Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Nacionalismo y/o liberación nacional
per B.R.S. 26 jul 2006
Este es un (breve) artículo que he escrito sobre los movimientos nacionalistas y de liberación nacional, lo que tienen de diferente y lo que creo que l@s anarquistas debemos hacer respecto a ellos.
Existen en el mundo muchos conflictos relacionados con la coexistencia, en un mismo estado, de diferentes "sensibilidades nacionales" o "identidades nacionales". Para aclararse en este tema, y habiendo importantes movimientos que se reclaman "nacionalistas" o "de liberacion nacional", quizá sería interesante empezar por aclarar qué se entiende por "nacionalismo" y qué se entiende por "liberación nacional".
El nacionalismo se puede definir como un sentimiento de preferencia o afirmación de la cultura de una determinada nación, sin embargo, en lo político, el nacionalismo se puede definir como la defensa de que una determinada nación sea dotada de instituciones propias, desde una cierta autonomía (más o menos amplia) hasta su constitución como estado soberano dentro de un estado federal o, incluso, también dentro del independentismo estatalista, su constitución como un estado totalmente independiente. En realidad, es muy difícil decir dónde empieza y termina la independencia de un estado, ya que la economía no suele ser autárquica, sino internacional, pero eso es otro tema.
El independentismo cabría definirlo como la ideología que defiende que un determinado pueblo sea independiente de otros estados y, por tanto, puede tomar dos formas: o bien se trata de que se dote de un estado propio (independentismo estatalista) o de que se convierta en un pueblo sin estado (anarcoindependentismo, válido tanto para anarquistas como para marxistas, si bien est@s últim@s considerarían necesaria una transición de dictadura del proletariado).
Dentro del nacionalismo, se pueden observar dos corrientes: el regionalismo y el nacionalismo soberanista. Mientras que el regionalismo no defiende la soberanía de la nación de que se trate (y, por tanto, basa su nacionalismo en razones de utilidad o pragmatismo para el propio estado al que pide competencias), el nacionalismo soberanista afirma la soberanía de su nación.
La liberación nacional, en cambio, aparece como la reacción contraria a la opresión nacional; es decir, la defensa de los dos ejes (desde una perspectiva democrática) de la existencia de un determinado pueblo: los rasgos que conforman su identidad cultural y, por tanto, nacional (empezando, generalmente, por el idioma) y su soberanía.
Desde una perspectiva anarquista, hay que tener la diferencia entre nacionalismo y liberación nacional muy clara. No podemos defender ningún nacionalismo (incluyendo el independentismo estatalista), ya que pretenden crear estados nuevos y/o acomodar a los pueblos dentro de estados preexistentes.
Los movimientos de liberación nacional, en cambio, defienden algo tan democrático como la soberanía de los pueblos (lo cual no quiere decir dejar de defender la soberanía de l@s individu@s) y algo tan importante como las lenguas y rasgos culturales minoritarios. Si bien puede haber rasgos culturales rechazables y que convenga abolir (como la ablación, la tauromaquia o el canibalismo), todos aquellos rasgos culturales que respeten los derechos ajenos (como los idiomas, por ejemplo) merecen ser defendidos y ahí tenemos que estar l@s anarquistas.
Otro inconveniente del nacionalismo es su base misma: el nacionalismo se basa en la identidad nacional, por la cual sus miembros se sienten identificados un@s con otr@s, unid@s entre sí y separad@s de l@s demás. La identidad nacional crea una especie de inexplicable hermandad con los de la misma nación (llamad@s "paisan@s" o "compatriotas") pero, a la vez, traza una línea con respecto a l@s demás, que son tachad@s de "extranjer@s" y considerad@s como sustancialmente diferentes. A partir de ahí (y aunque esto no tenga por qué ocurrir) se puede pasar de considerarles "sustancialmente diferentes" a considerarles "peores" y merecedores de un trato discriminatorio. La identidad nacional es requisito indispensable para la xenofobia y el racismo.
En conclusión, l@s anarquistas deberíamos combatir el sentimiento de identidad nacional y propagar, por oposición, el internacionalismo; oponernos a toda institución estatal o autonómica y urnirnos a todos los movimientos de liberación nacional, si bien también podemos aliarnos con los nacionalistas en la defensa de todas las culturas y de la soberanía de todos los pueblos.

