Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme : criminalització i repressió : xarxa i llibertat
¿Pueden denunciarte por descargar canciones de una red p2p?
29 jul 2006
Todo lo que hay que saber sobre las "Guerras del Copyright"
El panorama del P2P era idílico en España, comparado con la persecución de usuarios, webs y redes en Estados Unidos. El "peer-to-peer" (P2P o compartición de archivos entre iguales) parecía más un argumento publicitario de los proveedores de acceso a Internet que un delito. Los usuarios vivían felices descargando películas, música o series de televisión. Pero algo ha cambiado.

A principios de abril, se anunciaba a bombo y platillo una operación policial contra 17 webs españolas que ofrecían enlaces P2P. La razón, según las entidades de derechos de autor denunciantes -SGAE, FAP y AGEDI-, era que estas webs tenían publicidad, lo que significaba ánimo de lucro, y se las podía juzgar igual que al "top manta". Según la ley, quien distribuye archivos con "copyright" o explica a la gente dónde encontrarlos puede ser culpable, si se lucra con ello.

"Anónimo", uno de los denunciados, explica: "Han montado esta redada para hacer creer que el P2P es ilegal, pero no lo es. Según la legislación, depende de si se obtiene beneficio económico y, aún así, no está claro. Google también tiene anuncios y está lleno de enlaces P2P. Además, no es lo mismo ofrecer el archivo que el enlace al archivo". "Anónimo" se considera un cabeza de turco: "Los medios dijeron que nos habían detenido y es falso. Nos pidieron que fuésemos a tomar declaración. Yo fui por mi propio pie".

Según "Anónimo", la redada se montó "para meter miedo a los que tienen webs con enlaces P2P, también porque se estaba acabando de reformar la Ley de Propiedad Intelectual y las entidades de derechos de autor querían presionar para que saliese una ley a su gusto". Afirma que nadie les ha obligado a cerrar sus webs. Ãl lo ha hecho "porque la policía nos lo sugirió, no porque piense que hago algo ilegal, sinó porque no quiero problemas. Con la de fraudes y pedofilia que hay en Internet, no entiendo cómo pierden el tiempo con nosotros y nos hacen perderlo".

Aunque una de las 17 webs ya ha sido exculpada, NaiadaDonkey, el miedo y la incertidumbre se han instalado en los internautas, quienes temes que pasé como en Estados Unidos: ¿Después de las webs, irán a por ellos? Localizar a un usuario es más difícil que una web, pero no imposible. Cada vez hay más empresas, como CoPeerRight, que rastrean las redes P2P a la búsqueda de internautas que descarguen archivos con derechos de autor.

CoPeerRight es una empresa francesa que empezó a actuar en España a finales del año pasado. La industria audiovisual la contrata para que monitorice si hay gente descargando determinadas películas y discos. Cuando localiza a estos internautas, les envía un mensaje, a través del sistema de mensajería de su programa P2P, que reciben en tiempo real, mientras están descargando el archivo. El mensaje les amenaza con llevarlos a los tribunales pero, de momento, sólo es una amenaza. La ley española no es muy clara al respecto, no ha habido aún ningún usuario denunciado, ni ningún juez se ha pronunciado para sentar jurisprudencia.

Joaquim Rosés, presidente de la Asociación de Abogados de Internet, lo tiene claro: "La clave está en el ánimo de lucro. La ley dice que debe haber ánimo de lucro en la descarga, para que sea denunciable, pero los abogados no se ponen de acuerdo sobre si ánimo de lucro significa obtener un beneficio económico o es sólo el hecho de ahorrarte la compra del CD". Rosés se refiere al artículo 270.1 del Código Penal, que pena con hasta 2 años de cárcel a quien "con ánimo de lucro y en perjuicio de terceros, reproduzca, plagie, distribuya o comunique públicamente, en todo o en parte, una obra literaria, artística o científica en cualquier tipo de soporte o comunicada a través de cualquier medio, sin autorización".

El 'quid' legal del P2P es su peculiar forma de funcionar: cuando descargamos un archivo, a la vez lo estamos compartiendo, poniendo a disposición de otras personas. El delito no estaría tanto en la descarga sinó en esta puesta a disposición. Pero el abogado David Bravo no lo ve tan claro: "La subida automática de datos, que en las redes P2P se realiza de forma simultánea a la descarga, se consideraría una comunicación pública. Argumento que resulta forzado porque esta subida puede desde no ser conocida por el usuario, hasta serlo pero no pretenderse".

Preguntado sobre qué actitud recomendaría a los usuarios de P2P, Joaquim Rosés afirma: "Lo mismo que a mis hijos: se lo he prohibido. Si no me hacen caso y les denuncian, les aconsejaría que digan que descargaron la canción sólo para ver si les gustaba, porque querían comprarla después". Añade: "Como ciudadano, no me gusta nada lo que está pasando. Tratan a las webs con enlaces P2P como si fuesen falsificadores de bolsos o traficantes. Durante años, sólo fueron ilegales la tenencia de armas y de drogas, ahora también es ilegal la tenencia de enlaces P2P".

Sólo los jueces podrán aclarar esta indefinición. Jueces que, al fin y al cabo, siguen unas leyes cada vez serán más duras en casos de propiedad intelectual. De momento, afirma un abogado que no quiere dar su nombre, los usuarios pueden estar tranquilos: "Mientras no descarguen pornografía infantil, no irán a por ellos. Lo que se busca con las denuncias es meter miedo y cobrar indemnizaciones, que los usuarios de a pie no pueden pagar. Quien gana más con el P2P en España son los proveedores de acceso y, hasta que no tengan a todo el mundo enganchado, no dejarán que les chafen el reclamo".

Entonces, explica, será el momento de endurecer las leyes en serio y los proveedores cerrarán el acceso a las redes P2P, como ya están haciendo China Telecom, Tiscali o Freedom UK. Después, la imaginación de la gente encontrará otros caminos, dicen los expertos, para seguir esta imparable revolución.





LAS BATALLAS PRIMORDIALES



EL CANON


El canon es la "remuneración compensatoria por copia privada". Según la Ley de Propiedad Intelectual, es legal copiar una obra musical o audiovisual sin autorización del autor, ánimo de lucro ni difusión colectiva, "para uso privado del copista". Esto significa que no hay delito en copiar un CD para tenerlo en el coche.

La ley interpreta que esta libertad de los consumidores perjudica a los autores porque se comprarán menos CDs. Y establece una remuneración que les: el canon, que recaudan entidades como la SGAE o CEDRO, en nombre de los autores. Deben pagarlo "todos los equipos, aparatos y materiales idóneos para la grabación de obras musicales y/o audiovisuales", lo que significa: grabadores de vídeo, MP3, CD, DVD y también los CDs, DVDs, etc. Se cobra a los fabricantes, importadores, distribuidores, mayoristas y minoristas y repercute en el precio final.

El canon no es algo nuevo. Existe en España desde 1987, para las copias de música y películas con vídeos y cassettes. En el 2001, se amplió a los soportes digitales y allí empezó una sonora campaña de protesta, cuyo campo base es Internet. A lo largo de los años, ha crecido en intensidad y agresividad por parte de los dos bandos en conflicto: las entidades de recaudación y los internautas.

En 2003, Hispalinux apadrinaba el Movimiento Sin Canon, actualmente desaparecido. Tomaba el relevo la Asociación de Internautas, quien alojaba la web Putasgae.org, que le valió una condena por injurias en 2005. Recientemente nacía una nueva asociaciación, "ExtorSonados por la SGAE", que promueve manifestaciones ante las sedes de esta entidad.

Paralelamente, algunos abogados se unían a la lucha, como David Bravo, Javier de la Cueva o Jorge Cortell, ayudando a los denunciados por la SGAE e informando a la gente de sus derechos. Los internautas han hecho mil y una acciones en estos años, como el corto "La verdad sobre el canon", el montaje "No a la SGAE" o un auténtico "hack": si se teclea, en Google, la palabra "Ladrones" y se pincha el botón "Voy a tener suerte", aparece la web de la SGAE. La contienda ha llegado a extremos ridículos, como la denuncia a un chico de 21 años por llamar en su web, Frikipedia, "estafadores" a la SGAE.

Recientemente, una coalición de empresas tecnológicas se unía a la lucha internauta, con una recogida de firmas de 60.000 en la web "Todos contra el canon". A las pocas horas, la ACAM, aliada de la SGAE, abría la web "Todos a favor del canon", para "informar de los auténticos objetivos de la patronal de las operadoras y las tecnológicas que dirigen este asombroso acto cuyo fin es liberalizar el mercado y desdemocratizar la cultura, provocando con ello la vuelta al feudalismo, en el que el acceso al arte estaba reservado a los nobles y sus cortesanos".

La razón última de esta guerra es el dinero. El canon supuso el año pasado en España unos beneficios de 12 millones de euros. En Europa se espera que las entidades recaudadoras ganen este año 500 millones más que el anterior. Las empresas del sector de las telecomunicaciones y la tecnología se han puesto en pie de guerra no sólo en España sinó a nivel europeo, unidas en la Alianza para la Reforma de los Cánones de Derechos de Autor. No quieren que los cánones encarezcan tanto sus productos que nadie los compre.



EL P2P


La batalla del P2P aún no ha estallado con toda su intensidad en España. El escenario de guerra se centra en Estados Unidos, donde la industria está denunciando masivamente a los usuarios y usando los tribunales para cargar contra los creadores de programas P2P. Así conseguían, el año pasado, el cierre del programa Grokster e importantes modificaciones que restringen las descargas en el popular programa Kazaa.

En Europa ha habido escaramuzas, que han obligado a cerrar algunas webs de enlaces P2P y nodos de las redes eDonkey y Bittorrent, como el famoso Razorback. Recientemente, un ciudadano sueco debía pagar 1.700 euros por subir una película a una red P2P. En Gran Bretaña, una veintena de personas han tenido que indemnizar a la industria discográfica con 72.000 euros por compartir canciones. En Alemania, una web que ofrecía enlaces a series de televisión era condenada a pagar 150.000 euros a la Motion Picture Association of America (MPAA).

La víctima pionera en España fue la web de enlaces P2P DonkeyMania, obligada a cerrar en 2003 por una denuncia de diversas entidades de derechos de autor. En 2005, una denuncia de la MPAA cerraba ZonaTracker y, a raíz de otra denuncia, de la Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audivisuales, el webmaster de CycdGO sufría un registro policial en su casa y acababa cerrando también. A las clausuras de estas webs las ha seguido el cierre voluntario de otras, como la famosa Spanishare, por miedo y prudencia.

