Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : criminalització i repressió : laboral
Marcos Arenas, delegado sindical en el aeropuerto de El Prat: "Los trabajadores pasaron por encima de los sindicatos oficiales"
03 ago 2006
x Mariano Pujadas - La Haine
El pasado viernes 28 de julio, unos 800 trabajadores de Iberia, personal de tierra, okuparon las pistas del Aeropuerto de Barcelona provocando con ello la paralización total de vuelos, tanto de salida como de entrada. Respondían de esta manera a las amenazas por parte de la empresa de dejarlos en la calle con la colaboración inestimable de CCOO y UGT.
La okupación de las pistas del aeropuerto de El Prat fue la reacción espontánea de los trabajadores ante las oscuras perspectivas que apuntaban a su futuro laboral debido a la adjudicación que, desde la administración, se ha concedido a otras compañías los trabajos de handling (carga y descarga) que hasta la fecha realizaban ellos mismos.

Un columnista del diario El Periódico, señalaba que "el viernes los dirigentes de UGT y CCOO en el comité de empresa del personal de tierra de Iberia en El Prat perdieron el control de la asamblea de trabajadores, que quedó en manos de un núcleo más radical, encabezado por los sindicatos CGT y la Coordinadora Independiente del Sector Aéreo (CISA), que dio respuesta al descontento de la plantilla con la propuesta de paralizar el aeropuerto". El sábado 29, los medios difundieron la noticia de que "la ministra se ve obligada a firmar un acuerdo que beneficia algo a los trabajadores. Pero amenaza con responsabilidades penales a los que ocuparon las pistas". Según este acuerdo, los empleados tendrán garantizado su puesto de trabajo durante siete años.

Algunos días después la situación se ha relajado notablemente. Hablamos con Marcos Arenas, delegado sindical de CGT (Iberia) en el aeropuerto de El Prat, para valorar los sucedido.

El viernes 28 de julio estalla el conflicto con la invasión de las pistas del aeropuerto por parte de los trabajadores. ¿Cómo se llega a esa situación?

Dos días antes, el miércoles 26, nos enteramos que AENA ha retirado la licencia de asistencia en tierra. El dia 27 jueves se dan conversaciones entre los sindicatos mayoritarios y la empresa. Mientras tanto, los demás nos reunimos entre nosotros, todos bajo el shoc de la noticia. Entonces el día 28 hay una asamblea a las 9 de la mañana para valorar la situación de los trabajadores, los cuales estaban muy inquietos, donde UGT y CCOO dan su punto de vista. La asamblea no está nada de acuerdo con lo expresado por los sindicatos oficiales, pasa por encima de ellos y decide actuar por su cuenta. Entoces fuimos a AENA a pedir explicaciones pero no encontrábamos ningun interlocutor, lo cual entiendo que es normal. Yo no hubiera ido a hablar con 800 trabajadores nerviosos...

La situación era extrema y entonces la gente decide okupar las pistas sobre las 10 de la mañana. La idea era: "bueno, okupamos las pistas, luego viene la policía y nos vamos". Es decir, nadie buscaba un enfrentamiento. Pero resultó que no había policía suficiente, había que traerlos desde Zaragoza, etc, lo que derivó en un caos generalizado y que la policía no apareciera hasta las 18h de la tarde.

Nosotros sólo pedíamos que fuera alguien a darnos una explicación, de Iberia o AENA, y no vino nadie. Por tanto nos mantuvimos en la pista hasta que finalmente vino la policía y entonces nos marchamos. Pero durante 8 horas no salió ni aterrizó ningún vuelo.

¿Cómo valoras la actitud de los sindicatos mayoritarios?

Bueno, en este caso estamos ante un comité de empresa que está totalmente inactivo, lleva 14 o 15 meses sin reunirse. Es decir, es un comité casi inexistente, por tanto estaban desbordados por la situación. Llevaban años diciendo que no había ningún problema, que el convenio que habían firmado era bueno... siempre fomentando la paz social y el buen rollito. Pero lo que pasó es que estalló el conflicto y nadie era capaz de controlarlo.

