Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
[Líbano] Comunicado de los comunistas libertarios de Al Badil Al Chououii Al taharruri
03 ago 2006
nuevo.gif
Líbano se hunde otra vez en una guerra que no ve final. Los libaneses de Hezbollah, movimiento político religioso chiita, secuestran a dos soldados israelíes los que son traspasados el 12 de julio de 2006 tras las fronteras del sur de Líbano manteniendo secuestrados a unos ocho soldados israelíes. Israel puso en ejecución su plan de ataque preparado bien por adelantado, igual como había ocurrido en 1982 cuando invadió al Líbano bajo pretexto del asesinato del embajador de Israel en Londres.

Pero esta vez el ataque del ejercito israelí, es de una escala sin igual: nunca antes visto en el Líbano. Puesto que son ataques aéreos y marítimos por todas partes en Líbano. Pero realmente en todos lados: el aeropuerto, los distritos de los suburbios meridionales de Beirut, bastión de Hezbollah, los caminos principales que unen las ciudades y las áreas del país, de los puertos, de los distritos residenciales, etc. El objetivo del ataque es paralizar el país totalmente y sembrar el miedo, que no podría ser realizado sin muertes civiles, contándose cerca de 180, en los ocho primeros días del lanzamiento de esta guerra. Todo indica que no estamos todavía ante el final del conflicto, puesto que los países occidentales contactan a los Estados Unidos para requerir de los israelíes (!) el permiso para la evacuación de sus ciudadanos (millares) cosa qué no ocurrió con tal rapidez, ni siquiera en la guerra civil de 1975â¦

Este ataque se debe considerar bajo una perspectiva más general: esta intervención, en nuestra opinión, se enmarca en el proyecto norteamericano sobre el Medio Oriente. George W. Bush desea crear una gran zona que sería favorable para él, incluyendo los países árabes e Israel, que podría poner fin a mediano plazo al conflicto del Oriente Medio. Irán y Siria se oponen a este proyecto, lo que es una buena cosa, por supuesto. Pero lo malo es que estos países que apoyan Hezbollah y que luchan contra el proyecto de Bush y del gobierno israelí son francamente reaccionarios en todos sus planes.

Además Hezbollah (partido de Dios!!) es un partido que, a pesar de todo lo que hizo para expulsar a Israel del sur del Líbano y a pesar del gran número de mártires entregados para cumplir su deber religioso, en un viaje directo hacia el Cielo, âel paraíso de la miel y las mujeresâ?, no ha logrado satisfacer, desde hace muchos años, las expectativas del pueblo libanés. La obediencia a Irán del âpartido de Diosâ? es clara y obstinadamente contraria a la libertad. Es simple: uno no puede vivir en los distritos de Hezbollah. En las aldeas en donde éste domina, se aconseja bajar el sonido de la música y no poner canciones para bailar la danza el vientre. Este partido de la resistencia y del sacrificio, el âpartido del Diosâ? es ahora un partido insoportable: las mujeres desde pequeñas se ven obligadas a vestir de negro, prohibe la venta de alcohol, son cómplices indirectos de las intrigas de Siria (corrupción, dominio sirio en todas las instituciones libanesas, etc.).

Así Hezbollah ha creado contra sí mismo una fuerte reación popular. Por algunos meses, los grandes jefes políticos libaneses han buscado en el parlamento (a través de reuniones para el diálogo nacional) una solución a los problemas cruciales del país, dentro de los cuales se encuentran las armas de Hezbollah. Hezbollah rechaza de hecho entregar sus armas al ejército libanés y pretende constituirse así en un estado dentro del estado. Con gran arrogancia el jefe de Hezbollah, Hassan Nasralla, lanza amenazas violentas y medievales de cortar cabeza y brazos a quienes intentaran quitarles las armas. No obstante, no ha hecho nada contra Israel desde hace algunos años, salvo demandar la propiedad libanesa de los campos de Chebaa. Hezbollah es temido por su fanatismo pero también por su fama en ciertos sectores de la sociedad libanesa, debido a la política de los âmártires para la patriaâ? que este promueve. Pero sin Siria e Irán (especialmente sin el financiamiento iraní) no habría Hezbollah

