|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Hizbul·là , l'avantguarda armada de la resistència nacionalista a l'Orient MitjÃ
|
|
|
per Lucas Marco |
24 jul 2006
|
Hizbul·là, el moviment xiïta de resistència libanés, ha estat el primer grup armat àrab que ha vençut el poderós l’exèrcit israelià. Actualment compta amb dos ministres al govern del Líban.
http://lafabrica.milnou.net/?template=interior&categoria=54&id_article=1 |
Com deia l’escriptor Ryszard Kapuscinski en El Sha, “el xiïta és sobretot un opositor implacableâ€?. La realitat del sud del LÃban, la zona d’influència per excel·lència d’Hizbul·là , de les darreres dècades confirma aquesta afirmació. El Partit de Déu va aconseguir el maig del 2000 un fet insòlit en la història de les darreres dècades a la regió: la retirada de l’exèrcit israelià del sud del LÃban. Grups com ara Hamà s als territoris ocupats de Palestina o l’exèrcit d’al-Mahdi, liderat per Mutqada al-Sadr a l’Iraq, s’inspiren en la referència libanesa. Al Manar, el canal de televisió d’Hizbul·là , és el segon més vist del món à rab.
1982, naix Hizbul·lÃ
L’any 1982, l’exèrcit israelià ocupa per segona vegada al sud del LÃban, liderat per qui llavors era el ministre de defensa israelià , Ariel Sharon, en una situació de caos generalitzat al paÃs dels cedres. Aquest mateix any naix Hizbul·là com a alternativa al moviment Amal, nascut l’any 1974 com a moviment xiïta de contrapés a les mobilitzacions maronites i a l’extrema esquerra libanesa i l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP), molt influents entre la comunitat xiïta libanesa, la més nombrosa de les 19 que conviuen al paÃs. Substituint el grup Amal en les tasques d’assistència social de la població més desafavorida dels barris xiïtes del sud i de l’est de Beirut, la capital libanesa, Hizbul·là comença la reconstrucció dels edificis destruïts pels bombardejos israelians, la construcció d’escoles i hospitals. El 16 de febrer del 1985 es presenta de manera pública i oficial al món el Moviment de Resistència Islà mica Hizbul·là . Dos objectius principals formen llavors la seua ideologia: l’expulsió de les forces ocupants i la transformació del paÃs en un Estat islà mic. Sota la direcció d’un consell secret de set clergues, el grup separa l’estructura de govern de l’activitat militar.
La Revolució Islà mica a l’Iran
La Revolució Islà mica a l’Iran té una destacable influència en les comunitats xiïtes al principi dels anys 80. La formació de milers de joves quadres no és, però, l’única influència de l’Iran al LÃban a través d’Hizbul·là . El finançament iranià ha desenvolupat la xarxa d’assistència social a la guerrilla. Per la seua banda, els Guardians de la Revolució iranians han col·laborat en el desenvolupament militar del moviment libanés. SÃria ha dirigit tradicionalment la seua influència cap a Amal. Tot i això, el pacte entre l’Iran i SÃria des de principis dels 80 ha estat el principal motiu d’èxit del moviment al LÃban.
La guerra civil libanesa
La guerra del LÃban del 1982 i la posterior ocupació israeliana fins l’any 1985, provoca una resposta armada, a iniciativa de l’esquerra libanesa, que finalment acaba amb la retirada parcial israeliana del territori libanés (a excepció del sud, la retirada del qual no arribarà fins el maig del 2000). Durant aquesta dècada Hizbul·là comet algunes de les accions més sagnants i espectaculars contra les forces estrangeres al LÃban: el novembre del 1982, un jove suïcida al volant d’un Mercedes es dirigeix a un quarter general de les tropes israelianes i causa 141 morts; un any més tard, l’octubre del 1983, una altra acció armada del grup causa la mort de 141 nord-americans i 31 francesos, a més de nombrosos segrestos.
Els Acords de Taef
Els Acords de Taef (Arà bia Saudita) de l’any 1989, impulsats per la Comissió Tripartita de la Lliga Àrab (formada per Algèria, l’Arà bia Saudita i el Marroc), marquen un moment clau en l’evolució del Hizbul·là . Tot i mantindre la lluita contra la presència militar d’Israel al sud del LÃban, progressivament va inserint-se en la vida polÃtica libanesa i renuncia a la creació d’un Estat islà mic, defensant la fi de la divisió confessional del LÃban, un dels factors més importants a l’hora d’explicar les causes de la mortÃfera guerra civil. El 1992, durant les primeres eleccions després de la guerra, Hizbul·là obté dotze diputats (d’un total de 128) i constitueix un dels partits més influents de la vida polÃtica libanesa. La seua xarxa social, la televisió al-Manar, les seues publicacions i les seues espectaculars accions atorguen un important prestigi al grup, més enllà de les fronteres libaneses.
Derrotar Israel
L’operació d’eixida de la clandestinitat, ideada per l’actual lÃder Hasan Nasrala, potenciant el braç polÃtic, continuant la xarxa d’assistència social i utilitzant el llançament de mÃssils al Nord d’Israel, provoca la retirada de l’exèrcit sionista, derrotat en una guerra de guerrilles malgrat el milionari finançament militar per parts dels Estats Units.
Després d’aquesta retirada, la presència israeliana a Chebaa, els libanesos a les presons israelianes i la segona Intifada palestina, el setembre del 2001, permeten continuar la lluita dintre d’uns lÃmits -generalment establerts per SÃria- contra l’enemic israelià dintre d’un paÃs que intenta recuperar-se després de dècades de guerra. Malgrat la famosa resolució 1559 de les Nacions Unides, que demana el desarmament de la guerrilla i haver estat inclòs en la llista d’organitzacions terroristes dels EUA (fet que no s’ha donat en la versió europea), Hizbul·là compta actualment amb dos ministres en el govern i 14 diputats i es perfila com una de les forces polÃtiques amb més influència al LÃban. I és que les dècades d’agressions militars israelianes i les milers i milers de vÃctimes civils inocents es tradueixen en un ample suport a la guerrilla nacionalista més enllà de les fronteres libaneses
+ Info: www.manartv.com.lb
www.moqawama.net
Article publicat al quinzenal valencià L'Avanç (109) |
Mira també:
http://lafabrica.milnou.net/
|
This work is in the public domain |
