Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: amèrica llatina
Carlos Gaviria: 鈥淓n les eleccions de 2010 podrem presentar-nos com una opci贸 real de poder鈥?
03 ago 2006
Internacional Amèrica Llatina Amèrica Llatina
http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=25&id_article=2


Lucas Marco / David Segarra

Carlos Gaviria, candidat de l'esquerra colombiana tracta en aquesta entrevista concedida al quinzenal valencià L'Avanç les perspectives de futur de la seua formació arran dels darrers resultats electorals, a més de la resolució del conflicte entre l'Estat i la insurgència i les migracions.

http://www.polodemocratico.net/
http://www.ceps.es/Index1.htm
Carlos Gaviria, candidat de l'opositor Polo Democrático Alternativo de Colòmbia (PDA), una formació amb tot just vuit mesos de vida, va visitar diferents ciutats de l'Estat espanyol convidat pel Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS) el passat mes de Juliol. Gaviria va dur a la seua formació als millors reultados de l'esquerra colombiana en unes eleccions presidencials el passat mes de Maig. Ara, amb la vista posada en les pròximes eleccions de 2010 tracta de consolidar els seus resultats.



Com valora els resultats electorals de les passades eleccions presidencials?

El resultat per a l'esquerra colombiana de les passades eleccions del 28 de Maig és excel·lent i històric tant si ho analitzem en la proporció obtinguda pels altres partits i organitzacions polítiques que van participar, com en termes absoluts. La nostra votació va ser aproximadament de 2.615.000 vots, la votació més alta que havia obtingut l'esquerra en unes eleccions presidencials. Quatre anys arrere, en les anteriors eleccions, l'esquerra va obtenir aproximadament 670.000 vots, de manera que quasi multipliquem per quatre aquesta votació. Hem entès que la unitat és una precondició per a poder-nos presentar en política com una opció de poder. A més, aquestes eleccions van ser bastant estimulants ja que estem en un gran procés de consolidació i un resultat tan positiu funciona com un catalitzador per a la unitat. No estàvem treballant a curt termini, no esperàvem guanyar les eleccions, però vam obtenir un resultat que en principi és millor del que esperàvem. Ara estem interessats a consolidar la unitat de l'esquerra.



Quines perspectives de futur té el Polo després d'aquests resultats?

Anem a treballar ara per a les eleccions locals d'Octubre, a tractar de guanyar alguns ajuntaments i algunes governacions i després seguir treballant per a les eleccions de 2010 en les quals podrem presentar-nos com una opció real de poder. Seria per primera vegada a Colòmbia l'esquerra una opció real de poder. Ja tenim un suport popular gran i volem mantenir-lo i augmentar-lo. Tenim raons per a estar optimistes a mitjà i llarg termini.



El PDA és un conjunt de forces molt heterogènies. Quina estratègia política planteja per a liderar el descontentament social que hi ha a Colòmbia?

Dins del Polo hi ha diferents opinions i aqueixa és una discussió que cal donar internament. L'ideal seria constituir un partit, un moviment de l'estil del Frente Amplio d'Uruguai, el que permet que partits de molta tradició i que es neguen a dissoldre's en una entitat major subsistisquen en un partit que comprenga totes aquestes organitzacions, un moviment dins del qual totes aqueixes organitzacions puguen seguir mantenint entitat pròpia. Aquest moment no és per a conrear el sentit de pertinença al partit menut sinó a l'organització gran que els va a permetre no només subsistir sinó fins i tot créixer. De manera que no puc anticipar quina serà la sort del Polo, però el que si crec és que tots els sectors estan molt obstinats en la unitat.



Quina és la situació dels mitjans de comunicació a Colòmbia?

La llibertat de premsa a Colòmbia és bastant esbiaixada i limitada. Hi ha una gran aliança entre els mitjans i el poder, el que és sumament inconvenient. Aparèixer en l'oposició no és per a ells negoci.



Com ha influït aquesta situació en la campanya electoral?

Durant la campanya vam tenir un accés relatiu als mitjans i específicament a la televisió en la mesura que la Llei de Garanties així ho disposava, però és un accés realment insignificant en comparació de l'accés oficial. El president celebra setmanalment el que ell anomena consells comunitaris, un dissabte sencer a través de la televisió en el qual parla directament als colombians; nosaltres no tenim aqueixes possibilitats. Ens cal fundar els nostres propis mitjans de comunicació justament en aquesta etapa en la qual estem explorant les millors possibilitats.



