|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder |
|
Encara hi ha estúpids que diuen que franco, el criminal, és mort.
|
|
|
per guinarda |
29 jul 2006
|
|
Perquè una ferida, sobretot si és antiga i no cicatritzada, es tanqui be cal, moltes vegades, reobrir-la i netejar-la del gèrmens nocius que hi puguin quedar, desinfectar-la. Aleshores podem esperar que es tanqui i no deixi una marca excessiva. |
Perquè una ferida, sobretot si és antiga i no cicatritzada, es tanqui be cal, moltes vegades, reobrir-la i netejar-la del gèrmens nocius que hi puguin quedar, desinfectar-la. Aleshores podem esperar que es tanqui i no deixi una senyal excessiva.
Després de llegir la llei de la memòria històrica que acaba de fer el govern ja es veu qui mana, encara. Fins i tot el PP hi te dret a veto!
A qui pretenen enganyar? Això vol ser nedar i guardar la roba, per és manca d’autoritat i un plegar-se al que en el fons encara manen. Ho tenim cardat!
del periodico d'avui
"La reparació moral a les víctimes de la dictadura serà una nota al 'BOE'
"• La llei no anul.la els judicis franquistes i només preveu una "rehabilitació" simbòlica sense efectes jurídics
• El Partit Popular té dret de veto sobre el consell que analitzarà les peticions de famílies i institucions"
Encara hi ha estúpids que diuen que franco, el criminal, és mort.
www.guinarda.com |
Mira també:
http://www.elperiodico.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Encara hi ha estúpids que diuen que franco, el criminal, és mort.
|
|
per + |
29 jul 2006
|
POSICIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT SOBRE EL PROJECTE LLEI MEMÒRIA HISTÒRICA
Comunicat de la Comissió de la Dignitat davant el projecte de Llei de la Memòria Històrica
La Comissió de la Dignitat vol expressar la seva contrarietat i decepció davant del projecte de Llei fet públic pel govern espanyol per les següents raons:
1 ) El projecte de Llei no suposa una condemna i deslegitimació explícites de l’estat franquista ni el reconeixement de la legitimitat de les institucions republicanes de les que és hereva l’actual constitució i que en el cas de Catalunya han seguit sense solució de continuïtat en la Generalitat de Catalunya restablerta el setembre del 1977. El projecte de Llei no contempla una condemna dels crims del franquisme com a crims d’Estat perfectament planificats com un autèntic genocidi contra les persones per causa de les seves idees, els pobles de l’estat i les seves cultures.
2) El projecte de Llei incomprehensiblement no preveu el retorn dels arxius espoliats pels franquistes als ajuntaments, quan s'havia reiteradament proposat com la via per realitzar-ho. La llei no contempla el retorn a tots els ajuntaments de l’Estat dels documents dels arxius institucionals que els van ser requisats i que estan a l’Arxiu de la Guerra Civil. En aquest sentit el govern espanyol ha trencat el compromís que va adquirir quan es va negociar la llei de retorn dels documents de Catalunya de l’Arxiu de Salamanca a la Generalitat. Quin sentit té que com a institucions democràtiques l’estat encara conservi requisats actes dels consells o altres documents dels arxius municipals i no es faci un acte de restitució amb el seu retorn? Les víctimes del franquisme tenen el dret a la restitució i a la veritat i no es pot amagar això amb declaracions i oferiments de condecoracions. Com deia el poeta Pere Quart les condecoracions són coses d’altres èpoques.
3) El Govern confon el respecte a les víctimes innocents de la guerra amb una condemna clara de l’Estat franquista i un necessari reconeixement i restitució de les víctimes que van patir la repressió del règim. Com ha dit Perez Ezquivel, en sortir d’una dictadura les víctimes necessiten un clar reconeixement que ha d’incloure una condemna dels qui van ser causa del seu patiment i més quan la repressió era institucionalitzada pel propi estat.
4) El projecte tampoc no preveu l'anul·lació dels processos. En primer lloc, la condemna a mort del President Companys com a President de la Generalitat és un Crim d’Estat i com a tal l’Estat l’ha d’afrontar i procedir a l’anul·lació d’aquell procés com a acte de restitució al poble de Catalunya i a les seves institucions nacionals de Govern. És del tot inadmisible que no es contempli una previsió de reforma legislativa que possibiliti l’anul·lació global dels processos de repressió política del franquisme, tant els consells de guerra militars, els del tribunal d’Ordre públic com ara el tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo i els Tribunales de Responsabilidades políticas. Això ho han fet els propis estats alemany i Italià respecte als processos polítics fets durant els respectius règims feixistes que van patir els seus ciutadans. Ho va fer també el franquisme el 1939 respecte als processos duts a terme en zona republicana durant la guerra i ara és incapaç de fer-ho el propi estat espanyol. No ho fa el règim democràtic espanyol l'any 2006. Per què? No valen reconeixements simbòlics sinó que l’estat té el deure d’esborrar les condemnes que van patir milers de ciutadans i que encara resten als repertoris jurisprudencials com a legals i legítimes.
