Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
text aparegut en el lloc MDT
http://www.defensadelaterra.org/
Sâanomena molt sovint la guerra del 1936-39 guerra civil quan, de fet, fou una guerra de classes i dâagressió contra la nació catalana. Pel que fa al primer aspecte, ens trobem, dâuna banda, la burgesia industrial i financera, aliada amb lâexèrcit i església (llevat dâhonorables excepcions), és a dir, els tradicionals suports del poder, i de lâaltra, les classes populars, que sâhavien situat al costat del Govern català i dels partits i organitzacions sindicals. Pel que fa al segon aspecte, podem dir que fou una guerra contra Catalunya, contra la seva cultura, la seva identitat; era la voluntat uniformista i assimiladora de lâEspanya atàvica contra les altres nacions de la Península.

La voluntat de destruir Catalunya era present en els protagonistes del pronunciamiento, tal com després es féu evident amb la repressió posterior a lâocupació militar i amb la política de genocidi cultural i procés dâespanyolització. Lâhistoriador P.Vilar [1] escriu: âEl 1936 Catalunya se sentirà atacada com a tal, tan amenaçador era el raonament antiseparatista.â? Rovira i Virgili [2] insisteix en la mateixa idea: âUna altra qüestió que sembla també bastant clara, va ser la incidència de les reivindicacions nacionals de Catalunya, en lâorigen i evolució del conflicte.â?

Hi ha uns tics imperials de lâEstat espanyol cap al que considera les seves colònies interiors, Galícia, Euskadi i Catalunya, que sâhan de mantenir sotmeses sota el mot dâordre: la unidad de los hombres y las tierras de España, concepte ben vigent encara, avui dia. Al diari Avui del 4 de novembre de 1998, en una carta titulada âGarzón és Garzónâ?, aquest jutge deia: âLluitar contra la unitat de lâEstat és un dels pitjors crims que es pot cometre.â? Darrere dâaquesta formulació, hi ha, però, una raó bàsica: la de lâespoli fiscal de les colònies interiors, que en el cas de la Catalunya Principat és de 14.204 milions dâeuros o 2,4 bilions de pessetes lâany 2003. En aquest aspecte és significativa aquella frase que diu: Catalunya no és Espanya, és dâEspanya.

Després del 19 de juliol del 1936, ens trobem amb un doble procés de guerra i revolució, com a conseqüència de lâafebliment de lâEstat. Ãs aleshores quan ultrapasssant el sostre de lâEstatut del 1932, el Govern català asssoleix el nivell més alt dâautogovern des del 1714. Com a exemples del que diem anotem: el 8 de desembre del 1936 surt publicat al BOGC el decret pel qual es crea lâExèrcit de Catalunya, que per pressions del Govern espanyol serà transformat posteriorment en lâExèrcit de lâEst; en el BOGC número 217 del 3 dâagost, un decret ordena la formació de la Conselleria de Defensa, que crida a lleves i abasteix el front dâAragó; pel Decret de Col·lectivitzacions dâIndústries i Comerços del 24 dâoctubre de 1936, en el context dâun model dâeconomia mixta i mitjançant els Comitès Obrers de Control, sâiniciava una forma de socialisme autogestionari que després serà un model per a la Iugoslàvia del mariscal Tito i per a lâAlgèria independent de Ben Bella; fins i tot alguns elements del seu articulat sâaprofitaren en el disseny econòmic dels primers anys de la Cuba revolucionària. La creació dâuna Escola Popular de Guerra als Escolapis de Sarrià, la formació de le Milícies Pirinenques, sota les ordres directes del Govern, el desenvolupament dâuna important indústria de guerra (explosius, armes), situà el nivell dâautogovern molt per sobre del fixat per lâEstatut del 1932.