La respuesta de los internautas a este persecución había sido discreta hasta ahora: campañas informativas, como la web Nosoypirata.com, o activistas, como "Compartir es Bueno", que han hecho acciones en diversas ciudades, consistentes en descargar públicamente archivos P2P o regalar CDs con canciones sacadas de estas redes, previa autoinculpación a la policía.



EL COPYLEFT


La madre del cordero de las "Guerras del Copyright" es eso: el "copyright", los derechos de copia. En esta confrontación hay dos tipos de tácticas: las que se enfrentan al enemigo y las que lo esquivan. El "Copyleft" lo esquiva. Significa lo contrario que el "copyright": no se restringe la copia sinó que ésta es libre e incluso se anima a la gente a hacerlas y distribuirlas.

La idea del "copyleft" fue acuñada por Richard Stallman, padre del "software" libre. Anima a la copia de las obras intelectuales mediante una "licencia": un texto que acompaña a la obra y especifica los términos en que se permite distribuirla, con total libertad o con algunas restricciones, como no autorizar que se modifique o no permitir que se distribuya en medios comerciales. "Copyleft" no significa que no se pueda cobrar por la obra, si el autor quiere. Significa que su copia y distribución son libres.

Esta idea ha funcionado muy bien en el mundo informático y ha dado lugar a la revolución de los programas libres, como el navegador Firefox, el cliente de correo Thunderbird o el sistema operativo Linux. Un abogado, Lawrence Lessig, vio sus posibilidades para el entorno cultural y creó la licencia Creative Commons, que lleva el "copyleft" a la música, literatura y todo tipo de arte digital. Los músicos han sido los primeros en coger la antorcha. Cada vez hay más grupos que se están haciendo famosos sin pasar por una discográfica: usando licencias "copyleft" y distribuyendo sus canciones en las redes P2P.





¿PENAS DESMESURADAS?


Una de las principales críticas de los activistas en las Guerras del Copyright es que las leyes imponen penas desmesuradas. El abogado David Bravo pone algunos ejemplos kafkianos, en su libro "Copia este libro".

SITUACIÃN:

a. Juan fotocopia una página de un libro.
b. Juan le da un par de puñetazos a un amigo.

QUÃ DICE LA LEY:

La acción más grave sería la "a" puesto que la fotocopia, incluso parcial, sería un delito con pena de 6 meses a 2 años de prisión y multa. Los puñetazos, si no precisaron asistencia médica, serían tan solo una falta.


SITUACIÃN:

a. Juan copia una película de un DVD que le presta su secretaria.
b. Juan acosa sexualmente a su secretaria.

QUÃ DICE LA LEY:

El acoso sexual tendría menos pena.


SITUACIÃN:

a. Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar copias de películas educativas de dibujos animados protegidas por "copyright", sin autorización de los autores.
b. Pedro y Susana van a un colegio y distribuyen entre los alumnos de preescolar películas pornográficas.

QUÃ DICE LA LEY:

La acción menos grave es distribuir material pornográfico a menores. La distribución de copias de material con "copyright" sería un delito al existir un lucro, consistente en el ahorro conseguido por eludir el pago de los originales.


SITUACIÃN:

a. Alfonso descarga una canción de Internet.
b. Alfonso va al Corte Inglés y hurta el CD donde está la canción y toda la discografía del grupo. La suma de lo hurtado no supera los 400 euros.

QUÃ DICE LA LEY:

La descarga de la canción sería un delito con pena de 6 meses a 2 años. El hurto de los CDs ni siquiera sería delito sinó una simple falta. Si Alfonso hubiese robado por valor de 1.000 euros, el hurto sería un delito, pero seguiría mereciendo menor pena que descargar la canción.


SITUACIÃN:

a. Sergio descarga en Internet una canción de Malena Gracia.
b. Sergio roba el coche de Malena Gracia y se lo devuelve 40 horas después.

QUÃ DICE LA LEY:

Sería más grave la descarga. El hurto de uso de vehículo tiene menos pena.


SITUACIÃN.

a. Pedro copia la película "El Resplandor" de un amigo.
b. Pedro amenaza a Verónica Forqué usando un arma.

QUÃ DICE LA LEY:

La copia sería un delito. La amenaza, incluso con un arma, una simple falta.



Extraído de "Copia este libro", de David Bravo, que puede descargarse gratuitamente en Internet. http://elastico.net/archives/005194.html





CUÃ?NTO CUESTA EL CÃ?NON


Un equipo de música con dos fuentes de grabación: 1,20 euros

Un equipo grabador de vídeo o DVD: 6,61 euros

Una cinta virgen de vídeo de 180 minutos: 0,90 euros

Un CD-R de 74 minutos: 0,22 euros

Un reproductor MP3 con tarjeta de memoria de 32 Mb: 0,72 euros.


Fuente: Web de la SGAE. http://www.sgae.es/contenido/cont.inm?instanceId=66&tipoId=41&selectedMe






ESCENARIO DE LA CONTIENDA




A UN LADO....



Entidades recaudadoras de derechos de autor


SGAE. Sociedad General de Autores y Editores. http://www.sgae.es

DAMA. Derechos de Autor de Medios Audiovisuales. http://www.damautor.es

VEGAP. Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos. http://www.vegap.es

AIE. Sociedad de Artistas Intérpretes o Ejecutantes de España.
http://www.aie.es

AISGE. Artistas Intérpretes Sociedad de Gestión. http://www.aisge.es
Gestiona los derechos de bailarines, dobladores, actores y directores de escena.

