Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Denúncia Situació Metro de Barcelona
per CGT Metro	19 jul 2006
ELS/ES TREBALLADORS/ES DE METRO DE BARCELONA NO VOLEM MORIR, NI MATAR. La CGT, com a Sindicat Majoritari en el Metro vol denunciar públicament la penosa situació que s'està vivint al Metro de Barcelona, el resultat del qual és patit directament pels usuaris del servei. Des de fa més de dos anys venim informant de les deficiències que detectem, tant a nivell del servei que oferim, com en qüestions de seguretat. Per desgràcia, la tragèdia de València i les seves repercussions han posat en titulars la seguretat ferroviària. A pesar d'això, o precisament per això, ens veiem obligats a recordar a tot el món el que en el seu moment vam denunciar i que no s'ha solucionat per part de la Direcció del METRO de Barcelona.
.- LA FORMACIÓ DELS NOUS CONDUCTORS Si en el Metro de València, els sindicats valencians consideren insuficient la preparació del conductor per tenir “només� 14 dies de formació, volem recordar que al Metro de Barcelona, els nous conductors es formen en 5 dies, 2 de teòrica / taller i 3 de pràctiques, sent habilitats a conduir en línies que tenen elements de seguretat semblants als de la línia 1 del METRO valencià. Volem deixar clar que els Sistemes de Protecció Automàtica s'avarien com qualsevol màquina i és el conductor el que al final manipula el tren per a poder seguir la marxa, per això és tan important la formació i que el treballador sàpigue el que està manipulant. Molts accidents, frenades, aturades interminables, etc., són causa directa de la deficient formació que, al nostre entendre, s'està donant. 2.- INSTAL·LACIÓ DE SISTEMES DE SEGURETAT EN L�NIES 1 I 3 Després de més de tres anys d'instal·lació del Sistema de Protecció Automàtica en les línies 1 i 3, i quan la línia 3 ja està En proves, els companys Tècnics de Senyals del METRO han detectat una fallada estructural greu de comprovació en algunes agulles (canvi de via), obligant a efectuar uns protocols de seguretat que distorsionaran el servei fins que es rectifiqui aquest sistema, la qual cosa costarà molt de temps i diners. Però com és habitual en la nostra empresa, NINGÚ DEMANARÀ RESPONSABILITATS. 3.- ESTACIONS BUIDES PER FALTA DE PERSONAL És evident la indefensió i el risc que corren els usuaris en una estació sense cap empleat que pugui atendre'ls en cas d'accident, atrapament, malaltia, indisposició, etc. Totes les normes de seguretat d'una estació passen per l'empleat que ha d'aplicar-les. Això diuen les normes de Qualitat ISO, que de forma incomprensible per a nosaltres, li han atorgat a l'empresa. Però si més del 10% de les estacions estan en algun moment del dia sense empleat durant llargues hores QUI APLICA LES NORMES I EXECUTA ELS PROTOCOLS?: NINGÚ. I això, per a nosaltres, és un risc greu d'inseguretat cap als usuaris. 4.- ACUMULACIÓ D'OBRES I REMODELACIONS AL MATEIX TEMPS Després de més de 10 anys sense tocar res, en els últims dos anys i molt concretament en aquest últim, l'acumulació d'obres en la xarxa és tan brutal que és simplement impossible garantir la seguretat en totes elles. No hi ha servei de Prevenció que pugui controlar-les. Els centenars de persones externes a METRO que estan treballant al mateix temps fa impossible que puguin conèixer les normes de seguretat que han d'aplicar-se, a pesar que els plans sobre el paper estiguin tramitats. És un tema de calendari polític que pot portar greus conseqüències, perquè, a més, fa la sensació que totes les obres es comencen, però cap s'acaba, ni les més senzilles, que estan mesos aturades i sense acabar. 5.- APLICACIÓ DEL NOU MODEL ORGANITZATIU I LA SEVA REPERCUSSIÓ EN LA SALUT DELS TREBALLADORS Diversos problemes enumerats tenen el seu origen en l'aplicació des de maig del 2005 d'un Nou Model Organitzatiu (NMO) que va començar en Línia 2, va seguir en Línia 5 i continuarà amb la resta de línies. Preveient la problemàtica que s'anava a crear, la CGT va convocar una vaga el 3 de juny del 2005, i el temps ens dóna la raó. L'aplicació i desenvolupament del NMO ha sigut tan caòtica, improvisada i autoritària, que fins als seus més convençuts avaladors entre els treballadors l'estan rebutjant en veure les seves conseqüències. La pressió, el xantatge sibil·lí, la coacció amb bones paraules, perquè els treballadors assumeixin el nou rol que la Direcció de l'Empresa els ha assignat, fa que la posada en pràctica del NMO sigui un autèntic desastre ja que no li'ls dóna cap eina, ni material, ni física, ni mental per a poder desenvolupar aquests canvis tecnològics i organitzatius. Els treballadors no som d'acer i aquesta situació està encruelint-se amb la nostra salut. Les malalties de tipus psicosocial s'incrementen deixant delmada una plantilla, ja de per si insuficient. En aquests moments, un de cada quatre treballadors assignats a la Línia 5 forma part de l'absentisme laboral de l'empresa. Amb el NMO, la resta de companys han de cobrir les seves baixes, ja que no tenen substitut, per la qual cosa pateixen jornades interminables, dies de festa treballats, cobrir dos i tres llocs a la vegada, etc. Això s'ha convertit en la norma de què aguanten, i cada dia aguanten menys. Una sensació d'impotència i resignació s'està apoderant dels treballadors del METRO, però amb l'agreujant que transportem sers humans. Com es pot comprovar la CGT no albira un panorama molt optimista, però a pesar que se'ns acusi de crear alarma social, estem obligats per responsabilitat a fer públiques les nostres denúncies, ja que hem acudit a infinitat d'estaments i ningú vol “mullar-se�, els primers, la Direcció de l'Empresa, que amb una prepotència que raneja en la irresponsabilitat, minimitza els problemes, a base de campanyes d'imatge o regalant gelats. Algú va escriure que “L'ECONOMIA ESTÀ RENYIDA AMB LA SEGURETAT FERROVIÀRIA�, i estem d'acord. Si un NMO estalvia costs en plantilla però no funciona, la CGT exigeix que es paralitzi i es recondueixi fins a trobar paràmetres de servei i seguretat acceptables abans que acabem en fets irreversibles. OSCAR INIESTA Secretari General CGT METRO ANTONIO ARANDA Secretari de Relació amb els Mitjans de Comunicació CGT CATALUNYA
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more