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per joo 26 jul 2006
Però a una web de catalunya escrius en español, el poble opresor, el colonialista.....
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per Lor 26 jul 2006
Primer. Al joo. La web en tot cas estaria als PA�SOS CATALANS, el teu regionalisme si és espanyol.
El castellà és la llengua de Castella, i la llengua usada per L'ESTAT per oprimir-nos com a poble.
Si haguéssis llegit el text no faries un comentari tant imbècil.

Segon. L'article en general em sembla bé. Tot i que m'agradaria fer alguns comentaris.
CRec que cal distingir entre nacionalisme opresor i el defensor o d'alliberament nacional (ambdós però crec jo que són nacionalismes).
On discrepo completament és amb la idea de combatre el sentiment d'indentitat nacional que tu mateix dius que existeix i que s'ha de defensar en el cas de les lluitar d'alliberament nacional.
El mateix Bakunin era independentista, i reclamava l'alliberament dels pobles o nacions. La identitat nacional no és dolenta, sempre i quan no es transofrmi en nacionalisme opresor. És a dir el sentiment nacional és quelcom indestraible de la persona, tothom pertany a un col·lectiu o un poble i això és irrenunsiable. Ara bé de voler ser respectat i viure per igual, a creure's millor hi ha un diferència. Són els segons els que cal combatre.
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per Miquel 26 jul 2006
Em sembla prou interessant, tot i aixó discrepo en algunes coses, per a mi, com a persona independentista possiblement dins alló que BRS anomena estatalista, no crec que l'independentisme sigui en si mateix una ideologia, sinó que la ideologia és aquella que cada corrent independentista hi posi, ja sigui nacionalisme d'extrema dreta (a combatre per igual que el nacionalisme espanyolista de dreta), sobiranisme sociologic (basr social de ERC sobretot, amb poques conotacions reals de politiques d'esquerres) i l'anomenada esquerra independentista, aquest ultim al qual jo mi incoloc, no sé si per "instaurar" una dictadura del proletariat, o per un socialisme actual de S.XXI en mig de les grans potencies economiques mundials, exemples com Veneçuela o Bolibia són interessants (tot és millorable, segur!), i aprendre molt, de l'experiència de llarg recorregut de Cuba (no com a model ni mite, sinó per veure com no fer algunes coses que segurament ells no poden fer ara, en un país depenent en gran mesura del turisme i de les divises extrangeres) Veneçuela i Bolivia, a part de se països amb recursos energetisc estratègics, són industrialitzats (no depenen del turisme, i per tant models més propers a les nacions europees
Salu i Lluita!
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per ||*|| 26 jul 2006
Internaciismo kaj anarkismo, sen neuxtrala sennacia lingvo kaj sen anarkistaj iloj neniam funkcios.

Internacionalisme i anarquisme, sense una llengua neutral apátrida i sense ferramentes anarquistas no funcionarà mai.

KATALUNAJ LANDOJ // PAÃ?SOS CATALANS
NACIA LIBERIGO KAJ ANARKIISMO // ALLIBERAMENT NACIONAL I ANARQUISME
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per x 26 jul 2006
A ESPANYA PARLEU CASTELLÀ,
A EUROPA PARLEU ANGLÈS.

