|
|
|
|
|
Sobre la memòria hitòrica
|
|
|
per republicà |
13 jul 2006
|
|
He llegit l’article del senyor Juan-José López Burniol, aparegut a l'edició d'El Periódico del 12/07/06 (a sota reprodueixo l'article), on parla sobre el que s'ha vingut a nomenar recuperació de la memòria històrica i no considero que aquesta es faci per idealitzar els que van defensar la II República o per passar comptes dels enfrontaments entre els diferents grups polítics que participaren. Més bé es tracta d'integrar-los en la memòria col·lectiva de la societat, treure'ls de l'ostracisme i l'oblit als quals els van condemnar la dictadura dels vencedors i la posterior transició política. Recuperar la història dels que lluitaren, amb les seves llums i les seves ombres, contra l'aixecament franquista i llur règim, és retornar a la societat una part de la seva memòria que se li ha negat. També trobo que confon el que és la investigació històrica: no es tracta de trobar una "veritat" absoluta dels fets passats, sinó la seva interpretació sobre la base de l'estudi i l'anàlisi de la documentació i testimonis existents. No hi ha una objectivitat total a l'hora d'intepretar-los. Com bé va dir el professor Josep Fontana: "Tot treball d'historiador és polític. Ningú pot estudiar, per exemple, la Inquisició com si estigués investigant la vida dels insectes, en la qual no s'involucra. Perquè, o el treball de l'historiador té utilitat per a la gent de fora de les aules, o no serveix per res". |
LA MEMÃ’RIA LLANCÃ?VOLA
• Una cosa és la veritat històrica i una altra de molt diferent la recuperació de la memòria històrica
JUAN-JOSÉ López Burniol
Notari
M'explica un amic que, fa uns dies, va assistir al sopar ofert per un conegut personatge de la vida espanyola en honor d'un vell polÃtic republicà --avui al dic sec-- que, tot i la seva joventut, va tenir un alt nivell d'influència durant la guerra civil i que va consolidar després a l'exili --durant anys-- una posició dominant al seu partit. En un moment del sopar, el protagonista --que hi assistia amb la seva dona-- va dir, amb claredat i duresa, aquesta frase tremenda: "Besteiro era un traïdor, i Casado, un feixista".
Amb aquestes paraules, el vell dirigent va utilitzar la seva particular memòria històrica per tal de passar comptes amb els protagonistes d'uns fets que van precipitar el final de la guerra civil. Efectivament, a començaments del 1939, el coronel Casado --cap de l'Exèrcit del Centre-- va iniciar una sèrie de contactes amb l'aspiració que tornés el president de la República, Manuel Azaña, destituÃs NegrÃn (en plena sintonia amb els comunistes) i constituÃs un govern que iniciés negociacions de pau amb el general Franco, amb l'objectiu de precipitar el final d'una resistència ja estèril. Ben aviat es va assegurar la col.laboració dels dirigents socialistes Julián Besteiro --catedrà tic de Lògica, expresident de les Corts, expresident del PSOE i exsecretari general de la UGT-- i Wenceslao Carrillo --que va aportar la fracció cavallerista del socialisme--, i, sobretot, l'adhesió de la poderosa CNT. Les anades i vingudes de Casado no van passar desapercebudes a NegrÃn, que va escometre una reorganització militar que aquell va interpretar com un primer pas de la plena entrega de l'Exèrcit republicà als comunistes.
EN AQUESTES circumstà ncies, el dia 5 de març del 1939, Besteiro, Casado i Cipriano Mera (anarquista al comandament del IV Cos de l'Exèrcit) es van dirigir al paÃs per donar a conèixer la constitució del Consell Nacional de Defensa. A partir d'allà , va esclatar la lluita entre els dos bà ndols, fins que --el 12 de març-- el coronel Ã?lvarez va parlar als madri- lenys des dels micròfons de Radio Madrid, per anunciar-los que l'autoritat del Consell General de Defensa era acatada. Poc després, els esdeveniments es van precipitar: Franco es va negar a considerar ni tan sols la proposta de Casado, consistent a pactar una rendició escalonada, que permetés l'evacuació de tots els que optessin per exiliar-se. El dia 27 es va iniciar l'ofensiva final i, el 28, el coronel Prada rendia l'Exèrcit del Centre a la Ciutat Università ria. L'últim comunicat del consell deia el se- güent: "Aquest Consell, que ha posat de la seva part tot el que és humanament possible en benefici de la pau, amb l'assistència incondicional del poble, reitera a aquest Govern que (...) espera que, per evitar danys irreparables (...), permeti l'evacuació de les persones responsabilitzades". El general Franco no hi va accedir. El coronel Casado va preferir escapar- se; el professor Besteiro va optar per quedar-se. Començava el seu calvari.
