Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats
L'acumulació d’experiències locals no és suficient per arreglar tots els problemes globals
03 ago 2006
UN POBLE-MÃN AL QUÃBEC

Un poble del Quebec que no volia morir... A iniciativa dâalguns dels seus habitants, ha decidit apostar per la seva intel·ligència col·lectiva i per la solidaritat per intentar aturar el seu declivi. L'acumulació dâexperiències locals no és suficient per arreglar tots els problemes globals, però aquesta comunitat desplega principis i valors susceptibles de ser aplicats a dâaltres àmbits.




Per lâenviat especial BERNARD CASSEN
Traducció a càrrec de SALVADOR PALLARÃS-GARÃ?


Ãs inútil mirar de quedar un divendres a migdia amb un habitant de Saint-Camille¹. Si és al poble, amb tota probabilitat el trobarem entaulat amb família i amics a les acollidores sales de la planta baixa del P'tit Bonheur, tot assaborint la pizza de la casa. Des de les 4 del matí, el forner ha preparat la pasta. Tres voluntaris han vingut, sobre les 7, per tallar-la. Tres més es posen mans a lâobra, davant nostre, a la cuina i en preparen diverses varietats, entre les quals una de vegetariana. Hom sâhi pot servir i tornar a servir a voluntat per 8,25 dòlars². Una excel·lent cervesa artesana, produïda a alguns quilòmetres, està disponible per als assedegats, i lâàpat es pot acabar amb maduixes d'una granja associada a la cooperativa hortícola i agroforestal local, La Clau dels camps.

Si el dimarts al migdia no es tenen ganes de cuinar, el ârestaurant ambulantâ? funciona igualment des de la cuina del P'tit Bonheur. Són persones grans del poble âels majors, com es diu al Quebecâ que preparen, voluntàriament, no cal dir-ho, els àpats lliurats a domicili o recollits in situ, generalment pels nens de l'escola pública del poble, el nom de la qual âCrist-Reiâ recorda que va ser fundada a començament del segle passat per germanes de l'Assumpció. I tot a preus de saldo: 4,50 dòlars per als adults, 2 dòlars per a la mainada.

A més de les seves prestacions gastronòmiques i de la seva funció de lloc tranquil on es ve xerrar i fer-se un cafè o un refrigeri, El P'tit Bonheur, en homenatge al cantant Félix Leclerc, és també un espai associatiu sense fi lucratiu, destinat a totes les edats³. Acull reunions, activitats, exposicions, cursos, conferències, teatre, música, cafè del diumenge al matí, etc. Però Saint-Camille no viu i es âmouâ? únicament en aquest local. Al matí, per exemple, el visitant no sap com escollir entre tres reunions mantingudes, de manera simultània, en tres llocs diferents, entre les quals una amb una delegació vinguda de Mali... Tot això en un poble que compta només amb 446 habitants!

On és el secret? Com en una companyia de teatre en la qual els actors interpreten diversos papers a la mateixa obra, els habitants de Saint-Camille no estan aïllats en una activitat única: voluntari o assalariat, consumidor o productor, servidor o client, ensenyant o aprenent, actor o espectador, etc. Són un o l'altre segons el moment de la jornada, de la setmana o del mes. Però si parlem de companyia i dâobra teatral parlem dâescenògraf, aquell que assegura la cohesió del grup i la bona execució del text. Hi haurà hagut a Saint-Camille un guru que haja modelat el poble a la manera d'una secta? Aquesta idea faria riure, en una col·lectivitat on cada membre és gelós de la seva independència, seguint lâherència del seu fundador, Edouard Desrivières, del qual la crònica4 conta que el 1848 va deixar la ciutat de Quebec per a venir a fer les primeres tales al bosc del que és avui el territori del poble. Hi va viure llavors trenta anys com un ermità.

Però la sorprenent química de Saint-Camille, que delegacions de la resta del Quebec vénen regularment a observar de prop, no és tampoc el producte dâuna mà invisible. Darrere d'ella es troben les personalitats, sovint fortes, d'alguns individus visionaris, determinats a assegurar la supervivència de la seva comunitat, personalment desinteressats, capaços d'imaginar solucions més enllà de les sendes conegudes i d'aprofitar al vol qualsevol ocasió. I, d'altra banda, prou pedagogs com per fer-les interioritzar a la majoria dels seus conciutadans, i permanentment âconnectatsâ? a la resta d'un vast món que comença al poble veí i s'estén als cinc continents.