AQUEST ÉS L'INTERNACIONALISME QUE MOLTS ESTAN ACONSEGUINT...
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per MIquel 26 jul 2006
massa vegades es confón l'anarquisme amb els "ciudadanos del mundo", gent que és tant individualista que és incapaç de veure el que te al costat, i lluitar des de l'arrel del problema.
La majoria d'anarquiestes que conec, utilizen la llengua del poble i no la del imperi.
Gràcies
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per B.R.S. 26 jul 2006
Reconec ke estic una miketa cansat de ke em preguntin perkè escric en castellà, com si hagués de demanar disculpes per parlar una llengua ke, per cert,és la llengua materna de la meitat dels ciutadans de Catalunya, però ho diré una vegada més: escric textos en castellà perkè és la meva llengua materna i m'hi trobo més còmode. També vaig publicar un text en català a Indymedia Barcelona ("13 tesis polítiques") i me'l van criticar molt, per d'altres motius.
Entre els anomenats "nacionalismes opressors" i els "nacionalismes oprimits" potser hi ha diferències (podries dir alguna?), peró crec que hi ha més semblances: tots dos tenen els seus "responsables" líders polítics, les seves banderes, els seus himnes, els seus màrtirs, etc. I la conclusió de tots dos sol ser la mateixa: la nació (opressora o oprimida) necessita més competències, més institucions, en definitiva, més palla per entretenir la gent i mirar de fer-los creure ke el problema de la política és ka la gestió dels assumptes públics encara no està prou perfeccionada, i no el fet ke encara hagi opressors i oprimits.
Jo no he dit ke s'hagi de defensar el sentiment d'identitat nacional en els moviments d'alliberament nacional, ni molt menys. Sempre he estat partidari de combatre'l, perkè substitueix el sentiment humà de la solidaritat, per una mena de solidaritat reduïda als "paisans" o "compatriotes", com una "solidaritat selectiva" ke només val per als ke han nascut en el teu país. Ho repeteixo: la identitat nacional és condició necessària (tot i ke no suficient) per la xenofòbia i el racisme. Això no crec ke ho negui ningú. Si acabem amb les identitats nacionals tindrem el problema de l'extrema dreta pràcticament resolt, a més de molts altres problemes (guerres interètniques, per exemple). Crec que això val molt més que els avantatges que pugui tenir la conciència nacional si es que en té, que no ho crec.
Respecte a l'independentisme, repeteixo el ke dic al text: ke els anarkistes som indepes (a alguns, de fet, no ens importa dir-nos o ke ens diguin "anarcoindependentistes"), perkè una comunitat anarkista sempre és independent de qualsevol estat.
No estic d'acord amb que el "sentiment nacional" sigui indestriable de la persona: jo sóc espanyol i no em sento espanyol, ni català, ni europeu. De fet, no sé kè és això de sentir-se d'una nacionalitat, jo sé el ke és sentir-se bé, sentir-se malament, sentir-se content, sentir-se trist, etc.
Per una altra banda, jo no crec ke necessitem l'esperanto per construir una societat anarkista i internacionalista. L'esperanto pot ajudar a ke persones de diferents llengües maternes s'entenguin, però el futur de l'anarkisme (i jo diria ke, per extensió, el futur de la humanitat) està en la descentralització, en una humanitat formada per centenars de milers de comunitats molt petites i, en akest sentit, no crec ke ens calguin més llengües, només una bona dosi de respecte.
Per cert, MIquel, no sé a quina llengua et refereixes quan parles de la llengua de "l'imperi" (oposant-ho a "la llengua del poble"), però et recordaria que les "llengûes globals", com l'anglés o el castellà ho són, precissament perkè son parlades no per un, sino per molts pobles.
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per Terra Lliure 27 jul 2006
MOVIMENT CATALÀ D´ALLIBERAMENT NACIONAL (MCAN)!!!!
(Endavant, Maulets, Intersindical, COS, SEPC, Rescat, Alerta Solidària, coordinadores antirepresives, Negres Tempestes, Casals, Ateneus, CSO´s independentistes, CAJEI, col.lectius autònoms, FAGC...etc, tots units fem força!!!!
UNEIX-T´HI, JA NO TENS EXCUSA!!!

