|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per Ariadna Pi
Correu-e: ariadnapi ARROBA paris.com (verificat) |
20 jul 2006
|
|
Barcelona, enrecordat |
Ariadna Pi va voler recordar, el 19 de juliol, que just ara fa se-tanta anys els carrers de Barcelona van ser al mateix temps testimonis i actors d’un drama extraordinari. Diverses columnes de soldats i falangistes armats que havien sortit de les casernes que rodegen la ciutat –no per protegir-la, sinó per dominar-la– intenta-ren desembocar al centre urbà per fer triomfar un cop d’Estat feixista. Una multitud els ho va impedir, barrant-los el pas i conver-tint cada cantonada, cada balcó, cada polleguera, cada boca de metro, en un parany mortal. Milers d’homes i dones, la majoria ar-mats sols de la seva passió, els van fer front i els van vèncer. Centenars van morir en la batalla, molts d’ells a la plaça de Catalun-ya.
En els darrers trenta anys cap institució pública ha volgut homenatjar-los i reconèixer el sentit del seu combat. Cap ofrena, cap discurs, cap placa commemorativa, cap monument, cap menció als llibres de text escolars... Com si no haguessin existit mai, com si no fos cert que la classe treballadora barcelonina va donar al món aleshores una lliçó inesborrable d’heroisme i grandiositat. I no, com diuen, per defensar la democràcia o la República, sinó per transfor-mar la vida de soca-rel.
Els herois de 1714 mereixen ser honorats oficialment, però cal oblidar els de 1936. Cap novetat, d’altra banda. Penseu com s’ha profanat amb la gran martingala del Fòrum la memòria dels milers d’afusellats fins el 1952 al Camp de la Bota, mentre al Castell de Montjuïc, on altres milers van ser torturats i executats al llarg de dècades, podem gaudir aquests dies de magnífiques sessions de ci-nema a la fresca. I aviat el que fou i encara és la presó Model serà un relluent centre comercial. I d'això en diuen "recuperació de la memòria històrica". Quina vergonya i quin insult!
No és just! No s’ho mereix tota aquella gent que va saber ser –ella sí– l’autèntic cor de la ciutat, i el seu ventre i la seva muscula-tura. I per això Ariadna Pi –que hi era i que potser va tornar a morir aquell dia– vol evocar i invocar la seva memòria i recordar a la ciutat que, esdevinguda un cop més capital mundial de les barricades, va ser capaç de lluitar –furiosa, amb amor i ràbia– per defensar la filla que portava a les entranyes: la Revolució.
Ariadna Pi i una colla d’amics i amigues va voler retre home-natge a la plaça de Catalunya -un 19 de juliol set dècades després- a aquells homes i aquelles dones. I ho va fer amb una simple rosa roja i fent que fos el mateix indret –aquella plaça que els va veure lluitar i morir– el que clamés per tots nosaltres.
Ariadna Pi |
Mira també:
http://ariadnapi.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per dona |
20 jul 2006
|
|
super! :_) |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per Ot Gil |
20 jul 2006
|
Hola Ariadna;
fa dies que segueixo la teva activitat, i et felicito per les teves iniciatives.
Et proposo que per les següents accions, expliquis el motiu pel que convoques.
Em va arrivar la teva convocatoria per un parell
de vies i en cap s'explicava la raó per la que convocaves ahir la trobada a la plaça catalunya.
ànims i força! |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per No sé |
20 jul 2006
|
|
Estoy de acuerdo con lo que dice Ariadna, pero la gente que intento hacer la revolución y dieron su vida por ello, fueron vencidos, por desgracia, y la gente que intenta hoy en día coger su "antorcha" son unos impostores. Aquello fue un intento maravilloso y único en la "historia" pero traicionado y masacrado por mucha gente y ya no volverá a ser. |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per Dani |
20 jul 2006
|
|
Per l'Ot Gil. Aquesta penya de l'Aridna Pi juguen a la fer la revolució i a ser molt alternatius i per això fan veure que es mig mouen en la clandestinitat, per donar-li més morbo a la cosa, i per quan arriben a casa després de fer les "accions" fer-se una bona palla (mental). Foten pena. No saben (o sí) el mal que fan a la gent que de debò lliuten i s'ho juguen tot. |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per Pere |
21 jul 2006
|
|
Com tu, oi? |
|
Fotios de l'homenatge als lluitadors de 1936
|
|
per Lluis |
21 jul 2006
|
|
Imatges de l'acte del 19 de juliol a la plaça de Catalunya, en honor dels homes i dones que van lluitar contra el feixisme als carrers de Barcelona al 1936. |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per ciber |
21 jul 2006
|
he trovat fotos a la galeria:
Fotos de l'homenatge d'Ariadna Pi a la plaça de Catalunya als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per O.O |
21 jul 2006
|
No soy del grupo de Ariadna pero si me hubiese llegado la convocatoria para esta acción creo que no me hubiese hecho falta una explicación. ¿Una fecha así y un lugar evidentemente relacionado?