Rovira i Virgili afirma a la pàgina 32 del llibre abans esmentar: âLa resposta catalana a la guerra fou la fermesa a ajudar a Madrid i el front dâAragó i, lluny de la línia de guerra, fer de motor, de fàbrica de material, de promotora dâiniciatives, Catalunya va mobilitzar més de 200.000 catalans del Principat, una proporció que possiblement no va superar cap altre indret de la Península.â? Encara el 12 de gener del 1938, Catalunya aportarà la xifra de 240.000 soldats a lâExèrcit Popular, que representarà el 40% del seus efectius. Aquest fou lâesforç de guerra de Catalunya noreconegut pel Govern espanyol, que durant els tres anys que durarà la guerra farà tots els possibles per reduir el nivell de lâautogovern català, en una situació de gairebé conflicte permanent entre els dos governs.

Com a prova del conflicte entre els dos governs, tenim lâexemple de Mallorca: quan el capità A. Bayo hi desembarca lâagost del 1936 amb una força expedicionària que havia tramès i sostenia el Govern català i hi estableix un cap de pont. Al cap dâun mes, per una ordre directa del Govern de la República espanyola, tramesa al cap de lâexpedició, les milícies abandonen lâilla, sense que el Govern de la Generalitat fos consultat sobre la conveniència de lâordre dâevacuació. Es tractava de fer fracassar lâexpedició, perquè si hagués reeixit, hauria afiançat el prestigi polític i militar del Govern català. Així, Mallorca esdevindrà una base aeronaval feixista, cosa que els permetrà de bombardejar amb comoditat tota la costa catalana.

Opinions autoritzades dins del camp de lâindependentisme, defensaren que la guerra dels tres anys sâhavia de transformar, aprofitant la situació de feblesa de lâEstat, en una guerra dâalliberament de la nostra terra, és a dir, no caure en el parany de lâantifeixisme, sinó entendre que des de posicions suposadament dâesquerra hi havia una incomprensió, un espanyolisme militant, cap a les nacions de lâEstat, i la mateixa voluntat dâeliminar la nosa que aquestes representaven com a elements diferents.

Durant la guerra, només la feblesa organitzativa i, per tant, la poca influència de lâindependentisme polític, Estat Català (EC), Nosaltres Sols (NS), primer presoner de la CNT-FAI i després del maig del 1937 del PSUC, impossibilità que aquest tingués un paper significatiu en el desenvolupament de la contesa.

Després de comprovar el grau dâanticatalanisme i dâespanyolisme del govern de la República, quan sâinstalâ¢là a Barcelona, sorgiren veus dient que els catalans no volien ni Franco, ni Negrín. Per explicar aquesta reacció que sembla fora mida, volem exposar el següent: Julián Zugazagoitia (militant del PSOE, diputat al parlament espanyol [1931-36], Ministre de Governació (1937-38), exiliat a París, detingut pels alemanys, lliurat a lâEstat espanyol i afusellat el 1940) reprodueix unes frases de J. Negrín a finals del juliol del 1938, molt aclaridores de la visió que tenia sobre el fet nacional català: âNo estoy haciendo la guerra contra Franco -deia Negrín al sotsecretari de la Governació Rafael Méndez- para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino. De ninguna manera. Estoy haciendo la guerra por España y para España. Por su grandeza y para su grandeza. Se equivocan los que otra cosa supongan. No hay más que una nación: ¡España! (...) En punto a la integridad de España soy irreductible y la defenderé de los de afuera y de los de adentro.â?

Tot un exercici de democràcia. Aquestes opinions, curulles de nacionalisme espanyol i dâanticatalanisme, eren compartides pel president de la República espanyola, M. Azaña, com es pot comprovar al seu llibre La velada de Benicarló. Dialogo de la guerra de España.

Des del moment que el Govern de la República espanyola sâinstalâ¢la a Barcelona (novembre de 1937), el Govern de la Generalitat queda reduït a les funcions de lâantiga Diputació provincial. Al llarg del seu mandat, J. Negrín recuperà moltes de les atribucions que tenia el Govern de la Generalitat i el va buidar de poder. Així, el maig de 1937, sâapoderà de lâordre públic i lâorganització militar; el gener del 1938, dels proveïments; el març del 1938, dels transports; lâagost del 1938, de les indústries de guerra catalanes, que passaran a dependre del Govern de la República. Tots aquests fets lâenfrontaran amb el Govern presidit per Lluís Companys.

