|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
La desregulació segons Prodi
|
|
|
per Antonella Truglione |
24 jul 2006
|
|
|
ITÀLIA
Els inicis del govern de Romano Prodi han estat més aviat decebedors. O, més ben dit, esdevenen inquietants per als sectors socials que havien saludat la desfeta de Berlusconi a les últimes eleccions legislatives i, poc després, el fracàs de la dreta i la seva proposta de modificar la Constitució en un sentit reaccionari, en el referèndum de juny.
Les primeres mesures del govern Prodi, gabinet en el qual el Partit de la refundació comunista (PRC) disposa del Ministeri de PolÃtiques socials i de nombrosos cà rrecs de ministre adjunt, s’han revelat clarament liberals. Per bé que hagin estat introduïdes algunes disposicions positives pel que fa a la lluita contra l’evasió fiscal, no hi ha hagut cap resposta a les exigències de fons manifestades pel poble que va votar per la coalició de centre esquerra. Ans al contrari...
Per començar, un decret ha liberalitzat el mercat de l’energia. Un altre ha fet el mateix en tot un seguit d’activitats, protegides fins ara del mercat capitalista. Tot plegat ja ha provocat una revolta dels taxistes, que han estat bloquejant les principals ciutats durant uns quants dies.
En el mateix sentit, acaba de fer-se públic el document d’orientació financera que exposa la polÃtica econòmica i social del govern, i que serà la base dels pressupostos que se sotmetran a debat parlamentari a la tardor. La lÃnia del govern se situa plenament en el marc de les lògiques liberals dictades per la Unió europea. Aixà doncs, en el dit document s’anuncia una sèrie de retallades de la despesa pública amb l’objectiu de reconduir el famós dèficit, segons les normes establertes pel tractat de Maastricht. La qual cosa no hauria de sorprendre ningú, si tenim en compte que els dos principals responsables del dispositiu governamental, Prodi i el seu ministre d’Economia, Padoa Schioppa, foren respectivament president de la Comissió europea i una de les figures més destacades del Banc Central Europeu. La sanitat, les pensions, els recursos de les col·lectivitats locals, les condicions dels treballadors i treballadores de la funció pública, patiran en primer lloc les conseqüències d’aquestes mesures d’austeritat. El contingut del document és tan regressiu que el ministre de “Rifondazioneâ€? s’ha vist fins i tot obligat a no participar en la votació.
Tanmateix, ha estat en l’à mbit de la polÃtica exterior – i, especialment, davant del decret sobre el finançament de les missions militars a l’estranger – on s’ha mostrat de la manera més crua la realitat de la polÃtica governamental... i la involució polÃtica simultà nia que pateix el PRC. Sota la pressió popular, el govern retirarà les forces italianes d’Iraq, tot i que l’operació s’allargarà fins a la tardor. Però proposa redistribuir immediatament els crèdits necessaris per a les altres missions de l’exèrcit a l’estranger, i en primer lloc a l’Afganistan, on els soldats italians es troben directament involucrats en una situació de guerra. El Ministre de defensa ha subratllat repetidament el lloc que correspon a Ità lia en les operacions de l’OTAN i, en general, el seu paper destacat al costat de les potències occidentals en l’arena mundial.
Retirada d’Iraq, però no pas d’Afganistan
En un primer moment, molta gent presentava l’assumpte afganès com un pas cap a la reducció de la intervenció italiana i, per tant, com un compromÃs acceptable en la mesura que “no és possible aconseguir-ho tot de cop i voltaâ€?. Aquesta fou la posició del grup dirigent del PRC. Els sectors de l’esquerra del partit van demostrar de seguida que la intervenció italiana, lluny de disminuir, augmentava. Cal dir que la qüestió afganesa no formava part del programa de govern negociat abans de les eleccions, i el PRC podia exercir la seva llibertat d’opinió enfront de la majoria intervencionista de la coalició. Vuit senadors (quatre de “Rifondazioneâ€?, tres dels Verds i un dels Comunistes italians – escissió dretana del PRC) van fer pública la seva determinació de no votar el finançament de la missió. Com tothom sap, la majoria de què disposa el centre esquerra al Senat és molt reduïda. Una poderosa campanya fou desfermada per tal d’obligar els vuit senadors a donar suport a una operació de guerra que va contra els sentiments de la majoria de la població. El moviment pacifista es va dividir a propòsit de les resolucions adoptades pel Fòrum social d’Atenes: una part del moviment defensava el “compromÃsâ€?, una altra parlava de “la reducció dels danysâ€?; hi havia gent que es mostrava preocupada per la situació, però que s’hi adaptava; alguns sectors, finalment, deien que era impossible no votar amb el govern, però que calia cercar una altra posició de cara al moment en què caldrà debatre de nou el finançament de la missió a l’Afganistan (val a dir, d’aquà a sis mesos). Tanmateix, el dissabte 15 de juliol, a partir de la iniciativa de nombrosos representants del moviment contra la guerra i d’una quinzena de diputats i senadors “rebelsâ€?, ha estat organitzada una gran assemblea per donar suport als qui rebutgen clarament la guerra, sense matisos ni excuses pel que fa a les opcions del govern. Una batalla molt important comença doncs, que determinarà el posicionament de les diferents forces polÃtiques i socials. La guerra obliga sempre a triar, i ningú se’n pot escapolir. El grup dirigent del PRC té la intenció, passi el que passi, de votar el decret del govern i, aquests últims dies, ha amenaçat amb dures sancions els parlamentaris que decidissin expressar un vot negatiu. El preu que cal pagar per la participació en un govern social liberal és molt elevat.
Des de Roma, Antonella Truglione. (21/07/06) |
This work is in the public domain |
|
Re: La desregulació segons Prodi
|
|
per Revolta Global |
24 jul 2006
|
|
http://www.revoltaglobal.net/WEB/noticiaweb_060724d.htm |
