Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral : mitjans i manipulació
Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari
02 ago 2006
El que volen els poderosos —sempre!— és castigar els treballadors que fan ús d’un dret bàsic. En aquest cas, als d'Iberia els pot suposar un desgraciat final contra el que caldrà lluitar.
Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari

PSUC Comunicació

La vaga del Prat pot ser valorada de diferents maneres, en relació als aspectes de tàctica sindical i lluita obrera. Però queda clar que ha estat decidida com un recurs de defensa generat per la por, ben justificada, a perdre la feina dels 2.000 treballadors de terra de lâex-estatal âprivatitzada pel PPâ Iberia, ara que aquesta companyia especuladora sembla voler anar-seân de Barcelona.

Altres vagues similars, en passats mesos, havien estat una burla dâaquest dret, amb serveis "mínims" del 90%, que més aviat semblaven de màxims. Els treballadors van posar, doncs, de manifest una situació laboral injusta, ultraexigent i insuportable i la por a quedar-se en atur, sense que cap poder públic âni la mateixa AENAâ els hagi assegurat la feina. Tot això els ha dut a fer una vaga salvatge, com les que es fan âamb relativa assiduïtatâ a França, sense anar més lluny.

Però el paper dels medis de comunicació, de construcció dâun relat social a mida dels interessos econòmics dominants, ha resultat altament significatiu. Pot resultar lògic recollir la indignació dâaquells als qui els ha tocat perdre lâavió âinclosos coneguts consellers i tinentes dâalcalde. No és fàcil passar-se vint hores en un forn junt amb milers de vacancistes de classe mitjana-alta que, a corre cuita, busquen una o dues setmanes de suposat descans a milers de quilòmetres de casa (quin concepte de les vacances!). Però anar a buscar i recollir exclusivament lâescandalitzada opinió individualista i antiobrera és un mal símptoma, com si entre els passatgers no hi hagués hagut diversitat dâopinió i capacitat per a la calma interior âincloses la solidaritat moral o activaâ amb els vaguistes.

I és que on eren els micròfons, quan els obrers van envair les pistes del Prat? Ãs que no tenen dret els treballadors a fer sentir la seva queixa? No seâls pot tractar com a "font primària" dâinformació, quan ho mereixen? I una última pregunta: fan vacances els treballadors de terra d'Ibèria? Això als de La Vanguardia els és igual. El diari de CIU, del PP local i de la monarquia titulava, el passat diumenge, en portada: "El asalto de El Prat no quedará impune". Ãs el que volen llegir les classes pudents i la dreta catalanes, per a qui les vagues "donen mala imatge" de cara a lâexterior i fan perillar "el turisme", asseguren. També donen mala imatge i fan fugir els turistes els bombardejos israelians a Beirut. Però, en aquest cas, criticar la massacre i la destrucció és "antisemita".

Per a lâeditorialista dâEl Pais, del mateix dia, "las escenas vividas desacreditan un modelo laboral". Ben cert. Llàstima que aquesta involuntària frase estigui immersa en un text que sâapunta a "una acción contundente contra los huelguistas que vaya más allá de las advertencias y las palabras de condena", ja que "una invasión de pistas es algo impensable en Occidente" i "los responsables del desaguisado" âels treballadors, clarâ "han utilizado la capacidad de chantaje que les otorga la fragilidad(¿?) de un aeropuerto importante, convirtiéndolo en un bochornoso campamento de refugiados" (ens demanem si els campaments de refugiats que volen entrar a lâUE son també "bochornosos").

El que volen els poderosos âsempre!â és castigar els treballadors que fan ús dâun dret bàsic. En aquest cas, als d'Iberia els pot suposar un desgraciat final contra el que caldrà lluitar. Dâaltra banda, la reacció dels partits catalans no ha estat menys significativa. La major part dâaquests ha incidit, per variar, en què si la gestió de lâaeroport fos catalana, això no passaria (i si els treballadors fessin gimnàstica cada matí i cantessin lâhimne de la companyia, com al Japó, tampoc). Tot depèn. Si la gestió passa a mans dâun altre grup privat i especulador, la situació de precarietat i mala feina serà la mateixa, al temps que lâaeroport de Barcelona segueix creixent â20 milions de passatger lâanyâ a costa dels ciutadans barcelonins, cada cop més farts de fer feina brossa al sector serveis-turisme, de "gaudir" de tan sols de dues setmanes de vacances, en el millor dels casos, i de no arribar a final de mes, perquè BCN està sempre "de modaâ? i els preus dels pisos pugen "sols".