Així doncs, veiem que lâespanyolisme més ranci és un lloc comú tant per als espanyols de dreta com per als dâesquerra, i que durant els tres anys de guerra aquests darrers no dubtaren a gredir-nos quan es defensaven les quotes de poder del Govern de la Generalitat o elements de la nostra identitat nacional.

Després de lâocupació el gener del 1939, els catalans perdérem per partida doble, com a catalans i com a treballadors. Si la repressió fou tan despietada i llarga és perquè els vencedors volien esborrar els avenços que sâhavien fet en el procés de construcció nacional i en les conquestes revolucionàries del període 1936-37. El record de les conquestes socials i nacionals aconseguides durant el lapse de temps del 1931-37, amb el seu nivell dâautogovern, continua viu en el record, la història i lâimaginari col·lectiu. Es tracta dâaprendre dels errors i potenciar els encerts, en el procés de construcció de la nova societat independent i socialista del futur.

Agustí Barrera i Puigví



[1] Vilar, Pierre (1986): La guerra civil espanyola. Barcelona: Editorial Crítica
[2] Rovira i Virgili, Antoni (1998): La guerra que han provocat. Barcelona: Publicacions de lâAbadia de Montserrat 1998.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
aixo si que es un analisi psicodelic del que va passar.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
Reduir l'aixecament franquista a una causa únicament d'atac a catalunya és tan simplista com reduir l'enfonsament del Titanic a la manca de barques perque la gent no s'ofegués. Per suposat que un dels components de l'aixecament militar va ser un profund sentiment imperialista espanyol de rebuig contra la resta de nacionalitats, però l'aixecament no va ser una guerra contra Catalunya va ser una guerra contra moltes altres coses, que direm dels defensors de Madrid, dels andalusos, del nord peninsular, dels morts a Badajoz, canaries, castella i tants d'altres llocs, que van morir per defensar Catalunya? De veritat no entenc aquest mirar-se el melic i fer-ho d'una forma tan destralera com aquesta.

Les opcions de classe, el moviment obrer, l'anticlericalisme, la lluita per la reforma agrària i contra els terratinents, el problema de les nacions i el seu encaix a l'estat, l'opció del feixisme, el militarisme...moltes causes per reduir-se només a la que més ens interessa. Així no es fa història ni memòria, així és manipula la història per fer propaganda, i això per molt independentista que un sigui ho ha de rebutjar de totes totes.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
ummm, un parell de matisos:

Es veritat que el "separatismo" era una de les coses que combatia l'exercit feixista i aquest s'acarnissà contra les nacions de l'estat espanyol.

Tanmateix sería equívoc presentar l'alliberament nacional com el leitmotiv de la malanomenda guerra civil (en realitat revolució social a catalunya i altres parts de l'estat).

El detonant es la creixent lluita i organització de obrers i camperols i la reacció de les classes dominants tradicionals que temien perdre els seus privilegis, cal esmentar no obstant que la reivindicació dels drets del poble català contra l'espanyolisme més ranci i conservador juguen un paper important.

Les atribucions que es fa el gobern català sens dubte son el grau máxim d'autogovern que s'ha arribat en la història contemporània malgrat aixó son normals en un context de reorganització de la societat després del cop d'estat feixista.

També es cert l'espanyolisme de certs dirigents de la republica (totalment en consonancia amb l'estalinisme del PSUC i del PCE).

Ara bé també cal esmentar que la Lliga regionalista veu de la gran burgesia catalana, a la que tem perdre els seus privilegis al no poguer seguir explotant els treballadors es pasa majoritariament a Franco canviant la senyera per la rojigualda amb l'aguilutxo, Cambó es un bon exemple.

