Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Boicot a Israel
13 jul 2006
Cal posar-s'hi
boikot.jpg
.
Mira també:
http://www.moviments.net/~boicotpreventiu/Boicot_ISRAEL/

This work is in the public domain

Comentaris

729 al codi de barres
13 jul 2006
http://www.nodo50.org/csca/palestina/campanya_boicot-2002.html
Re: Boicot a Israel
13 jul 2006
Pinter, premio Nobel de Literatura:¿Cuántas personas hay que matar para ser considerado asesino de masas y criminal de guerra?
Re: Boicot Espanya
13 jul 2006
Boicot Israel perque es defensa del terrorisme, boicot Estats Units perque es desfan d'en Sadam Hussein, Boicot Rusia perque ocupa Txexenia, Boicot China perque oprimeix el Tibet, Boicot Regnet Unit son amics dels americans, Boicot Espanya i la Unio Europea perque son complices d'Israel...

Mare de Deu, espero que a Palestina fabriquin prous productes per a omplit el cavas quan vaig al supermercat.
Re: Boicot Espanya
13 jul 2006
Boicot Israel perque es defensa del terrorisme, boicot Estats Units perque es desfan d'en Sadam Hussein, Boicot Rusia perque ocupa Txexenia, Boicot China perque oprimeix el Tibet, Boicot Regnet Unit son amics dels americans, Boicot Espanya i la Unio Europea perque son complices d'Israel...

Mare de Deu, espero que a Palestina fabriquin prous productes per a omplit el cavas quan vaig al supermercat.
Re: Boicot a Israel
13 jul 2006
Boicot a quí, gamarusos? Boicot a les vostres butxaques...

Aquí el personal viu en el món de lenin pan , on ningú creix i viu en les "revolcuins" continues
Re: Boicot a Israel
14 jul 2006
NO EN NOM MEU

• Israel s'aferra més als territoris que a la vida mateixa

   
MEIR MARGALIT
Membre del Moviment Pacifista Israelià i exdirigent del partit Meretz


Si hi ha res de nou en aquesta escalada bèl.lica és només la data, perquè els esdeveniments en aquesta soferta regió del Pròxim Orient es repeteixen de forma cíclica, com en un cercle viciós on res canvia i tot es repeteix com si fos un disc ratllat.
Per als israelians, tornar al Líban és com si els Estats Units tornessin al Vietnam, amb l'única diferència que els nord-americans tenen memòria, mentre que --això sembla-- els israelians s'han oblidat del preu que van haver de pagar en el conflicte libanès. I d'això no fa gaire.
El capítol actual de la lluita el va obrir Hezbol.là amb l'operatiu que va acabar amb la mort de vuit soldats israelians i la captura d'uns altres dos. Però qui vulgui buscar les arrels d'aquest tràgic conflicte haurà de cavar molt més fondo. Els orígens estan clarament ubicats en el maleït dia de juny del 1967 en què Israel va conquistar els territoris palestins de Cisjordània. Va ser llavors quan va començar aquest procés de deteriorament quotidià que ens està costant a tots --israelians i palestins-- sang, dolor i llàgrimes.
Quan Israel va retirar les seves tropes del Líban a finals del 1999, es va pensar que Hezbol.là es donaria per satisfeta i deixaria les armes. El que no va comprendre aleshores --i sembla que tampoc ho entén ara-- és l'íntima relació entre Hezbol.là i la lluita del poble palestí. Hezbol.là no combatia només per fer fora l'Exèrcit israelià del territori libanès, sinó també per la retirada israeliana dels territoris palestins ocupats, i per tant la lluita a la frontera nord no s'acabaria amb la retirada del Líban.
Els esdeveniments del país dels cedres i de Gaza estan tan íntimament lligats que no hi haurà tranquil·litat a la frontera nord fins que no regni la tranquil·litat a Gaza i Cisjordània. Pel fet de no entendre aquesta equació, Israel s'ha involucrat en una nova onada de violència de la qual no pot sortir triomfant; no perquè no tingui el poder militar per vèncer, sinó perquè d'aquestes guerres tothom en surt perdent. Israel s'està dessagnant i està pagant el preu de la insensatesa, el fanatisme nacionalista i la supèrbia. La guerra per la supervivència que va començar el 1967 va degenerar en una postura expansionista que adora els territoris més que la vida mateixa.
Aquesta cara del conflicte, més enllà de la tragèdia que sembra a tort i a dret, és summament frustrant per al moviment pacifista israelià, perquè després de les últimes eleccions volíem suposar que la presència del laborisme israelià en la coalició governamental podia obrir alguna perspectiva de negociació. Fins i tot vam arribar a creure que el fet que, per primera vegada en molts anys, el primer ministre israelià, Ehud Olmert, fos un civil i no un general retirat, podia acostar la reconciliació entre els dos pobles. Avui, però, veiem que ens vam equivocar, i que no hi ha cap diferència entre aquesta coalició i els pitjors governs de dreta dels últims anys. Sembla que les forces destructives que regnen en aquest país són més poderoses que el seny i estan entestades a arrossegar-nos cap a un precipici mortal.
El pitjor del cas no és només que el Govern recicla les mesures desmesurades que mai han produït cap efecte, sinó que amb cada míssil el poble s'encega més i exigeix més violència, més força i més atacs, sense comprendre que ja hem fet ús de força, atacs i violència i això no ens ha conduït mai a bon port. Tot al contrari, violència genera més violència i cada atac ha comportat una represàlia que ha generat un contraatac, i així successivament.
En aquests difícils moments en què matem i ens maten vull expressar en veu alta, en nom dels milers d'israelians que componen el moviment pacifista, que aquest atac no és nostre. El Govern israelià no actua en nom nostre i ens sentim profundament dolguts per la sang vessada en va.
Ho diem clarament, com a israelians que estimem el nostre Estat i que estem profundament preocupats pel grau de degeneració que està afectant la societat israeliana i per la destrucció de les bases morals del judaisme. No és aquest, el país on els profetes d'Israel, aquells que somiaven un món de pau i justícia, haurien volgut viure.


