Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
17 jul 2006
XXVII APLEC DEL PI DE LES TRES BRANQUES
Diumenge, 16 de juliol de 2006

Víctor Alexandre ha estat guardonat amb la primera edició del Premi d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès pel seu llibre La paraula contra el mur. La independència no és un privilegi.(La Busca Edicions, 2006). Ha estat el convidat d'enguany a fer el Discurs de l'Aplec del Pi de les Tres Branques
LA INDEPENDÈNCIA ÉS A LES NOSTRES MANS

S'acosten temps millors, no en tingueu cap dubte. Ja sé que després de la humiliant retallada que ha experimentat el nou Estatut, parlar de bons temps sembla gairebé un estirabot. El Parlament de Catalunya, certament, ha estat humiliat, i quan un Parlament és humiliat ho és també el poble que representa. Però, de vegades, hi ha moments a la vida en què cal fer un pas enrere per després poder-ne fer dos endavant. El nou Estatut, contràriament a allò que ens diuen els altaveus oficials, no és un pas endavant, és un pas enrere. I ho és per moltes raons. Us en diré algunes:

És un pas enrere, perquè la majoria dels catalans que l'han votat, no han tingut oportunitat de saber què votaven.

És un pas enrere, perquè mai, al llarg de la seva història, Catalunya no havia estat víctima d'una tan gegantina i mediàtica rentada de cervell. Mai el poble català no havia estat tan descaradament coaccionat a votar d'acord amb les ordres dels seus governants i mai no s'havia satanitzat tan ferotgement la dissidència. Que difícil que ho hauria tingut el "sí" sense la inestimable col·laboració del Partit Popular, que amb el seu "no" ha pretès fer-nos creure que aquest Estatut és gairebé una declaració d'independència.

És un pas enrere, perquè, quan el poble català comenci a veure les mancances d'aquest Estatut, Espanya li recordarà que va ser ell mateix qui es va posar la corda al coll. O no és posar-se la corda al coll el fet de condemnar els joves que avui tenen 30 anys a reivindicar l'any 2036, quan en tinguin 60, l'Estatut del passat 30 de setembre, que, ves per on, és justament el que ara mateix ja hauria de ser una realitat? I això sense comptar que encara queden 60 competències per transferir de l'Estatut del 1979. Es que no ens adonem de l'ensarronada?

És un pas enrere, en definitiva, perquè per a una nació amb clara consciència de ser-ho, el text aprovat al Congrés espanyol, no tan sols no satisfà les necessitats de Catalunya, sinó que és humiliant i ofensiu des d'un punt de vista nacional.

Tot i això, però, dic que s'acosten bons temps, perquè com més es tensa la corda més augmenten les probabilitats que es trenqui. El gran avantatge d'aquest pas enrere, per tant, és que, quan es descobreixi l'engany —i això passarà en el termini d'un parell d’anys-, la seva conseqüència més immediata serà l'efecte despertador. El mateix efecte despertador que va tenir el govern de José María Aznar per a l'independentisme català. Vull dir amb això, que és en l'adversitat quan els catalans recuperem l'esperit indòmit que ens va caracteritzar en altres temps; és en l'adversitat quan oblidem les nostres diferències i ens unim com el que som: un sol poble que lluita en defensa del més elemental dels drets humans: el dret de decidir.

És inadmissible que, si som una nació amb mil anys d'història i amb el Parlament més antic d'Europa, el nostre Parlament estigui subordinat a la voluntat d'una altra nació i d'un altre Parlament. Només aquells que no es veuen amb cor de decidir per ells mateixos permeten que un altre ho faci per ells. No ens hem de comportar com si fóssim predeterministes i creguéssim que la nostra subordinació és eterna i està escrita en els estels. Ens van subordinar per la força, és cert. Es més, ho van fer per la força, perquè no tenien la força de la raó. Però transcorreguts gairebé tres segles d'aquella desfeta, ja no tenim cap excusa per justificar la nostra passivitat. O som un poble infantívol, és a dir, un poble que no creu en ell mateix ni en les seves pròpies forces ni en els seus valors i que delega les seves responsabilitats en un altre poble, o som un poble adult, i, per tant, no admetem cap altre estatus jurídic per al nostre país que no sigui el d'un Estat lliure, independent i plenament sobirà.

I quines són les claus per arribar-hi?, ens preguntarem. Com es passa de ser una regió d'Espanya a ser un Estat europeu? Doncs és molt fàcil. És tan fàcil, que quan arribi el moment ens semblarà mentida haver viscut tres segles encadenats a un Estat que s'ha reafirmat pe mitjà de la nostra subordinació. Per començar, Espanya és un Esta feble, molt feble. Fixeu-vos que nosaltres som les últimes colònies qu li queden. Totes les altres, quan han pres consciència dels seus dret han seguit el camí natural de la vida, que és el camí de l'emancipació Es pot saber a què esperem nosaltres, per seguir el mateix camí?