Dani: ¿Qué te pasa? Parece que la amargura te hace despreciar a gente que simplemente han expresado en la calle su pensamiento. ¿Qué daño te han producido? Realmente... ¿No sería mejor que nos centremos en quien es el enemigo, las multinacionales? ¿Qué te hace pensar que tu forma de hacer es "superior"? Esa acción cambia poco nuestra realidad pero al menos muestra que aun queda gente que sale, en vez de quedarse viendo la tv o pegada al teclado. Si en vez de un centenar de personas hubiesemos sido cientos de miles, quizás empezase a cambiar algo. ¿Tú que hiciste? |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per Kobe |
21 jul 2006
|
|
Molt bona! Molt bé per l'Ariadna i les seves amigues! |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per Guadalupe |
21 jul 2006
|
|
Por muchas vueltas que le doy no llego a entender cómo hay gente que pueda criticar acciones como esa. No lo entiendo. De verdad. ¿De dónde surge ese odio a cualquiera que mueva el culo y haga cosas? Por mi, ojalá hubiera muchas más Ariadnas Pi. |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per el marido de la Pi-lukera |
21 jul 2006
|
|
Tengo la sensación de que, en un sentido revolucionario y para algunxs, no todo vale. No sé si el hecho de que hubiese muchas Ariadnas Pi, cambiaría el estado de cosas. Por ejemplo, hay muchas personas que hacen la estatua o representan algo a lo largo de las Ramblas y de diferentes calles y plazas de Barcelona, y eso el ayuntamiento lo asume porque sabe que da el color de la Barcelona mercancía que los gobernantes (políticos, comerciantes y empresarios) necesitan y potencian. Afortunadamente Ariadna Pi no es una estatua humana de las Ramblas. Es posible y más que probable, que sus acciones no cambien nada, pero por lo menos mantienen despierta las conciencias de quienes las secundan y puede que despierte alguna de quienes las miran. Ariadna Pi, se niega a ser una espectadora más de este gran espectáculo del consumo. Ella no pide nada por sus acciones, es más, le cuesta esfuerzo y economía. o sea, que en todo caso invierte en un valor a la quiebra, a la deriva; invierte en mantener activa la conciencia propia, que en los tiempos que corren es mucho. Puede que sus acciones nos puedan parecer ingenuas, pero me temo que Ariadna Pi no quiere salvar a nadie más que no sea ella misma y mucho menos a quienes no quieren ni salvarse, ni ser salvadxs. Ariadna puede ser ingenua, pero no una "lolita"; es ingenua porque es inocente, porque no aspira al poder (eso me parece) y hoy en día no intentar conseguir una parcela de poder en esto de la agitación "lúdico-política", a mi me parece que es toda una declaración de principios y una manera muy diferente de hacer... y cambiar la estructura de la relación del dominante hacia el/la sometidx, creando con quienes quieran participar, un espacio de relación horizontal, creativo y crítico. Si hay algo más inútil que lo que hace Ariadna, es porque dadá no murió del todo, pues, hasta para morirse, hay que ser serixs. |
|
Re: Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936
|
|
per La claque |
22 jul 2006
|
"es ingenua porque es inocente, porque no aspira al poder (eso me parece) y hoy en día no intentar conseguir una parcela de poder en esto de la agitación "lúdico-política", a mi me parece que es toda una declaración de principios y una manera muy diferente de hacer"
"Si hay algo más inútil que lo que hace Ariadna, es porque dadá no murió del todo"
¡Guau! pues para ser inocente y modesta, no estamos mal de autoestima, ni nos falta claque ni autobombo, eh Ariadnita?
Por cierto, felicidades por la acción. |
|
|