El pasado martes 1 de agosto, el presidente del gobierno español, Rodriguez Zapatero, tachó la actitud de los trabajadores de "inaceptable e intolerable". ¿Cómo valoras que se intente criminalizar esta acción?

Nadie puede pensar que 800 personas van a arriesgar su puesto de trabajo porque sí, es una medida límite. Se ha pasado de tener un puesto de trabajo garantizado, a tres semanas después correr el riesgo de estar en la calle. Cuando nos enteramos de que Iberia no tiene permiso de handling, somos 2200 personas despedidas. Lo que no se puede es llevar a la gente a una situación límite y después pedirle que piense con la cabeza fría. Lo fácil es echar carnaza y poner denuncias por secuestro, etc, como esa juez estrella que estará aburrida y no tiene un expediente que resolver. Lo que está claro es que la actitud de los trabajadores el viernes 27 es una actitud desesperada y contundente, porque ponen en riesgo sus puestos de trabajo, que es de lo que comen. Pero es que si no defendemos eso, ¿qué vamos a defender?

En cualquier caso los problemas empiezan a principios de año, con protestas en ciudades como Madrid...

A principios de año hubo protestas por la fima del convenio, porque los sindicatos mayoritarios firman casi lo primero que se les pone delante. No está directamente relacionado, pero sí es cierto que ya entonces se empezó a generar cierto malestar en la plantilla, de ver que poco a poco se van perdiendo derechos y calidad en el trabajo, y que sin duda ha terminado generando esta situación.

Desde diversas organizaciones como Corriente Roja, entre otras, se trata de impulsar un debate sobre la necesidad de reconstruir el sindicalismo de clase y combativo. ¿Qué lecciones para el futuro podemos sacar de esta lucha concreta?

Las lecciones que podemos sacar son: una, se evidencia la necesidad de los trabajadores de estar organizados (y no digo sindicados, sino organizados, que es distinto). Y la segunda, se constata el fracaso rotundo del sindicalismo oficial de tratar de mantener la paz social a toda costa. Porque mientras los sindicatos hablan de paz social, la patronal habla de beneficios económicos, por tanto el fracaso de su discurso ha sido absoluto y lo hemos visto. Y no sólo ocurre en este conflicto, lo vemos en Phillip, Braun y muchas otras empresas; hay más de un desmantelamiento por año y los sindicatos sólo representan el buen rollito con la empresa y el enchufismo oficial. Esa situación desactiva a la clase trabajadora y la desorganiza. Y la patronal, contra un contrario que está desorganizado, tiene barra libre y le pierde el respeto.

Sin embargo el cierre de empresas y los recortes de derechos laborales no han terminado. ¿Crees que la actitud de los trabajadores de El Prat forma parte de lo que está por venir en cuanto al resurgir de la lucha obrera?

Bueno, lo que está claro es que este no va a ser el último caso. Es cierto que hay mucha gente muy dócil, que nadie se mueve por nadie, etc, pero aquí hemos visto que cuando se llega a un extremo, gente no sindicada y "pasiva" de repente invade las pistas de un aeropuerto o se lanza a la calle en los astilleros. Claro, porque ¿qué nos queda? También podemos callarnos, bajar la cabeza, irnos a casa y cobrar el paro hasta que se acabe, pero no todos están dispuestos a hacer eso. Nos han mentido demasiadas veces, nos han bajado el sueldo durante muchos años y nos han obligado a renunciar a muchas cosas, nos la han hecho de mil maneras "para mantener la empresa a flote". Mientras tanto, empresas como esta se han hinchado a ganar dinero durante 10 años seguidos. Por tanto, está claro que esto va a continuar.