CEDRO. Centro Español de Derechos Reprográficos. http://cedro.org
Gestiona los derechos de los autores y editores de libros, publicaciones periódicas, partituras musicales, etc.

EGEDA. Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisuales. http://www.egeda.es

AGEDI. Asociación de Gestión de Derechos Intelectuales. http://www.agedi.es
Gestiona los derechos de los productores de fonogramas y videos musicales. Junto a SGAE y FAP puso la primera denuncia colectiva en España contra webs con enlaces P2P.



Asociaciones profesionales


ACAM. Asociación de Compositores y Autores de Música. http://www.acam.es

PROMUSICAE. Productores de Música de España. http://promusicae.es
Agrupa a 65 compañías que representan más del 90 por ciento de la música grabada en España. Recientemente envió 10.000 mensajes a usuarios españoles de P2P amenazándoles con denuncias.

FAP. Federación para la Protección de la Propiedad Intelectual.
http://www.fap.org.es
Agrupa a diversas asociaciones de editores, importadores y distribuidores de cine, vídeo y programas de entretenimiento, entre ellos United International Pictures, Hispano FoxFilm, Sony, Warner Sogefilms, Buenavista International, 20th Century Fox, Paramount, Walt Disney, Editorial Planeta, Microsoft, Virgin, Nokia, Lauren Films o Manga Films. Es la Motion Picture Association of America (MPAA) en versión española.




AL OTRO LADO...



Asociaciones empresariales y de usuarios


Plataforma Todos Contra el Canon. http://www.todoscontraelcanon.es
Reúne a asociaciones de empresas de electrónica, tecnología, informática, telecomunicaciones e Internet y grupos de usuarios como la Asociación de Internautas, la Asociación de Música en Internet, la Asociación de Técnicos de Informática, la Asociación de Usuarios de Internet, el Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación, Comisiones Obreras, la Confederación Española de Asociaciones de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios, la Federación de Consumidores en Acción y otros. Uno de sus actores clave es ASIMELEC, la Asociación Multisectorial de Empresas Españolas de Electrónica y Comunicaciones, con más de 1.500 empresas asociadas.

APEMIT. Asociación Española de Pequeñas y Medianas Empresas de Informática y Nuevas Tecnologías. http://www.apemit.org
Agrupa a 65 tiendas de informática molestas por los abusos de las entidades de derechos de autor a la hora de cobrarles el canon.

AI. Asociación de Internautas. http://www.internautas.org
Alojó la web "Putasgae", lo que le ha valido una multa por injurias. Informa puntualmente en su web sobre las escaramuzas de las guerras del "copyright".



Activistas


Ahora la Red Actúa. http://www.sharemula.com/foros/viewtopic.php?t=3901
Campaña iniciada por la web de enlaces P2P, Sharemula, para protestar por la reciente redada policial contra este tipo de webs.

"No a la SGAE". http://youtube.com/watch?v=5t2kuQuh5Ts
Vídeomontaje de protesta realizado por Cadenapeco.com.

Derecho de Internet. http://www.derecho-internet.org
Asociación de abogados que ofrecen asesoramiento en casos de derechos de autor y promueven una campaña de desobediencia civil para negarse a pagar el canon.

Plataforma Nosoypirata.com. http://www.nosoypirata.com
Campaña informativa de denuncia contra el canon, la persecución del P2P y el abuso de los derechos de autor.

Compartir es bueno. http://compartiresbueno.net
Información y acciones de denuncia llevadas a cabo por los "hacklabs" españoles.

Partido Pirata Español. http://www.partidopirata.es

Ningunterra. http://www.ningunterra.com
Ha creado un popular corto de denuncia contra el canon y convocado el I concurso de relatos cortos sobre derechos de autor.

LaMundial. http://www.lamundial.net
Información sobre el canon y el monopolio de la SGAE en el mundo de la música. Autores de la canción copyleft "Emepetréame".

Música Libre. http://www.musicalibre.es
Promoción de la música "copyleft".

SGAEPOLY. http://www.emezeta.com/articulos/SGAEPOLY
Creación de un Monopoly protagonizado por la SGAE.


Medios de comunicación


Hispamp3. http://www.hispamp3.com
BandaAncha. http://www.bandaancha.st
ADSLzone. http://www.adslzone.net
Weblog de Ignacio Escolar. http://www.escolar.net
Barrapunto. http://www.barrapunto.com
Elotrolado. http://www.elotrolado.net
Asociación de Internautas. http://www.internautas.org
Weblog de David Bravo. http://www.filmica.com/david_bravo



Más información:
Sentencias sobre propiedad intelectual
http://www.bufetalmeida.com/?ct=51



Copyright 2006 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.


<<
Mira també:
http://ww2.grn.es/merce/2006/copywars.html

This work is in the public domain

Comentaris

Poden denunciar-te per descarregar cançons d'una xarxa p2p?
29 jul 2006
Poden denunciar-te per descarregar cançons d'una xarxa p2p?