Si volguérem conceptualitzar les seves idees bàsiques hom parlaria de cohesió social, territorial i sobretot intergeneracional; desenvolupament sostenible; relocalització de l'economia; educació popular; democràcia participativa; capacitat permanent d'innovació i de creativitat; prioritat per la cultura; internacionalisme... El conjunt fa alhora de projecte local i de sistema de pensament global. I tot això amb menys de mig miler de protagonistes? Doncs sí, ja que les experimentacions socials no es fan només en metròpolis de la talla de Porto Alegre o de Caracas. Un petit poble també pot ser un poble-món...

Des de la seva constitució en municipalitat el 1860, Saint-Camille sempre ha tingut una reputació avantguardista al Quebec. Ãs així com l'electricitat hi va ser instal·lada en una serradora, allà per lâany 1880, i als carrers i les cases el 1896. Creant, el 1985, la societat dâinversions el Grup de la Cantonada, els seus quatre accionistes, hereus d'aquest esperit pioner, no tenien cap intenció de realitzar operacions especulatives. Injectant cadascú 1200 dòlars anuals, volien dotar-se d'una eina per impedir el despoblament del poble, que havia passat de mil cent veïns el 1911 a quatre-cents quaranta el 2001, a causa de la desaparició de les empreses de transformació i de comercialització dels productes agrícoles i de l'explotació forestal, i per tant dels llocs de treball corresponents.

Quin és el mètode per fer front a aquesta mort anunciada? Comprar els edificis abandonats i destinar-los a activitats susceptibles, en principi, dâestabilitzar la població. Després, per la seva capacitat d'atracció, fer-la pujar. El senyal d'alarma sâhavia encés el 1992, quan lâoficina de correus havia de tancar. Llavors es va produir un fet sense precedents en un poble desproveït de tradició contestatària, âels habitants havien baixat al carrer amb pancartesâ?, ens conta el Sr. Jacques Proulx, un dels fundadors del Grup de la Cantonada. Aquest agricultor retirat, simpatitzant del moviment Slow Food (llegiu l'article de Carlo Petrini), és una figura ben coneguda a tota la província en tant que president de l'organització Solidaritat Rural del Quebec. I la seva franquesa és temible...

El Grup compra doncs l'antic âmagatzem generalâ? (botiga de comestibles, quincalleria...) després del seu tancament, lâacondiciona com a local polivalent i, el 1988, el lloga a l'associació Le P'tit Bonheur, que es converteix progressivament en el vertader bressol del desenvolupament del poble. Lâassociació és presidida des de llavors pel Sr. Sylvain Laroche, un altre fundador del Grup. Ara fa un quart de segle, el Sr. Laroche, llavors estudiant a la Universitat de Sherbrooke, va decidir, de cop i volta, tornar a instal·lar-se a Saint-Camille. Ja no l'ha deixat mai, i hom se les imagina mal dades al poble sense ell. Ãs un mitjancer nat, encuriosit per tot i, per la seva capacitat d'escoltar, capaç de desactivar els conflictes. Perquè, malgrat tot, hi ha baralles de campanar al poble!

Després de la compra del magatzem general, va ser el torn del presbiteri, transformat, el 1999, en dues cooperatives agrupades sota el nom âsense connotació pejorativa al Quebecâ dâEl Jou: una d'habitatge, amb nou allotjaments per a persones grans; l'altra de centre de salut on cadascú, molt particularment els pensionistes del poble, poden rebre una atenció primària o fer-se lliurar medicaments prèviament encomanats en una farmàcia d'Asbestos o de la regió. El Jou és un element clau de la vida comunitària de Saint-Camille, fundada en la barreja i la solidaritat de les generacions: el dia del ârestaurant ambulantâ?, el de la pizza, i en moltes altres ocasions, els joves es troben amb aquells que podrien ser els seus avis. Aquests últims participen activament en totes les activitats del poble, que compta aproximadament vint-i-cinc associacions, i que poden mobilitzar 200 voluntaris5.

Amb l'escola, una âcomunitat aprenentâ?

