|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : globalització neoliberal : pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'acumulació d’experiències locals no és suficient per arreglar tots els problemes globals
|
|
per spirou
Correu-e: spirou72 ARROBA menta.net (no verificat!) |
03 ago 2006
|
UN POBLE-MÓN AL QUÉBEC
Un poble del Quebec que no volia morir... A iniciativa d’alguns dels seus habitants, ha decidit apostar per la seva intel·ligència col·lectiva i per la solidaritat per intentar aturar el seu declivi. L'acumulació d’experiències locals no és suficient per arreglar tots els problemes globals, però aquesta comunitat desplega principis i valors susceptibles de ser aplicats a d’altres à mbits.
Per l’enviat especial BERNARD CASSEN
Traducció a cà rrec de SALVADOR PALLARÈS-GAR�
És inútil mirar de quedar un divendres a migdia amb un habitant de Saint-Camille¹. Si és al poble, amb tota probabilitat el trobarem entaulat amb famÃlia i amics a les acollidores sales de la planta baixa del P'tit Bonheur, tot assaborint la pizza de la casa. Des de les 4 del matÃ, el forner ha preparat la pasta. Tres voluntaris han vingut, sobre les 7, per tallar-la. Tres més es posen mans a l’obra, davant nostre, a la cuina i en preparen diverses varietats, entre les quals una de vegetariana. Hom s’hi pot servir i tornar a servir a voluntat per 8,25 dòlars². Una excel·lent cervesa artesana, produïda a alguns quilòmetres, està disponible per als assedegats, i l’à pat es pot acabar amb maduixes d'una granja associada a la cooperativa hortÃcola i agroforestal local, La Clau dels camps.
Si el dimarts al migdia no es tenen ganes de cuinar, el “restaurant ambulant� funciona igualment des de la cuina del P'tit Bonheur. Són persones grans del poble –els majors, com es diu al Quebec– que preparen, voluntà riament, no cal dir-ho, els à pats lliurats a domicili o recollits in situ, generalment pels nens de l'escola pública del poble, el nom de la qual –Crist-Rei– recorda que va ser fundada a començament del segle passat per germanes de l'Assumpció. I tot a preus de saldo: 4,50 dòlars per als adults, 2 dòlars per a la mainada.
A més de les seves prestacions gastronòmiques i de la seva funció de lloc tranquil on es ve xerrar i fer-se un cafè o un refrigeri, El P'tit Bonheur, en homenatge al cantant Félix Leclerc, és també un espai associatiu sense fi lucratiu, destinat a totes les edats³. Acull reunions, activitats, exposicions, cursos, conferències, teatre, música, cafè del diumenge al matÃ, etc. Però Saint-Camille no viu i es “mouâ€? únicament en aquest local. Al matÃ, per exemple, el visitant no sap com escollir entre tres reunions mantingudes, de manera simultà nia, en tres llocs diferents, entre les quals una amb una delegació vinguda de Mali... Tot això en un poble que compta només amb 446 habitants!
On és el secret? Com en una companyia de teatre en la qual els actors interpreten diversos papers a la mateixa obra, els habitants de Saint-Camille no estan aïllats en una activitat única: voluntari o assalariat, consumidor o productor, servidor o client, ensenyant o aprenent, actor o espectador, etc. Són un o l'altre segons el moment de la jornada, de la setmana o del mes. Però si parlem de companyia i d’obra teatral parlem d’escenògraf, aquell que assegura la cohesió del grup i la bona execució del text. Hi haurà hagut a Saint-Camille un guru que haja modelat el poble a la manera d'una secta? Aquesta idea faria riure, en una col·lectivitat on cada membre és gelós de la seva independència, seguint l’herència del seu fundador, Edouard Desrivières, del qual la crònica4 conta que el 1848 va deixar la ciutat de Quebec per a venir a fer les primeres tales al bosc del que és avui el territori del poble. Hi va viure llavors trenta anys com un ermità .
Però la sorprenent quÃmica de Saint-Camille, que delegacions de la resta del Quebec vénen regularment a observar de prop, no és tampoc el producte d’una mà invisible. Darrere d'ella es troben les personalitats, sovint fortes, d'alguns individus visionaris, determinats a assegurar la supervivència de la seva comunitat, personalment desinteressats, capaços d'imaginar solucions més enllà de les sendes conegudes i d'aprofitar al vol qualsevol ocasió. I, d'altra banda, prou pedagogs com per fer-les interioritzar a la majoria dels seus conciutadans, i permanentment “connectatsâ€? a la resta d'un vast món que comença al poble veà i s'estén als cinc continents.
