|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Argumentació de l'acció directa
|
|
|
per intifada |
03 ago 2006
|
|
|
Ja s'estan donant petites victòries en el complex i ampli front de la lluita contra la globalització neoliberal amb un mètode, que encara sense ser tan essencial com l'activitat de base, està funcionant com indispensable complement: les ampolles i les pedres
1. És una forma d'expressió
El que no ens permeten expressar en els periòdics, en els canals de televisió, etc, ho expressem atacant el seu poder simbòlic. El nostre inconformisme i la nostra oposició radical a la política neoliberal s'expressa quan ens enfrontem als elements repressius encarregats de defensar aquesta política. Queda latent l'existència d'un conflicte. En contrapartida, els mitjans de comunicació lligats a la política neoliberal aconsegueixen una notícia no només apta per a l'espectacle de la informació, sinó també apta per a la criminalització dels moviments socials.
Però hem de tenir en compte que l'acció directa violenta i el sabotatge són també formes de trencar el bloqueig dels mitjans de comunicació. La notícia, encara distorsionada, apareix en els mitjans, i mentre lluitem diàriament per a crear els nostres propis canals de difusió -i per a autoorganitzar-mos barri per barri, facultat per facultat-, l'acció directa pren rellevància, perquè no només és de per si mateix una forma d'expressar el nostre descontentament, sinó que a més és una forma de travessar el silenci en el que els mitjans volen convertir les nostres accions.
La nostra responsabilitat no és la d'evitar la distorsió i la mercantilització dels fets per part dels mitjans de comunicació oficials, ja que aquesta és la seva raó de ser. La nostra responsabilitat en aquest cas és la de denunciar la funció dels bancs i les forces repressives en la societat. Legítimes i necessàries, doncs, són les accions polítiques que es portin a terme contra elles, ja que es tracta d'una voluntat -expressada físicament- de construir dissidència i de crear consciència anticapitalista assenyalant a veritables responsables de la política neoliberal.
2. És una forma d'alterar l'ordre imposat
És una forma de desobediència a la legalitat. De fer el que "no es pot" impregnant-lo completament d'un sentit polític.
Però hem de tenir en compte que els disturbis puntuals poden ser fàcilment assumits pel sistema, ja que ho entén com "danys col·laterals", és a dir, com el resultat inevitable que desencadena el neoliberalisme. El mateix ocorre amb la cridada delinqüència, el narcotràfic, les violacions. Són comportaments intrínsecs a una societat que es nodreix de la desigualtat, l'opressió i el patriarcat.
En relació al moviment antiglobalització, el govern espanyol va declarar en més d'una ocasió: "Estem disposats a dialogar amb els grups antiglobalització, però només amb aquells que condemnin l'ús de la violència i els altercats provocats pels radicals".
A pesar que el sistema és capaç d'absorbir els "altercats" per tractar-se de violència a petita escala, es demostra que aquests "danys col·laterals" no deixen de ser danys a l'harmonia i a l'estabilitat de l'estructura política i social. Per això el govern intenta condemnar i aïllar aquesta pràctica.
I per això mateix hem de concebre aquestes esgarrapades com potencials formes de desestabilització, per a crear d'aquest concepte un espai de poder popular alternatiu, és a dir, un arma i un dret conquistat pels moviments en lluita per a combatre la injustícia.
Si no es pot trencar, trenquem. Però no trenquem qualsevol cosa: trenquem als representants físics del poder capitalista, que són els policies antidisturbis, les sucursals bancàries, les cabines de Telefònica, els establiments de McDonalds, etc.
3. És una forma de fer justícia
És just donar respostes directes a la imposició violenta de la democràcia burgesa, la precarietat laboral, la criminalització de la dissidència, l'opressió propagandística i mediàtica, etc.
És just i legítim rebel·lar-se contra la incuestionabilitat del monopoli de la violència per part del sistema.
És just i necessari traçar nosaltres mateixos el nostre camp d'acció política, per a així assolir escapar dels marges legislats; marges que no són sinó el mecanisme d'autodefensa del propi sistema, que delimita els nivells de protesta per a poder controlar-la, i des del qual es justifica institucionalment la repressió.
Ja s'estan donant petites victòries en el complex i ampli front de la lluita contra la globalització neoliberal amb un mètode, que encara sense ser tan essencial com l'activitat de base, està funcionant com indispensable complement: les ampolles i les pedres.
http://www.geocities.com/mierdademundo/argument.htm |
This work is in the public domain |
|
A veure si llegeixes més
|
|
per Libero |
04 ago 2006
|
Però d'on treus que l'acció directa estigui vinculada a la violència??
T'has parat a analitzar les paraules "acció" i "directa" ? |
|
Re: Argumentació de l'acció directa
|
|
per directa no violenta |
04 ago 2006
|
llavors el que vols es tenir tu el monopoli de la violencia i de la justicia?
perque tamagues? si no pots reclamar el que fas; per a que serveix?
mucho panfletismo |
|
Re: Argumentació de l'acció directa
|
|
per lc |
04 ago 2006
|
a "directa no violenta"; no me parece un panfleto, empieza por respetar las opiniones diferentes de la gente.
Dicen que se cree el ladròn que todos son de su condiciòn, por què dices que quiere tener el momopolio de la violencia y de la justicia?
De dònde sacas que se esconde?
Quièn te dice que no reclama lo que hace?
Pienso que el texto es bastante claro, propone romper el cerco en el que estamos inmersos. Las formas de siempre, la vieja cultura politica a mi modo de ver a tocado fondo.
Desobedeciendo al sistema, quebrando la legalidad cuando protestas estàs reafirmàndote,recuperas tu dignidad, si no lo unico que haces es perpetuar lo que ya existe.
Decir acciòn directa no violenta me parece una equivocaciòn. A quièn le interesa hacer divisiones entre violenta y no volenta? Què es la violencia?
Es muy ambiguo no crees?
Vete a preguntar a un palestino què es la violencia, o a un campesino indigena de cualquier pais de latinoamèrica, o sin ir tan lejos, a cualquier trabajadora sexual de barcelona, o a cualquier trabajador|a que tiene que vender su fuerza de trabajo y su inteligencia toda su vida para conseguir un sueldo irrisorio que apenas le alcanza para sobrevivir, y la lista es interminable...
El pinche discurso de la violencia, no sè si nos damos cuenta pero es un discurso impuesto, aprendido, no ha surgido libremente de nuestra experiencia cotidiana...es el discurso de la ideologia dominante que como tal nos domina con sus hermosas palabras. |
|
Re: Argumentació de l'acció directa
|
|
per directa no violenta |
05 ago 2006
|
no queria entrar al trapo, pero ya aue seguis pues seguiremos...
por un lado no creo que nadie en su sano juicio este reclamando como persona o colectivo las acciones que estas describiendo; pues creer que se esta en un momento de fuerza para poder hacer eso me parece un acto verdaderamente temerario que lo unico que va a hacer es entrar en una espiral de carcel, queme y campanyas antirepresivas que lo maximo que van a conseguir es 200 personas, si llega, en una concentracion de apoyo.
Por otro lado estaria bien aue empezseis a reclamar las acciones que haceis si tan claro teneis su poder transformador (que no se yo que tiene de transformador tirar una piedra a la policia), pero bueno. pues eso reclamad lo que haceis y sed transparentes y no mezcleis a los demas en una cosa que vosotros habeis elegido. o a caso os creeis los elegidos, la vanguardia dirigente clarividente? hay un consenso social o de los movimientos para el uso que propones?
seguiremos debatiendo.... |