És per totes aquestes coses que jo, avui, aquí, en aquest lloc emblemàtic i ple de simbolisme, com és el Pi de les Tres Branques, us vull fer dues propostes. Són dues propostes que em semblen requisit ineludibles si volem culminar aquest procés de recuperació de la sobirania que ens va ser arrabassada per la força de les armes.

En primer lloc, cal que estiguem units. Cal tancar definitivament la divisió de l'independentisme català. Hem de ser prou valents intel•ligents per superar les diferències que en aquests moment separen a totes les forces independentistes i unir-nos en un únic objectiu. Estic parlant de la defensa d'una causa justa i noble que é molt més important que tots nosaltres. Aquesta causa té un nom Països Catalans.

Temps hi haurà, quan el nostre poble sigui lliure, de situar-nos cadascun en el color polític que ens pertoca. Però aquest moment encara no ha arribat. Encara no és l'hora de comportar-se com si fóssim lliures, perquè no en som, de lliures. I mai no ho serem si, con us deia, no som capaços d'aparcar les nostres diferències internes mantenir-nos units. I si no sabem com fer-ho, si ens cal imaginació mirem que fan el Partit Popular i el Partit Socialista. Limitem-nos i imitar els espanyols: n'hi ha de dretes i n'hi ha d'esquerres, però per damunt de tot són espanyols. Com es pot ser independentista català considerar la llibertat nacional un tema secundari? Cap home ni cal dona no és lliure si no ho és també el seu país. Aquesta, per tant, és la primera proposta, una proposta que es diu "unitat", la unitat de totes les forces independentistes catalanes.

La segona és diu "internacionalització". Hem d'internacionalitzar el conflicte. Prou de manifestacions a Barcelona, a Palma, a València Perpinyà. I prou, naturalment, de manifestacions a Madrid. D'ara endavant les manifestacions del poble català s'han de fer a Brussel·les.

No és Brussel•les la capital de la Unió Europea? I no és la nació catalana una nació d'Europa? Doncs aleshores què hi anem a fer a Madrid? Si no som espanyols, per què fem manifestacions a Madrid? Mentre ens manifestem a casa nostra o a Espanya, el nostre conflicte sempre serà vist per la resta del món com un conflicte intern de l'Estat espanyol. Només viatjant al cor de la Unió Europea i manifestant-nos davant del seu Parlament —que també és el nostre- aconseguirem que l'anomenat problema català deixi de ser un problema domèstic i passi a ser un problema europeu. És a dir, un problema internacional. I no tinguem cap dubte que això és l'últim que vol Espanya, la internacionalització del nostre conflicte. No ho vol el Partit Popular i no ho vol el Partit Socialista. De fet, li tenen pànic. Per això mantenen hermèticament tancades totes les portes que ens podrien projectar arreu del món amb el nostre nom: Ja sigui a la Unió Europea, a la Unesco, en els fòrums internacionals o a través de les seleccions nacionals. Espanya no vol que el món sàpiga de la nostra existència, no ho ha volgut mai. Per tant, atès que és això el que li fa més mal, és just en aquest punt que hem de concentrar totes les nostres energies. D'ara endavant, les nostres reivindicacions les hem de fer a Brussel·les. Es allà on deixarem de ser invisibles, és allà on, els agradi o no els agradi, vulguin o no vulguin, ens hauran d'escoltar. Es a Brussel·les on tindrem els altaveus i la projecció internacional que la nostra causa necessita.

Fa un any, només un any, ningú no sabia que Montenegro seria un Estat independent. No ho sabia el món i no ho sabien ni els mateixos montenegrins. I mireu-lo avui. Avui Montenegro és un Estat de ple dret al cor d'Europa. I el mateix passarà als Països Catalans: a mesura que ens hi acostem, quan se n'albiri la possibilitat, no en tingueu cap dubte, sortiran independentistes de sota les pedres. I per tal que aquesta realitat s'esdevingui només hem de tenir present una cosa, una única cosa: La independència no és un privilegi, la independència és un dret.