El component nacional es present en la "Guerra Civil" pero presentar-ho només o principalment com una guerra de Catalunya contra España es una visió massa simplista.
Qui és Catalunya? (abans de Jordi Pujol)
21 jul 2006
Potser la guerra del 1936 a 1936 fou la guerra de la de Francisco Franco contra Agustí Barrera (?).

Es pot deduir també per la introducció que de classes populars només n'hi havia a Catalunya, donat que era una guerra contra Catalunya, és a dir, contra les classes populars.

Tota aquesta prosa recorda molt als xerraires que també diuen que el POUM fou un partit independentista (jua, juaa).
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
Me parece una falta de respeto enorme por parte del tio este. A ti te invitaba yo a venir a Madrid a ver la lluvia de bombas fascistas.
O te llevaba a una plaza de toros extremeña a participar de los fusilamientos colectivos.
O a las montañas de avila y toledo a tener que huir de tu tierra. No te jode que falta de respeto.

Os estais subiendo a las nubes con el nacionalismo y os lo digo con todo el respeto del mundo hacia vuestra identidad.

PROU MANIPULACIÓ!
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
Me parece una falta de respeto enorme por parte del tio este. A ti te invitaba yo a venir a Madrid a ver la lluvia de bombas fascistas.
O te llevaba a una plaza de toros extremeña a participar de los fusilamientos colectivos.
O a las montañas de avila y toledo a tener que huir de tu tierra. No te jode que falta de respeto.

Os estais subiendo a las nubes con el nacionalismo y os lo digo con todo el respeto del mundo hacia vuestra identidad.

PROU MANIPULACIÓ!
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
El MDT sempre ha estat als núvols, tranquil.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
MDT = Moviment de defensa dels trolls
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
uye tu, que los franceses padecieron la bota de Hitler, y cuando nos quejamos los catalanes nos quejamos de Franco, no nos salta un parisino diciendonos, que ellos padecieron más!!!! Es que vamos!!!!

Franco hizo la guerra contra (o con la excusa) de los rojo-separatistas. Las clases populares ( si no pongo nada, me refiero evidentemeste, a los trabajadores de este pais) perdieon la guerra militar, y Cataluña padeció las consecuencias, que en cierta medida aun padecen territorios limitrofes o insulares gobernados por la derecha española.

españolismo es fascismo Viva el rojo-separatismo!
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
Es delirant!I aleshores, com se explica que quan es va parar el cop a Catalunya, la gent va demanar mes armes per anar cap a Paragossa a combatre els feixistes, i a colectivitzar terres? Potser era un pla per envair Espanya. Que perillos que es el nacionalisme per la salut mental.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
paragossa? on està ? a quines terres???

de fet, també hi hagueren molts catalans lluitant en la resistència francesa contra Hitler, i molts que lluitaren contra Franco Si....Éstà clar que el Poble Català ha sigut una societat molt conscienciada contra el feixisme, almenys en aquell periode històric....
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
si, i si no anem amb vista, potser algun dia tindrem el nostre feixisme propi, el feixisme que crean textes com aquest
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
Es evident que vol dir Saragossa, greu errada quan es tracta amb gent que te poques llums com els nacionalistes. Aquest comentari demostra els pocs arguments que teniu colla de tarats. Per cert la majoria dels catalans que van lluitar contra Hitler a França ho feien en nom del comunisme, l'anarquisme, la democracia etc. segons els casos i desde un antifeixisme militant. Pero la militancia independentista, o al menys nacionalista, a la resistencia francesa va brillar per la seva absencia.El poble catala, es cert que va ser una societat molt concienciada contra el feixisme, pero a 1936 les prioritats de la majoria de treballadors catalans no passaven tant per el nacionalisme com per la transformacio social.I si no, obre algun llibre i a veure que et diu.
Salut.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
De 7 linies que escrius, 4 les dediques a insultar...no ofen qui vol, sino qui pot !


ostres ara em diràs que E.R.C no eren ni democràtes, ni d´esquerres, ni republicans,ni nacionalistes... Ara hem diràs que no eren el partit més votat per la societat catalana!