Julián Besteiro, igual que Fernando de los RÃos i Indalecio Prieto, pertanyia a la tradició europea del reformisme obrer, marginada --a l'Espanya dels anys 30-- pel llenguatge simplista de Largo Caballero. Format a la Institución Libre de Enseñanza, Pablo Iglesias l'havia elegit per succeir-lo, però el seu destà es va truncar per les lluites internes al PSOE. Els seus crÃtics el qualifiquen d'intel.lectual sense obra i de polÃtic sense sort. Però quedarà per sempre el seu record al soterrani del Ministeri d'Hisenda, durant els últims dies de la guerra, quan jeia malalt en un jaç, d'on només sortia per als seus últims missatges radiofònics.
Després de la guerra, el captiveri. Un tribunal militar el va condemnar a reclusió perpètua. Després d'un viatge terrible va anar a parar al penal de Carmona, on per fi va poder veure la seva dona. El seu estat de salut es va agreujar de seguida. I allà es va consumir la seva vida, però allà mateix va començar a cristal.litzar també la seva imatge d'honradesa i dignitat. Una imatge inseparablement unida a la vella fotografia en la qual se'l veu angoixat i macilent, davant d'un micrò- fon, invocant una pau que no va arribar. ¿Traïdor Besteiro? Besteiro va ser un home de principis, que entenia la polÃtica com una activitat en què les ideologies tenen un valor determinant, i que --quan van venir mal dades-- es va mantenir al costat del poble de Madrid que tantes vegades l'havia votat. Va ser fidel fins a l'extrem, és a dir, fins a la mort.
AQUEST ÉS un exemple ben clar que una cosa és l'establiment de la veritat històrica, que exigeix una rigorosa i imparcial fixació prèvia dels fets, només possible davant dels tribunals de justÃ- cia i en el lliure debat cientÃfic, i una altra cosa molt diferent és la recuperació de la memòria històrica, que implica una deliberada acció per imposar una visió concreta de determinats esdeveniments al servei d'un interès puntual, potser respectable, però en tot cas singular. Per això, la veritat històrica existeix i es desenvolupa en l'à mbit del coneixement, mentre que la memòria històrica rep el seu impuls d'una voluntat deliberada i anterior. En això radica la causa que puguin arribar a existir tantes memòries històriques com voluntats capaces d'imposar-les. No és estrany, doncs, que certes memòries siguin memòries llancÃvoles.
Noticia publicada a la pà gina 7 de l'edició de 12/7/2006 de El Periódico |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Sobre la memòria hitòrica
|
|
per 36 |
13 jul 2006
|
Julian Besteiro va ser un home equivocat, pot ser honrat, pero equivocat.
Avui en dia la gran absent al discurs de l'esquerra es la paraula revolucio, llavors es molt dificil fer una revolucio quan ni els que teoricament haurien de voler-la ho fan.Pero als anys trenta era una meta que semblava dificil, pero accesible. No es va poder aconseguir per molts factors que ara no puc resumir, pero que casi tothom te al cap, formulats de una o d'un altra manera, amb discrepancies evidents en els moltisims diagnostics que es fan.En aquella epoca, la meva opinio es que qualsevol que es tingues aspiracions a representar la clase treballadora, o simplement es posiciones entre les files del obrers i volgues lluitar per els seus interesos, necesariament havia de defensar la revolucio social i les millores que aquesta hauria de dur a la societat.
Julian Besteiro no ho va fer.I la veritat es que avui podem dir que va ser un adelantat a la seva epoca.
Desgraciadament,a l'esquerra d'avui en dia, tenim masses Besteiros(desde un punt de vista ideologic, no etic) i pocs Andreus Nin. |
|
Jornades llibertà ries Prat Llobregat (19-23 juliol)
|
per catarko
catarko ARROBA moviments.net |
13 jul 2006
|
 |
ACTES:
DIMECRES 19 JULIOL
19:30- Xerrada: “HISTÒRIA DEL MOVIMENT LLIBERTARI PRATENC� a cà rrec dels historiadors Joan Mateu, Jordi Ramos i Joan Montblanc
Exposició permanent tots els dies
DIJOUS 20 JULIOL
19:30- Xerrada: “ARRELAMENT, CULTURA I ACCIÓ DE L’ANARQUISME A CATALUNYA� a cà rrec de l’historiador Ferran Aisa autor dels llibres “La cultura anarquista a Catalunya� i “Una història de Barcelona: Ateneu Enciclopèdic i Popular�
DIVENDRES 21 JULIOL
19:30- Debat: “CONCEPTES DE L’ANARQUISME A L’ACTUALITAT�
21:30- Tapeo i kafeta oberta
DISSABTE 22 JULIOL
11:00- “LA RUTA DE L’ANARQUISME� Ruta a peu documentada pels llocs més emblemà tics de la revolució i l’anarquisme pratenc; Ofrena floral als lluitadors antifeixistes i inauguració de la plaça 19 de juliol de 1936
14: 30- PAELLA POPULAR (6€) Confirmeu assistència
22:00- CONCERT:
- ZERMEÑO (Heavy-Prat)
- KILL (Punk- Cornellà )
- MUGAMBU (Reagge festiu- Vilanova)
DIUMENGE 23 JULIOL
-19:00 TEATRE:
“MORT ACCIDENTAL D’UN ANARQUISTA� Adaptació de l’obra de Dario Fo per la companyia “La Terra Teatre� de Vilafranca
Tots els actes gratuits (excepte paella) es realitzaran al KOP-Alta Tensió (C/Dr.Soler i Torrents núm. 36) al costat de l’estació- Tren, busos 65, 165, L10, N16 i N17
ORGANITZEN:
Catarko
GEPCAH “Grups d’estudis pratencs contra l’amnesia històrica�
CNT Prat
KOP-Alta Tensió
www.kasalprat.org
www.kasalprat@moviments.net
Aquests darrers mesos diverses persones i col•lectius de tendència llibertà ria del Prat de Llobregat hem estat preparant aquestes jornades per retre homenatge a tots els lluitadors antifeixistes que fa 70 anys van plantar cara al feixisme. L’esclat de la Guerra Civil va suposar arreu una resposta popular que impulsaria un moviment revolucionari que arribaria fins al darrer racó del territori. Després de 70 anys a la nostra població encara no existeix cap estudi que expliqui els fets d’aquesta revolució i la Guerra Civil a nivell local, únicament esmentats de passada en els llibres d’història local. El silenci continua instaurat sobre aquest perÃode i les autoritats no han emprés en tots aquests anys cap projecte que expliqui una part tan important de la nostra història.
