|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
L’abandó d’una cultura: moviments i llengua
|
|
|
per gemma |
27 jul 2006
|
|
Article publiat al setmanari Directa. |
Qualsevol persona, per poc observadora que sigui, pot adonar-se com d’un temps ençà el català com a llengua vehicular és posat cada cop més en dubte. Som una comunitat lingüÃstica d’uns deu milions de persones que parlem una llegua minoritzada - i no estatal – i que amb grans esforços ha conseguit mantenir-se viva, grà cies a les lluites de la societat civil organitzada. En aquest sentit, les actuacions institucionals normalitzadores tot i que necessà ries han anat sempre a remolc de les iniciatives ciutadanes.
Sorprèn, però, que la dinà mica que afebleix el català sigui molt desigual i que provingui d’à mbits que en un primer moment no esperarÃem. D’aquesta manera observem com alguns sectors antagonistes actuen com a avanguardes en l’acceleració d’aquest procés. Sectors movimentistes reduïts, és cert, localitzats en la metròpoli barcelonina i poc connectats amb la realitat associativa de la resta del paÃs. Però el preocupant és que inverteixen el sentit comú, aquell que portava a fer les coses en la llengua pròpia.
Es fan cartells, octavetes i pà gines web en castellà – i en anglès, fins i tot quan són generosos en francès, italià i el toc exòtic que li dóna l’à rab -. S’imposa el castellà o fins i tot l’anglès com a llengua de xerrades, reunions o assemblees, amb l’argument que hi ha gent de fora; tot negant al nou vingut la possibilitat d’aprendre la llengua i viure en la nova societat que l’acull.
És curiós. Sobretot venint de sectors socials que teoritzen la crÃtica de l’Estat o que prenen la Teoria Queer per reflexionar al voltant del concepte d’identitat. Les identitats són performatives, podem jugar amb elles. La identitat és construïda però alhora necessà ria, i això és el que ens allibera. Que bé que ens aniria l’aprofondiment en aquestes teoritzacions per replantejar la qüestió nacional en un món post-modern! Segurament trobarÃem respostes que ens ajudarien a sortir de visions estatalistes i/o modernes sobre la identitat nacional...
En canvi, des d’aquestes mateixes postures, es fan plantejament que no poden deixar de ser titllats de conservadors. Es fa bandera del concepte “post-nacional� però paradoxalment aquest tan sols és un sinònim d’estatalitat espanyola. S’apel.la a l’“Europa dels moviments� però tant sols es pensa en una Europa construïda des de la dependència dels moviments respecte a l’Estat-nacional (curiosa idea de l’autonomia). Es parla de diversitat, de recombinació, d’acceptació de l’altre però hi ha l’obsessió en mostrar un model de ciutadà amb una única identitat nacional, que és la de la forma Estat.
A més aquests mateixos sectors parlen de la llengua com a eina merament “instrumentalâ€? però el que no entenen és que gran part de la ciutanania de Catalunya – que és l’espai on teòricament pretenen fer polÃtica – no entén l’abandó de la pròpia llengua, l’abandó d’una cultura i per tant fà cilment no s’estableix comunicació. |
This work is in the public domain |
|
Re: L’abandó d’una cultura: moviments i llengua
|
|
per caminant |
27 jul 2006
|
El CAMÃ? recorre tots els territoris de parla catalana, dibuixant un “8â€? irregular, sÃmbol de l’infinit, de renaixement i de regeneració
http://www.elcami.org/ |
|
Re: L’abandó d’una cultura: moviments i llengua
|
|
per debat |
27 jul 2006
|
plas plas plas !!!
per la nostra llengua...posem la Directa ! |
|
Re: L’abandó d’una cultura: moviments i llengua
|
per Guillem
guillemppcc@yahoo.es |
27 jul 2006
|
|
I quanta raó tens... jo també n'estic fart del reiteratiu pretext per tal de deixar de banda el català, que la funció de les llengües és la de comunicar-se i "yo no entiendo el catalan y tu si entiendes el castellano". Quins collons!! Només ho diu aquella gent que no li passa per la figa o els collons fer el mínim esforç, i quan dic mínim ho dic pels i per les castellanoparlants/tes. |
|
Re: L’abandó d’una cultura: moviments i llengua
|
|
per un mig.pre.cog gallec |
27 jul 2006
|
Quina pot ser la raó dels que practicants del discurs suposadament "post-nacional" quan després sustitueixen el "Estat espanyol" del discurs consolidat dels moviments per la "Provincia España"?
No es aquesta "España", tan poc "post-" nacional ella, la darrera tentativa de dignificar i restituir el nacionalisme espanyol post-franquiste dins una ideologia de l'Imperi construida amb les restes de les soberanies dels Estats nacionals?
Molts dels que diuen llegir al Negri et altres del "operaismo" creuen que un discurs fet en Italia pot ser utilizat a l'Estat espanyol sense cap adaptació. O encara pitjor: com excusa per reactivar el nacionalisme espanyol dels seus avis. Això no es operaismo, es ideologicisme!
Saudaçons por umha práctica teórica inteligente, antagonista e respectuosa coas naçons da multitude.
PS: Disculpeu el meu català. No fa molt temps que soc a Catalunya. |
|
El catalá una llengua morta? vosaltres sou els assassins!
|
|
per senyor pepet |
27 jul 2006
|
Quina colla de fariseus!
Us heu venut la llengua per un grapat de diners.
L'heu feta servir de pretext, de coartada, de raó d'estat. Per excloure, significar vostre hegemonia, imposar, mirar-vos el melic, Treure subvencions, marcar distancias, fer pinya, malbaratar,trair, dominar; però lo pitjor de tot no és aixó.
Lo pitjor de tot pleagat és que l'emperador és nu:
Sou usurpadors de la llengua vernacula provençal i occitana, que "enreoneu" amb accent alemany.
Si seguiu aixi potser aconseguireu el que en Franco no va poguer aconseguir -i potser tampoc ho volia:
QUE AIXO QUE ANOMENEU "CATALA" SIGUI UNA LLENGUA MORTA! |