Desde el retiro humillante de Siria del Líbano, dos corrientes políticas grandes fueron constituidas: la del 14 de marzo (fecha de la manifestación inmensa que ocurrió luego del asesinato del ex-primer ministro Rafic Hariri), y la del 8 de marzo, favorable a los Sirios, quienes se han unido a la corriente cristiana del general Aoun luego que se hace merecedor de la presidencia de la república. La corriente del 14 de marzo constituye de hecho en nuestra opinión un movimiento relativamente ârevolucionarioâ?, mientras que en el del 8 de marzo encontramos solamente corruptos bajo la supervisión siria y de los nostálgicos del pasado negro del Líbano. La actitud escandalosa es la del partido comunista libanés. Con cierto grupo de gente, nostálgicos en su mayoría del nasserismo árabe (nacional populismo), constituyó una tercera corriente sin pena ni gloria y de muy bajo perfil. Una escisión de ésta (Intifada de los comunistas), es muy cercana a Al Badi Al Chououii Al taharruri (alternativa comunista libertaria).

Así, de nuevo, la posición política que debe ser adoptada debe ser clara, más allá de la denuncia de los ataques israelíes. Decimos no a Hezbollah como partido reaccionario, religioso, pro-Iraní; y no al proyecto de Bush, de Blair y de Chirac, que considera que estos ataques desproporcionados (destrucción de Líbano para recuperar a los soldados) son una autodefensa legítima en nombre de Israel; no a la actitud del consejo de seguridad de la ONU, tímida y ambigua; no al gobierno incapaz libanés, débil, contradictorio que pierde su tiempo mendigando ayuda, contando las pérdidas, y mirando hacia las cortes internacionales.

Una gran reunión de una nueva izquierda, que comenzó a formarse con la corriente del 14 de marzo, puede solamente, en nuestra opinión, hacer avanzar las cosas. A la espera de esto, se hace necesario encontrar alimentos y especialmente medicamentos para cerca de un millón de libaneses que esta guerra ha desplazado. Por mientras, es necesaria mucha fuerza para intervenir a favor de un indispensable alto al fuego, que puede producirse solamente con la presión en contra de estas dos fuerzas beligerantes contra las cuales todo el mundo grita: no les queremos.

Al Badil Al Chououii Al taharruri (Alternativa Comunista Libertaria),
Lebanon, July 17, 2006.
Mira també:
http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/3312
http://www.anarkismo.net

This work is in the public domain

Comentaris

Enllaç a Al Badil Al Chououii Al taharruri
05 ago 2006
Enllaç a la pagina web no oficial de -Al Badil Al Chououii Al taharruri- (Alternativa Comunista Libertaria). Organització libanesa que manté a la seva vegada, vincles amb -Alternativa Llibertària- de l'estat Francès.

http://flag.blackened.net/revolt/inter/albadil.html
Comunicat dels comunistes llibertaris de Al Badil Al Chououii Al taharruri
09 ago 2006
Els comunistes llibertaris del Líban (Al Badil Al Chououii al Taharouri) davant l'atac d'Israel

Líban s'enfonsa altra vegada en una guerra que no veu final. Els libanesos de Hezbollah, moviment polític religiós xiïta, segresten a dos soldats israelians els quals són traspassats el 12 de juliol de 2006 dins de les fronteres del del Líban. Israel va posar en execució el seu pla d'atac preparat segons tots els indicis amb antelació, igual com havia ocorregut en 1982 quan va envair al Líban sota pretext de l'assassinat de l'ambaixador d'Israel a Londres.

Però aquesta vegada l'atac de l'exèrcit israelià, és d'una escala sense igual, mai abans vista en el Líban, ja que són atacs aeris i marítims per tot arreu al Líban: l'aeroport, els districtes dels suburbis meridionals de Beirut, bastió de Hezbollah, els camins principals que uneixen les ciutats i les àrees del país, els ports, els districtes residencials, etc. L'objectiu de l'atac és paralitzar el país totalment i sembrar la por, cosa que no pot ser realitzada sense morts civils, contant-se per centenars. Tot indica que el final del conflicte és lluny, ja que els països occidentals contacten als Estats Units per a requerir dels israelians (!) el permís per a l'evacuació dels seus milers de ciutadans cosa què no va ocórrer amb tal rapidesa, ni tan sols en la guerra civil de 1975.

Aquest atac s'ha de considerar sota una perspectiva més general: aquesta intervenció, en la nostra opinió, s'emmarca en el projecte nord-americà sobre Orient Mitjà. George W. Bush desitja crear una gran zona que seria favorable per a ell, incloent diversos països àrabs i Israel, que podria posar fi a mitjà termini al conflicte existenta la regió. Iran i Síria s'oposen a aquest projecte, el que és una bona cosa, per descomptat.

