Els ayatollah xiïtes de l’Iran o el règim d’Arà bia Saudita no tenen res a envejar a la ciutat de València. Governat fèrriament per l’ala campista del Partit Popular, el PaÃs Valencià va acollir el passat cap de setmana la visita del papa Benet XVI, amb un desplegament polÃtic i medià tic impressionant.
Lucas Marco
Comença l’espectacle. Tot i que no hi ha actes convocats fins a la nit, els participants en la V Trobada Mundial de les FamÃlies inunden una part determinada del centre històric de València, la plaça de la Mare de Déu i les catedrals adjacents. En les illes de cases properes es respira un ambient enrarit, desèrtic i tètric, una mena de frontera entre el centre i la resta de la ciutat que més tard tornaria a materialitzar-se.
Fauna i flora
La massa de pelegrins, capellans, monges, xics i xiques i famÃlies (la gran majoria, de més de tres o quatre fills) es distingeixen fà cilment de la resta de la ciutadania per dur tot tipus de complements amb els colors blanc i groc de la bandera del Vaticà , especialment gorres i motxilles. La pantalla gegant habilitada per la televisió autonòmica Canal 9 (en total, 40 per tota la ciutat), retransmeten, en espera d’algun acte destacat, fotos del Sant Pare foses amb el logotip de la televisió mateixa i el logotip de la Trobada de les FamÃlies.
El jovent catòlic es dirigeix, entre cà ntics i consignes de suport al Papa, cap a la concentració espontà nia. Davant del retrat floral gegant del Papa, uns capellans de Vigo mostren orgullosament les seues samarretes: ‘Fes-te capellà i que siga el que Déu vulga’; al seu costat, una jove intenta adquirir-ne la versió femenina. Un poc més enllà , una desena de tendres criatures sostenen un xec gegant a manera de pancarta amb l’import de més de tres milions d’avemaries per al Papa. Un dels xiquets explica que la iniciativa, sorgida en Internet, amb el suport del col•legi Cumbres i de l’internà utic Club Faro, que patrocinen els fonamentalistes Legionarios de Cristo, consistia a anar afegint en un comptador en la xarxa el nombre d’avemaries resats per al Papa. Les previsions es van superar i el xec ascendia a més de tres milions. Un altre grup, vingut del laic paÃs veÃ, passeja una bandera francesa. Prop, cinc xiquets i el seu tutor, que més aviat sembla un ‘boy scout’, sostenen orgullosos una bandera dels Estats Units.
La presència policial també es fa notar, i es veuen curioses escenes de pelegrins de tota mena, secta i procedència barrejats amb robustos policies antidisturbis, un nombre indeterminat d’agents secrets i fins i tot els militars que gestionen uns quants hospitals de campanya en diversos indrets de la ciutat. Segons diverses fonts, 9.000 agents de seguretat, entre policia nacional, policia local, guà rdia civil i els efectius de l’exèrcit. Segons Canal 9, València disposa d’un policia cada cinc metres durant aquests dies.
En una fugaç visita a un McDonald’s proper, de seguida es fa notar l’accent caribeny. Veneçolans arribats des de l’altra part de l’Atlà ntic per gaudir de la visita papal s’empassen hamburgueses, mentre centenars de milers de pobres, que tardarien diverses vides a pagar un bitllet d’avió transatlà ntic, es queden als turons de Caracas. Afirmen que estan encantats de trobar-se en la ciutat. Més tard tindrÃem altres trobades amb pelegrins del tercer món...
Premsa afÃ
Una ullada rà pida a la premsa especialitzada, repartida gratuïtament pels carrers, resulta ben reveladora. La Universitat CEU-Cardenal Herrera distribueix un periòdic gratuït elaborat per alumnes de periodisme. El CEU (controlat per la ultrareaccionà ria Asociación Católica de Propagandistas) publica en les pà gines d’El Rotativo una entrevista al famós catedrà tic de psicopatologia Aquilino Polainas, denunciat públicament per les seues tesis homòfobes, i una crònica de la presentació del documental Amnesia sobre els mà rtirs valencians del segle XX, en la qual l’historiador José Andrés Gallego (participant d’aquest documental) afirma que “el nostre missatge és de perdó, no d’entrar en el joc de qui va matar més, sinó mostrar el testimoni d’aquells que van morir perdonant�, en referència a la Guerra Civil espanyola.
