme à rab (nacional populisme), va constituir un tercer corrent sense pena ni glòria i de molt baix perfil. Una escisió d'aquest corrent, anomenada Intifada dels Comunistes, és molt propera a Al Badil Al Chououii Al Taharouri (alternativa comunista llibertà ria).
AixÃ, de nou, la posició polÃtica que ha de ser adoptada ha de ser clara, més enllà de la denúncia dels atacs israelians. Diem No a Hezbollah per ser un partit reaccionari, religiós, pro-Iranià ; diem No al projecte de Bush, de Blair i de Chirac, que consideren que aquests atacs desproporcionats contra el LÃban són una autodefensa legÃtima en nom d'Israel; diem No a l'actitud del consell de seguretat de l'ONU, tÃmida i ambigua; diem No al govern libanès incapaç, feble, contradictori que perd el seu temps suplicant ajuda, contant les pèrdues, i mirant cap a les corts internacionals.
Per als comunistes llibertaris libanesos una gran reunió d'una nova esquerra, que va començar a formar-se amb el corrent del 14 de març, és l´'unic que pot, en la nostra opinió, fer avançar les coses. A l'espera d'això, es fa necessari trobar aliments i especialment medicaments per a prop d'un milió de libanesos que aquesta guerra ha desplaçat. Per mentre, és necessà ria molta força per a intervenir a favor d'un indispensable alto al foc, que pot produir-se solament amb la pressió en contra d'aquestes dues forces bel·ligerants contra les quals tot el món crida: no els volem.
Al Badil Al Chououii al Taharouri
-----------------------------------------------------------------------
Nota: aquest article de Al Badil Al Chououii Al Taharouri (Alternativa
Comunista Llibertà ria del LÃban) va ser escrit el 17 de juliol de 2006.
Aquesta organització libanesa, que manté vincles amb l'organització de l'estat francès Alternative Libertaire, té un espai web a
http://flag.blackened.net/revolt/inter/albadil.html |
|
|
