Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Jornades Llibertàries Prat (19-23 juliol). Memòria i orgull
13 jul 2006
Aquests darrers mesos diverses persones i col•lectius de tendència llibertària del Prat de Llobregat hem estat preparant aquestes jornades per retre homenatge a tots els lluitadors antifeixistes que fa 70 anys van plantar cara al feixisme. L’esclat de la Guerra Civil va suposar arreu una resposta popular que impulsaria un moviment revolucionari que arribaria fins al darrer racó del territori. Després de 70 anys a la nostra població encara no existeix cap estudi que expliqui els fets d’aquesta revolució i la Guerra Civil a nivell local, únicament esmentats de passada en els llibres d’història local. El silenci continua instaurat sobre aquest període i les autoritats no han emprés en tots aquests anys cap projecte que expliqui una part tan important de la nostra història.

Al Prat de Llobregat la versió de la Guerra Civil és la que durant més de 40 anys va imposar el franquisme. Aquí no ha calgut cap revissionisme, continuem sabent perfectament el nombre de morts durant el període produits per incontrolats i que van rebre any rera any les misses i demés actes oficials, però encara avui dia desconeixem el nombre total de les víctimes de la repressió franquista. Aquesta amnèsia a nivell local ha deixat sense nom als centenars d’empresonats a camps de concentració, batallons de treballadors i presons, les desenes d’afusellats i morts a les presons, els joves pratencs que van deixar la vida als fronts, els que es van exiliar de la població. A dia d’avui el seu sacrifici continua oblidant-se de forma vergonyant.

Volem convidar a tothom a participar en les diferents activitats que hem organitzat com a homenatge als lluitadors antifeixistes. Hem volgut centrar les jornades en el moviment anarquista perque és el nostre i perque ha estat l’oblidat i el criminalitzat amb més ferocitat durant molts anys, un moviment que va ser majoritari a la nostra població i que continua sent un autèntic desconegut, però no volem oblidar-nos de tots els lluitadors que sent de diferents ideologies van defensar la Revolució i van lluitar contra el feixisme.

Per trencar aquest silenci, per retre homenatge a les víctimes del feixisme, per explicar els fets que coneixem de la Revolució a nivell local i en l’àmbit més general, per debatre i discutir sobre l’anarquisme en aquells moments tan decisius i en la seva cojuntura actual, per mantenir vives les herències revolucionàries, per explicar que una revolució va ser possible i es va portar a terme als nostres pobles….

Per la memòria històrica, per l’orgull i per l’esperança.
jornadesllibertariesR.jpg
ACTES:

DIMECRES 19 JULIOL

19:30- Xerrada: “HISTÒRIA DEL MOVIMENT LLIBERTARI PRATENC� a càrrec dels historiadors Joan Mateu, Jordi Ramos i Joan Montblanc
Exposició permanent tots els dies

DIJOUS 20 JULIOL

19:30- Xerrada: “ARRELAMENT, CULTURA I ACCIÓ DE L’ANARQUISME A CATALUNYA� a càrrec de l’historiador Ferran Aisa autor dels llibres “La cultura anarquista a Catalunya� i “Una història de Barcelona: Ateneu Enciclopèdic i Popular�


DIVENDRES 21 JULIOL

19:30- Debat: “CONCEPTES DE L’ANARQUISME A L’ACTUALITAT�
21:30- Tapeo i kafeta oberta

DISSABTE 22 JULIOL

11:00- “LA RUTA DE L’ANARQUISME� Ruta a peu documentada pels llocs més emblemàtics de la revolució i l’anarquisme pratenc; Ofrena floral als lluitadors antifeixistes i inauguració de la plaça 19 de juliol de 1936

14: 30- PAELLA POPULAR (6€) Confirmeu assistència

22:00- CONCERT:

- ZERMEÑO (Heavy-Prat)
- KILL (Punk- Cornellà)
- MUGAMBU (Reagge festiu- Vilanova)

DIUMENGE 23 JULIOL

-19:00 TEATRE:

“MORT ACCIDENTAL D’UN ANARQUISTA� Adaptació de l’obra de Dario Fo per la companyia “La Terra Teatre� de Vilafranca

Tots els actes gratuits (excepte paella) es realitzaran al KOP-Alta Tensió (C/Dr.Soler i Torrents núm. 36) al costat de l’estació- Tren, busos 65, 165, L10, N16 i N17

ORGANITZEN:

Catarko
GEPCAH “Grups d’estudis pratencs contra l’amnesia històrica�
CNT Prat
KOP-Alta Tensió

www.kasalprat.org
www.kasalprat@moviments.net

This work is in the public domain

Comentaris

La Guerra civil al Principat
16 jul 2006
Entre els anys 1936 i 1939 es produeix una guerra civil a l’estat espanyol com a conseqüència d’un cop militar feixista contra el govern republicà. Les potències occidentals van abandonar, amb la hipòcrita política de no-intervenció, el govern oficial republicà, mentres els nacionals rebien obertament l’ajuda dels seus aliats feixistes de l’Alemanya de Hitler i l’Itàlia de Mussolini, que tot i haver signat també l’acord, l’incomplien obertament davant de tota l’escena internacional que consentien covardament per por a desencadenar el que pocs anys després succeirià amb la IIª Guerra Mundial. La posterior ajuda de l’URSS al govern republicà no va ser una cessió altruista, va ser pagada amb escreix i fou en tot cas insuficient, de materials molt deficients i lligada en tot moment al control polític de la reraguarda i el govern republicà.

