Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : laboral
El poder adquisitiu dels treballadors no ha augmentat en 10 els últims 10 anys
per V de Vivienda	11 jul 2006
EL PUNT EL PODER ADQUISITIU DELS TREBALLADORS NO HA AUGMENTAT EN 10 ELS ÚLTIMS 10 ANYS dimarts, 11 de juliol de 2006 AMB LA PITJOR EVOLUCIÓ, EL SALARI MITJÀ SE SITUA EN 1.992 EUROS, UN 15,2% INFERIOR A LA MITJANA EUROPEA M.V. AGÈNCIES. Madrid EL SALARI MITJÀ DELS TREBALLADORS ESPANYOLS NOMÉS HA AUGMENTAT UN 0,4% DES DEL 1997, MENTRE QUE EN ALTRES PA�SOS EUROPEUS, COM ARA EL REGNE UNIT I POLÒNIA, EL PODER ADQUISITIU HA PUJAT MÉS D'UN 20% EN EL MATEIX PER�ODE. SEGONS L'EURO�NDEX LABORAL DEL PRIMER TRIMESTRE DEL 2006, QUE ELABOREN IESE I ADECCO, ELS SALARIS ESPANYOLS HAN EXPERIMENTAT LA PITJOR EVOLUCIÓ DELS SET PA�SOS QUE ANALITZA. EL SALARI MITJÀ D'UN TREBALLADOR ESPANYOL SE SITUA EN 1.992 EUROS, UN 15,2% INFERIOR A LA MITJANA EUROPEA I NOMÉS SUPERIOR ALS SOUS DE PORTUGAL I POLÒNIA. A MES, ELS PREUS HAN AUGMENTAT A L'ESTAT GAIREBE UN 10% MES QUE A EUROPA DES DE L'ANY 1998.
Els treballadors espanyols han guanyat un 0,4% de poder adquisitiu des del 1997. Així ho reflecteix l'Euroíndex Laboral IESE-Adecco del primer trimestre del 2006, un informe que analitza l'evolució del mercat laboral de set països de la UE (Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Estat espanyol, Portugal i Polònia). Segons l'informe, els salari espanyol només supera el portuguès (1.236) i el polonès (662). A més, el sou dels espanyols és un 18% inferior al dels italians, un 27% més baix que el dels francesos i un 37% menor que el dels alemanys. En el primer trimestre els sous van baixar un 0,5% a l'Estat i per als pròxims mesos, l'estudi no preveu canvis significatius. En el tercer trimestre, Alemanya, l'Estat espanyol i Portugal reduiran els sous un 0,3%, un 0,4% i un 1,4%, respectivament. Per a l'Estat, això significaria acumular vuit trimestres de descensos. ELS HOMES COBREN MÉS L'informe reflecteix també que el salari mitjà dels homes europeus és un 15% superior al de les dones. Portugal registra la diferència menor (5%) i Alemanya la més important (23%). L'Estat espanyol se situa en llocs mitjans, amb una diferència d'un 15,7%, que equival a uns 307 euros mensuals. A banda d'això, l'estudi confirma que un trimestre més l'Estat espanyol lidera la temporalitat a la UE, amb una taxa d'un 33,3%. Les previsions apunten que els empresaris espanyols contractaran més indefinits que temporals en els pròxims mesos, de manera que en acabar el tercer trimestre la taxa de temporalitat se situarà en un 34,4%, el mateix percentatge que un any abans. Més de la meitat dels llocs de treball creats a Europa (en concret un 58%), continuen corresponent a l'Estat espanyol. MENYS ESTALVI A LES LLARS La taxa d'estalvi de les famílies espanyoles es va situar en un 10,1% de la renda disponible en els últims dotze mesos (entre el segon trimestre del 2005 i el primer del 2006), la qual cosa significa un descens de tres dècimes respecte a un any abans, segons dades que va difondre ahir l'Instituto Nacional de Estadística (INE). La taxa d'estalvi de les llars va arribar a un 0,1% de la renda disponible entre gener i març d'aquest any, sis dècimes menys que en el mateix període del 2005. En termes absoluts, les llars van acabar el primer trimestre d'aquest any 2006 amb una renda disponible de 136.244 milions d'euros. ELS PREUS PUJEN UN 10% Els preus han augmentat a l'Estat espanyol gairebé un 10% (9,6 per cent) més que la mitjana de la zona de l'euro entre el 1998 i el 2006, després de créixer l'IPC harmonitzat a una taxa mitjana anual del 3,2%, 1,2 punts percentual més que a Europa, segons un estudi publicat per la Fundació de