|
|
|
Anàlisi :: ecologia |
|
El futur de les nuclears
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
24 jul 2006
|
|
|
Biel Mas
Des de fa una colla de mesos, en certs cercles periodÃstics i polÃtics ha tornat una vella polèmica que semblava ja passada i caduca: hem d’apostar per l’energia nuclear? O bé ens hem d’encaminar cap a un altre tipus de generació energètica?
Fins ara creia que ho tenÃem clar i que, òbviament, les organitzacions ecologistes, i la gran majoria de partits polÃtics d’esquerres i sindicats responÃem NO a la primera pregunta i SÃ? a la segona. Però ja fa un temps que s’ha tornat a obrir aquest debat, i, davant de la més o menys propera crisi de l’energia basada en els hidrocarburs, s’han editat dossiers periodÃstics en què s’alaba l’energia nuclear, la seva gran capacitat de generació d’energia, la seva poca emissió de CO2, el seu baix cost, i moltes altres virtuts.
A grans trets els pro nuclears al·leguen, com a punts a favor, que la generació d’energia en centrals nuclears ajuda a complir els criteris establerts en el Protocol de Kyoto sobre la reducció de les emissions de gasos a l’atmosfera amb efecte hivernacle; els alts preus dels carburants i el baix cost del kW “nuclearâ€?; l’esgotament dels pous petrolÃfers (sobretot els ubicats als països desenvolupats), la inestabilitat polÃtica dels països productors de petroli, i, pel que fa a la Unió Europea, la reducció de la dependència energètica de l’exterior. Cal destacar només dues aportacions de polÃtics “afectatsâ€? pel lobby nuclear: Durao Barroso assegura que “no es pot deixar de banda l’energia nuclearâ€?, mentre que el comissari europeu d’Afers Econòmics afirma que “prescindir-ne seria un suïcidiâ€?.
Actualment, en alguns països de la UE s’estan portant a terme diferents polÃtiques respecte a l’energia nuclear. Suècia, Alemanya, Bèlgica i Holanda apliquen programes de tancament gradual de les centrals, mentre que Finlà ndia i França aposten per aquesta energia. Àustria i Ità lia no en tenen. L’Estat espanyol aplica una moratòria a la construcció de noves centrals nuclears, que de moment es manté en vigor, i que, sumant-hi el progressiu tancament per jubilació de les plantes actuals, comportarà que a finals del 2030 ja no n’hi hagi cap a l’Estat. El 30 d’abril es va tancar la central “José Cabreraâ€?, a Zorita, i el 2010 ho ha de fer la de Garoña, a Burgos. La data de caducitat és una de les raons per la qual el lobby nuclear ja fa un temps que comença a pressionar per derogar la moratòria i aixà poder construir noves centrals que substitueixin les actuals.
En els últims dotze anys han tancat arreu del món unes trenta-tres centrals nuclears i se n’han obert cinquanta-quatre, és a dir, l’augment ha estat de menys de dues per any. Amb aquest ritme, de l’actual 16 % de quota d’electricitat que representa la nuclear, es passaria només al 9 % l’any 2030, segons les previsions. Durant el perÃode 2000-2005 l’energia nuclear ha crescut en 3.500 MW/any, mentre que l’energia eòlica ha crescut en 6.600 MW/any. Els pro nuclears més optimistes havien previst que a aquestes alçades l’energia nuclear representaria quasi quatre vegades més del que és avui. I una dada més: si seguÃssim el model francès –apostar per l’energia nuclear i substituir tots els combustibles fòssils empleats en la generació elèctrica per a l’any 2030–, això requeriria construir 4.700 reactors nuclears d’un GW, és a dir, construir un reactor cada dos dies. Seria impossible aconseguir el volum d’urani necessari per a tots aquests reactors i no sabrÃem què fer dels residus radioactius.
