|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Recuperem la memòria històrica: Text sobre els fets de la "Setmana Tràgica"
|
|
per Assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d´Endavant (OSAN)
Correu-e: endavantstap9b@gmail.com (no verificat!) |
19 jul 2006
|
|
Aquest mes de juliol fa 97 anys que a Barcelona i a diverses poblacions catalanes es produí una revolta obrera de gran importància històrica. Per tal de recordar aquells fets i homenatjar els homes i dones que van lluitar en aquelles jornades, l´assemblea de Sant Andreu-Nou Barris d´Endavant (OSAN) ha elaborat el següent text sobre el transcurs d´aquella revolta, i ha programat el passi de la pel·lícula "La ciutat cremada" per al proper divendres 21 de juliol a les 20:30 a l´AAVV de Sant Andreu Nord, psg/Torres i Bages 101-103. |
La Setmana Tràgica
Durant el mes de juliol de 1909, Catalunya, i especialment Barcelona, estaven vivint moments de fort malestar social davant el continu enviament de tropes de lleva i de reserva al Marroc. Aquestes tropes colonials anaven destinades a sufocar la lluita d´alliberament nacional en aquell país i d´aquesta manera poder seguir espoliant les mines del Riff. Els beneficis d´aquest espoli anaven directament a les butxaques de la burgesia espanyola (incloen-t´hi la catalana). Per altra banda, un altre motiu per mantenir l´ocupació era la reaccionària defensa de l´orgull imperialista espanyol.
Davant d´aquesta situació d´injustícia, on les classes populars anaven a morir al Marroc pels interessos de la seva classe antagònica mentre els fills dels rics es salvaven d´incorporar-se a files gràcies a suborns i tràfic d´influències, el malestar i la indignació van començar a supurar per tots els porus del proletariat.
El moviment obrer va començar a gestar una vaga general, amb la creació a diverses localitats de comitès i subcomitès de vaga, per exemple a Igualada, Terrassa o Sabadell, a part evidentment de Barcelona. A primera hora del 26 de juliol de 1909 ja estaven preparats tots els piquets: és la Vaga General.
En principi, l´aturada havia de durar 24 hores però la protesta s´allarga, i comencen a produir-se els primers enfrontaments i les primeres morts. El Capità General de l´ exèrcit d´ocupació espanyol disposa per a fer front a la revolta de 700 guàrdies civils, 1500 soldats, 600 cavalls i 12 peces d´artilleria. Malgrat tot, té la preocupació que molts d´aquests soldats simpatitzen amb els vaguistes. De fet, entre d´altres casos, es pot esmentar el cas d´una unitat sencera amb 2 oficials que va desertar abandonant armament i equip.
Davant el caràcter massiu de la protesta, el Capità General va optar per pendre posicions tot evitant l´enfrontament directe amb els obrers revoltats. Això va permetre que durant els primers dies les masses cremessin moltes esglésies i convents. L´església era una ferma aliada de l´Estat i la burgesia, i els seus temples un símbol de la societat reaccionària que els obrers alçats volien abatre. S´ha de dir que aquestes masses no estaven dirigides directament per cap organització o sindicat, únicament responien a la seva pròpia ira i als seus anhels de lluita contra la injustícia i el poder que les escanyava.
El 27 de juliol, amb moltes esglésies i convents en flames, els rebels s´apropien d´armes i fustiguen l´exèrcit, que intenta copar les barricades. Arriben reforços militars per abordar la situació. La revolta s´exté pel país: Sabadell, Terrassa, Reus, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mataró... en moltes d´aquestes poblacions
es proclama la República.
El 28 de juliol els revoltats intenten cremar la Catedral i es produeixen forts enfrontaments amb l´exèrcit. El Capità General divideix el teatre d´operacions en 5 zones, on hi envia diversos detacaments: la primera zona al voltant del Paral·lel, la segona al voltant de la Plaça Sant Jaume, la tercera a Sarrià, la quarta a Badalona, Clot, Poblenou, Sant Martí i Sant Andreu i la cinquena al centre de Barcelona.
Quan les tropes del General Brandeis van arribar a Sant Andreu es van trobar els carrers tallats amb barricades i filferrats, i els pals telegràfics i telefònics tallats. En aquest poble, el 29 de juliol, els revoltats van cremar l´edifici dels "Pares de la Sagrada Família", la Parròquia i l´església i col·legi dels "Germans Maristes".
