EL JÚPITER (Poble Nou del 19 de juliol de 1936 al Fòrum de 2004)

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: antifeixisme
EL JÚPITER (Poble Nou del 19 de juliol de 1936 al Fòrum de 2004)
per XARXA-LLIBERTÀRIA	28 jul 2006

En 1909 en la platja de la Mar Bella els diumenges al matÃ eren freqÃ¼ents els concursos de globus aerostÃ tics. La junta del fa poc constituÃ¯t club de futbol de la barriada de Poble Nou va decidir prendre el nom del globus vencedor en un d'aquests concursos. Va guanyar un que duia el nom de JÃºpiter. Solien jugar en un ras del Camp de la Bota. Federat en 1912 el club va diversificar les seves activitats esportives entre les quals destacaven les seccions d'atletisme i excursionisme, a les quals se sumava l'ediciÃ³ d'un butlletÃ. En 1921 el club va adquirir el camp del futur carrer Lope de Vega en el qual es va construir una tribuna de fusta. En els anys vint el club va gaudir d'una gran popularitat i una enorme assistÃ¨ncia de pÃºblic als partits. El JÃºpiter es va proclamar campiÃ³ d'Espanya de segona en la temporada 1924-1925. Tenia una pedrera prÃ²pia i eren molts els joves que desitjaven jugar en l'equip, ja que alguns jugadors havien aconseguit fitxar per altres equips de major nivell i possibilitats econÃ²miques. Poble Nou en els anys vint i trenta era un barri eminentment obrer i fabril, cenetista i republicÃ . La presÃ¨ncia de la CNT en la vida quotidiana dels obrers era omnipresent, tant com factor d'adaptaciÃ³ de la massiva emigraciÃ³ a un medi urbÃ hostil, com garantia de solidaritat davant l'explotaciÃ³ del patrÃ³, les injustÃcies, la desigualtat social, la brutalitat policial, l'atur o la malaltia. El catalanisme per la seva banda era absolutament predominant entre la petita burgesia i els industrials. El JÃºpiter durant la Dictadura havia sofert directament la repressiÃ³, arribant a prohibir-se l'estrella de cinc puntes sobre quatre barres del seu escut per les seves connotacions independentistes i catalanistes. Els militants anarquistes aprofitaven els desplaÃ§aments del club per a transportar pistoles dintre dels balons, que en aquells dies estaven formats per una cambra d'aire en l'interior d'un cuir que es tancava mitjanÃ§ant uns cordons. Bastava amb substituir la cambra d'aire per la pistola desmuntada. Les idees i activitats polÃtiques dels socis o simpatitzants del JÃºpiter eren inevitablement molestes al govern de Primo de Rivera. El camp del JÃºpiter del carrer Lope de Vega va ser utilitzat al juliol de 1936 com punt de trobada per a iniciar la insurrecciÃ³ obrera contra l'alÃ§ament militar, per la proximitat del domicili de la majoria d'anarquistes del grup "Nosotros" i l'enorme militÃ ncia cenetista existent en el barri. El ComitÃ¨ de Defensa de Poble Nou havia requisat dos camions d'una propera fÃ brica tÃ¨xtil, que van ser aparcats al costat del camp del JÃºpiter, que els anarquistes utilitzaven tambÃ© com arsenal clandestÃ. Gregorio Jover vivia en el nÃºmero 276 del carrer de Pujades. Aquest pis, durant tota la nit del 18 al 19 de juliol, s'havia convertit en el lloc de reuniÃ³ dels membres del grup "Nosotros" tot esperant avÃs de l'alÃ§ament militar. Acompanyaven a Jover, Juan GarcÃa Oliver, que vivia molt prop, en el nÃºmero 72 del carrer Espronceda, gairebÃ© cantonada a Llull; Buenaventura Durruti, que vivia a un quilÃ²metre escÃ s, en la barriada del Clot; Antonio Ortiz, nascut en el barri de La Plata de Poble Nou, en el xamfrÃ dels carrers IndependÃ¨ncia/Wad Ras (ara Badajoz/Doctor Trueta); Francisco Ascaso, que vivia tambÃ© molt a prop en el carrer Sant Joan de Malta; Ricardo Sanz, tambÃ© veÃ de Poble Nou; Aurelio FernÃ¡ndez i Jose PÃ©rez IbÃ¡Ã±ez "el ValÃ¨ncia". Des del pis de Jover arribava a a veure's la tanca del camp del JÃºpiter on estaven aparcats els dos camions. A les cinc del matÃ va arribar un enllaÃ§ comunicant que les tropes havien comenÃ§at a sortir de les casernes. La tÃ ctica obrera havia acordat deixar que les tropes sortissin al carrer sense fustigar-les, perquÃ¨ seria mÃ©s fÃ cil derrotar-les fora de les casernes. Els carrers Lope de Vega, Espronceda, Llull i Pujades, que envoltaven el camp del JÃºpiter, estaven repletes de militants anarquistes armats. Una vintena dels mÃ©s foguejats, provats en mil lluites de carrer, van pujar als camions. Antonio Ortiz i Ricardo Sanz van muntar una metralladora en el camiÃ³ que obria la marxa. Les sirenes de les fÃ briques del barri van comenÃ§ar a ulular cridant al combat. Era el senyal acordat per a l'inici de la lluita. I aquesta vegada l'alarma de les sirenes cobrava el seu significat literal de prendre les armes per a defensar-se de l'enemic: "a l'arma". Els camions, bandera roja i negra desplegada, seguits d'un seguici d'homes armats, cantant "Hijos del Pueblo" i "A las barricadas", animats pels veÃ¯ns aguaitats a les balconades, van enfilar fins la Rambla de Poble Nou per a pujar fins Pere IV i d'allÃ cap al centre de la ciutat. Mai les estrofes d'aquestes canÃ§ons havien tingut tant sentit: "aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber, el bien mÃ¡s preciado es la libertad, hay que defenderla con fe y valor"; "en la batalla la hiena fascista con nuestros cuerpos sucumbirÃ¡, y el pueblo entero con los anarquistas harÃ¡ que triunfe la libertad". El grup "Nosotros", constituÃ¯t en ComitÃ¨ de Defensa Revolucionari, va dirigir a Barcelona la insurrecciÃ³ obrera contra l'alÃ§ament militar des d'un d'aquests camions aparcat en la PlaÃ§a del Teatre. En el propi Poble Nou els veÃ¯ns van assaltar la caserna dels Docks en l'Avinguda IcÃ ria, utilitzant tÃ ctiques que van sorprendre als militars per la seva empenta i imaginaciÃ³: grans rotllos de cable del port van ser usats com barricades mÃ²bils i les portes de la caserna van ser abatudes per camions llanÃ§ats sobre elles a tota velocitat. Avui aquesta caserna ha desaparegut entre les reformes urbanÃstiques de la Vila OlÃmpica. En trenta hores militars i feixistes van ser derrotats i la ciutat va quedar en mans d'una federaciÃ³ de barricades. DesprÃ©s Poble Nou va viure la guerra, els bombardejos, la fam i per fi la derrota, l'exili de molts veÃ¯ns, el camp de concentraciÃ³ del "CÃ nem", els afusellaments diaris del Camp de la Bota, i sobretot molts anys d'una por al que van cridar pau. El JÃºpiter, desprÃ©s del triomf del feixisme, va perdre per segona vegada l'escut de l'estrella i les quatre barres que havia recuperat amb l'arribada de la RepÃºblica. El club era a mÃ©s sospitÃ³s d'haver colÂ·laborat econÃ²micament amb el Socorro Rojo. En 1940 la dictadura franquista va intentar convertir al JÃºpiter en una filial de l'Espanyol, canviant-li fins i tot el nom de JÃºpiter pel de HÃ¨rcules. En els anys quaranta el club va estar a punt de desaparÃ¨ixer i en 1948 va canviar el camp de Lope de Vega per l'actual de La Verneda, situat llavors en un ras envoltat de masies i terres de conreu, molt llunyÃ del nucli urbÃ de Poble Nou. Avui les masies de La Verneda han desaparegut, substituÃ¯des per enormes blocs de cases de mÃ©s de vint pisos, sense gairebÃ© zones verdes, herÃ¨ncia terrible de l'urbanisme desenfrenat i l'especulaciÃ³ del sÃ²l de l'etapa Porcioles. En l'antic solar del camp del JÃºpiter es va construir un colÂ·legi pÃºblic i uns jardins, en el que Ã©s avui una plaÃ§a sense mÃ©s nom que el dels quatre carrers que la delimiten. Potser algun dia, no sense lluita, s'anomeni plaÃ§a del JÃºpiter o, per quÃ¨ no, del 19 de juliol de 1936 . Avui, la caserna dels Docks ha desaparegut sota les reformes urbanÃstiques de la Vila OlÃmpica, sense que gens recordi la gesta heroica dels combatents anÃ²nims del proletariat barcelonÃ. Avui, en el Camp de la Bota, on va jugar el JÃºpiter en els seus inicis, s'ha aixecat l'esplanada, hotels i palaus del FÃ²rum de les Cultures. I entre els dos edificis mÃ©s destacats s'ha permÃ¨s que seguÃs en peus una columna de ferro, que ja s'havia erigit abans, en memÃ²ria de tants que allÃ van ser afusellats, encara que pel que sembla oficialment, i si ningÃº ho impedeix, pretenen anomenar-la Columna de la ConcÃ²rdia. AixÃ doncs el FÃ²rum s'aixeca fÃsicament sobre el mateix lloc on per a satisfer una venjanÃ§a feixista insaciable van ser afusellades des de 1939 fins 1952 mÃ©s de tres mil persones, en la seva majoria absolutament innocents, assassinades en nom de DÃ©u, de Franco i de l'EsglÃ©sia. Ahir, el Camp de la Bota va ser un miserable barri de barraques i lloc d'extermini dels rojos. Avui, sota el FÃ²rum hi ha una depuradora i davant una central tÃ¨rmica. I per descomptat el discurs del poder ens parla de sostenibilitat, d'energia neta, de pau entre els pobles, de lluita contra la pobresa, d'harmonia amb la naturalesa, Ã©s a dir, de tot allÃ² que la prÃ²pia construcciÃ³ del FÃ²rum nega en la prÃ ctica: edificis i espai pÃºblic destinats al negoci privat, inversions multimilionÃ ries alienes a l'interÃ¨s i necessitats dels ciutadans, amb merda sota i contaminaciÃ³ davant. Ens volen vendre la seva gestiÃ³ del caos, la corrupciÃ³ i la catÃ strofe imparable a la qual ens duu la descomposiciÃ³ social i econÃ²mica del capitalisme com el millor dels paradisos possibles, amb operacions especulatiu-financeres hÃ bilment camuflades com grans espectacles, ahir les OlimpÃades i avui el FÃ²rum. El pla del 22@ acabarÃ desplaÃ§ant als veÃ¯ns del barri, llanÃ§ant-los fora amb una mesquina indemnitzaciÃ³, substituint-los per yupis amb luxosos pisos, afavorint l'especulaciÃ³ immobiliÃ ria de sempre, destruint els Ãºltims vestigis fabrils, permetent l'edificaciÃ³ d'hotels i gratacels irracionals, intentant minimitzar el fracÃ s del seu projecte d'establiment d'empreses de tecnologia â��netaâ�?, i reduint al mÃnim possible les zones verdes o l'equipament pÃºblic. El 19 de Juliol el carrer en Poble Nou va ser del proletariat que li va conquistar amb les armes preses a l'exÃ¨rcit insurreccionat, quan va assaltar les casernes de Sant Andreu; avui Ã©s propietat del complex urbanÃstic-empresarial de l'ajuntament, les immobiliÃ ries i les grans empreses de serveis, que tambÃ© en el seu moment van prendre a l'assalt aquestes mateixes casernes per a desallotjar-los de "marginals, sense-papers, sense-sostre i indesitjables". Ã�s l'hora histÃ²rica del "pelotazo" continu: paguen els de sempre. Per cert, el JÃºpiter va descendir a Primera Catalana, divisiÃ³ en la qual juga des de 1998. Barcelona, malgrat l'autocomplaenÃ§a municipal i el narcisisme hÃ bilment inculcat als seus ciutadans, no juga en la primera divisiÃ³ capitalista de les ciutats del mÃ³n: Nova York, TÃ²quio, ParÃs, Londres..., ni tampoc en segona: MilÃ , Madrid, Roma, Xicago, Frankfurt, Zuric..., encara que als nostres gestors de tercera i els seus cÃ²mplices sempre els quedarÃ la primera catalana. AgustÃn GuillamÃ³n (julio 2004). Balance. Cuadernos de historia. http//:es.geocities.com/hbalance2000 VersiÃ³ modificada i ampliada del text publicat en "La Barcelona Rebelde". Octaedro (2003). TraducciÃ³ al catalÃ de la Web de la CGT de Catalunya de la versiÃ³ en castellÃ publicada per la Web de la Red Libertaria Apoyo Mutuo http://www.red-libertaria.net/noticias/modules.php?name=News&file=articl
This work is in the public domain