Tot el que cal saber sobre les "Guerres del Copyright"

El panorama del P2P era idíl·lic a Espanya, comparat amb la persecució d'usuaris, webs i xarxes en Estats Units. El "peer-to-peer" (P2P o compartició d'arxius entre iguals) semblava més un argument publicitari dels proveïdors d'accés a Internet que un delicte. Els usuaris vivien feliços descarregant pel·lícules, música o sèries de televisió. Però alguna cosa ha canviat.

A principis d'abril, s'anunciava a so de bombo i platerets una operació policial contra 17 webs espanyoles que oferien enllaços P2P. La raó, segons les entitats de drets d'autor denunciants -SGAE, FAP i AGEDI-, era que aquestes webs tenien publicitat, el que significava ànim de lucre, i les hi podia jutjar igual que al "top manta". Segons la llei, qui distribuïx arxius amb "copyright" o explica a la gent on trobar-los pot ser culpable, si es lucra amb això.

"Anònim", un dels denunciats, explica: "Han muntat aquesta redada per a fer creure que el P2P és il·legal, però no ho és. Segons la legislació, depèn de si s'obté benefici econòmic i, encara així, no està clar. Google també té anuncis i està ple d'enllaços P2P. A més, no és el mateix oferir l'arxiu que l'enllaç a l'arxiu". "Anònim" es considera un cap de turc: "Els mitjans van dir que ens havien detingut i és fals. Ens van demanar que anéssim a prendre declaració. Jo vaig anar pel meu propi peu".

Segons "Anònim", la redada es va muntar "per a ficar por als quals tenen webs amb enllaços P2P, també perquè s'estava acabant de reformar la Llei de Propietat Intel·lectual i les entitats de drets d'autor volien pressionar perquè sortís una llei al seu gust". Afirma que ningú els ha obligat a tancar les seves webs. Ell ho ha fet "perquè la policia ens ho va suggerir, no perquè pensi que faig una cosa il·legal, sinó perquè no vull problemes. Amb la de fraus i pedofilia que hi ha en Internet, no entenc com perden el temps amb nosaltres i ens fan perdre'l".

Encara que una de les 17 webs ja ha estat exculpada, NaiadaDonkey, la por i la incertesa s'han instal·lat en els internautes, que temen que passe com en Estats Units: Després de les webs, aniran a per ells? Localitzar a un usuari és més difícil que una web, però no impossible. Cada vegada hi ha més empreses, com CoPeerRight, que rastregen les xarxes P2P a la recerca d'internautes que descarreguin arxius amb drets d'autor.

CoPeerRight és una empresa francesa que va començar a actuar a Espanya a la fi de l'any passat. La indústria audiovisual la contracta perquè monitoritze si hi ha gent descarregant determinades pel·lícules i discos. Quan localitza a aquests internautes, els envia un missatge, a través del sistema de missatgeria del seu programa P2P, que reben en temps real, mentre estan descarregant l'arxiu. El missatge els amenaça amb dur-los als tribunals però, de moment, només és una amenaça. La llei espanyola no és molt clara referent a això, no hi ha hagut encara cap usuari denunciat, ni cap jutge s'ha pronunciat per a asseure jurisprudència.

Joaquim Rosés, president de l'Associació d'Advocats d'Internet, ho té clar: "La clau està en l'ànim de lucre. La llei diu que ha d'haver ànim de lucre en la descàrrega, perquè sigui denunciable, però els advocats no es posen d'acord sobre si ànim de lucre significa obtenir un benefici econòmic o és només el fet d'estalviar-te la compra del CD". Rosés es refereix a l'article 270.1 del Codi Penal, que pena amb fins a 2 anys de presó a qui "amb ànim de lucre i en perjudici de tercers, reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense autorització".

El 'quid' legal del P2P és la seva peculiar forma de funcionar: quan descarreguem un arxiu, alhora ho estem compartint, posant a la disposició d'altres persones. El delicte no estaria tant en la descàrrega sinó en aquesta posada a disposició. Però l'advocat David Bravo no ho veu tan clar: "La pujada automàtica de dades, que en les xarxes P2P es realitza de forma simultània a la descàrrega, es consideraria una comunicació pública. Argument que resulta forçat perquè aquesta pujada pot des de no ser coneguda per l'usuari, fins a ser-lo però no pretendre's".

Preguntat sobre quina actitud recomanaria als usuaris de P2P, Joaquim Rosés afirma: "El mateix que als meus fills: l'hi he prohibit. Si no em fan cas i els denuncien, els aconsellaria que diguin que van descarregar la cançó només per a veure si els agradava, perquè volien comprar-la després". Afegix: "Com ciutadà, no m'agrada gens el que està passant. Tracten a les webs amb enllaços P2P com si fossin falsificadors de bosses o traficants. Durant anys, només van ser il·legals la tinença d'armes i de drogues, ara també és il·legal la tinença d'enllaços P2P".

Només els jutges podran aclarir aquesta indefinició. Jutges que, al cap i a la fi, segueixen unes lleis cada vegada seran més dures en casos de propietat intel·lectual. De moment, afirma un advocat que no vol donar el seu nom, els usuaris poden estar tranquils: "Mentre no descarreguin pornografia infantil, no aniran a per ells. El que es busca amb les denúncies és ficar por i cobrar indemnitzacions, que els usuaris del carrer no poden pagar. Qui guanya més amb el P2P a Espanya són els proveïdors d'accés i, fins que no tinguin a tot el món enganxat, no deixaran que els xafin el reclam".