El 30 de juliol els enfrontaments armats persisteixen. La burgesia es reclou a les seves cases mentre els obrers armats prenen els terrats per tenir millors posicions de tir. En aquesta jornada, però, degut a l´increment de tropes de reforç la revolta comença a apaivagar-se.
El General Brandeis, davant la persistència de tirotejos a Sant Andreu, va ordenar enviar una secció d´artilleria per si calia bombardejar el poble. Aprofitant la retenció d´un veí que anava en bicicleta, van enviar-lo de correu amb el missatge que si no es rendien en una hora, bombardejarien. Un cop transcorregut el temps, va entrar a Sant Andreu i hi va deixar un esquadró per controlar el poble. També aquest dia, a Sant Andreu van cremar les "Escoles Obreres de la Congragació de Jesús Maria". Un grup de revoltats andreuencs es va desplaçar fins a Horta i van començar a cremar l´església de Sant Joan, però la intervenció de l´exèrcit va impedir completar l´acció.
Sumant els diversos focus de combat, les xifres de morts i ferits anava en augment. també creixia el nombre de detinguts, la majoria conduïts al Castell de Montjuïc. Durant la matinada del 30 de juliol van ser portats a la presó de Montjuïc 182 presoners.
El dia 31 la situació comença a normalitzar-se, però segueixen en peu moltes barricades, es produeixen tirotejos esporàdics i els diaris continuen sense sortir. Els andreuencs, en una clara mostra d´insistència i valentia, tornen a intentar cremar les "Escoles Obreres" i l´església de Sant Joan d´Horta, i aconsegueixen cremar del tot el convent de les "terciàries dominiques" d´Horta. Aquest convent fou el darrer centre religiós cremat durant la revolta obrera, coneguda posteriorment com la "Setmana Tràgica".
Els darrers focus de revoltats són dissolts a trets per les forces d´ocupació espanyoles, i el dia 1 d´agost la normalitat és pràcticament completa. Durant aquest dia l´exèrcit ha d´enviar una columna a Sabadell per sufocar la revolta, mentre el vaixell canoner "Temerario" segueix recorrent amenaçadorament la costa catalana. El balanç de la rebel·lió és inexacte, i pel cap baix va ser de 6 soldats morts i 106 ferits, i per part del proletariat va ser de 100 morts i 390 ferits. Evidentment també es van detenir centenars de persones.
El 2 d´agost es constitueixen els tribunals militars que exerciran la repressió contra el poble treballador català. 1.725 obrers foren processats, dels quals a 469 se´ls hi van retirar els càrrecs i 584 van ser absolts. Es van signar 17 penes de mort, de les quals 12 van ser commutades. D´entre les execucions que sí es van consumar cal destacar la del mestre racionalista Francesc Ferrer i Guàrdia, veritable cap de turc de la repressió. També es van ordenar desterraments i es van dictar 59 cadenes perpètues. L´autoritat militar va suspendre diversos periòdics, com "El Progreso", "El Poble Català", "Tierra y Libertad", "El Descamisado", "la Rebeldía" i "La Metralla". La primera sentència a mort es va consumar en un andreuenc, Josep Miquel Baró, empleat municipal i militant del Partit Republicà. Fou un dels caps visibles de la revolta a Sant Andreu de Palomar, i va ser afusellat al Fossar de Montjuïc el 17 d´agost.
Després dels fets de l´anomenada "Setmana Tràgica", el coratjós proletariat que havia lluitat contra el poder opressor extreia conclusions d´aquella experiència i es preparava per a noves embestides contra l´enemic de classe. En aquest sentit, cal esmentar que uns mesos després una part important del proletariat va fer un pas més en la seva organització , i a l´octubre de 1910 es constituïa la CNT, sindicat que en els anys posteriors tindria un paper cabdal en la lluita de classes i la vida política a Catalunya.
Tots aquests fets d´armes dels nostres avantpassats els recordem avui amb orgull, amb la consciència que la Història del nostre poble és de lluita contra la injustícia, de rebuig als ocupants i als explotadors. Des d´Endavant (OSAN) continuem amb el compromís de mantenir viva la memòria històrica, de recordar als catalans i catalanes que ho van donar tot per construir un poble lliure i just. Esperem que les properes generacions també es poguin sentir dignes de nosaltres, per fets similars de perseverància i de combat per la dignitat de la nostra Pàtria i per l´alliberament social de la classe obrera. |
Mira també:
http://www.endavantstap9b.org
|
This work is in the public domain |