Comentaris

Re: EL JÚPITER (Poble Nou del 19 de juliol de 1936 al Fòrum de 2004)
per PoblenouLlibertari	30 jul 2006
Parece que éste año se ha oficiado las DESMEMORIA. Qué pasa con los que cuando nos hemos bebido una cerveza nos llamamos revolucionarios. No estamos a la altura de aquellos "paletos", hijos del pueblo, sinceros y comprometidos. Que hubiera pasado hoy, un domingo con todos en la playa pasando de todo. Me da vergüenza de toda esa lucha y toda esa sangre que hemos convertido en estéril.

Re: EL JÚPITER (Poble Nou del 19 de juliol de 1936 al Fòrum de 2004)
per Alfred lfredo2007@yahoo.es	22 ago 2006
Mi padre tenía una lampistería que se llamaba Jupiter. Gracias Señor Agustín Guillamón y a vosotros. Gracias por haber recordado la historia que con sangre se intentó borrar . Gracias porque siempre supe , intuí mis origenes. Que nuestros antepasados u los de todo el Poble Nou revivan esos años 20 y 30.Gracias a todos los que luchaisteis en Poble Nou , obreros , ácratas , republicanos. especialmente a los que fueron asesinados o exiliados a la fuerza . Gracias con amor fraternal. Gracias a vosotros el mundo es mejor , aunque todavía quede por hacer.