Llavors, explica, serà el moment d'endurir les lleis de debò i els proveïdors tancaran l'accés a les xarxes P2P, com ja estan fent Xinesa Telecom, Tiscali o Freedom UK. Després, la imaginació de la gent trobarà altres camins, diuen els experts, per a seguir aquesta imparable revolució.


LES BATALLES PRIMORDIALS

EL CÀNON
El cànon és la "remuneració compensatòria per còpia privada". Segons la Llei de Propietat Intel·lectual, és legal copiar una obra musical o audiovisual sense autorització de l'autor, ànim de lucre ni difusió col·lectiva, "per a ús privat del copista". Això significa que no hi ha delicte a copiar un CD per a tenir-lo en el cotxe.

La llei interpreta que aquesta llibertat dels consumidors perjudica als autors perquè es compraran menys CDs. I establix una remuneració que els: el cànon, que recapten entitats com la SGAE o CEDRO, en nom dels autors. Han de pagar-lo "tots els equips, aparells i materials idonis per a l'enregistrament d'obres musicals i/o audiovisuals", el que significa: grabadors de vídeo, MP3, CD, DVD i també els CDs, DVDs, etc. Es cobra als fabricants, importadors, distribuïdors, majoristes i minoristes i repercuteix en el preu final.

El cànon no és molt nou. Existeix a Espanya des de 1987, per a les còpies de música i pel·lícules amb vídeos i cassetts. En el 2001, es va ampliar als suports digitals i allí va començar una sonora campanya de protesta, el camp de la qual base és Internet. Al llarg dels anys, ha crescut en intensitat i agressivitat per part dels dos bàndols en conflicte: les entitats de recaptació i els internautes.

En 2003, Hispalinux apadrinava el Moviment Sense Cànon, actualment desaparegut. Prenia el relleu l'Associació d'Internautes, qui allotjava la web Putasgae.org, que li va valer una condemna per injúries en 2005. Recentment naixia una nova associaciació, "ExtorSonados per la SGAE", que promou manifestacions davant les seus d'aquesta entitat.

Paral·lelament, alguns advocats s'unien a la lluita, com David Bravo, Javier de la Cova o Jorge Cortell, ajudant als denunciats per la SGAE i informant a la gent dels seus drets. Els internautes han fet mil i una accions en aquests anys, com el curt "La veritat sobre el cànon", el muntatge "No a la *SGAE" o un autèntic "hack": si es tecleja, en Google, la paraula "Lladres" i es punxa el botó "Vaig a tenir sort", apareix la web de la SGAE. La contesa ha arribat a extrems ridículs, com la denúncia a un noi de 21 anys per cridar en la seva web, Frikipedia, "estafadores" a la SGAE.

Recentment, una coalició d'empreses tecnològiques s'unia a la lluita internauta, amb una recollida de signatures de 60.000 en la web "Tots contra el cànon". A les poques hores, la ACAM, aliada de la SGAE, obria la web "Tots a favor del cànon", per a "informar dels autèntics objectius de la patronal de les operadores i les tecnològiques que dirigeixen aquest sorprenent acte la fi del qual és liberalitzar el mercat i desdemocratitzar la cultura, provocant amb això la volta al feudalisme, en el qual l'accés a l'art estava reservat als nobles i els seus cortesans".

La raó última d'aquesta guerra és els diners. El cànon va suposar l'any passat a Espanya uns beneficis de 12 milions d'euros. En Europa s'espera que les entitats recaptadores guanyin aquest any 500 milions més que l'anterior. Les empreses del sector de les telecomunicacions i la tecnologia s'han posat en peus de guerra no només a Espanya sinó a nivell europeu, unides en l'Aliança per a la Reforma dels Cànons de Drets d'Autor. No volen que els cànons encareixin tant els seus productes que ningú els compri.

EL P2P
La batalla del P2P encara no ha esclatat amb tota la seva intensitat a Espanya. L'escenari de guerra se centra en Estats Units, on la indústria està denunciant massivament als usuaris i usant els tribunals per a carregar contra els creadors de programes P2P. Així aconseguien, l'any passat, el tancament del programa Grokster i importants modificacions que restringeixen les descàrregues en el popular programa Kazaa.

En Europa hi ha hagut tentatives, que han obligat a tancar algunes webs d'enllaços P2P i nodes de les xarxes eDonkey i Bittorrent, com el famós Razorback. Recentment, un ciutadà suec havia de pagar 1.700 euros per pujar una pel·lícula a una xarxa P2P. En Gran Bretanya, una vintena de persones han hagut d'indemnitzar a la indústria discogràfica amb 72.000 euros per compartir cançons. En Alemanya, una web que oferia enllaços a sèries de televisió era condemnada a pagar 150.000 euros a la Motion Picture Association of America (MPAA).

La víctima pionera a Espanya va ser la web d'enllaços P2P DonkeyMania, obligada a tancar en 2003 per una denúncia de diverses entitats de drets d'autor. En 2005, una denúncia de la MPAA tancava ZonaTracker i, arran d'altra denúncia, de l'Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audivisuals, el webmaster de CycdGO sofria un registre policial en la seva casa i acabava tancant també. A les clausures d'aquestes webs les ha seguit el tancament voluntari d'unes altres, com la famosa Spanishare, per por i prudència.