Ãs el torn dâun garatge abandonat que, sempre gràcies al Grup de la Cantonada, ha estat transformat en centre multimèdia. Les seves potencialitats sâhan vist multiplicades des de finals de 2005, amb l'arribada de la fibra òptica a Saint-Camille, la qual cosa permet l'accés a Internet a molt alta velocitat. Amb això es possibilita el teletreball âamb els canvis subsegüents en el ritme de vidaâ i permet que, activitats com les de Construccions Randard, que construeixen i restauren ponts, puguen realitzar-se des del poble; o que el Sr. Martin Aubé, professor de física a Sherbrooke, puga administrar la seva empresa consultora MEMO Entorn des del seu despatx deslocalitzat al camp.

A partir d'una reflexió comuna de la municipalitat, de la corporació de desenvolupament, de l'escola i del P'tit Bonheur en sorgirà la brillant idea que permet al poble rebrotar de nou: aprofitar una experiència innovadora, l'Escola allunyada a xarxa (EER), dirigida pel Ministeri d'Educació del Quebec i en funcionament des de 2002 (inicialment en tres municipis, entre els quals Saint-Camille, i avui ja en són tretze) per a fer de l'escola Crist-Rei i la col·lectivitat, una vertadera i duradora âcomunitat aprenentâ?.

Aquesta sinergia, basada en la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació, guia les passes de tots els responsables, així com la dels successius alcaldes del poble, âel Sr. Henri-Paul Bellerose, després el Sr. Claude Larose, els quals han jugat a fons les seues cartes, entre les quals l'arribada de la fibra òptica. No es podia esperar menys del primer, membre del Grup de la Cantonada, ni del seu successor, antic president de la cooperativa La Clau dels camps.

Aquesta cooperativa, els membres de la qual són majoritàriament molt joves, comercialitza un 70% dels seus productes (llegums i fruites) en l'escala local, sobretot via el botiguer del poble, o directament amb els habitants que tenen un contracte amb la cooperativa per lliurar regularment cistelles de productes de temporada, acompanyades de les receptes de cuina corresponents6.

Però, la veritat és que aquesta pràctica és mal vista per alguns dels vint-i-cinc agricultors âtradicionalsâ?, encara en actiu, que produeixen cereals, farratge i carn, i exploten la fusta del bosc, mentre que els cooperativistes de La Clau dels camps s'especialitzen en el producte forestal no llenyós (tots excepte la fusta), en particular el ginseng, que va ser durant molt de temps al segon lloc en volum dâexportació del Quebec després de les pells! I, certament, la perspectiva de la pròxima adquisició d'una vintena de casetes âigualment previstes per a una agricultura dâhortetâ per a joves parelles, els reconciliarà necessàriament amb la cultura neorural? Agricultura productivista adreçada a l'exportació contra agricultura camperola apuntant a l'autosuficiència alimentària local; aquest conflicte planetari travessa també aquest poble del Quebec.

Així camina Saint-Camille, on tot sembla que hi fa de bon viure, i que compta sobretot amb la seva intel·ligència col·lectiva per sobreviure. Entre els seus fonaments, els de l'ètica aplicada establerta al poble i que el Sr. Jean-François Malherbe, professor a la universitat de Sherbrooke, ensenya des de lâextramur. Hem oblidat de demanar-li al Sr. Laroche què en pensa d'aquesta frase de Winston Churchill que li agrada citar: âMés val prendre el canvi per la mà abans que ens prengui pel coll.â?
1 Saint-Camille es troba a 35 km al nord de Sherbrooke, capital de l'Estrie (designació administrativa del que continua coneixent-se com els Cantons de l'Est), que és a 150 km a l’est de Montreal, i molt a prop (30 km) dels Estats americans de Vermont i de New Hampshire.

2 Un dòlar canadenc = 0,70 euros.

3 www.ptitbonheur.org

4 El 1908, a La Parròquia de Saint-Camille. Comtat de Wolfe, província de Quebec (obra reeditada el 1981 per la Impremta d'Asbestos 1980 Inc., Asbestos).

5 Llegiu Joanne Gardner, A cadascú la seva història. Recull de la vida de la gent gran del nostre camp, La Corvée, Saint-Camille, 2004.

6 És el que fan, a França, les Associacions per al Manteniment d'una Agricultura Camperola (Amap).
Mira també:
http://www.mondiplomatic.com/pn/html/
http://www.mondiplomatic.com/pn/html/

This work is in the public domain
Sindicat