Moltes gràcies,

Víctor Alexandre
Discurs al Pi de les Tres Branques, 16 de juliol de 2006
www.victoralexandre.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
17 jul 2006
No es la independencia companys, es un trunyo el que teniu a les mans!
Independencia i socialisme, pero no amb vosaltres ploramiques!
Re: discurs alternatiu pels fatxes d'Estat catalá
17 jul 2006
El Catalá de veritat... del barça serás
El Catalá vell... del sabadell
Un Catalá qualsevol... del espanyol
I si ets un Catalá mal parit... del real madrit!
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
18 jul 2006
El Víctor Alexandre aquest participa en actes organitzats pels feixistes d'Unió Nacional Catalana i el sector nazi d'Estat Català.

Ja és veu al seu discurs on demana unitat per davant de tot, no us sona allò de ni de dretes, ni esquerres, català. El discurs fa una pudor a feixista.
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
18 jul 2006
Si li fan cas a aquest ximple, arregladets qudaran els independetistes catalans!!
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
19 jul 2006
La independencia i el socialisme no poden anar junts. Mai un ideoleg marxista ha estat partidari de crear fronteres sino de enderrocar-les. Les poques vegades que el comunisme ha donat suport a una reivindicacio independentista va ser quan les independencies de les colonies i purament per raons tactiques. El que prediqui independencia i socialisme no sap el que es diu.
A Estat Català no som nazis colla de manipuladors!
19 jul 2006
AMUNT PER SEMPRE ESTAT CATALÀ

www.estat-catala.net
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
19 jul 2006
Realment sou uns posturetes. Voler la unitat és de feixista? Deixeu la política i jugueu a la petanca!
En primer lloc, qualsevol país prioritza la qüestió nacional a la social, inclús els paísos comunistes com Cuba. En segon lloc, parleu de nazis catalans? de debó creieu que això és un problema o només parodieu les batalletes dels avis? Deixeu-vos de collonades i feu alguna cosa per la terra, que parasits que es gratin els ous ja n´hi ha masses.
Feu per un cop a la vida l´ordre normal de les coses i emancipem la terra i després decidim si és de dretes o d´esquerres, democraticament, com qualsevol altre país, o a cas coneixeu d´algun país d´esquerres on els de dretes marxin? o un país de dretes abandonat pel d´esquerres? no, a voltes serà d´una manera i voltes de l´altre, això és democràcia. El vostre problema és que us ompliu el pap parlant de feixisme i sou uns totalitaris per igual, que no voleu la independència més que per excusa per muntar la vostra republica bananera.
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
19 jul 2006
Els unics feixistes sou vosaltres ,els okupes,squaters,falsos sharps i demes purria q no fa res per catalunya.
Com podeu dir q vistor alexandre e suj feixista ignorants!!!!!!!!!
FORA ELS FEIXISTES D'INDIMEDIA,CAJEI I OKUPES
CATALUNYA LLIURE D'APATRIDES I TRAIDORS
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
19 jul 2006
A mí em sembla que aquests que critiqueu UNC i els titlleu de feixistes teniu un rentat de cervell impressionant.
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
19 jul 2006
Joan no et perds ni una per estar a la palestra tu i els 4 frikis que sou.
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
19 jul 2006
Hem sembla un absurditat titllar en Victor Alexandre de Feixista o Filo-feixista pel text del seu discurs al Pi de les 3 Branques. Respecte a UNC i Estat Català.net(per diferenciar-lo de l'altre) es ta clar que no son organitzacions que defensin un canvi social en front del capitalisme, tan sols lluiten per l’independència de Catalunya i tenen un punt de vista diferent sobre el tema de la immigració. Per a mi que tinguin una certa por a la immigració(el que reflexa una preocupació d’alguns catalans) i que no s’oposin el capital no els transforma automàticament amb feixistes o Nazis. Es podria discutir si la xifra del 33 te únicament una interpretació racista i Xenòfoba o s’en pot extreure un altre....tan mateix si UNC fos nazi no s’en amagaria, per tant es diria UNITAT NACIONAL SOCIALISTA CATALANA. El que s’els titlli tan reiteradament de nazis es degut a el passat d’alguns militants (en tenen un que es EX-CEDADE i que va fundar el partit nacional socialista català, que va durar 2 dies), però el fet que sota les sigles de UNC es pugin eixoplugar Feixistes no fa que tot els membres en siguin, perquè si o fossin, repeteixo no s’en amagarien i s’alinearien amb els del xiringuito virtual del neonazi galleguista aquell. Tan mateix convido a tots els independentistes a criticar amb criteris constructius a altres organitzacions independentistes d’un caire polític diferent, va tan per els de UNC que tracten de burraxus drogadictes a tots els del EIR, com els del EIR que tracten de neonazis als de UNC i que ocupen més temps fent això que no debatin....escrivint...o simplement pensant en temes que afecten Catalunya. Que treballi cadascú per la seva banda perquè de moment ni l’EIR ni UNC estan al parlament ni representen una porció real de la societat catalana, això si es trepitgen l’una al altre en lloc d’enfortir i cohesionar els seus projectes que prouta feina els fa.
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
19 jul 2006
Juas juas juas, com molt bé diuen per aquí dalt els que titllen UNC de nazis són uns ignorants o porten un rentat de cervell impressionant. A veure el fet que els preocupin els immigrants no vol dir que siguin nazis. Ens hauria de preocupar a tots la integració d'aquests immigrants així com la seva arribada en massa. I aquest home té raó! Mai aconseguim coses positives per Catalunya si aquestes coses depenen d'Espanya (per exemple seleccions nacionals)... Per tant el que hem de fer és negociar amb Brusel·les directament i passar d'Espanya, ja bordaran ells després. M'ha semblat un discurs del tot coherent. I aquest home és tot el contrari de nazi. Perquè de fet qui sou vosaltres per titllar algú de nazi??? Sabeu que el que dieu és gravíssim, i que el nazisme va matar milions de persones... Doncs dit això crec que no hauríeu de fer afirmacions gratuïtes sense fonaments.