Xoc de concepcions
Després de fer una ullada a aquestes perles periodÃstiques, caminant cap al nucli antic de la ciutat, el barri del Carme i Velluters, l’ambient hi canvia drà sticament. A penes uns centenars de metres més enllà de la massa catòlica, el barri viu una autèntica guerra de pancartes als balcons. Cartells de la campanya ciutadana Jo no t’espere poblen moltes finestres d’habitatges particulars de ciutadans “farts de la intolerà ncia del Vaticà â€?, tal com diu una pancarta en la plaça del Tossal. En aquesta zona, on la presència de pelegrins per metre quadrat es redueix drà sticament, les mirades i els somriures de picardia entre anònims ciutadans aliens a l’espectacle que es creuen sense conéixer-se contrasten amb la indignació d’alguns pelegrins en detectar els cartells contra la visita del Papa. A mesura que s’avança caminant cap als carrers més cèntrics de la ciutat, envoltats de grans magatzems, xiques joves que distribueixen gratuïtament ventalls d’una important companyia elèctrica i gorres d’una caixa d’estalvis catalana, especialment editats per a la visita del Sant Pare. Sota un sol de justÃcia, els pelegrins inunden el centre de la ciutat, somrient, feliços i contents de la ciutat que els acull. Alguns vianants autòctons que es declaren ateus radicals afirmen estar preocupats per si l’Estat del Vaticà s’ha annexionat la ciutat: edificis públics com el Palau de la Generalitat o les Corts Valencianes, com també l’Ajuntament, exhibeixen al costat de la bandera espanyola la bandera del Vaticà .
El passeig acaba a última hora de la vesprada amb un espectacle molt particular en la plaça de la Mare de Déu. Joves de diverses parròquies de la ciutat, acompanyats de guitarres i tambors, canten i ballen en honor del Sant Pare. La bogeria col•lectiva acaba de començar. Un parell d’hores més tard s’ha convocat un res del rosari col•lectiu a la platja de la Malva-rosa. La nit promet.
L’èxode dels tramvies cap al rosari de la platja
L’èxode dels tramvies cap a la platja sorprén els usuaris autòctons i aliens a la celebració, que observen incrèduls desenes de vagons plens a vessar de joves, famÃlies senceres, capellans, seminaristes, monges, revisors i altres tribus difÃcilment identificables. Són protegits en arribar per un dispositiu policial impressionant i amb l’habitual tall de trà nsit de tot carrer que tinga la desgrà cia en aquesta ciutat de trobar-se en un radi de 200 metres al voltant de l’acte de torn.
Passada la mitjanit, el res col•lectiu deixa rastre en forma de piles i piles d’escombraries a la platja i el passeig; entre d’altres, milers de pà gines d’El Rotativo. Llavors apareix un grup de llatinoamericans assajant algunes actuacions per l’endemà . La posada en escena, que inclou banderes de països com ara Veneçuela, BolÃvia, Mèxic o Colòmbia, intenta donar la imatge de la representació llatinoamericana en la trobada. La interlocutora explica que procedeix de Santa Cruz, en BolÃvia, la regió rica autonomista del paÃs que no veu de bon ull això de presidents indÃgenes i, a més, socialistes.
Al voltant de la una de la matinada tot ha acabat de moment. No queda cap pelegrà pels carrers, tots dormen plà cidament en els allotjaments respectius, la majoria en la Fira de Mostres, habilitada especialment per a acollir-los, o directament als jardins de la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’obra faraònica del PP valencià que acollirà els diversos actes protagonitzats pel Sant Pare. Per la seua part, les il•lustres autoritats eclesià stiques dormen en els tres mil allotjaments construïts a propòsit al Seminari de Montcada.
Dissabte 8, de vesprada
Continua l’espectacle durant el dia fort de la visita del Papa. Unes deu illes de cases al voltant de l’acte del Papa són tallades per la Policia Local. Els conductors aconsegueixen esquivar hà bilment els controls amb excuses com la visita a l’hospital que es troba en la zona restringida. Més tard es comprovaria que colar-se en aquesta ‘zona verda’ a l’estil bagdadà sense acreditació de pelegrà o de premsa no resultava tan difÃcil. Alguns fidels autòctons no acreditats s’indignaven davant el filtre entre els acreditats i la resta de la humanitat. Però el que desconeixien és que els voltants de la zona estaven estratègicament dividits per ubicar les cadires corresponents als fidels, aquesta vegada els acreditats. AixÃ, cadascú demanava als centenars de joves voluntaris (voluntari@ es veia escrit en les samarretes que duien) en quin sector havia d’ubicar-se.
L’empremta del Partit Popular
En aquesta zona, composta de barris artificials creats en els últims temps pel PP, la davantera en la guerra de les banderes la portava el bà ndol provaticà , tot i que amb algunes excepcions dissidents que havien preferit mostrar el seu rebuig a l’espectacle que des de fa tres mesos han estat vociferant els mitjans de comunicació, especialment l’òrgan oficial de propaganda dels populars valencians, Canal 9. Aquest, al seu torn, ha esdevingut l’òrgan de propaganda del Vaticà mateix, que ha desenvolupat els seus informatius en els seus estudis de València i en un estudi habilitat en la Santa Seu durant les darreres setmanes. Les pantalles gegants d’aquesta cadena fan la funció de recompensar els fidels no acreditats i els que estan situats més lluny de l’altar de 9.000 m2 que, amb un cost estimat en 900.000 euros, ha mantingut tallat un pont neurà lgic de la ciutat durant setmanes, habilitat per al Sant Pare. El desplegament medià tic resulta impressionant, amb la presència especial de mitjans afins convidats a l’espectacle, com l’agermanada Telemadrid.