Caixes d'Estalvi (Funcas). L'autor de l'informe, �ngel Laborda, assenyala que malgrat les «fortes alces» del preu del petroli aquests anys i la major dependència energètica de l'economia estatal, l'encariment del cru no és la principal causa del major augment de la inflació a la zona de l'euro. De fet, és la pujada dels aliments frescos (que tenen un diferencial de preus de 2 punts percentuals) la que explica entorn al 15 per cent del diferencial de preus entre l'Estat espanyol i la UE-12 des de l'any 1998. ELS PREUS PUGEN A L'ESTAT UN 10% MÉS QUE A EUROPA Els preus han augmentat a l'Estat espanyol un 9,6% més que la mitjana de la zona de l'euro entre el 1998 i el 2006, després de créixer l'IPC harmonitzat a una taxa mitjana anual del 3,2%, 1,2 punts percentual més que a Europa, segons un estudi publicat per la Fundació de Caixes d'Estalvi (Funcas). El director del gabinet de Conjuntura de Funcas i autor de l'informe, �ngel Laborda, assenyala que malgrat les «fortes alces» del preu del petroli aquests anys i la major dependència energètica de l'economia estatal, l'encariment del cru no és la principal causa del major augment de la inflació a la zona de l'euro ja que el diferencial dels productes estatals amb la UE-12 ha estat negatiu en aquest mateix període (-0,5%). Això s'explica, segons l'estudi, per la política de preus fixats (taxes) aplicada els últims anys pel govern espanyol a l'energia elèctrica, que n'ha forçat l'abaratiment relatiu, però que per a les empreses suposa un deute (els preus fixats en el mercat minorista no cobreixen els costos de compra en el mercat majorista) que s'anirà amortitzant amb augments futurs de la factura energètica dels consumidors que s'ha començat a aplicar. ELS SERVEIS, ELS CULPABLES Pel costat dels serveis, el diferencial de la inflació de l'Estat espanyol amb la zona de l'euro s'ha situat entre el 1998 i el 2006 (fins al maig) en 1,5 punts, després que els preus del serveis a l'Estat han augmentat poc més del 12% que a Europa. En l'alimentació, els preus dels aliments elaborats van registrar un diferencial de nou dècimes i en els productes frescos de dos punts percentuals. De fet, la pujada dels aliments frescos explica entorn al 15% del diferencial de preus entre l'Estat espanyol i la UE-12 des de l'any 1998. EL CRÈDIT HIPOTECARI SUPERA PER PRIMERA VEGADA ELS 800.000 MILIONS D'EUROS El crèdit hipotecari gestionat per les entitats financeres espanyoles va arribar el maig passat als 811.236 milions d'euros. És la primera vegada que se superen els 800.000 milions, fet que suposa un creixement interanual del 26,3%, segons dades de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE). Només al maig es van signar préstecs hipotecaris –per l'adquisició d'habitatges i altres– per valor de 15.546 milions d'euros, cosa que va implicar un increment del 2% en comparació al mateix mes del 2005. En els cinc primers mesos de l'any, el saldo pendent d'aquest tipus de crèdit va ser de 71.941 milions d'euros, un 9,7% més que en el mateix període del 2005. Les caixes d'estalvis van gestionar al maig crèdits hipotecaris amb un increment interanual del 36,7% i les cooperatives de crèdit van gestionar hipoteques per valor de 48.219 milions (+42,6%). El saldo pendent total dels actius hipotecaris titulitzats al maig es van situar en 76.117 milions d'euros, un 29% més que en el mateix mes de l'any anterior, i el valor dels préstecs titulitzats per les caixes d'estalvis va augmentar un 37,6%, contra l'augment del 15,7% en la banca i del 33,1% en les cooperatives de crèdit. EL PREU DEL M² DE L'HABITATGE USAT A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA SUPERA ELS 3.000 € PER PRIMER COP S'HAN ENCARIT UN 8% EN TRES MESOS I