Personalment, crec que no es pot entendre la revolució catalana del 36 ni sense ERC ni sense CNT, com a eixos vertebradors inquestionables d´aquesta....

tot lo altres son ganes d´insultar-se i d´intoxicar intencionadament, 70 anys després
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg....(Raimon)
21 jul 2006
Un dels pitjors crims perpetrats durant els anys de la reforma del règim feixista fins a una democràcia vigilada, van ser els acords en virtut dels quals sâassoli un Pacte de Silenci.

Lâoposició antifeixista tangible al carrer; representada bàsicament pels militants del PCE, del PSUC, i també CCOO; es va moure en aquell context, condicionada per lâamenaça a quedar âfora del jocâ? a la futura legalitat democràtica que sâestava cuinant en aquells moments; si aquest partit no acatava les regles marcades pels vencedors i els poders econòmics. Lâalternativa era o empassar-se els principis, o patir la ilâ¢legalitat en una democràcia policial al estil de la R.F. Alemanya.

A la ja citada amnèsia històrica; si va sumar lâacatament explícit de la monarquia; o altres mesures com les renuncies programàtiques en els seus estatuts a esmentar el âleninismeâ?, âlâinternacionalisme proletariâ?, o la âlluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinentsâ?, etc. Acords que es van traduir en els âPactes de la Moncloaâ? a nivell sindical.

Entre els anys 36 i 39. Més enllà del combat -democràcia vs. Feixisme-, també seân va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i que enfrontava bàsicament tres concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques.

Democràcia? Si! Però quina? Una de delegada, representativa i liberal o un altre de directa, participativa i autogestiónaria.

El poble treballador català prenia a les seves mans; bona part de les fabriques, tallers i camps, per gestionar-les ells mateixos, horitzontalment, i sense patrons o amos. Creant unes milícies populars pròpies que van substituir amb poc temps al dissolt exercit republicà espanyol.

Aquest fet sense precedents, no es cap cosa que és pugui oblidar a la lleugera.


Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
AHIR COM AVUI, SEGUIM AMB EL PUNY ALÃAT!
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
¿"la revolució catalana?" Ahora hemos subido de grado lo que sucedió en el 36 hasta el estatuto de "revolución" "catalana"?

Joder de veras que deliramos...

Del texto de inicio, mejor ni hablar, de verdad. jode mucho tener que aguantar tanta miopía. Os aseguro que deprime ver que hay tantísima manipulación y falsificación histórica en el campo de "los nuestros" (?) como en el del enemigo... deprime, de verdad.

Eso, leyéndolo desde Barcelona. Este texto lo lee cualquiera en Madrid, Sevilla, Alicante, Almería, Albacete, A Coruña o Pamplona, y luego nos extraña de que desde fuera el 95% de la gente sensata e inteligente eche directamente PESTES del rollo soberanista, independentista o lo que sea...
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
ende luedo...

els indepes cada dia més pirats, si aquesta és la classe política catalana del futur ho tenim magre.

i jo que em queixava del pujolisme...
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
Veo que los españolistas y los convergentes, no quieren saber nada de la revolucion vivida en cataluña-

Me parece bien traido el termino Revolucion catalana- Más bien Revolucion libertaria catalana-