Contra aquesta campanya per fer-nos creure que l’energia nuclear és imprescindible per a nosaltres i per a la nostra societat i el seu benestar, hi podem oposar les dades i els fets. Però més important encara és l’argument de la seguretat d’aquest tipus de plantes de generació d’electricitat. Les centrals nuclears representen un perill. El dia 26 d’abril s’ha complert el vintè aniversari de l’accident de la central nuclear de Txernòbil. La nit del 25 al 26 d’abril de 1986 es va produir una fallida i una posterior fusió del nucli al reactor número 4 mentre s’estaven duent a terme precisament unes proves de seguretat a la planta. Això va provocar l’alliberament de tones de material d’alta radioactivitat a l’atmosfera (dues-centes vegades superior a les bombes d’Hiroshima i Nagasaki juntes). El núvol radioactiu que es va formar es va estendre i dispersar per quasi tot Europa i Àsia. Aquest núvol estava format, entre altres materials radioactius, per cesi 137 i 134, estronci 90, iode 131 i plutoni 239. Es va evacuar la població en un radi de trenta quilòmetres de la central, i una à rea de més de 160.000 quilòmetres quadrats, similar a Holanda, va quedar contaminada i inutilitzada per a usos agrÃcoles. La població propera continua patint vint anys després els efectes de l’explosió amb un augment de cà ncers i malformacions, especialment entre la població infantil. També el medi ambient va quedar afectat pels materials radioactius abocats, als quals haurÃem de sumar l’acumulació de residus tòxics a la zona per part de la indústria quÃmica durant dècades.
Contra aquest exemple, que no és l’únic cas (també hem patit diversos incidents a Catalunya), sembla que no s’hi hauria de poder oposar ningú, per més que ens diguin que allò va ser causa de la deficient tecnologia soviètica o de la falta d’inversió en millores i manteniment. Però això no és excusa: encara que millori la tècnica, el risc continuarà existint; potser el tindrem una mica més controlat, però no estarà eliminat, i en qualsevol moment es podrien desencadenar una sèrie de factors de risc (atemptats, terratrèmols, actes inesperats, fallades tècniques i humanes...) que ens podrien portar directament a una catà strofe humana i ambiental. I això, amb una placa fotovoltaica o amb un molà de vent, dubto que passés.
Però si aquest simple argument no serveix, encara se n’hi poden oposar d’altres: l’urani és un recurs limitat. Continuem amb la dependència energètica exterior a la UE, ja que aquesta energia es troba fonamentalment fora de les nostres fronteres. Afecta també els criteris del Protocol de Kyoto, ja que s’emet CO2 quan s’extreu l’urani i en el tractament també es fan servir forces tèrmiques i mecà niques que comporten un ús important d’energia.
La inversió d’una nuclear és de 2.000 $ per kW de capacitat de generació, mentre que en el gas en són 500 i en el carbó 1.200. A més, la proliferació de l’energia nuclear en pot facilitar l’ús per a fins militars, amb les conseqüències que tothom es pot imaginar. I per últim, però no menys important, els residus que genera: de moment dels residus radioactius no se’n sap què fer i s’han d’enterrar a sota terra, amb tot el que això pot comportar. Aquests residus poden tenir una perillositat per a les persones i el medi ambient durant milers d’anys.
Però en tot aquest debat sobre l’ús o no de l’energia nuclear, normalment s’acostuma a oblidar un dels temes fonamentals, la clau de volta, podrÃem dir: l’ús eficient, l’estalvi de l’energia i l’aposta per les renovables, produir allò que realment necessitem, ni més ni menys.
El sistema socioeconòmic actual, basat en el creixement exponencial i il·limitat, aplica una equació que ens diu que el creixement econòmic s’aconsegueix mitjançant un creixement en paral·lel del consum energètic. Per tant, és evident que els estats faran servir tots aquells sistemes possibles per generar-ne si continuen aplicant aquest principi.
Hem de tendir cap a un sistema socioeconòmic en què la demanda energètica sigui racional, eficient i efectiva, amb criteris d’estalvi energètic. La nostra energia futura ha de ser més neta, segura i sostenible. I si potenciem veritablement les renovables, serà també més econòmica.
Aquesta transició cap a una nova gestió del consum i la generació de l’energia s’ha de fer de manera planificada per prevenir els efectes que un canvi d’aquestes dimensions implica. El Pacto de Zorita, acord recent entre administracions públiques, patronals i sindicats majoritaris, és un bon referent per tal d’impulsar reconversions viables de sectors productius que es veuen abocats a una transformació cada cop més urgent i necessà ria. |
This work is in the public domain |
|
Re: El futur de les nuclears
|
|
per Totalmentdacord |
25 jul 2006
|
http://www.million-against-nuclear.net/
Ja som més de 423.000 els que hem signat, segur que som més d'1 milió els que no volem energia nuclear |
|
Menudos ignorantes
|
|
per Raci |
25 jul 2006
|
|
Chernobyl era un reactor construido hace 50 años y sin cupula blindada, que no tiene nada que ver con los modernos reactores "pellets" en los que el uranio va en capsulas ceramicas y que se autoapagan ante un aumento de la temperatura. El carbon mata mucho mas pero claro, un par de mineros muertos (o 50 en china ) solo salen 1 minuto en la tele |