PELS DRETS INDIVIDUALS I COL.LECTIUS ALS PA�SOS CATALANS I PER L´INTERNACIONALISME!!!

Sempre he pensat, com a independentisme llibertari ke el MCAN i l´anarkisme tenen MOLTES més coses en comú ke no pas en ke diferir!!!
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per Francheu 27 jul 2006
La tesis del artículo es excesivamente ideológica, sin hacer una crítica de la noción de estado, institución, organización.
Puedes tomer como estímulo interesante un libro "Nabarra estado y democracia" que tienen en V. donde se habla de una manera crítica de entender al Estado (estado)
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per Franci 27 jul 2006
Te aconsejo que leas el libro 'Navarra estado y democracia', que te puede sugerir unos pasos más en este tema
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per S 27 jul 2006
???
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per Orso wei 27 jul 2006
Et recomano que et llegeixis el dossier que van fer a la CGT.

http://www.cgt.es/cgtcatalunya/modules.php?name=News&file=article&sid=15

I jornades sobre anarquisme i qüestió nacional
presentació
estracte de les conferències
crònica dels debats
solidaritat amb laura riera
opinió
agraïments



presentació
No és fàcil per un sindicat com la CGT obrir un debat sobre el tema nacional, car representa un esforç doble. Per una banda, el de trencar amb la dinàmica de la feina diària per obrir un espai de debat i, això, en els temps que corren sovint es presenta més difícil del que en un principi sembla. Realment són moltes les situacions que en la lluita sindical o en l’acció social requereixen de respostes ràpides que no es poden fer esperar i això dificulta en gran mesura obrir grans debats en profunditat. Malgrat tot, evitar aquest debat seria una forma de tancar els ulls a una realitat dels nostres temps que arreu del món i, com no, a Catalunya, se’ns presenta diàriament d’una o altra forma.

El segon gran esforç al que em referia és el de trencar prèviament amb tota una sèrie de prejudicis que al llarg dels anys s’han anat enquistat en el moviment llibertari. Molts/es anarquistes o lluitadors/es llibertaris/es confonen nacionalisme amb estatisme, llibertat de pobles amb opressió de persones. Això és més cert encara quan parlem de Catalunya o, en un sentit més ampli, dels Països Catalans. La legítima reivindicació de, per exemple, els indígenes americans a emprar la seva llengua, no serà aquí mai tan qüestionada com ho és el fet a expressar-se en català, ja sigui a nivell d’administració pública o bé en les assemblees de moltes organitzacions llibertàries, en el que no deixa de ser una contradictòria connivència amb l’espanyolisme més ranci. Tanmateix tampoc hi ha ajudat gens la tergiversació espanyolista de la història per part de l’Estat, així com un desconeixement profund de les relacions històriques entre l’anarquisme i les idees d’alliberament nacional, tant per part de l’anarcosindicalisme com per part de l’independentisme revolucionari. Tot plegat ha perpetuat l’ambigüitat com a resposta de l’anarcosindicalisme català davant el tema nacional, ha atomitzat tot el moviment obrer d’alliberament nacional, i qui ha guanyat terreny ha estat el mal anomenat nacionalisme burgès, que no passa de mer regionalisme, el qual no content amb explotar i reprimir la classe obrera amb els seus valors clericals, s’ha fet seva la bandera del país.

Volent entrar en tots aquest aspectes, l’11 de maig de l’any 2002 la CGT de Ponent vam tirar endavant unes jornades que sota el títol “Anarquisme i qüestió nacional� intentaven assolir un triple objectiu: en primer lloc introduir el debat sobre la qüestió nacional en un sindicat que, moltes vegades superat per la seva pròpia dinàmica de treball, el deixa sovint al marge. En segon lloc recuperar una sèrie d’idees i personatges que, pertanyent a la tradició llibertària, comprenien i defensaven les llibertats dels pobles com quelcom d’inherent a la resta de llibertats personals i col·lectives, i, en tercer lloc, trencar aquell fals antagonisme entre anarquisme i nacionalisme que, sovint, ha alimentat molta demagògia i beneficiat a l’imperialisme, tant colonial com econòmic.