Amèrica Llatina està vivint en els últims temps una ona de governs esquerrans molt diversos. Què pot aprendre l'esquerra colombiana d'aquests èxits?

En quasi tots aquests països hi ha hagut una tradició de lluites populars, en el cas de Bolívia, un moviment indigenista molt fort, en el cas d'Uruguai, el Front Ampli té una història i en el cas de Veneçuela, les circumstàncies són distintes però podem detectar lluites populars que s'han donat com precedent d'un govern d'esquerres. Hem d'aprendre que cal catalizar i canalitzar als moviments populars i que, sens dubte, són el precedent necessari perquè un programa d'esquerres arribe a triomfar. Les característiques d'un govern i les seues peculiaritats estan donades per molts factors de les nostres nacions, dels nostres països. Quan hi ha moltes analogies també hi ha moltes dissimilituds, l'estil personal juga també un paper gran. Hauríem de construir una alternativa d'esquerres a Colòmbia responent a la nostra peculiaritats i tenint en comú amb tots aqueixos governs el tenir consciència del benefici que s'ha de prestar als tradicionalment exclosos però mantenint una certa identitat.



Què opina de l'estratègia d'�lvaro Uribe para finalitzar amb el conflicte entre l'Estat i la insurrecció armada?

Uribe va proposar com única solució la victòria militar sobre la guerrilla. Van passar quatre anys i la victòria militar sobre els guerrillers era cada vegada més distant i costosa en vides humanes, en deterioració dels drets humans, en dependència dels Estats Units i en diners; per tant no sembla que aqueixa siga la via. El president Uribe nega l'existència d'un conflicte a Colòmbia, el que és contraevident, però ho nega al meu judici perquè no vol investigar, no vol que es pregunte per les causes del conflicte: la pobresa generalitzada d'entre un 60 i un 65% de la població colombiana, un 25% en la misèria, som el país més inequitatiu de Llatinoamèrica i el sisè país més inequitatiu del món, d'acord amb la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina (CEPAL) en matèria de distribució equitativa de la riquesa, Colòmbia no s'ha mogut un mil·límetre des de 1946, fa 60 anys. La conjectura nostra sí té a veure amb l'existència d'un conflicte, per tant el que l'Estat hauria de fer és dedicar-se programàticament a atacar la pobresa, la misèria, la desigualtat. Si �lvaro Uribe nega l'existència del conflicte a Colòmbia és perquè la seua proposta tendeix a altre objectiu: consolidar un statu-quo molt inequitatiu amb la complacencia d'una gran part de l'opinió.



Què proposa la seua formació política de cara a la solució del conflicte?

En la campanya electoral nosaltres proposàvem la via del diàleg i de les converses, però també que l'Estat atacara progressiva i sistemàticament les causes del conflicte. Molts sectors comencen a veure en nosaltres una proposta raonable i sòlida, i per tant els vots que rebem els percebem com un suport a la solució dialogada del conflicte, pensem que aquesta és l'única solució possible.



Com percep la situació dels immigrants colombians?

En les ocasions que he pogut parlar amb immigrants colombians en diferents països europeus, m'he adonat que no hi ha cap colombià que no tinga desitjos de regressar al seu país, cap. Vaig trobar persones que es troben vivint en guettos, molt marginades de la vida dels països on viuen. El fet que no haja cap colombià que no vulga regressar a Colòmbia és ben preocupant perquè això significa que estan en contra de la seua pròpia voluntat per a millorar la seua situació.



Què proposa el PDA de cara a pal·liar aquesta situació?

Si la gent ix del país perquè se sent amenaçada en raó de les seues conviccions cal crear un ambient on el respecte pel punt de vista aliè siga important. La tradició és d'intolerància, propiciada pel propi govern. Cal dir amb tota claredat que molts governs han estat ells mateixos intolerants, qualificant de terroristes o guerrillers a tots els que no comparteixen les seues propostes. Això cal corregir-lo substancialment. Finalment, l'altra situació a la qual em referisc és la creació de possibilitats d'ocupació.

Font: L'Avanç
http://lavanc.com/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more