La Guerra Civil va comportar una autèntica revolució social a la reraguarda republicana que s’ha amagat durant dècades i que a partir dels pactes de la transició entre els sectors reformistes del règim i l’opossició antifranquista s’ha intentat oblidar junt amb la lluita de tots els sectors republicans. Una amnèsia històrica acompanyada de renúncies com l’acceptació de la bandera dels vencedors, la monarquia reinstaurada per Franco, les renúncies dels estatuts, dels pactes laborals i el no reconeixement de tants lluitadors per les llibertats que el franquisme va acusar de terroristes i bandolers i els anomenats “democràtes� han oblidat durant dècades en multitut de fosses comunes.

El 19 de juliol de 1936 no és només el dia després del cop militar, és l’inici d’un canvi
social que va desencadenar un altre enfrontament de naturalesa ben diferent. Un conflicte que enfrontava classes socials diferents i dos concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques. Un procés revolucionari que va suposar la major transformació social de la historia recent.

L’aixecament de bona part de l’exèrcit al costat dels feixistes va portar a les masses treballadores catalanes a plantar cara des del primer moment arriscant les seves vides. Va ser l’actitut decidida de molts militants de sindicats i partits d’esquerres, majoritàriament anarquistes en ser majoria en aquell moment a Catalunya, la que va fer possible aturar els peus als militars abans de que sortissin dels quartells. Després se’ls sumaren les forces policials que en un primer moment es van mantenir a l’expectativa havent passat a la història com els principals avortadors de l’aixecament a Barcelona quan fou el poble armat qui en un primer moment ho aconseguí.

L’actitut dels llibertaris i de més revolucionaris en el control dels carrers, ajuntaments, fàbriques i camps que van fer des dels primers moments es donessin canvis revolucionàris a tot el territori. La creació de comitès locals anomenats comitès de milicies antifeixistes substituint els ajuntaments, les col•lectivitzacions de terres i fabriques, l’organització de l’economia de guerra i de les columnes milicianes van ser una obra transformadora de primer ordre i que sovint s’ha amagat i menystingut darrera l’actuació dels anomenats incontrolats, que tot i existir van ser minoritaris i perseguits per les pròpies organitzacions revolucionaries. El govern de La Generalitat es va veure superada per la realitat dels aconteixements i es va apuntar a legislar sobre el que ja havia fet el poble.

Uns canvis socials revolucionaris que van ser traits sobretot a partir dels fets de maig del 37 que van portar paradoxalment a molts anarquistes i poumistes a omplir les txeques soviètiques que van infectar Barcelona. Trencant la unitat antifeixista que fins el moment va existir i començant el decliu que portaria a perdre la guerra el 1939.















Les jornades llibertàries son la culminació d’una campanya de mes llarg abast que ens vam marcar amb la voluntat de trencar definitivament el Pacte de Silenci assolit entre els dirigents franquistes partidaris de dotar de una façana democràtica el regim feixista a la mort del “Generalisimo� i els dirigents del PCE.

Enllaços a accions anteriors de la campanya:

[El Prat-Carnestoltes 25/2/05] Les milicies us necessiten !
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/237857

Fotos:
Kasalprat.org
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg....(Raimon)
16 jul 2006
Un dels pitjors crims perpetrats durant la reforma la reforma del règim feixista fins a una democràcia vigilada, va ser els acords en virtut dels quals s’assoli un Pacte de Silenci.

L’oposició antifeixista amb presència real; representada bàsicament pel PCE/PSUC, va actuar en tot moment condicionada per l’amenaça a quedar “fora del joc� a la futura legalitat democràtica, si aquest partit no acatava les regles marcades pels vencedors i els poders fàctics. (Les ja citades amnèsia històrica; acatament de la monarquia; o altres com les renuncies programàtiques en els seus estatuts a mencionar el “leninisme�, “l’internacionalisme proletari�, o la “lluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinents�, etc...

Més enllà del combat [democràcia vs. feixisme], també se’n va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i que enfrontava bàsicament dos concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques.

Democràcia? Si! Però quina? Una de delegada, representativa i liberal o un altre de directa, participativa i autogestiónaria.

El poble treballador català prenia a les seves mans; bona part de les fabriques, tallers i camps, per gestionar-les ells mateixos, horitzontalment, i sense patrons o amos. Creant unes milícies populars pròpies que van substituir amb poc temps al dissolt exercit republicà espanyol.

Aquest fet sense precedents, no es cap cosa que és pugui oblidar a la lleugera.


Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
AHIR COM AVUI, SEGUIM AMB EL PUNY ALÇAT!
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg....(Raimon)
16 jul 2006
Un dels pitjors crims perpetrats durant la reforma la reforma del règim feixista fins a una democràcia vigilada, va ser els acords en virtut dels quals s’assoli un Pacte de Silenci.

L’oposició antifeixista amb presència real; representada bàsicament pel PCE/PSUC, va actuar en tot moment condicionada per l’amenaça a quedar “fora del joc� a la futura legalitat democràtica, si aquest partit no acatava les regles marcades pels vencedors i els poders fàctics. (Les ja citades amnèsia històrica; acatament de la monarquia; o altres com les renuncies programàtiques en els seus estatuts a mencionar el “leninisme�, “l’internacionalisme proletari�, o la “lluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinents�, etc...

Més enllà del combat [democràcia vs. feixisme], també se’n va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i que enfrontava bàsicament dos concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques.

Democràcia? Si! Però quina? Una de delegada, representativa i liberal o un altre de directa, participativa i autogestiónaria.

El poble treballador català prenia a les seves mans; bona part de les fabriques, tallers i camps, per gestionar-les ells mateixos, horitzontalment, i sense patrons o amos. Creant unes milícies populars pròpies que van substituir amb poc temps al dissolt exercit republicà espanyol.

Aquest fet sense precedents, no es cap cosa que és pugui oblidar a la lleugera.


Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
AHIR COM AVUI, SEGUIM AMB EL PUNY ALÇAT!
Sindicato Sindicat