Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
La FEMEC-CGT davant el tancament de BRAUN
per Federació Metal·lúrgica CGT Catalunya Correu-e: spccc ARROBA cgt.es (no verificat!)	26 jul 2006
Després de l'acord del passat divendres 21 de juliol pel qual UGT i CCOO accepten el tancament de la planta de Braun a Esplugues de Llobregat, s'ha donat un pas decisiu cap a altra actuació del sindicalisme entreguista i col·laborador que representen aquests sindicats.
Cal començar descrivint la realitat sindical de l'empresa. CCOO, monolítica en les últimes dècades havia cedit espai a UGT que per mitjà de persones joves havia aconseguit gairebé el 50% de representació. CGT tenim un sol delegat en les últimes eleccions. D'aquesta manera el Comitè està representat per 10 delegats/des de CCOO, 10 d'UGT i 1 de CGT. Ja al juliol de 2005, l'empresa va anunciar el possible tancament de la planta. Possiblement la coincidència en el temps amb un altre greu conflicte en el Baix Llobregat (els acomiadaments de SEAT) va fer que el tema es “congelés�. No obstant això l'empresa torna a situar el tancament al maig i en un procés realment ràpid l'empresa ha aconseguit ja un preacord en el seu objectiu d'un tancament pactat. Durant més de dos mesos, la plantilla ha elevat un crit clar i unànime: NO AL TANCAMENT DE BRAUN. Els actes, manifestacions, vagues i altres accions sindicals han tingut sempre aquest eslògan que reflectia clarament una oposició a la pèrdua de l'empresa i dels 700 llocs de treball directes i més de 2.000 indirectes. CGT, encara que no hem contat realment per als altres sindicats, hem donat suport a aquesta reivindicació i hem col·laborat en les accions de vaga i de protesta. No obstant això, des del moment que UGT i CCOO van decidir acceptar la negociació del tancament, ens desmarquem i vam situar davant la plantilla la nostra discrepància per mitjà de fulles informatives, deixant ben clar que CGT lluita pel manteniment dels llocs de treball i no per la seva venda a un preu major o menor. És evident que el col·lectiu de possibles jubilats/des calia tenir-los en compte sobre la base de molts anys de treball en l'empresa i el desig de descansar en les millors condicions, però la reivindicació del NO AL TANCAMENT evidenciava una necessitat del manteniment de llocs de treball no només a Braun si no en l'empresa auxiliar on l'efecte serà de diversos milers de treballadors afectats. Hem de denunciar que l'actitud d'UGT i CCOO ha estat no només antidemocràtica, sinó dictatorial. Amb l'objectiu que CGT no pogués arribar directament a la plantilla, van arribar a convocar assemblees per separat i van impedir el pas als assessors de CGT. D'aquesta manera i per mitjà de la política de remors, han anat duent a una part de la plantilla a l'acceptació que l'única sortida era lluitar per diners. L'acord acceptat per CCOO i UGT té les següents línies generals: • Indemnització per acomiadament de 50 dies per any i uns fixos de 4000 € i 900 € per any d'antiguitat que poden arribar a ser valorats com 55 dies per any d'indemnització. • Prejubilació fins als 52 anys amb assegurament de punts per cent de salari net que van des del 72% fins al 96%. Fins als 48 anys, pla de rendes fins a arribar als 52 anys per a empalmar amb la prejubilació. • De 46 a 48 anys pla de rendes de 1000 € mensuals, fins als 64 anys, revaloritzable al 2,75% anual. • Pla de recol·locació amb una empresa “solvent� • Atès que el tancament dura dos anys, 500 € trimestrals a qui segueixi treballant. Amb això també compensen les vagues realitzades en aquest temps. En aquesta crònica d'un tancament anunciat cal destacar una sèrie de qüestions: • L'actitud de l'Administració, amb un govern del PSC i de IC-EUiA, ha estat d'utilitzar als “seus sindicats� perquè hagi un acord que no els obligui a pagar un preu polític per acceptar les polítiques neoliberals de les multinacionals. Ja va passar això mateix en el cas de SEAT on van signar els 660 acomiadaments. • La majoria sindical, des de fa unes setmanes ha estat duent a la plantilla a l'acceptació de la pèrdua de llocs de treball a canvi d'acceptar un acord pretesament nou i pel qual la majoria de la plantilla (500) podrien tenir una sortida “semblant� a una prejubilació. D'aquesta manera intenten que la majoria de la plantilla doni suport al preacord al que han arribat. • L'entrada en una negociació on ja s'acceptava el tancament per endavant només deixava la sortida de la destrucció de llocs de treball i abandonava el manteniment de l'empresa i de l'ocupació directa i indirecte. • No obstant això la realitat de tot aquest escenari ha estat marcada per una pre-negociació de les Federacions d'ambdós sindicats que ha acabat en un acord que en realitat ja estava prefixat i que apareix com un gran engany davant una plantilla que ha realitzat una sèrie de mobilitzacions dintre de la teatralització que havien organitzat des dels sindicats majoritaris. • El pre-acord arribat el divendres 21 de juliol és part d'aquest teatre, organitzat, també com en altres empreses, el dia últim de treball, quan la meitat de la plantilla comença les vacances. Un pre-acord que serà valorat per la plantilla durant 6 setmanes i del que haurien d'opinar a la tornada a la feina. És evident que formalment no s'ha signat encara el tancament de Braun ja que el Referèndum que s'ha de fer al setembre donarà o no el vistiplau. Però som conscients que el camí preparat i l'haver situat a la majoria de la plantilla davant la possibilitat de deixar el treball i tenir una prejubilació encara que sigui en condicions de misèria, fa més difícil que la plantilla rebutgi el que els recomanen els seus sindicats. Barcelona, 24 de juliol de 2006 Diego Rejón Bayo Secretari General FEMEC-CGT
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more