VISCA CATALUNYA!!!
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
20 jul 2006
Al Ramonet i al que signa "Filofeixistes-No", se us veu el llautó d'una hora lluny. Penseu que enganyeu algú, pobrets? Sou uns impotents i ho demostreu cada cop que obriu la boca. Com que l'Alexandre posa el dit a la nafra i demostra amb arguments que sou uns totalitaris en creure-us els únics catalans legitimats per dir qui és un català bo i qui és un català dolent, us poseu molt nerviosos i no us queda cap altre recurs que fer el que fan els impotents i els totalitaris: intentar insultar i difamar aquell que no us riu les gràcies. Per això, demostrant la vostra ignorància, perquè ni llegiu ni escolteu -i naturalment no heu llegit cap llibre de l'Alexandre ni heu escoltat mai cap de les seves conferències- recorreu a la mentida. I això us deixa en ridícul, ja que la gent sap molt bé quin és el discurs de l'Alexandre i, ves per on, és justament el gran enemic del feixisme i del nazisme. Però bé, contestar-vos ja és donar-vos més importància de la que teniu. Res del que dieu té cap valor, perquè és primari. Incapaços d'enraonar, només sabeu mossegar. Que trist, fins i tot sou retardats. Heu nascut un milió d'anys més tard de l'època que us tocava.
Sou tan curts, pobrets, que no us adoneu que necessiteu insultar i difamar per sentir-vos realitzats i que, com més insulteu i difameu, més demostreu la vostra impotència intel·lectual i qui sou en realitat.
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
20 jul 2006
VICTOR ALEXANDRE FOR PRESIDENT! www.unitat.org
Re: Discurs d'en Victor Alexandre al Pí de les 3 branques
26 jul 2006
L'única cosa que fonamentalment preocupa
lâoligarquia espanyola és no perdre territori per no perdre impostos. Tota la histèria interminable amb amenaces de mort i la propaganda pel constitucionalisme inamovible i la "sagrada unidad" no és més que això: la por de l'oligarquia de sempre a perdre riques colònies de dolça mel, igual que feren amb Cuba.


Es posen histèrics i bramen com tonyines en alta mar davant tal perspectiva que agreujaria qüestions socials internes i el seu poder internacional, i voldrien posar la població com a carn de canó, igual que passà a Jugoslàvia.


666: En âAppañaâ? donen vots les campanyes
anticatalanes i a Alemanya en donaven les antijueves,antigitanes i anticomunistes.

Tot depèn de qui controla els mitjans de comunicació i "crea opinió", és a dir, prejudici (que és una manera ràpida d'opinar per encàrrec i sense haver d'escalfar-se el cap). Després ve la rutina i la fossilització del prejudici, que es transforma en odis vells i sense misericòrdia, fins que alguna catàstrofe que aquest mateix estat podrit de coses provoca, aixeca la realitat amagada sota la catifa i treu els cadàvers de l'armari, i llavors la gent sâassabenta del que realment passava: quan ja gairebé totes les víctimes han sortit d'escena, es fan homenatges, demanen perdó simbòlic (i als EUA també compensacions econòmiques) i a tornar a començar amb altre nou desastre històric.

L'opinió pública és el vent d'on prové la xerrameca dominant que convé als qui tenen la paella pel mànec, i la història el llibre que escriu el diable amb la dessídia dels humans.
Espanya és invent de lâespanyolisme i, doncs, és
històricament una Unidad de Destino genocida e idiota en lo Universal.


Resum:
"Nacionalista español: Deja de chupar nuestra sangre y empieza a comer tu mierda".
Sindicat