Mientras en españa triumfaba la idea : Ganar la guerra para hacer la revolucion (republica española), en Catalunya triumfaba la idea : Hacer la revolucion para ganar la guerra (Generalitat de Catalunya- Comitè de Milicies Antifeixistes)
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
21 jul 2006
Tots sabem que Franco va governar amb mà de ferro fins al 20 de novembre del 1975, dia en què va morir al llit. Que Franco va ser un dictador cruel i sanguinari, que el seu règim va escriure una de les pàgines més negres de la història internacional, això avui no ho nega ningú. Per això resulta tan escandalós que hi hagi un partit polític amb 9 milions de vots, el PP, que no vulgui condemnar expressament, sense embuts ni subterfugis, aquell règim i els seus crims. Així com resulta incomprensible que hi hagi un partit (âFalange Españolaâ?) que encara reivindiqui, amb força i amb orgull, lâideari i les obres del General. Tenint en compte el silenci del PP i el bagatge de âFalange Españolaâ?, costa dâentendre que aquests dos partits es puguin presentar a totes les eleccions, sense que seâls hagi aplicat mai lâanomenada âllei de partitsâ? que, en canvi, es va aplicar a Batasuna. GORA EUSKADI ASKATUTA
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
22 jul 2006
Pero que burrada dices?????

Ahora resulta que la CONTRAREVOLUCIONARIA Generalitat, luchaba por hacer la revolucion???

Si luchaba por hacer la Revolucion porque desmontó la estructura REVOLUCIONARIA creada por los trabajadores??????

COMPANYS ASSASÃ?!

VISCA CATALUNYA, VISCA LA CNT!
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
22 jul 2006
Jo no diria tant com assassi al Companys. Titella, ploramiques, contrarrevolucionari i traidor potser si, pero tant com assassi trobo que no s'ho mereix.Abans de deixarse corrompre per el poder havia estat un gran defensor dels obrers desde la seva feina d'advocat.
I lo de que si va ser una revolucio, tot es relatiu pero jo diria que mentres va durar si que ho va ser, avortada pels que no podian permetre una revolucio de veritat, els burguesos de esquerra i els estalinistes. No pels feixistes que van guanyar la guerra i van imposar el seu regim de terror, pero quan ho van fer le revolucio feia temps que havia estat aixafada pels estalinistes.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
22 jul 2006
La majoria de per aquí dieu que el text inicial és escandalós. Ara bé, feu-vos-ho mirar, perquè també la majoria de comentaris fets aquí (repasseu-los i ho veureu) contenen unes dosis de "veritatabsolutisme" impressionants. Tots teniu la Raó, en majúscules, i em fa gràcia com tots escriviu tan alegrement sobre si "això va ser així", "no, que va ser aixà" d'uns fets que no heu viscut. Deixeu de repetir les consignes del darrer llibre que us heu llegit, si us plau, que això no aporta res, ja hi ha biblioteques. La realitat (aquesta i la de fa 70 anys) és molt més complexa, companys, encara que això ens obligui a esforços extra per entendre-la. Ara bé, podem instal·lar-nos cadascú a la seva bombolla i aíxí poder continuar fent sang pels segles dels segles.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
23 jul 2006
eso del veritatabslutisme, lo tendrás tú. Las respuestas que te están dando son la pura verdad, y a eso definelo como quieras, pero una verdad es una verdad. Las manipulaciones catalanistas y nacionalista son mentira, que pasa que además de la payasada esa del estatut, quereís escribir una historia de vuestra nación a vuestra manera?. Mira es lo mismo que pasa con Salvador puig-antic, que lo quieren convertir en un martir de catalunya, "el Che Catalan", por favor que no engañaís mas que a los bobos. que lo de la guerra civil, está muy claro y ya todos/as sabemos el papel revolucionario y no de cada organización.
Viva la CNT y los anarquistas.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
24 jul 2006
"eso del veritatabslutisme, lo tendrás tú. Las respuestas que te están dando son la pura verdad, y a eso definelo como quieras, pero una verdad es una verdad. Las manipulaciones catalanistas y nacionalista son mentira"
Sense comentaris...
Si la CNT dels anys 30 (a qui tinc molt de respecte) depengués de tu, pobrtes, amb aquestas arguments aplastants que tens.