Noticia publicada a la pàgina 5 de l'edició de 14/7/2006 de El Periódico –

www.guinarda.com
Fins quan continuarà la tragèdia?
14 jul 2006
RAMON TORRAMADÉ. SALT (GIRONÈS)

Quan llegeixes un dia i altre el tracte que dispensen els tancs israelians contra una població indefensa matant dones i criatures, a més d'enrunar habitatges, centrals elèctriques i tot el que pugui ser útil per mantenir una precària vida, dius: «on és la sensibilitat, no la dels assassins sense escrúpols, sinó la dels governants europeus que molt parlar de drets humans i de democràcia i no mouen un dit per aturar aquesta egolatria sionista?»

D'acord que els nazis van ser cruels amb ells i al final dius: en van quedar immunitzats per aplicar la mateixa llei? Em sap greu parlar així dels que van morir als camps de concentració però, també em puja la sang al cap quan veig tan d'horror aplicat contra un poble que defensa els seus drets, a cops de roc, contra tancs equipats amb les armes més mortíferes penso en la gran hipocresia que domina el món.

També penso que els panxacontents que vivim en terres d'abundància ja ens està bé. Esplaiant-nos amb campionats del món futbolístic, visites del Papa i vacances als països pobres per comparar i gaudir de a nostra sort, els amos del món van fent el seu camí. I dic que ja ens està bé, és perquè aquests governants de la cúpula europea els hem elegit nosaltres, no com als ramats de xais que els imposen un pastor.

Ja sé que totes les protestes contra aquestes f injustícies flagrants, públicament minoritàries, no sacsejaran cap consciència; el poble necessita un pastor perquè la llibertat li fa por i n'hi ha prou que ens insinuïn que ve el llop per córrer tots sota el seu paraigua.

Com és possible que tantes lluites per aconseguir la pau després de la segona guerra mundial, amb milions de morts i la creació de l'ONU, prometent que s'havien acabat les guerres, continuï la tragèdia amb el vistiplau del Consell de Seguretat de les Nacions Unides?

Els interessos econòmics estan per sobre de la dignitat humana. I en nom de Déu! D'Alà i de tots els vicaris que en treuen els beneficis.
Re: Boicot a Israel
14 jul 2006
Boicot? Armes és el que calen, i acabar d'una vegada amb Israel!
Sindicat