UN 12% EN UN ANY, SEGONS ELS API EVA GARCIA PAG�N. Barcelona 4 DE JULIOL DE 2006 L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA HA SUPERAT PER PRIMERA VEGADA EN LA SEVA HISTÒRIA EL LLINDAR DELS 3.000 EUROS EL PREU DEL METRE QUADRAT D'HABITATGE DE SEGONA MÀ, SEGONS LES DADES FACILITADES PER LA XARXA IMMOBILIÀRIA COMPRARCASA, DELS AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA (API). ELS MUNICIPIS TRADICIONALMENT MÉS ECONÒMICS –COM ARA BADIA, SANT CELONI I SABADELL– SÓN ELS QUE MÉS S'HAN ENCARIT I LES POBLACIONS MÉS CARES, COM ÉS SANT CUGAT DEL VALLÈS, HAN MODERAT I FINS I TOT REBAIXAT ELS IMPORTS. L'activitat immobiliària ha trencat un nou rècord en superar-se, per primera vegada, el preu de 3.000 euros el metre quadrat d'habitatge de segona mà, segons explica un estudi de la xarxa immobiliària dels API Comprarcasa, que situa el preu mitjà en els 3.109 euros, gràcies a un increment en els darrers tres mesos d'un 8% (el doble que en el trimestre anterior) i un interanual d'un 12%. Només tres de les poblacions analitzades estan per sota d'aquesta xifra: Badia (1.824 euros), Sant Celoni (2.643 euros) i Sabadell (2.822 euros). Barberà del Vallès i Montcada i Reixac han superat els 3.000 euros per primera vegada. Els municipis que més s'han encarit en aquest darrer trimestre han estat Barberà del Vallès (14%), Sabadell (12%), Badia (9%) i Montcada i Reixac (8%), i les puges més fortes en el darrer any les han suportat a Sant Celoni (26%), Barberà del Vallès (25%), l'Hospitalet de Llobregat (20%), Ripollet (17%) i Sabadell (16%). Per Xavier Garrigós, president de l'assemblea de Comprarcasa Barcelona, «és natural que els municipis més propers i més ben comunicats amb Barcelona siguin els que tinguin un preu mitjà més elevat i els més allunyats siguin encara relativament econòmics, encara que la dinàmica general marca una tendència alcista en la majoria de localitats.» Només a Sant Cugat, la xarxa Comprarcasa constata una baixada dels preus en el darrer trimestre, d'un 2% i perquè Sant Cugat acumula els preus més cars de tota l'àrea metropolitana de Barcelona. De tota manera, l'increment anual en el municipi ha estat d'un 7%. L'IMPORT MITJÀ DE LES HIPOTEQUES CREIX A L'ABRIL UN 15,1%, FINS ALS 138.958 EUROS EUROPA PRESS. MADRID 4 DE JULIOL DE 2006 L'import mitjà de les hipoteques per la compra d'un habitatge es va situar en 138.958 euros a l'abril, una xifra que implica un increment d'un 15,1% respecte al mateix mes del 2005 i d'un 0,3% en comparació amb la registrada al març, segons l'estadística publicada ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). En canvi, el nombre d'hipoteques va baixar un 11,4% en comparació amb un any abans, fins a les 95.357. L'import total va ser de 13.250 milions d'euros, un 1,9% més. D'altra banda, l'import mitjà del total d'hipoteques signades va ser de 154.213 euros a l'abril, un 14,5% més que en el mateix mes de l'any anterior. El nombre total de finques hipotecades es va situar en 134.423 (11,6% menys) per un import de 20.729 milions, fet que suposa un augment d'un 1,17%. El tipus d'interès mitjà dels préstecs hipotecaris de les caixes d'estalvis va ser d'un 3,57% i el termini mitjà, de 25 anys. Quant als bancs, el tipus mitjà dels préstecs hipotecaris va ser d'un 3,62% i el termini mitjà, de 24 anys. L'estadística indica que un 97,5% de les hipoteques constituïdes a l'abril fa servir un tipus d'interès variable, respecte al 2,5% de tipus fix. D'altra banda, segons dades de l'Associació Hipotecària Espanyola, l'índex de morositat dels crèdits hipotecaris va pujar fins al 0,385% a finals de març a causa de l'augment de préstecs dubtosos atorgats.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more