P.S.: per cert, a qui es diu "el che català" (i només és el títol d'un llibre, tranquil, que no hi ha cap campanya al respecte) és a Oriol Solé Sugranyes, no a Puig Antic, i els dos, tot i ser del MIL, eren prou diferents entre si.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya. El victimismo catalán ante la reconquista de sentimiento nacional, bla, bla, bla, bla.
24 jul 2006
"Si la CNT dels anys 30 (a qui tinc molt de respecte) depengués de tu, pobrtes, amb aquestas arguments aplastants que tens".
Ya veremos si no hay ninguna campaña en marcha. Si eso no funciona es porque en Catalunya todavía hay gente anarquista, que está dando caña para que no se haga de puig-antic, lo que se ha hecho con sugranyes. Pero tranqui que el verdugo de Puig antic, que todavía vive, no va a salir de esta historia como quieren los nacionalista catalanes de la gene, este tipejo, a pesar de la pelis que hagan va a seguir siendo un asesino hijodeperra. Y lo de los años 30, lo entiende solo tú como la historia que haceís lo nacionalista con tijeras y medidas solo para vosotros.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
24 jul 2006
Els anys 30 representen un moment cabal perquè s'han de posar a la pràctica una sèrie d'idees i plantejaments que s'havien vingut gestant i discutint des del segle XIX, la primera Internacional, el naixement de la CNT l'any 1910 i durant anys posteriors.

Existeix una idea dins del moviment anarquista que provè del segle XIX que oposa al nacionalisme burgès l'internacionalisme de caràcter proletari, a la pàtria burgesa oposa la solidaritat del treball, i que associa nació a guerres, de les quals sempre en surten beneficiats els interessos dels burgesos.

A començaments del s. XX es dóna una identificació del catalanisme amb la Lliga Regionalista, i per tant, amb els interessos de la burgesia que crea també Solidaritat Catalana a la qual els treballadors hi oposen una altra organització de classe, Solidaritat Obrera, precursora de la CNT.

En el 1918, un cop ja creada la CNT, la Lliga impulsa una campanya autonomista en la qual la CNT adopta una postura d'indiferència i neutralitat, ja que defensa que l'objectiu regionalista significa col·laboració amb la patronal i que desvia al sindicat del seu vertader objectiu, la revolució social.

Posteriorment i ja en el moment de la guerra civil, la CNT es fa partícep d'aquesta defensa de l'autonomia reclamant una autonomia més amplia, fet que respon a que sobretot Catalunya era una de les zones de forta influència llibertària i aquesta autonomia dificultava la intromissió de les forces polítiques alienes en les accions de la CNT, i també en l'intent de fer servir el govern autònom de la Generalitat, on la CNT va tenir una forta influència.

La CNT catalana aglutinà diferents sensibilitats, unes molt crítiques amb el nacionalisme i separatisme, com és el cas de la Federica Montseny o Garcia Oliver, i d'altres de més militants en l'ús del català en reunions i mítings, com el Salvador Seguí, el noi del sucre. Aquest és el representat més conegut, dins del món llibertari d'aquella època, en la defensa i la reivindicació del catalanisme popular davant del que ell anomenava fals catalanisme de la burgesia.

A part dels dirigents més reconeguts de l'anarquisme i anarcosindicalisme, vàren existir bastants oradors catalanoparlants com Ricard Fornells, mestre racionalista de Sabadell, Francesc Isgleas de Sant Feliu de Guixols o Sebastià Clara de la mateixa localitat. L'ús del català en l'expressió oral era tan freqüent que consta com, en algunes localitats com Igualada, en les reunions sindicals es mirava malament als castellanoparlants perquè s’els associava amb la policia.

En aquesta localitat (on militava el destacat catalanista Joan Ferrer) hi va haver una demanda constant d'òrgans de premsa en català, i es va arribar a sol·licitar
al Comité Regional de publicar el seu diari El Sembrador, que era bilingüe, només en català, petició que els hi fou denegada i de la qual Joan Ferrer es lamentà.