www.la-plataforma.net

This work is in the public domain

Comentaris

Marcos Arenas, delegat sindical en l'aeroport del Prat: "Els treballadors van passar per sobre dels sindicats oficials"
03 ago 2006
Marcos Arenas, delegat sindical en l'aeroport del Prat: "Els treballadors van passar per sobre dels sindicats oficials"
x Mariano Licitades - La Haine



Divendres passat 28 de juliol, uns 800 treballadors d'Iberia, personal de terra, okuparen les pistes de l'Aeroport de Barcelona provocant amb això la paralització total de vols, tant de sortida com d'entrada. Responien d'aquesta manera a les amenaces per part de l'empresa de deixar-los en el carrer amb la col·laboració inestimable de CCOO i UGT.

La okupación de les pistes de l'aeroport del Prat va anar la reacció espontània dels treballadors davant les fosques perspectives que apuntaven al seu futur laboral a causa de l'adjudicació que, des de l'administració, s'ha concedit a altres companyies dels treballs de handling (càrrega i descàrrega) que fins a la data realitzaven ells mateixos.

Un columnista del diari El Periódico, assenyalava que "el divendres els dirigents d'UGT i CCOO en el comitè d'empresa del personal de terra d'Iberia en El Prat van perdre el control de l'assemblea de treballadors, que va quedar en mans d'un nucli més radical, encapçalat pels sindicats CGT i la Coordinadora Independent del Sector Aeri (CISA), que va donar resposta al descontentament de la plantilla amb la proposta de paralitzar l'aeroport". El dissabte 29, els mitjans van difondre la notícia que "la ministra es veu obligada a signar un acord que beneficia una mica als treballadors. Però amenaça amb responsabilitats penals als quals van ocupar les pistes". Segons aquest acord, els empleats tindran garantit el seu lloc de treball durant set anys.

Alguns dies després la situació s'ha relaxat notablement. Parlem amb Marcos Arenas, delegat sindical de CGT (Iberia) en l'aeroport del Prat, per a valorar els succeït.

El divendres 28 de juliol esclata el conflicte amb la invasió de les pistes de l'aeroport per part dels treballadors. Com s'arriba a aquesta situació?
Dos dies abans, el dimecres 26, ens vam assabentar que AENA ha retirat la llicència d'assistència en terra. El dia 27 dijous es donen converses entre els sindicats majoritaris i l'empresa. Mentrestant, els altres ens reunim entre nosaltres, tots sota el shoc de la notícia. Llavors el dia 28 hi ha una assemblea a les 9 del matí per a valorar la situació dels treballadors, els quals estaven molt inquiets, on UGT i CCOO donen el seu punt de vista. L'assemblea no està gens d'acord amb l'expressat pels sindicats oficials, passa per sobre d'ells i decideix actuar pel seu compte. Aleshores vam anar a AENA a demanar explicacions però no trobàvem cap interlocutor, la qual cosa entenc que és normal. Jo no hagués anat a parlar amb 800 treballadors nerviosos...

La situació era extrema i llavors la gent decideix okupar les pistes sobre les 10 del matí. La idea era: "bé, okupem les pistes, després ve la policia i ens anem". És a dir, ningú buscava un enfrontament. Però va resultar que no havia policia suficient, calia portar-los des de Saragossa, etc, el que va derivar en un caos generalitzat i que la policia no aparegués fins a les sis de la tarda.

Nosaltres només demanàvem que fos algú a donar-nos una explicació, d'Iberia o AENA, i no va venir ningú. Per tant ens vam mantenir en la pista fins que finalment va venir la policia i llavors ens varem marxar. Però durant 8 hores no va sortir ni va aterrar cap vol.

Com valores l'actitud dels sindicats majoritaris?
Bé, en aquest cas estem davant un comitè d'empresa que està totalment inactiu, duu 14 o 15 mesos sense reunir-se. És a dir, és un comitè gairebé inexistent, per tant estaven desbordats per la situació. Duien anys dient que no havia cap problema, que el conveni que havien signat era bó... sempre fomentant la pau social i el bon rotllo. Però el que va passar és que va esclatar el conflicte i ningú era capaç de controlar-lo.

