Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Convocatoria concentración Atenco
02 ago 2006
Concentración Atenco viernes 4 19 horas Colón.
El próximo viernes 4 de agosto a las 19 horas habrá una concentración frente al monumento a Colón para seguir exigiendo la inmediata liberación de l@s compañer@s pres@s a raíz de los sucesos de Atenco, cuando se cumplen 3 meses de estar injustamente detenid@s, y para que la brutalidad de los estados no caiga en el olvido.
¡NO M�S IMPUNIDAD PARA LOS TORTURADORES!
¡PRES@S A LA CALLE!

This work is in the public domain

Comentaris

La Fractura Mexicana
03 ago 2006
LA FRACTURA MEXICANA
Per IGNACIO RAMONET


Un frau amb totes les de la llei. I indiscutible. José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea ho ha admès. Els vint-i-cinc ministres d'afers exteriors de la Unió Europea han expressat la seva âgreu preocupacióâ?. âÃs important que transmetem de la manera més clara possible la inquietud de la Unió Europea i la de tots els Estats membre sobre el resultat de l'elecció presidencialâ?, ha declarat el ministre neerlandès dâassumptes exteriors.

Periodistes Sense Fronteres recorda que âaquestes eleccions arriben després de quatre anys d'una degradació continuada i sense precedents de la premsa al paísâ?.

A Washington, personalitats com Colin Powell, Henry Kissinger i Zbigniew Brzezinski han afirmat que els Estats Units no podien reconèixer els resultats oficials. El National Democratic Institute (NDI), presidit per Madeleine Albright, antiga secretària d'Estat; la Freedom House, dirigida pel Sr. James Woolsey, antic patró de la CIA; l'American Entreprise Institute, impulsat per l'expresident Gerald Ford; i fins i tot l'Open Society Institute, comandat pel Sr. George Soros, han denunciat les âmanipulacions massivesâ? i han reclamat âsancions econòmiquesâ?. El senador Richard Lugar, president de la comissió dâafers exteriors del Senat i enviat del president George W. Bush, no ha vacil·lat a parlar obertament de âfrausâ?: âEsclar que hi ha hagut un programa de fraus ampli i concertat el dia de les eleccions, o bé sota la direcció de les autoritats, o bé amb la seva complicitat.â?

Vostè es pot creure tot el que els acabo dâexplicar? Vostè es pregunta si aquestes declaracions són per les darreres eleccions a Mèxic? Vostè té tota la raó dâestar perplex. Cap de les personalitats o institucions citades aquí a dalt no les han afirmades sobre el procés electoral a Mèxic. Tots els comentaris als quals he fet referència âtotes autèntiquesâ fan esment a l'elecció presidencial del 23 de novembre de 2004... a Ucraïna(1).

La âcomunitat internacionalâ? i les habituals âorganitzacions de defensa de les llibertatsâ?, que han reeixit a Sèrbia, a Geòrgia, a Ucraïna i encara recentment a Bielorússia, romanen, per dir-ho així, mudes al davant el âcop d'Estat electoralâ? que ens passen per la cara a Mèxic(2). S'imagina vostè la reacció planetària si aquesta mateixa elecció s'hagués desenvolupat, per exemple, a Veneçuela i si a sobre el vencedor âper una diferència de poc més del 0,56% dels votsâ hagués estat... el president Hugo Chávez?

L'escrutini mexicà del 2 de juliol oposava dos dels principals candidats: Felipe Calderón, del Partit d'Acció Nacional (PAN, dreta catòlica, al poder), declarat vencedor (provisional) de l'escrutini per l'Institut Federal Electoral (IFE), i Andrés Manuel López Obrador, del Partit de la Revolució Democràtica (PRD, esquerra moderada).

Abans del començament de la campanya electoral, les autoritats i el partit del president Vicente Fox, tenien clar que López Obrador i el seu programa de lluita contra la pobresa serien els enemics a abatre. Per tots els mitjans. Des de 2004, una maniobra a base de cintes de vídeo clandestines àmpliament difoses per les cadenes Televisa i TV Azteca, al servei del poder, intentava desacreditar López Obrador. No els va servir de massa.

L'any següent, sota el pretext estrafolari de no-respecte de les normes legals de construcció d'una via d'accés a un hospital, era condemnat, empresonat i desposseït del dret de presentar-se a les eleccions. Com a resultat de les massives manifestacions que li donaven suport, les autoritats van acabar reestablint-li els seus drets.

Des de llavors, l'empresa de demolició de lâadversari no sâha aturat, arribant a la campanya electoral a un grau gairebé delirant(3). I encara és més delirant com més augmenta el pànic de les oligarquies sud-americanes (i de l'administració dels Estats Units) des que l'esquerra porta un nou vent gairebé a tot arreu: a Veneçuela, al Brasil, a l'Uruguai, a lâArgentina, a Xile, a Bolívia... I encara més des que les noves aliances ja no exclouen Cuba(4).

En aquest context, la victòria de López Obrador (el tribunal electoral fallarà el proper 6 de setembre) tindria conseqüències geopolítiques massa importants. Una victoria que no volen ni la patronal ni els grans mitjans de comunicació mexicans. Ni Washington. A cap preu. Abans se sacrifica la democràcia. Però López Obrador i el poble mexicà no han dit la seva última paraula.
Sindicat Terrassa