És també en aquests anys 30 on feu aparició la primera publicació de la CNT exclussivament en català, el Catalunya, que es publicà del febrer del 1937 fins al maig del 1938 i que tingué com a director, entre d'altres, Joan Peiró, de destacada sensibilitat en el tema nacional.

Com a conclusió destacar que es donen exaltacions de catalanitat de diversos militants de la CNT en aquests anys, però no es pot oblidar que, tot i que es feia una defensa del confederalisme, al seu costat hi convivia una sintonia amb nacionalisme i separatisme.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
25 jul 2006
Fou la cosa de tal conseqüències en aquella guerra que la història ens recorda que Lerroux (espanyolista d´esquerra) i Cambó (regionalista de dreta) van acabar o­n devien: al costat de Franco, el seu salvador. I els racistes de la Falange i els de la Lliga van arribar fins al final: delatant, exiliant i robant les posicions guanyades per la inteligentsia republicana i revolucionària.
Re: 1936-1939 Guerra d’agressió contra Catalunya
27 jul 2006
â(...) en las memorias de un oficial alemán de la "Luftwaffe" que fue voluntario a la "Legión Condor" -la división aerea nazi que luchaba a las órdenes de Franco- decía que la región más bombardeada y en la que se atacó más población civil durante toda la guerra, fue Catalunya. También, la ciudad más castigada por los bombardeos fue Barcelona donde, al contrario de Madrid y otras poblaciones españolas, se ordenaban lanzamientos indiscriminados de bombas incendiarias. (...) Si el III Reich hubiese ganado la Segunda Guerra Mundial, ya se había dispuesto la deportación de población de origen catalán -independientemente de su ideología- hacia campos de concentración en el norte de Ã?frica, y la posterior repoblación de la tierra catalana con gente venida de otras tierras de España. Como que el destino bélico imposibilitó cumplir con la primera parte del proyecto genocida de los franquistas, no se dudó posteriormente de provocar el alud migratorio bestial que padeció Catalunya durante la dictadura, con el fin de descohesionar la nación catalana" Y todavía hay españoles desvergonzados que dicen que Franco favoreció en mucho a los catalanes....â? (Dr. Franz-Berndt Speicher, profesor alemán de historia contemporanea de la Universidad de Hamburgo julio de 1997).


âHay que llenar Cataluña de lo peor que tenga Españaâ? (Martínez Anido, cap de la policia dâocupació espanyola durant lâèpoca del pistolerisme a Barcelona,en carta al Dictador Miguel Primo de Rivera). Més clar, aigua: E.S.P.A.Ã.A. ens espanya.

âDeclaro que quizás, si yo fuese catalán, sería
francamente separatista. Lo poco que conozco de
Cataluña, he formado opinión que es âalgo también las Vascongadasâ un pedazo de Europa sometido a las leyes y esclavizado por las costumbres de un país africano... Juntos Cataluña y el resto de España se semejan al heterogéneo tipo de un carruaje, que se compusiera de un potro fogoso, lleno de vigor y de fuerza, veloz y resistente, y un escuálido y endeble jamelgo, derrengado y tembloroso, de paso tardo y respiración fatigosa. Es un verdadero suplicio condenar al organismo joven y vigoroso, con ansias de vida, a sujetarse al régimen de un viejo caduco, cadáver ambulante que vacila y tiembla a cada paso. Es lógico y razonable que debiera Cataluña emanciparse y vivir en esfera más amplia de libertad y de progreso que la del estrecho y mezquino ideal de vida impuesto por el favoritismo españolâ? (Nicolás Salmerón 3r presidente de la I República española).




Repressió:
http://www.freecatalonia.com/contingut.asp?opc=7&idi=cas&ctg=3&any=2005
Aquest enllaç parla dels crims al
Pallars Sobirà:
http://membres.lycos.fr/cat1714/crims_franquisme.pdf
Franco-Hitler a Hendaia:
http://www.antville.org/img/quadernet/Franco-Hitl.jpg
Sindicat