Si volguérem conceptualitzar les seves idees bà siques hom parlaria de cohesió social, territorial i sobretot intergeneracional; desenvolupament sostenible; relocalització de l'economia; educació popular; democrà cia participativa; capacitat permanent d'innovació i de creativitat; prioritat per la cultura; internacionalisme... El conjunt fa alhora de projecte local i de sistema de pensament global. I tot això amb menys de mig miler de protagonistes? Doncs sÃ, ja que les experimentacions socials no es fan només en metròpolis de la talla de Porto Alegre o de Caracas. Un petit poble també pot ser un poble-món...
Des de la seva constitució en municipalitat el 1860, Saint-Camille sempre ha tingut una reputació avantguardista al Quebec. És aixà com l'electricitat hi va ser instal·lada en una serradora, allà per l’any 1880, i als carrers i les cases el 1896. Creant, el 1985, la societat d’inversions el Grup de la Cantonada, els seus quatre accionistes, hereus d'aquest esperit pioner, no tenien cap intenció de realitzar operacions especulatives. Injectant cadascú 1200 dòlars anuals, volien dotar-se d'una eina per impedir el despoblament del poble, que havia passat de mil cent veïns el 1911 a quatre-cents quaranta el 2001, a causa de la desaparició de les empreses de transformació i de comercialització dels productes agrÃcoles i de l'explotació forestal, i per tant dels llocs de treball corresponents.
Quin és el mètode per fer front a aquesta mort anunciada? Comprar els edificis abandonats i destinar-los a activitats susceptibles, en principi, d’estabilitzar la població. Després, per la seva capacitat d'atracció, fer-la pujar. El senyal d'alarma s’havia encés el 1992, quan l’oficina de correus havia de tancar. Llavors es va produir un fet sense precedents en un poble desproveït de tradició contestatà ria, “els habitants havien baixat al carrer amb pancartesâ€?, ens conta el Sr. Jacques Proulx, un dels fundadors del Grup de la Cantonada. Aquest agricultor retirat, simpatitzant del moviment Slow Food (llegiu l'article de Carlo Petrini), és una figura ben coneguda a tota la provÃncia en tant que president de l'organització Solidaritat Rural del Quebec. I la seva franquesa és temible...
El Grup compra doncs l'antic “magatzem general� (botiga de comestibles, quincalleria...) després del seu tancament, l’acondiciona com a local polivalent i, el 1988, el lloga a l'associació Le P'tit Bonheur, que es converteix progressivament en el vertader bressol del desenvolupament del poble. L’associació és presidida des de llavors pel Sr. Sylvain Laroche, un altre fundador del Grup. Ara fa un quart de segle, el Sr. Laroche, llavors estudiant a la Universitat de Sherbrooke, va decidir, de cop i volta, tornar a instal·lar-se a Saint-Camille. Ja no l'ha deixat mai, i hom se les imagina mal dades al poble sense ell. És un mitjancer nat, encuriosit per tot i, per la seva capacitat d'escoltar, capaç de desactivar els conflictes. Perquè, malgrat tot, hi ha baralles de campanar al poble!
Després de la compra del magatzem general, va ser el torn del presbiteri, transformat, el 1999, en dues cooperatives agrupades sota el nom –sense connotació pejorativa al Quebec– d’El Jou: una d'habitatge, amb nou allotjaments per a persones grans; l'altra de centre de salut on cadascú, molt particularment els pensionistes del poble, poden rebre una atenció primà ria o fer-se lliurar medicaments prèviament encomanats en una farmà cia d'Asbestos o de la regió. El Jou és un element clau de la vida comunità ria de Saint-Camille, fundada en la barreja i la solidaritat de les generacions: el dia del “restaurant ambulant�, el de la pizza, i en moltes altres ocasions, els joves es troben amb aquells que podrien ser els seus avis. Aquests últims participen activament en totes les activitats del poble, que compta aproximadament vint-i-cinc associacions, i que poden mobilitzar 200 voluntaris5.