Treballar amb passatgers no és fàcil i, si es fa a disgust, amb horaris dolents, poc descans i amb el perill de quedar-te sense feina als 55 anys, encara menys. Que ho provin un temps, si no, els editorialistes de La Vanguardia i El País. Només unes setmanetes, un "stage", com diuen...
Mira també:
http://www.psuc.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari
02 ago 2006
Aquests dies s'ha parlat força del dret de vaga, un dret reconegut però que com molts altres és menystingut i sovint manipulat per interessos polítics. I més quan una vaga concreta ultraspassa els seus objectius i afecta a una majoria de subjectes que directa o indirectament es veuen afectats per la mateixa.

La insubmissió i sublevació dels treballadors del Prat aquests dies tenen una raó de ser i el fet que la vaga s'hagui produit en aquestes circumstàncies no és casual, al marge de que l'evolució de les negociacions amb els sindicats d'Iberia amb Aena s'haguin enrrocat precisament en una de les dates en què més usuaris començen les seves vacances.

Els danys "col·laterals" d'una negociació enrrocada, d'unes condicions de treball molt precàries per uns treballadors d'una empresa anteriorment pública que ara aplica el pitjor dels efectes conseqüents de la seva privatització i el fet que Aena controli i gestioni des de la distància i sense la sensibilitat necessària aeroports com el del Prat són algunes de les causes d'arrel en les que haurien de pensar molts dels afectats i mitjans de comunicació que aquests dies s'han dedicat a demonitzar el fet que uns treballadors humils amb un futur incert s'haguin pres la justícia per la mà socialitzant el conflicte que pateixen, to i que potser no de la millor manera.

Sempre que un incident d'aquestes característiques que a més pot ser perseguit legalment passa per l'adressador de la palestra mediàtica i de l'opinió pública es tendeix a buscar un cap de turc per derivar l'atenció i no anar a l'arrel del problema.

Però en definitiva només recordaria que dificilment es poden preveure aquest tipus de situacions des de la gestió pública quan l'organisme competent que gestiona aeroports com el del Prat és privat, i viu summergit en un liberalisme que pot acabar patint la mateixa gent que n'és favorable i tan es queixa!!
Re: Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari
03 ago 2006
La reflexión que hace el PSUC-viu al pie de la noticia me parece correcto, pero no se si es lo que opina la mayoría de este partido, porque escuchando a la Mallol y al Saura en el mismo aeropuerto me dió sencillamente asco. está en la linea de estos dos politiquillos, que de tanto juntarse con la derecha catalana se les ha pegado lo mejor de la derecha reaccionaria.
Re: Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari
03 ago 2006
Saura and & Mayol NO son militantes del PSUCviu. Ni sus ideas tienen nada que ver con la linea política del Partido y del conjunto de sus militantes.
Re: Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari
03 ago 2006
Però això del PSUC.. no han pensat ne tancar el xiringuito i actualitzar-se una mica?

Au que feu pudor!

Salut i socialisme!
Re: Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari
03 ago 2006
Val la pena insultar al PSUC Viu en moments com aquest? Francament...alguns semblen els editorialistes de La Vanguardia i El Pais, rascant-se les boles tot el dia...

Salut, socialisme i revolució!
Re: Vaga a El Prat: les males pràctiques del subjecte reaccionari
03 ago 2006
Comunicat del Moviment de Defensa de la Terra valorant la vaga dels treballadors i treballadores de l'areoport del Prat dels passats 28 i 29 de juliol.


Els passats dies 28 i 29 de juliol, es varen produir a lâaeroport del Prat una
sèrie de fets que convé que analitzem des dâuna perspectiva de classe.

AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) va decidir unilateralment, i
dâacord amb la seva política privatitzadora, la retirada de llicència dâoperador a
la filial dâIberia que es dedica a les tasques de terra a lâaeroport del Prat.
Davant dâaquesta decisió, que posava en perill tots els llocs de treball de tot
el personal dâIberia Handling, Iberia va mantenir un silenci còmplice.

Per la seva banda, tal i com han reconegut en el seu comunicat de lâ1 dâagost,
els sindicats CCOO, UGT i USO dâIberia del Prat es varen dedicar a avisar que
la situació estava calenta.

Davant la decisió dâAENA i la passivitat dels sindicats esmentats, les i els
treballadors varen respondre de lâúnica forma coherent, és a dir, exercint el
dret de vaga i ocupant el lloc de treball, en aquest cas les pistes i instal·lacions
de lâaeroport.

No cal dir que la situació creada per la decisió dâAENA, el silenci còmplice
dâIberia, lâactitud vergonyant dels sindicats i la resposta necessària dels i les
treballadores afectats/des va tenir un efecte col·lateral inevitable: la
cancel·lació de vols i els trastorns consegüents per a milers de persones.

Conscients de la ideologia petitburgesa dâuna part de les afectades, lâEstat, les
patronals i els mitjans de comunicació al seu servei no han dubtat a aprofitar
aquest descontentament i lâhan dirigit contra els treballadors i no pas contra
els veritables culpables, AENA i Iberia. Alhora, lâEstat ha mostrat la seva funció
disciplinadora de la classe treballadora enviant les forces repressives a
apallissar les i els qui defensaven el seu lloc de treball.

Lâinforme enviat per la Guardia Civil i lâobertura de diligències contra les i els
treballador(e)s per part dâun jutjat del Prat contra la plantilla dâIberia Handling
demostra la rancúnia dels aparells de lâEstat contra la classe treballadora,
especialment quan demostra que lâúnica forma dâaconseguir que es respectin
els drets aconseguits és la lluita, més enllà si aquesta lluita empra instruments
legals o al·legals.

Cal remarcar també el patètic espectacle ofert per els partits del Parlament
dâamunt, que han obviat el fet que el problema de fons és la defensa dels llocs
de treball i el dret a la vaga sense cap impediment i han portat el debat cap al
terreny de les competències, quan tot just acaben de negociar i aprovar un
estatutet que semblava la solució miraculosa de tots els mals.

Dintre aquest espectacle patètic, mereix un esment especial la inefable
senyora Tura, que ha reivindicat el dret de la Conselleria que dirigeix a
participar en lâapallissament dels i les treballadores. Si la Generalitat i el
Parlament del nord volen exercir veritablement les seves competències poden
començar a demostrar-ho impedint el tancament de tantes empreses que com

Braun ara i anteriorment dâaltres (Philips, Valeo, etc.) han estan acomiadant
els darrers anys milers i milers de treballadors i treballadores.

Les treballadores i els treballadors dâIberia Handling a lâaeroport del Prat ens
han donat una lliçó practica de com es defensen els interessos de la classe
treballadora, raó per la qual cal que tots i totes els fem arribar el nostre
agraïment i la nostra solidaritat.

Per això, les persones afectades pels dies de vaga, especialment si són
treballadores, haurien de canalitzar les seves justes exigències de
compensacions cap als veritables responsables: Aena i Iberia. En el mateix
sentit, les associacions de consumidors haurien de ser conscients que la
majoria dels i les consumidores som i formen part de la classe treballadora.

Dâaltra banda, cal recordar als sindicats que la seva funció no és avisar als
poders públics de com de calenta o freda està la situació, ni aturar les
mobilitzacions, ni convocar vagues amb cita prèvia, ni vagues amb el 90% de
serveis âmínimsâ?, sinó la defensa aferrissada dels drets laborals.

Finalment, sâha fet palès que lâestatutet tot just aprovat no ha passat la
primera prova de foc, ja que, per si algú en dubtava, lâEstat espanyol continua
determinant lâimportant a casa nostra.
Sindicat Terrassa