La resposta dels internautes a aquest persecució havia estat discreta fins a ara: campanyes informatives, com la web Nosoypirata.com, o activistes, com "Compartir és Bó", que han fet accions en diverses ciutats, consistents a descarregar públicament arxius P2P o regalar CDs amb cançons tretes d'aquestes xarxes, prèvia autoinculpació a la policia.

EL COPYLEFT
La mare de l'anyell de les "Guerres del Copyright" és això: el "copyright", els drets de còpia. En aquesta confrontació hi ha dos tipus de tàctiques: les quals s'enfronten a l'enemic i les quals ho esquiven. El "Copyleft" ho esquiva. Significa el contrari que el "copyright": no es restringeix la còpia sinó que aquesta és lliure i fins i tot s'anima a la gent a fer-les i distribuir-les.

La idea del "copyleft" va ser encunyada per Richard Stallman, pare del "programari" lliure. Anima a la còpia de les obres intel·lectuals mitjançant una "llicència": un text que acompanya a l'obra i especifica els termes que es permet distribuir-la, amb total llibertat o amb algunes restriccions, com no autoritzar que es modifiqui o no permetre que es distribueixi en mitjans comercials. "Copyleft" no significa que no es pugui cobrar per l'obra, si l'autor vol. Significa que la seva còpia i distribució són lliures.

Aquesta idea ha funcionat molt bé en el món informàtic i ha donat lloc a la revolució dels programes lliures, com el navegador Firefox, el client de correu Thunderbird o el sistema operatiu Linux. Un advocat, Lawrence Lessig, va veure les seves possibilitats per a l'entorn cultural i va crear la llicencia Creative Commons, que duu el "copyleft" a la música, literatura i tot tipus d'art digital. Els músics han estat els primers a agafar la torxa. Cada vegada hi ha més grups que s'estan fent famosos sense passar per una discogràfica: usant llicències "copyleft" i distribuint les seves cançons en les xarxes P2P


PENES DESMESURADES?

Una de les principals crítiques dels activistes en les Guerres del Copyright és que les lleis imposen penes desmesurades. L'advocat David Bravo posa alguns exemples kafkians, en el seu llibre "Copia aquest llibre".

SITUACIÓ:
a. Juan fotocopia una pàgina d'un llibre.
b. Juan li dóna un parell de cops de puny a un amic.

QUÈ DIU LA LLEI:
L'acció més greu seria la "a" ja que la fotocòpia, fins i tot parcial, seria un delicte amb pena de 6 mesos a 2 anys de presó i multa. Els cops de puny, si no van precisar assistència mèdica, serien tan solament una falta.


SITUACIÓ:
a. Juan copia una pel·lícula d'un DVD que li presta la seva secretària.
b. Juan acorrala sexualment a la seva secretària.

QUÈ DIU LA LLEI:
L'assetjament sexual tindria menys pena.


SITUACIÓ:
a. Pedro i Susana van a un col·legi i distribuïxen entre els alumnes de preescolar còpies de pel·lícules educatives de dibuixos animats protegides per "copyright", sense autorització dels autors.
b. Pedro i Susana van a un col·legi i distribuïxen entre els alumnes de preescolar pel·lícules pornogràfiques.

QUÈ DIU LA LLEI:
L'acció menys greu és distribuir material pornogràfic a menors. La distribució de còpies de material amb "copyright" seria un delicte a l'existir un lucre, consistent en l'estalvi aconseguit per eludir el pagament dels originals.


SITUACIÓ:
a. Alfonso descarrega una cançó d'Internet.
b. Alfonso va al Corte Inglés i furta el CD on està la cançó i tota la discografía del grup. La suma del furtat no supera els 400 euros.

QUÈ DIU LA LLEI:
La descàrrega de la cançó seria un delicte amb pena de 6 mesos a 2 anys. El furt dels CDs ni tan sols seria delicte sinó una simple falta. Si Alfonso hagués robat per valor de 1.000 euros, el furt seria un delicte, però seguiria mereixent menor pena que descarregar la cançó.


SITUACIÓ:
a. Sergio descarrega en Internet una cançó de Malena Gracia.
b. Sergio roba el cotxe de Malena Gracia i l'hi retorna 40 hores després.

QUÈ DIU LA LLEI:
Seria més greu la descàrrega. El furt d'ús de vehicle té menys pena.


SITUACIÓ.
a. Pedro copia la pel·lícula "La Resplendor" d'un amic.
b. Pedro amenaça a Verónica Forqué usant un arma.

QUÈ DIU LA LLEI:
La copia seria un delicte. L'amenaça, fins i tot amb un arma, una simple falta.

Extret de "Copia este libro", de David Bravo, que pot descarregar-se gratuïtament en Internet. http://elastico.net/archives/005194.html


QUANT COSTA EL CÀNON
Un equip de música amb dues fonts d'enregistrament: 1,20 euros
Un equip grabador de vídeo o DVD: 6,61 euros
Una cinta verge de vídeo de 180 minuts: 0,90 euros
Un CD-R de 74 minuts: 0,22 euros
Un reproductor MP3 amb targeta de memòria de 32 Mb: 0,72 euros.

