Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sexualitats
Homosexuals i sexualitat
07 jul 2006
Es reconeixen els drets dels gais quan imiten el model heterosexual

Homosexuals i sexualitat


Hèctor Bofill. Escriptor
Sempre he tingut la convicció, una d'aquestes idees intempestives no acreditades ni per lectures ni pel parer dels especialistes, que rere la persecució i repressió de l'homosexualitat no hi havia solament el rebuig de la diferència, la reacció violenta contra el que la majoria considerava incomprensible, repugnant i contrari a la naturalesa, sinó que l'objectiu profund del càstig consistia a impedir l'aflorament d'una sexualitat sense conseqüències socials. Allò que es penalitzava era l'experiència del plaer pur, un plaer al marge dels riscos reproductius, de les contraprestacions econòmiques, de la fusió de patrimonis o de la consolidació de rols que marcava fins i tot la poligàmia heterosexual masclista (una, la dona legítima, l'altra, la concubina, l'amant, cadascuna entotsolada en la seva funció).
L'encontre homosexual, contràriament, no servia a res més que al desig i durava tot el que durava el desig, es trobava tant al marge de la llei que era inqualificable: màxima i desconcertant comunió dels cossos desposseïda de servituds. Les exigències productives de la Revolució Industrial i el control sobre la població que requeria el desenvolupament econòmic ja van contribuir del tot a exterminar els pocs residus hedonistes que quedaven a Occident heretats de l'antiguitat clàssica i no és casual que aleshores l'homosexualitat fos més combatuda que mai. No és fins a finals del segle XIX que es consolida el terme homosexual en sentit estigmatitzant i que en el món saxó, en l'apogeu de la moral victoriana, es desplega la gran legislació homòfoba, el rastre de la qual encara es percebia en alguns Estats americans abans que aquest estiu la Cort Suprema dels Estats Units declarés inconstitucionals les penes previstes per a les relacions homosexuals consentides entre adults en la ja cèlebre sentència Lawrence versus Texas.
L'acceptació de l'homosexualitat cada cop s'estén més malgrat gestos integristes com els que també ha reiterat recentment l'Església catòlica, ferotgement enemiga en aquest camp del que significa viure en un règim de llibertats, la qual, curiosament, ha justificat la seva posició tot recolzant-se en el presumpte caràcter asocial i disgregador de l'homosexualitat.
La meva tesi en aquest article, encara que sembli paradoxal, passa per insinuar que la posició de l'Església catòlica és, de manera encoberta, la posició acceptada pel conjunt de la societat, fins i tot per aquells legisladors més progressistes, i això em permet traslladar el tema de l'homosexualitat a un problema general de sexualitat. L'acceptació de l'homosexualitat podria haver vingut acompanyada d'una recepció de l'experiència sexual sense subordinacions socials que impregnés també els heterosexuals, un aprofundiment en l'emancipació de l'individu que no reconduís les seves pulsions, la satisfacció dels seus instints i de la seva curiositat, a allò que acaba essent una renúncia. L'escena de l'encontre entre homes i dones també podria haver estat un reducte d'igualtat, sense xantatges, sense acomboiaments subtils cap a la petrificació, sense la temptació del "cap a on anem?" que acabi en el tedi, en les bilis d'agost, en el consum desaforat per no admetre la incomunicació i la misèria sexual de la parella estable. Això podria haver anat així però és evident que el camí de les suposades societats liberals ha estat el contrari: a l'homosexual se l'ha acceptat sobretot des del moment en què ha volgut imitar el patró més amargant de la parella heterosexual. Quan l'actitud homosexual ha estat comprensible per a la màquina productiva i compatible amb les seves premisses, quan l'amenaça de la disgregació social derivada de la promiscuïtat ha quedat bloquejada i quan s'han reclamat les mateixes condicions d'equiparació al matrimoni i de règim d'adopció de fills, aleshores la majoria heterosexual ha decidit incorporar els homosexuals a la llei, és a dir, se'ls ha reconegut en la mesura que participen de la restricció global.
La nostra civilització ha acabat essent una civilització del cos, una civilització que ha abandonat l'ànima, que ha abandonat l'esperit i que ha abandonat la idea -resultat segurament molt afortunat, sobretot si aquesta idea conduïa al penediment i a la culpa- però el més irònic i més deplorable és que aquest cos que hem consagrat ha estat només inventat per produir, per consumir i per defecar objectes però no per relacionar-se amb els altres cossos. Amb ells, i fins i tot amb el nostre propi cos, la distància que mantenim encara és infinita.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Homosexuals i sexualitat
08 jul 2006
Chapeau.
Re: Homosexuals i sexualitat
08 jul 2006
Els homos no son pas millors que els heteros: mireu al degenerat Marlaska.
Sindicat