Amb l'escola, una “comunitat aprenent�
És el torn d’un garatge abandonat que, sempre grà cies al Grup de la Cantonada, ha estat transformat en centre multimèdia. Les seves potencialitats s’han vist multiplicades des de finals de 2005, amb l'arribada de la fibra òptica a Saint-Camille, la qual cosa permet l'accés a Internet a molt alta velocitat. Amb això es possibilita el teletreball –amb els canvis subsegüents en el ritme de vida– i permet que, activitats com les de Construccions Randard, que construeixen i restauren ponts, puguen realitzar-se des del poble; o que el Sr. Martin Aubé, professor de fÃsica a Sherbrooke, puga administrar la seva empresa consultora MEMO Entorn des del seu despatx deslocalitzat al camp.
A partir d'una reflexió comuna de la municipalitat, de la corporació de desenvolupament, de l'escola i del P'tit Bonheur en sorgirà la brillant idea que permet al poble rebrotar de nou: aprofitar una experiència innovadora, l'Escola allunyada a xarxa (EER), dirigida pel Ministeri d'Educació del Quebec i en funcionament des de 2002 (inicialment en tres municipis, entre els quals Saint-Camille, i avui ja en són tretze) per a fer de l'escola Crist-Rei i la col·lectivitat, una vertadera i duradora “comunitat aprenent�.
Aquesta sinergia, basada en la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació, guia les passes de tots els responsables, aixà com la dels successius alcaldes del poble, –el Sr. Henri-Paul Bellerose, després el Sr. Claude Larose, els quals han jugat a fons les seues cartes, entre les quals l'arribada de la fibra òptica. No es podia esperar menys del primer, membre del Grup de la Cantonada, ni del seu successor, antic president de la cooperativa La Clau dels camps.
Aquesta cooperativa, els membres de la qual són majorità riament molt joves, comercialitza un 70% dels seus productes (llegums i fruites) en l'escala local, sobretot via el botiguer del poble, o directament amb els habitants que tenen un contracte amb la cooperativa per lliurar regularment cistelles de productes de temporada, acompanyades de les receptes de cuina corresponents6.
Però, la veritat és que aquesta prà ctica és mal vista per alguns dels vint-i-cinc agricultors “tradicionals�, encara en actiu, que produeixen cereals, farratge i carn, i exploten la fusta del bosc, mentre que els cooperativistes de La Clau dels camps s'especialitzen en el producte forestal no llenyós (tots excepte la fusta), en particular el ginseng, que va ser durant molt de temps al segon lloc en volum d’exportació del Quebec després de les pells! I, certament, la perspectiva de la pròxima adquisició d'una vintena de casetes –igualment previstes per a una agricultura d’hortet– per a joves parelles, els reconciliarà necessà riament amb la cultura neorural? Agricultura productivista adreçada a l'exportació contra agricultura camperola apuntant a l'autosuficiència alimentà ria local; aquest conflicte planetari travessa també aquest poble del Quebec.
Aixà camina Saint-Camille, on tot sembla que hi fa de bon viure, i que compta sobretot amb la seva intel·ligència col·lectiva per sobreviure. Entre els seus fonaments, els de l'ètica aplicada establerta al poble i que el Sr. Jean-François Malherbe, professor a la universitat de Sherbrooke, ensenya des de l’extramur. Hem oblidat de demanar-li al Sr. Laroche què en pensa d'aquesta frase de Winston Churchill que li agrada citar: “Més val prendre el canvi per la mà abans que ens prengui pel coll.� |
1 Saint-Camille es troba a 35 km al nord de Sherbrooke, capital de l'Estrie (designació administrativa del que continua coneixent-se com els Cantons de l'Est), que és a 150 km a l’est de Montreal, i molt a prop (30 km) dels Estats americans de Vermont i de New Hampshire.
2 Un dòlar canadenc = 0,70 euros.
3 www.ptitbonheur.org
4 El 1908, a La Parròquia de Saint-Camille. Comtat de Wolfe, província de Quebec (obra reeditada el 1981 per la Impremta d'Asbestos 1980 Inc., Asbestos).
5 Llegiu Joanne Gardner, A cadascú la seva història. Recull de la vida de la gent gran del nostre camp, La Corvée, Saint-Camille, 2004.
6 És el que fan, a França, les Associacions per al Manteniment d'una Agricultura Camperola (Amap). |
Mira també:
http://www.mondiplomatic.com/pn/html/
http://www.mondiplomatic.com/pn/html/
|
This work is in the public domain |
|
|