El programa de les jornades consistí en una sèrie de tres xerrades, una roda d’intervencions de les diferents federacions territorials de la CGT presents així com una taula rodona sobre el sindicalisme català al final de l’acte. Per tal de recollir totes les paraules expressades aquell dia i donar-lis el més ampli ressó possible, des de la CGT de Ponent hem cregut convenient editar aquest dossier que, esperem, d’alguna forma contribuirà a assolir els objectius que ens vam marcar.

Ruben Cobo

9.45 h: Presentació de les jornades.
10-11:30 h: La influència del bakunisme en els internacionalistes catalans. Emili Cortavitarte. Professor i membre de la federació d'ensenyament de la CGT de Catalunya.
11.30-12:00 h : Pausa-esmorzar.
12.00-13:30 h: Catalanisme i anarquisme: La CNT i el fet nacional català als anys trenta. Eulàlia Vega. Historiadora i professora de la UdL.
13:30-14:00h: Roda d’intervencions de les diferents federacions territorials.
14:00-16.00h: Dinar popular.
16:00-17:30 h: La Tramuntana:La construcció de l'anarquia en català. Jordi Martí. Filòleg i secretari de comunicació de la CGT de Catalunya.
17.30-18.00 h: Pausa-berenar.
18.00-20.00 h: Taula rodona Sindicalisme i alliberament nacional amb Carles Sastre, representant de la Confederació Sindical Catalana; Emili Cortavitarte; i Josep Maria Pi (CGT Terrassa). Moderà: Moisés Rial (CGT Bages).
20.00 h: Acte en solidaritat amb la Laura Riera i Clausura de les Jornades.
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per B.R.S. 27 jul 2006
Me leeré el texto de la C.G.T., debe ser interesante, no obstante, como persona que ha vivido tanto en Madrid como en Catalunya, quisiera decir que me parece que hay un cierto desequilibrio en este tema: me refiero a que aquí en Catalunya le damos tantas vueltas a estos de los nacionalismos y los movimientos de liberación nacional que muchos caen (o caemos) en la masturbación mental, mientras que en sitios como Madrid, Castilla, Murcia o La Rioja le dedican demasiado poco tiempo, sin ánimo de meterme con ell@s.
Re: a "Terra Lliure"
per B.R.S. 27 jul 2006
Em sembla ke et deixes dos col·lectius importants de l'independentisme estatalista: l'M.D.T. i Terra i Llibertat. Tampoc no has esmentat les C.U.P.s.
Re: Nacionalismo y/o liberación nacional
per Redado 27 jul 2006
"le damos tantas vueltas a estos de los nacionalismos y los movimientos de liberación nacional que muchos caen (o caemos) en la masturbación mental".

Y algunos caen hasta en la masturbación física, añado...
Aproximació al terme: NACIOALISME
per un anti-imperialisme llibertari 27 jul 2006
Definir-se nacionalista significa reivindicar una nació (terme crec que derivat de nacere=neixer).

Aquest ultim pot ser agressiu o defensiu.

Es lògic en un estatista, defensar l'estat com a concreció de totes les seves aspiracions polítiques (exemple: socialisme = estat socialista / nacionalisme = estat-nació).

El "nacionalisme polític" tal com l'entenem ara, neix arran de la revolució Francesa. La Burgesia intentarà crear "un estat nacional" propi, fort i cohesionat. En el marc del seu mercat.

Aquest intent cohesionador del jacobinisme, derivar en un intent de esborrar definitivament la identitat cultural d'altres comunitats nacionals minoritaries. Circumstancia aquesta, que provocar a la seva vegada, el naixement de un nou nacionalisme. En resposta a la agressió nacionalista.

Un nou nacionalisme resistent, per la supervivència, no exempt en tots els casos, dels defectes del primer.
Sindicato Sindicat