|
|
|
Notícies :: educació i societat : laboral : dones |
|
gairebé dos de cada deu catalans viuen en risc de probresa
|
|
|
per devilaweb |
27 jul 2006
|
|
|
font:vilaweb
Gairebé dos de cada deu catalans viuen en risc d'exclusió social
Les dones grans que viuen soles són les que tenen les rendes més baixes
H. CAPERA. Barcelona
Un 17,7% dels catalans estan en risc de viure en condicions de pobresa. Això, segons l'informe Distribució de la renda i de risc de pobresa 2004 de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), vol dir que aproximadament 1,2 milions de persones sobreviuen amb menys de 7.569 euros l' any. Les dones de més de 65 anys que viuen soles són les que encapçalen la llista de famílies catalanes amb les rendes més baixes. Aquesta és la primera vegada que un informe estableix la taxa oficial sobre el risc d'exclusió social. El document també especifica que més de la meitat dels catalans cobren algun tipus de prestació social.
Per mesurar els índexs de risc d'exclusió social s'ha d'establir un llindar. L'Idescat, seguint la metodologia que s'aplica en tots els països europeus, ha fixat el límit en 7.569 euros nets anuals. El risc de viure en condicions de pobresa té més incidència entre les dones que no pas entre els homes: elles corren el risc d'exclusió en un 19% dels casos, i ells en un 16,3%. Aquesta variació es deu, sobretot, a les diferències que hi ha en les rendes dels uns i els altres. Els homes reben unes compensacions mitjanes de 9.191 euros l'any, i les dones, en canvi, de 8.731. De tota manera, la diferència més exagerada es troba quan es diferencien aquestes rendes depenent dels grups d'edats: els homes de més de 65 anys cobren una mitjana de 8.699 euros i elles, per contra, en cobren 7.551 de mitjana. Més de mil euros menys.
Els grups més desfavorits són le persones que viuen soles, seguides de les de ciutadania estrangera i les vídues. De tota manera, segons va explicar ahir la cap de l'àrea d'estadística social de l'Idescat, Marta Masats, aquestes estadístiques «només tenen en compte les persones en situació regular», així que aquest índex, en la pràctica, és més alt. Aquesta és la primera vegada que l'Idescat dóna dades sobre els índexs de població en risc d'exclusió social i es preveu que a partir d'ara ho faci cada any.
Els resultat d'enguany –els del 2004– són els d'una enquesta feta a una mostra de població representativa de Catalunya. Algunes de les dades s'han extret d'estadístiques elaborades per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). I és precisament per aquest motiu que el document disposa d'algunes dades que fan referència a la resta de l'Estat. Com s'assenyala en el quadre, el percentatge de risc d'exclusió social estatal és més elevat que no pas el català. En el primer cas, el llindar s'ha establert en 6.279 euros, però el fet que la xifra sigui més baixa no garanteix que el percentatge sigui menor. I és que un 19,9% dels ciutadans de l'Estat viuen en condicions precàries. Segons estimacions de l'oficina d'estadística europea Eurostat, la taxa de pobresa de la UE dels 25 se situa en un 16%, i en l'Europa dels 15 era d'un 17%. |
This work is in the public domain |
|
Re: gairebé dos de cada deu catalans viuen en risc de probresa
|
|
per albert |
27 jul 2006
|
|
¿Per què a més d'un salari mínim no hi ha també un salari màxim? ¿Per què l'Institut d'Estadística de Catalunya no fa un estudi sobre el percentatge de catalans que superen el llindar de la riquesa? ¿Per què els ingressos de la gent pobre són, gairebé sempre, transparents i això no passa, gairebé mai, amb la gent rica? ¿Per què sentim parlar dels problemes econòmics de legalitat del senyor Duran i Lleida i el tema finalment s'esvaeix com el fum? ¿Per què l'altre dia algú va parlar en aquest espai d'una torre esplèndida del socialista Montilla, i del fet que manté tres famílies, i ningú no n'ha dit res més? ¿Per què els jubilats autònoms cobren una pensió mínima, en la qual s'inclou un complement al mínim, que pot ser retirat si es demostra que té uns ingressos addicionals amb uns no grans interessos provinents d'estalvis aconseguits durant la seva època de treball? ¿Per què surten a la llum aquests estudis sobre la pobresa, si això no ajudarà a resoldre els problemes del pobres? ¿A qui interessa que es parli d'aquest tema i amb quina finalitat?... |
|
Re: gairebé dos de cada deu catalans viuen en risc de probresa
|
|
per albert |
27 jul 2006
|
|
Vaig estudiar ciències polítiques a la UPF. Mai havia compartit aula amb fills de la classe alta, que dia rere dia em sorprenien amb la seva particular visió del món, sobretot en una assignatura concreta on el professor dedicava la meitat del temps a plantejar temes de debat, els votàvem (favor-contra-abstenció), els disctuíem i els tornàvem a votar. Un exemple d'aquestes sorpreses va ser un dia que ens va proposar si crèiem que seria bo que a Catalunya s'apliqués una mesura noruega que consisteix en donar unes beques als estudiants universitaris que es tradueixen en uns 600-900 euros mensuals i que després es retornen al govern quan finalitzes els estudis i tens treball. Una intervenció que em va deixar garratibada va ser la d'una noia que aproximadament va dir: "Ui, jo amb això no tinc ni per començar, amb aquesta mesura no crec que es pogués fer masses coses." En un altre debat algú va dir "és mentida que hi hagi més d'un milió de persones pobres a Catalunya". Recordo que aquest comentari es va fer en una classe de la llicenciatura de ciències polítiques. Mentre la classe política dirigent estigui tant lluny de la realitat...tant és que tinguin molt bones intencions, amb la poca conciència que tenen de la realitat és impossible que prenguin bones mesures. |