Font: Web de la SGAE. http://www.sgae.es/contenido/cont.inm?instanceId=66&tipoId=41&selectedMe


ESCENARI DE LA CONTESA

A UN COSTAT....
Entitats recaptadores de drets d'autor

SGAE. Societat General d'Autors i Editors. http://www.sgae.es
DAMA. Drets d'Autor de Mitjans Audiovisuals. http://www.damautor.es
VEGAP. Visual Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics. http://www.vegap.es
AIE. Societat d'Artistes Intèrprets o Executants d'Espanya. http://www.aie.es
AISGE. Artistes Intèrprets Societat de Gestió. http://www.aisge.es
Gestiona els drets de ballarins, dobladors, actors i directors d'escena.
CEDRO. Centre Espanyol de Drets Reprogràfics. http://cedro.org
Gestiona els drets dels autors i editors de llibres, publicacions periòdiques, partitures musicals, etc.
EGEDA. Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals. http://www.egeda.es
AGEDI. Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals. http://www.agedi.es
Gestiona els drets dels productors de fonogrames i videos musicals. Al costat de SGAE i FAP va posar la primera denúncia col·lectiva a Espanya contra webs amb enllaços P2P.

Associacions professionals
ACAM. Associació de Compositors i Autors de Música. http://www.acam.es
PROMUSICAE. Productors de Música d'Espanya. http://promusicae.es
Agrupa a 65 companyies que representen més del 90 per cent de la música gravada a Espanya. Recentment va enviar 10.000 missatges a usuaris espanyols de P2P amenaçant-los amb denúncies.
FAP. Federació per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual. http://www.fap.org.es
Agrupa a diverses associacions d'editors, importadors i distribuïdors de cinema, vídeo i programes d'entreteniment, entre ells United International Pictures, Hispano FoxFilm, Sony, Warner Sogefilms, Buenavista International, 20th Century Fox, Paramount, Walt Disney, Editorial Planeta, Microsoft, Virgin, Nokia, Lauren Films o Màniga Films. És la Motion Picture Association of America (MPAA) en versió espanyola.


A L'ALTRE COSTAT...

Associacions empresarials i d'usuaris
Plataforma Tots Contra el Cànon. http://www.todoscontraelcanon.es
Reuneix a associacions d'empreses d'electrònica, tecnologia, informàtica, telecomunicacions i Internet i grups d'usuaris com l'Associació d'Internautes, l'Associació de Música en Internet, l'Associació de Tècnics d'Informàtica, l'Associació d'Usuaris d'Internet, el Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació, Comissions Obreres, la Confederació Espanyola d'Associacions de Mestresses, Consumidors i Usuaris, la Federació de Consumidors en Acció i altres. Un dels seus actors clau és ASIMELEC, l'Associació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrònica i Comunicacions, amb més de 1.500 empreses associades.
APEMIT. Associació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses d'Informàtica i Noves Tecnologies. http://www.apemit.org
Agrupa a 65 botigues d'informàtica molestes pels abusos de les entitats de drets d'autor a l'hora de cobrar-los el cànon.
AI. Associació d'Internautes. http://www.internautas.org
Va allotjar la web "Putasgae", el que li ha valgut una multa per injúries. Informa puntualment en la seva web sobre les escaramuces de les guerres del "copyright".

Activistes
Ara la Xarxa Actua. http://www.sharemula.com/foros/viewtopic.php?t=3901
Campanya iniciada per la web d'enllaços P2P, Sharemula, per a protestar per la recent redada policial contra aquest tipus de webs.
"No a la SGAE". http://youtube.com/watch?v=5t2kuQuh5Ts
Vídeomontaje de protesta realitzat per Cadenapeco.com.
Dret d'Internet. http://www.derecho-internet.org
Associació d'advocats que oferixen assessorament en casos de drets d'autor i promouen una campanya de desobediència civil per a negar-se a pagar el cànon.
Plataforma Nosoypirata.com. http://www.nosoypirata.com
Campaña informativa de denúncia contra el cànon, la persecució del P2P i l'abús dels drets d'autor.
Compartir és bo. http://compartiresbueno.net
Informació i accions de denúncia portades a terme pels "hacklabs" espanyols.
Partit Pirata Espanyol. http://www.partidopirata.es
Ningunterra. http://www.ningunterra.com
Ha creat un popular curt de denúncia contra el cànon i convocat l'I concurs de relats curts sobre drets d'autor.
LaMundial. http://www.lamundial.net
Informació sobre el cànon i el monopoli de la SGAE en el món de la música. Autors de la cançó copyleft "Emepetréame".
Música Lliure. http://www.musicalibre.es


Promoció de la música "copyleft".

SGAEPOLY. http://www.emezeta.com/articulos/SGAEPOLY
Creació d'un Monopoly protagonitzat per la SGAE.


Mitjans de comunicació

Hispamp3. http://www.hispamp3.com
BandaAncha. http://www.bandaancha.st
ADSLzone. http://www.adslzone.net
Weblog d'Ignacio Escolar. http://www.escolar.net
Barrapunto. http://www.barrapunto.com
Elotrolado. http://www.elotrolado.net
Associació d'Internautes. http://www.internautas.org
Weblog de David Bravo. http://www.filmica.com/davidbravo

Més informació:
Sentències sobre propietat intel·lectual
http://www.bufetalmeida.com/?ct=51.

Copyright 2006 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.

Mira també:
http://ww2.grn.es/merce/2006/copywars.html
http://valencia.indymedia.org/display.php?articleId=2185
Megatraduccio
29 jul 2006
Bravo per qui ho ha traduït, perquè és un "curro" "de cuidadu".
Sindicat