Però l'inconvenient és que aquests països que donen suport Hezbollah i que lluiten contra el projecte de Bush i del govern israelià són francament reaccionaris en tots els seus plans.

A més Hezbollah (partit de Déu!!) és un partit que, malgrat tot el que va fer per a expulsar a Israel del sud del Líban i a pesar del gran nombre de màrtirs lliurats per a complir el seu deure religiós, en un viatge directe cap al Cel, âel paradís de la mel i les donesâ?, no ha assolit satisfer, des de fa molts anys, les expectatives del poble libanès. L'obediència a Iran del âpartit de Déuâ? és clara i obstinadament contrària a la llibertat. Ãs simple: un no pot viure en els districtes de Hezbollah. En els llogarets on aquest domina, s'aconsella baixar el so de la música i no posar cançons per a ballar la
dansa el ventre. Aquest partit de la resistència i del sacrifici, el partit âdel Déuâ? és ara un partit insuportable: les dones des de petites es veuen obligades a vestir de negre, prohibeix la venda d'alcohol, són còmplices indirectes de les intrigues de Síria (corrupció, domini sirià en totes les institucions libaneses, etc.).

Així Hezbollah ha creat contra si mateix una forta reación popular. Per alguns mesos, els grans caps polítics libanesos han buscat en el parlament (a través de reunions per al diàleg nacional) una solució als problemes crucials del país, dintre dels quals es troben les armes que té Hezbollah. Hezbollah rebutja de fet lliurar les seves armes a l'exèrcit libanès i pretén constituir-se així en un estat dintre de l'estat. Amb gran arrogància el cap de Hezbollah, Hassan Nasralla, llança amenaces violentes i medievals de tallar cap i braços a qui intentessin prendre'ls les armes. No obstant això, no ha fet res contra Israel des de fa alguns anys, excepte demanar la propietat libanesa dels camps de Chebaa. Hezbollah és temut pel seu fanatisme però també per la seva fama en certs sectors de la societat libanesa, a causa de la política dels âmàrtirs per a la pàtriaâ? que aquest promou. Però sense Síria i Iran (especialment sense el finançament iranià) no hi hauria Hezbollah.

Des de la retirada humiliant de Síria del Líban, dos corrents polítiques grans van ser constituïdes: la del 14 de març (data de la manifestació immensa que va ocórrer després de l'assassinat del ex-primer ministre Rafic Hariri), i la del 8 de març, favorable a Siria, qui s'han unit al corrent cristià del general Aoun tan bon punt es fa mereixedor de la presidència de la república. El corrent del 14 de març constituïx de fet en la nostra opinió un moviment relativament ârevolucionariâ?, mentre que en el del 8 de març trobem solament corruptes sota la supervisió siriana i dels nostàlgics del passat negre del Líban. L'actitud escandalosa és la del partit comunista libanès. Amb cert grup de gent, nostàlgics en la seva majoria del nasserisme àrab (nacional populisme), va constituir un tercer corrent sense pena ni glòria i de molt baix perfil. Una escisió d'aquest corrent, anomenada Intifada dels Comunistes, és molt propera a Al Badil Al Chououii Al Taharouri (alternativa comunista llibertària).

Així, de nou, la posició política que ha de ser adoptada ha de ser clara, més enllà de la denúncia dels atacs israelians. Diem No a Hezbollah per ser un partit reaccionari, religiós, pro-Iranià; diem No al projecte de Bush, de Blair i de Chirac, que consideren que aquests atacs desproporcionats contra el Líban són una autodefensa legítima en nom d'Israel; diem No a l'actitud del consell de seguretat de l'ONU, tímida i ambigua; diem No al govern libanès incapaç, feble, contradictori que perd el seu temps suplicant ajuda, contant les pèrdues, i mirant cap a les corts internacionals.

Per als comunistes llibertaris libanesos una gran reunió d'una nova esquerra, que va començar a formar-se amb el corrent del 14 de març, és l´'unic que pot, en la nostra opinió, fer avançar les coses. A l'espera d'això, es fa necessari trobar aliments i especialment medicaments per a prop d'un milió de libanesos que aquesta guerra ha desplaçat. Per mentre, és necessària molta força per a intervenir a favor d'un indispensable alto al foc, que pot produir-se solament amb la pressió en contra d'aquestes dues forces bel·ligerants contra les quals tot el món crida: no els volem.

Al Badil Al Chououii al Taharouri
Sindicat