Un espectacle de més de 30 milions d’euros
La imatge resultant dels jardins que rodegen els diversos sectors resulta a primera vista un tant delirant. Centenars de pelegrins estirats a la gespa sota el sol de justÃcia acompanyats de les fonts públiques habilitades per evitar desmais, i les posteriors revelacions divines que podrien produir-se.
Tot plegat donava la imatge d’un campament urbà ben particular, unit per una cosa en comú: la presència del Papa en una ciutat els governants de la qual han gastat com a mÃnim 30 milions d’euros (5.000 milions de pessetes) per a l’ocasió. No obstant això, les xifres, com han denunciat el conjunt dels partits a l’esquerra del PP, es desconeixen. Simplement no s’han dit. “El despropòsit és tan gran que no s’atreveixen a dir-loâ€?, afirma Glòria Marcos, coordinadora d’Esquerra Unida del PaÃs Valencià . Segons Marcos, ni el director general mateix del Grup RTVV (Radiotelevisió Valenciana) sap quant costarà el desplegament medià tic dels mitjans públics autonòmics. Però, com afirma Gil-Manuel Hernández, professor de Sociologia de la Universitat de València, “el que és menys important és el motiu, que certament evidencia l’immobilisme i mostra l’alarmant incomprensió del món per part de la institució; allò que compta és l’efecte espectacular de fer com si tot anara béâ€?. El professor Hernández sosté en un article publicat en la premsa valenciana que “les faccions dominants de l’església catòlica han de fer creure que la institució dialoga amb la modernitat globalitzada, encara que en el fons la seua dogmà tica intransigent inhabilita l’organització per a un vertader dià legâ€?. Prova d’això ha estat la constant al•lusió, que molts imaginaven encara més contundent, del Sant Pare i de la Trobada de les FamÃlies en general als darrers canvis legislatius en relació amb els drets dels homosexuals (tot i que en aquests ambientes el protagonisme és pels drets de les famÃlies, en abstracte, que són les que han estat greument atacades amb aquestes lleis), polititzant notablement l’ambient d’aquests cà lids dies de juliol. Tot plegat portava a la memòria algunes imatges de la visita de l’anterior cap suprem del Vaticà , que a les acaballes de la guerra freda aterrava a Nicaragua i, després de besar el terra de l’aeroport, renyava Ernesto Cardenal, teòleg, polÃtic i escriptor per ser ministre de Cultura durant la Revolució Sandinista. Tot això, davant de centenars de milers de nicaragüencs que cridaven ‘Església Popular!’.
Neofranquisme per rebre el Sant Pare
Ja dins de la zona comencen a aparéixer les banderes carlistes, les habituals banderes vaticanes i les espanyoles, a més d’algunes d’autonòmiques. Entre totes aquestes banderes, algunes inclouen l’aguiló franquista. Quan el redactor d’aquesta crònica aconsegueix superar alguns controls per fotografiar aquesta bandera, el jove energumen que la sosté discuteix acaloradament amb una jove de l’organització que li demana que no la incline tant cap a la carretera que ha de recórrer el Sant Pare, ja que podria resultar perillós, atés que es troba en la primera fila. Al requeriment d’aquest redactor perquè deixe de moure-la un moment i poder d’aquesta manera prendre’n una bona instantà nia, el jove retira de seguida la bandera i comença un rosari de crits i insults. El jove, impotent en no poder abandonar el seu magnÃfic seient de primera fila, es mostra compungit. Quan aquest redactor s’apropa al policia nacional que es troba a penes a un metre de distà ncia per indicar-li que tal bandera és preconstitucional i preguntar-li per les mesures que es prendrien davant d’aquesta il•legalitat, l’agent assenteix i respon que n’està al corrent, que de seguida serà retirada. Un agent molt amable. La bandera no és retirada. Minuts més tard en trobarem dues més en diferents sectors propers, ben preparades per rebre el Sant Pare. A més de les que saluden l’arribada del Papa des d’alguns balcons de la ciutat.
Comença el show
De sobte el goig esclata. Arriba el Sant Pare, tan esperat pels assistents. Recorrent el camà invers al que s’havia caminat anteriorment, destaca la imatge dels milers de pelegrins asseguts en les cadires hipnotitzats de cara a les enormes pantalles habilitades. Files i files de pelegrins amb el mateix rostre en una mateixa direcció amb el teló de fons dels showmans que presentaven i comentaven l’espectacle per la megafonia. Absorbits per la imatge, només se n’interromp l’atenció amb cà ntics i crits de ‘Benet, Benet’. Més que un Papa, sembla que el Sant Pare siga una estrella del futbol com Maradona o alguna estrella del pop. Tot un espectacle d’histèria col•lectiva pel mòdic preu de cinc mil milions de les antigues pessetes...
Doncs bé: res a envejar als malvats estats tirà nics i islà mics del món. El PP ja ho ha aconseguit, una fugaç ciutat teocrà tica. Què ens presentarà el futur? |