5) El projecte de Llei no contempa la revisió de processos quan l'Estat ha d’afavorir, a través de la fiscalia, les revisions dels processos de la guerra civil. Recentment hem pogut veure com el fiscal del la sala militar del tribunal suprem ha reconegut la reclamació de l’anul·lació del procés per vulneració del principi de legalitat respecte a les lleis vigents ja que el delicte de rebel·lió o auxili de la rebel·lió pel que va ser condemnat Peiró i la majoria de processats en aquells anys es referia a qui s’aixecava en armes contra la República i les institucions republicanes. El fiscal de l’Estat s’hi ha oposat incomprensiblement tot i que el Tribunal Constitucional va establir que era una causa de revisió d’un procés penal quan un ciutadà havia estat condemnat per un delicte que no es corresponia a la conducta que se li imputava, per vulneració del principi de legalitat amb què es regeix avui la legislació penal i que es regia el Codi de Justícia Militar franquista.
6) El projecte de Llei no contempla cap norma específica per la qual l’Estat s'hagi de comprometre a obrir, en un termini determinat, tots els arxius de la repressió franquista, tant els centrals de l’estat com els repartits pel territori de l’estat. Ens oposem al trasllat de més arxius a l’Arxiu de Salamanca. Els arxius de la repressió cal que estiguin a prop dels ciutadans i puguin tenir accés a la documentació en que es va basar la seva repressió. En aquest sentit demanem que a Catalunya i el país valencià s’obrin al públic els arxius repressius dels òrgans militars i policials del franquisme.
Comissió de la Dignitat, Barcelona 28 de juliol 2006. |
|
Que passa amb Lluis Companys?
|
|
per Anarquista |
29 jul 2006
|
Estic d'acord amb tot el comunicat de la "Comissió de la Dignitat" excepte en el tractament exclusiu que fa d'un senyor (Lluís Companys i Jover) que fou executat el 15-10-1940.
Tots i totes les executades foren igual de víctimes del feixisme/franquisme. |
|
Re: Encara hi ha estúpids que diuen que franco, el criminal, és mort.
|
|
per anarquista comprensiu |
29 jul 2006
|
|
D'acord, però també és veritat que Companys era el representant polític escollit democràticament pel poble català i per tant el seu afusellament era força més simbòlic que el de totes les víctimes. No sé si m'explico. |
|
Re: Encara hi ha estúpids que diuen que franco, el criminal, és mort.
|
|
per la sombra de Ascaso |
02 ago 2006
|
|
algunos, tampoco olvidamos a CAmilo Bernieri, tampoco a Andreu Nin pese a ser alergicos a las hoces y martillos de cualquier partido. |
|
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg....(Raimon)
|
|
per Autònom Pratenc |
06 ago 2006
|
Un dels pitjors crims perpetrats durant els anys de la reforma del règim feixista fins a una democrà cia vigilada, van ser els acords en virtut dels quals s’assoli un Pacte de Silenci.
L’oposició antifeixista tangible al carrer; representada bà sicament pels militants del PCE, del PSUC, i també CCOO; es van moure en aquell context, condicionats sota l’amenaça a quedar “fora del joc� en la futura legalitat democrà tica que s’estava cuinant en aquells moments; si precisament aquest partit no acatava les regles marcades pels vencedors i els poders econòmics.
L’alternativa era o empassar-se els principis, o patir la il·legalitat en una democrà cia policial al estil de la R.F. Alemanya.
A la ja citada amnèsia històrica; si va sumar l’acatament explÃcit de la monarquia; o altres mesures com les renuncies programà tiques en els seus estatuts a esmentar el “leninismeâ€?, “l’internacionalisme proletariâ€?, o la “lluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinentsâ€?, etc. Acords que es van traduir en els “Pactes de la Moncloaâ€? a nivell sindical.
Entre els anys 36 i 39. Més enllà del combat -democrà cia vs. Feixisme-, també se’n va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i que enfrontava bà sicament tres concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques.
Democrà cia? Si! Però quina? Una de delegada, representativa i liberal o un altre de directa, participativa i autogestiónaria.
El poble treballador català prenia a les seves mans; bona part de les fabriques, tallers i camps, per gestionar-les ells mateixos, horitzontalment, i sense patrons o amos. Creant unes milÃcies populars pròpies que van substituir amb poc temps al dissolt exercit republicà espanyol.
Aquest fet sense precedents, no es cap cosa que és pugui oblidar a la lleugera.
Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
AHIR COM AVUI, SEGUIM AMB EL PUNY ALÇAT! |