Al Prat de Llobregat la versió de la Guerra Civil és la que durant més de 40 anys va imposar el franquisme. Aquà no ha calgut cap revissionisme, continuem sabent perfectament el nombre de morts durant el perÃode produits per incontrolats i que van rebre any rera any les misses i demés actes oficials, però encara avui dia desconeixem el nombre total de les vÃctimes de la repressió franquista. Aquesta amnèsia a nivell local ha deixat sense nom als centenars d’empresonats a camps de concentració, batallons de treballadors i presons, les desenes d’afusellats i morts a les presons, els joves pratencs que van deixar la vida als fronts, els que es van exiliar de la població. A dia d’avui el seu sacrifici continua oblidant-se de forma vergonyant.
Volem convidar a tothom a participar en les diferents activitats que hem organitzat com a homenatge als lluitadors antifeixistes. Hem volgut centrar les jornades en el moviment anarquista perque és el nostre i perque ha estat l’oblidat i el criminalitzat amb més ferocitat durant molts anys, un moviment que va ser majoritari a la nostra població i que continua sent un autèntic desconegut, però no volem oblidar-nos de tots els lluitadors que sent de diferents ideologies van defensar la Revolució i van lluitar contra el feixisme.
Per trencar aquest silenci, per retre homenatge a les vÃctimes del feixisme, per explicar els fets que coneixem de la Revolució a nivell local i en l’à mbit més general, per debatre i discutir sobre l’anarquisme en aquells moments tan decisius i en la seva cojuntura actual, per mantenir vives les herències revolucionà ries, per explicar que una revolució va ser possible i es va portar a terme als nostres pobles….
Per la memòria històrica, per l’orgull i per l’esperança. |
|
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg....(Raimon)
|
|
per Autònom Pratenc |
06 ago 2006
|
Un dels pitjors crims perpetrats durant els anys de la reforma del règim feixista fins a una democrà cia vigilada, van ser els acords en virtut dels quals s’assoli un Pacte de Silenci.
L’oposició antifeixista tangible al carrer; representada bà sicament pels militants del PCE, del PSUC, i també CCOO; es van moure en aquell context, condicionats sota l’amenaça a quedar “fora del joc� en la futura legalitat democrà tica que s’estava cuinant en aquells moments; si precisament aquest partit no acatava les regles marcades pels vencedors i els poders econòmics.
L’alternativa era o empassar-se els principis, o patir la il·legalitat en una democrà cia policial al estil de la R.F. Alemanya.
A la ja citada amnèsia històrica; si va sumar l’acatament explÃcit de la monarquia; o altres mesures com les renuncies programà tiques en els seus estatuts a esmentar el “leninismeâ€?, “l’internacionalisme proletariâ€?, o la “lluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinentsâ€?, etc. Acords que es van traduir en els “Pactes de la Moncloaâ€? a nivell sindical.
Entre els anys 36 i 39. Més enllà del combat -democrà cia vs. Feixisme-, també se’n va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i que enfrontava bà sicament tres concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques.
Democrà cia? Si! Però quina? Una de delegada, representativa i liberal o un altre de directa, participativa i autogestiónaria.
El poble treballador català prenia a les seves mans; bona part de les fabriques, tallers i camps, per gestionar-les ells mateixos, horitzontalment, i sense patrons o amos. Creant unes milÃcies populars pròpies que van substituir amb poc temps al dissolt exercit republicà espanyol.
Aquest fet sense precedents, no es cap cosa que és pugui oblidar a la lleugera.
Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
AHIR COM AVUI, SEGUIM AMB EL PUNY ALÇAT! |
|
|