Dimarts passat 1 d'agost, el president del govern espanyol, Rodriguez Zapatero, va ratllar l'actitud dels treballadors de "inacceptable i intolerable". Com valores que s'intenti criminalitzar aquesta acció?
Ningú pot pensar que 800 persones van a arriscar el seu lloc de treball perquè si, és una mesura límit. S'ha passat de tenir un lloc de treball garantit, a tres setmanes després córrer el risc d'estar en el carrer. Quan ens vam assabentar que Iberia no té permís de handling, som 2.200 persones acomiadades. El que no es pot és dur a la gent a una situació límit i després demanar-li que pensi amb el cap fred. El fàcil és tirar carnassa i posar denúncies per segrest, etc, com aquesta jutge estrela que estarà avorrida i no té un expedient que resoldre. El que està clar és que l'actitud dels treballadors el divendres 27 és una actitud desesperada i contundent, perquè posen en risc els seus llocs de treball, que és del que mengen. Però és que si no defensem això, què anem a defensar?

En qualsevol cas els problemes comencen a l'inici de l'any, amb protestes en ciutats com Madrid...
A l'inici de l'any va haver protestes per la signatura del conveni, perquè els sindicats majoritaris signen gairebé el primer que se'ls posa davant. No està directament relacionat, però si és cert que ja llavors es va començar a generar cert malestar en la plantilla, de veure que a poc a poc es van perdent drets i qualitat en el treball, i que sens dubte ha acabat generant aquesta situació.

Des de diverses organitzacions com Corrent Vermella, entre unes altres, es tracta d'impulsar un debat sobre la necessitat de reconstruir el sindicalisme de classe i combatiu. Quines lliçons per al futur podem treure d'aquesta lluita concreta?
Les lliçons que podem treure són: una, s'evidencia la necessitat dels treballadors d'estar organitzats (i no dic sindicats, sinó organitzats, que és distint). I la segona, es constata el fracàs rotund del sindicalisme oficial de tractar de mantenir la pau social costi el que costi. Perquè mentre els sindicats parlen de pau social, la patronal parla de beneficis econòmics, per tant el fracàs del seu discurs ha estat absolut i ho hem vist. I no només ocorre en aquest conflicte, ho veiem en Philips, Braun i moltes altres empreses; hi ha més d'un desmantellament per any i els sindicats només representen el bon rotllo amb l'empresa i el "enchufismo" oficial. Aquesta situació desactiva a la classe treballadora i la desorganitza. I la patronal, contra un contrari que està desorganitzat, té barra lliure i li perd el respecte.

No obstant això el tancament d'empreses i les retallades de drets laborals no han acabat. Creus que l'actitud dels treballadors del Prat forma part del que està per venir quant al ressorgir de la lluita obrera?
Bé, el que està clar és que aquest no va a ser l'últim cas. És cert que hi ha molta gent molt dòcil, que ningú es mou per ningú, etc, però aquí hem vist que quan s'arriba a un extrem, gent no sindicada i "passiva" de cop i volta envaïx les pistes d'un aeroport o es llança al carrer en les drassanes. Clar, perquè què ens queda? També podem callar-nos, baixar el cap, anar-nos a casa i cobrar l'atur fins que s'acabi, però no tots estan disposats a fer això.

Ens han mentit massa vegades, ens han baixat el sou durant molts anys i ens han obligat a renunciar a moltes coses, ens l'han fet de mil maneres "per a mantenir l'empresa a flotació". Mentrestant, empreses com aquesta s'han inflat a guanyar diners durant 10 anys seguits. Per tant, està clar que això va a continuar.

www.la-plataforma.net
www.corrienteroja.net

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more